El pont de Ferran Puig o pont dels carros

Pont de Ferran Puig a la dècada dels anys 40, amb el pont del ferrocarril darrere. Fotografia cedida per Pedro García Vela.

"El 9 de juliol de 1873, Ferran Puig (1), en el més pur estil caciquil, va arribar en un carro tirat per quatre cavalls a inaugurar el pont sobre el riu Llobregat, el primer , que ell mateix havia fet construir. Don Fernando, el major propietari de terres al Prat, va arribar tard i les autoritats locals i la multitud congregada van haver d'esperar una bona estona. Després dels "vives" de rigor que van seguir a la cruïlla solemne del pont, va començar la festa "(2). Així relatava Margarida Gómez Inglada a la seva tesi "Associacionisme i cultura en una societat en transformació", la inauguració del pont de Ferran Puig, conegut també com a Pont dels carros.
La inauguració del pont de Ferran Puig va representar per a la població del Prat de Llobregat el final d'un llarg període d'aïllament. Des de feia cinc-cents anys, l'única via de comunicació havia estat la barca, transportadora de carros i persones, caracteritzada per la seva lentitud, defectes i llargues absències.
El metge Segimon Salgot Balcells, el descrivia així: "Hi ha al Prat de Llobregat, a més del de la via fèrria, un bell pont metàl.lic, sobre el referit riu, a causa de la iniciativa del gran patrici D. Fernando Puig, qui ho va fer construir del seu propi peculi pels tallers de la Maquinista Terrestre i Marítima de Barcelona, oferint després al poble la seva compra i facilitant el pagament a terminis, però per un egoisme mal entès no es van saber aprofitar els avantatges indubtables del projecte que acariciava aquest patrici en benefici exclusiu de la població, per la qual cosa, actualment es deu pagar un portatge per ni més ni menys que noranta-nou anys, al cap dels quals passarà a ser propietat de l'Estat. Es va invertir a la seva construcció la quantitat de cent deu mil pessetes i es va inaugurar, beneint-se solemnement l'any 1873, celebrant-se amb aquest faust motiu festes que van durar tres dies, i en què el poble va demostrar el seu afecte al benefactor de la població. "(3 )
CARACTERÍSTIQUES
El pont de Ferran Puig o dels carros era un pont de peatge, que unia les poblacions del Prat i l'Hospitalet de Llobregat. Estava situat a l'altura de l'actual carrer Urgoiti, al Prat i el carrer 43 de Barcelona, a uns seixanta metres del límit de l'Hospitalet de Llobregat; entre els ponts de l'autovia de Castelldefels i el del ferrocarril. Tenia una longitud d'uns cent metres i era d'estructura metàl.lica, suportada per pilars rodons, amb una alçada màxima sobre el nivell del riu d'uns cinc metres i mig. El paviment, de travessers de fusta, era estret i només permetia el pas d'un carro per sentit. Durant dècades va ser, al costat del ferrocarril (1881), l'única via de comunicació amb la ciutat de Barcelona, però a principis de segle es va fer evident la necessitat de construir un nou pont que facilités el trànsit rodat als aeròdroms del Prat de Llobregat.

Pont de les Voltes, en primer terme i Pont de Ferran Puig. Fotografia cedida per Àlex Domínguez Monés, pertanyent al fons Josep Monés i Amat

