Imatge: Ca l´Anguiler. Any 1912-1913
"La crescuda sobtada que el passat diumenge a la tarda va tenir el riu Llobregat, produïda pels aiguats caiguts al terme de Monistrol, va ser causa que una tartana, en la qual anaven tres persones molt conegudes en aquesta ciutat, de retorn d'un dels seus vedats de marina, on havien passat el dia, fos, en creuar el gual arrossegada per l´impetuós corrent.
Un dels viatgers va travessar el riu nedant, arribant à la vora després de veritables esforços, acudint a sos veus y als trets de revòlver que va fer, Baldomero Espigalleu Sigalés, Baldomero Petit, el pastor Sento i el guàrdia jurat Ramon Méndez, de la propietat del senyor marquès d'Alella, i Tomás Alonso (a) "anguilero", amb el seu nebot Daniel Belda amb una barca. Immediatament van començar els treballs de salvament, i trets els dos senyors restants del centre del riu per mitjà de cordes. El tartaner i la cavalleria van ser conduïts a l´altra riba del riu amb auxili de la barca.
No és aquesta la primera vegada que les esmentades persones en aquell lloc han hagut de prestar serveis anàlegs, la qual cosa gustosos fem públic. "(1). Aquest relat, publicat al diari La Vanguardia l'any 1904, narra l'incident esdevingut a un petit carruatge que intentava creuar el riu des del Prat fins a Hospitalet de Llobregat, a través d'un dels passos -o "guals" -, que s'utilitzaven quan portava poc cabal. En ell es menciona a diverses persones, entre ells, Tomás Alonso, "el anguilero", que no és la primera vegada que intervé en accions de rescat en aquest mateix lloc. I és que el riu Llobregat, a principis de segle, encara era font de vida i, per desgràcia, font de tragèdies ...
Ca l'Anguiler
Ca l'Anguiler era una masia de tipus mitjà o comú, la més freqüent en Catalunya; constava de planta principal, on s'ubicaven la cuina i el menjador i un primer pis, destinat als dormitoris. Com totes -o gairebé totes- les masies catalanes tenia planta rectangular i estava orientada cap al sol del matí. La teulada, de teula catalana, era a dues vessants i desaiguava cap a les façanes principal i posterior, característica comuna a les masies del delta del Llobregat, tot i que és contrària a la norma d'aquest tipus de masies, que normalment ho fan cap a les façanes laterals.
Les seves dimensions eren petites, aproximadament 6,40 metres de longitud, per 4,60 metres d'amplada i 8,60 metres d'alçada, el que dóna una superfície total d'uns 60 metres quadrats. Estava situada en el marge esquerre del riu Llobregat, prop de la seva desembocadura, al barri conegut com Can Tunis (Casa Antúnez), de l'Hospitalet de Llobregat, i era "lloc àmpliament conegut en aquells paratges confrontants al riu" (2) "Pels mejars d'Anguila i els sucs de la cocció d´aquestes” (3).
Des de l'any 1904 tenim notícia, a través de publicacions en diferents mitjans de comunicació de Barcelona d'excursions celebrades a Ca l'Anguiler, per part de caçadors, personalitats públiques, institucions i entitats esportives, atrets tant per la seva cuina, com per la bellesa del seu entorn natural. Els diumenges, grups de caçadors eren transportats amb canoa als aiguamolls i pinedes del Prat de Llobregat on havia caça abundant, i després eren recollits per gaudir de l'esmorzar prèviament encarregat.
Malgrat les seves reduïdes dimensions, l'assistència a aquest popular restaurant podia ser nombrosíssima, com demostra una crònica de "La Vanguardia", de l'any 1915: "van acudir uns 35 ciclistes, dinant a la vora del Llobregat, banyant-se alguns" (4) . "La pesca i la caça constituïen la matèria primera del menjador, molt preuades pels seus clients" (5). Ca l´Anguiler oferia als seus visitants la possibilitat de gaudir d'un passeig en canoa pel riu o d'un bany refrescant a la vora del Llobregat o a la platja de l'Hospitalet, al costat del far conegut popularment com "la Farola del Llobregat".
Els mitjans de transport utilitzats per arribar-hi al restaurant eren molt diversos: en moto o bicicleta -malgrat el mal estat dels camins -, en canoa -des del mar-, o en tramvia, des que el 19-05-1905 es va inaugurar la "línia del Morrot" -com se la va conèixer popularment-, que partia des de la Rambla Santa Madrona fins a Casa Antúnez. Una altra particularitat més que presentava la masia de Ca l'Anguiler era la presència d'una cabana que servia de magatzem, d'uns 4x2,70x3,45 metres (llarg x ample x alt), situada davant de l'habitatge i orientada, també al mar . La seva estructura era molt senzilla -un esquelet de fusta amb coberta vegetal a dues vessants, que descansava sobre les parets laterals-, i guardava un gran equilibri amb el seu entorn, ja es que van utilitzar per a la seva construcció materials proporcionats per la natura: fusta, canyes, joncs o canyissos, per al seu bastiment; i fang i palla per a revestir les parets. Aquestes barraques primitives, desaparegudes en l'actualitat al delta del Llobregat estaven emparentades amb les barraques del delta de l'Ebre. Molts investigadors situen el seu origen en les famílies valencianes que van arribar a les nostres terres per treballar en les dures tasques de sembra, escardada i recollida de l'arròs.