DECADÈNCIAL'any 1919 es van adjudicar les obres de construcció d'un nou pont sobre el riu Llobregat que substituiria al vell pont de Ferran Puig, però poc després de començar els treballs es va fer evident que l'amplada que presentava era insuficient -només permetia el pas d'un carro per sentit-, de manera que els treballs es van alentir, es van suspendre i finalment es van reprendre, a causa de la urgència de la situació. El pont, conegut com pont de les Voltes, va entrar en funcionament l'any 1930, onze anys després de la seva adjudicació. Mentrestant, la manca d'inversió al pont de Ferran Puig l'havia sumit en un estat de conservació lamentable. L'any 1925, l'enginyer Pere Vallcorba denúncia en un ple municipal de l'ajuntament del Prat de Llobregat, que el vell pont de peatge havia quedat obsolet i constituïa un perill per a les persones i cavalleries que el travessaven diàriament. Quatre anys més tard, la situació es manté o ha empitjorat: "Igualment es va adonar la comissió que el pont sobre el riu Llobregat, està molt deteriorat i té escassa resistència per tant carruatge que es veu obligat a transitar per ell", publicava el diari La Vanguardia (4).
Amb la inauguració del nou viaducte, l'any 1930, el pont de Ferran Puig va ser definitivament abandonat i el contracte d'arrendament rescindit, però el futur sempre és impredictible i encara deparava una sorpresa ...
RESSORGIMENT I FINAL
La nit del 24 al 25 de gener de 1939 les tropes republicanes van procedir a la voladura del pont de les Voltes i el del ferrocarril, per retardar l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona. Seixanta-sis anys després, el municipi del Prat de Llobregat tornava a quedar incomunicat. Les autoritats locals van decidir llavors prioritzar la compra i nova posada en funcionament del Pont de Ferran Puig, que estaria en funcionament fins l'any 1950, en què es va inaugurar el pont de l'autovia de Castelldefels.
El pont de Ferran Puig -o el que quedava d'ell- encara apareix en una fotografia de la Companyia Espanyola de Treballs Fotogramétrics Aeris de l'any 1958, encara que en un estat ruïnós. Després, desapareix de la nostra història sense fer soroll; 85 anys després de la seva inauguració no hi van haver ni cotxes de cavalls, ni festes, ni bandes de música, ningú es recordava ja del vell pont metàl.lic.



AGRAÏMENTS:
Vull agrair la cessió desinteressada de les fotografies utilitzades en aquesta entrada a:
- Alex Domínguez Monés.
- Pedro García Vela.


NOTES:
(1) Ferran Puig i Gibert (1815-1901). Financer, escriptor i polític. Propietari de la fàbrica vapor de fil, a Sant Andreu de Palomar, origen de la que seria la primera fàbrica de filatures d'Espanya: Fabra i Coats. Afiliat al Partit Liberal, va ser regidor de l'Ajuntament de Barcelona i senador per la província de Girona. Era el major propietari de terres al municipi del Prat de Llobregat.
(2). Associacionisme i cultura en una Societat en Transformació. El Prat de Llobregat 1910-1960. Tesi de Margarida Gómez Inglada. Departament d'Història Contemporània de la Universitat de Barcelona. Programa d'Estudis Urbans. Bienni 1991-1993. Director Carles Santacana i Torres.
(3). El Prat de Llobregat de fa un segle SEGONS una topografia mèdica. 1904. Víctor Marí i Balcells - Pere Vallribera i Puig. Barcelona. 2001. Pàg 72. Publicacions del Seminari Pere Mata, de la Universitat de Barcelona. Any 2001. Número 96. "Breus apunts per a la topografia mèdica del Prat de Llobregat", Segimon Salgot Balcells.
(4) La Vanguardia, dijous 13 de juny de 1929. Pàg. 8.



Fonts consultades:
- www.adm.cat/Josep%20Mones%20i%20Jane/josep_mones_i_Jane.htm. Páginaweb d´Alex Domínguez Monés.
- Pedro García Vela. Facebook: Postales y Fotos Antiguas de Gente del Prat de Llobregat.
- Història de l´aviació catalana. Josep Canudas. Editorial Magrana.
- 50 anys d´imatges del Prat de Llobregat 1900-1950. Ajuntament del Prat.
- www.avbellvitge.wordpress. Els ponts del Llobregat entre el Prat i l´Hospitalet.
- Associacionisme i cultura en una societat en transformació. El Prat de Llobregat 1910-1960. Tesi de Margarida Gómez Inglada. Departament d´Història Contemporània de la Universitat de Barcelona. Programa d´Estudis Urbans. Bienni 1991-1993. Director Carles Santacana i Torres.
- El Prat de Llobregat de fa un segle segons una topografía médica. 1904. Víctor Marí i Balcells – Pere Vallribera i Puig. Barcelona. 2001. Pág 72. Publicacions del Seminari Pere Mata, de la Universitat de Barcelona. Any 2001. Número 96. “Breves apuntes para la topografía médica del Prat de Llobregat”, Segimon Salgot Balcells.
- La Vanguardia, jueves 13 de junio de 1929. Pág. 8.
- Infraestructures pratenques (965-1950). Joan Lluís Ferret i Pujol.