Durant diverses generacions, des de finals del segle XIX o principis del segle XX, la masia de Ca l'Anguiler va estar oberta al públic oferint exquisits plats als seus comensals, entre els quals destacaven la caça i, sobretot, les anguiles pescades en les netes aigües del riu Llobregat. Però tot va acabar la fatídica nit del 25 setembre 1962 ...
Un dels viatgers va travessar el riu nedant, arribant à la vora després de veritables esforços, acudint a sos veus y als trets de revòlver que va fer, Baldomero Espigalleu Sigalés, Baldomero Petit, el pastor Sento i el guàrdia jurat Ramon Méndez, de la propietat del senyor marquès d'Alella, i Tomás Alonso (a) "anguilero", amb el seu nebot Daniel Belda amb una barca. Immediatament van començar els treballs de salvament, i trets els dos senyors restants del centre del riu per mitjà de cordes. El tartaner i la cavalleria van ser conduïts a l´altra riba del riu amb auxili de la barca.
No és aquesta la primera vegada que les esmentades persones en aquell lloc han hagut de prestar serveis anàlegs, la qual cosa gustosos fem públic. "(1). Aquest relat, publicat al diari La Vanguardia l'any 1904, narra l'incident esdevingut a un petit carruatge que intentava creuar el riu des del Prat fins a Hospitalet de Llobregat, a través d'un dels passos -o "guals" -, que s'utilitzaven quan portava poc cabal. En ell es menciona a diverses persones, entre ells, Tomás Alonso, "el anguilero", que no és la primera vegada que intervé en accions de rescat en aquest mateix lloc. I és que el riu Llobregat, a principis de segle, encara era font de vida i, per desgràcia, font de tragèdies ...
Ca l'Anguiler
Ca l'Anguiler era una masia de tipus mitjà o comú, la més freqüent en Catalunya; constava de planta principal, on s'ubicaven la cuina i el menjador i un primer pis, destinat als dormitoris. Com totes -o gairebé totes- les masies catalanes tenia planta rectangular i estava orientada cap al sol del matí. La teulada, de teula catalana, era a dues vessants i desaiguava cap a les façanes principal i posterior, característica comuna a les masies del delta del Llobregat, tot i que és contrària a la norma d'aquest tipus de masies, que normalment ho fan cap a les façanes laterals.
Les seves dimensions eren petites, aproximadament 6,40 metres de longitud, per 4,60 metres d'amplada i 8,60 metres d'alçada, el que dóna una superfície total d'uns 60 metres quadrats. Estava situada en el marge esquerre del riu Llobregat, prop de la seva desembocadura, al barri conegut com Can Tunis (Casa Antúnez), de l'Hospitalet de Llobregat, i era "lloc àmpliament conegut en aquells paratges confrontants al riu" (2) "Pels mejars d'Anguila i els sucs de la cocció d´aquestes” (3).
Des de l'any 1904 tenim notícia, a través de publicacions en diferents mitjans de comunicació de Barcelona d'excursions celebrades a Ca l'Anguiler, per part de caçadors, personalitats públiques, institucions i entitats esportives, atrets tant per la seva cuina, com per la bellesa del seu entorn natural. Els diumenges, grups de caçadors eren transportats amb canoa als aiguamolls i pinedes del Prat de Llobregat on havia caça abundant, i després eren recollits per gaudir de l'esmorzar prèviament encarregat.
Malgrat les seves reduïdes dimensions, l'assistència a aquest popular restaurant podia ser nombrosíssima, com demostra una crònica de "La Vanguardia", de l'any 1915: "van acudir uns 35 ciclistes, dinant a la vora del Llobregat, banyant-se alguns" (4) . "La pesca i la caça constituïen la matèria primera del menjador, molt preuades pels seus clients" (5). Ca l´Anguiler oferia als seus visitants la possibilitat de gaudir d'un passeig en canoa pel riu o d'un bany refrescant a la vora del Llobregat o a la platja de l'Hospitalet, al costat del far conegut popularment com "la Farola del Llobregat".
Els mitjans de transport utilitzats per arribar-hi al restaurant eren molt diversos: en moto o bicicleta -malgrat el mal estat dels camins -, en canoa -des del mar-, o en tramvia, des que el 19-05-1905 es va inaugurar la "línia del Morrot" -com se la va conèixer popularment-, que partia des de la Rambla Santa Madrona fins a Casa Antúnez. Una altra particularitat més que presentava la masia de Ca l'Anguiler era la presència d'una cabana que servia de magatzem, d'uns 4x2,70x3,45 metres (llarg x ample x alt), situada davant de l'habitatge i orientada, també al mar . La seva estructura era molt senzilla -un esquelet de fusta amb coberta vegetal a dues vessants, que descansava sobre les parets laterals-, i guardava un gran equilibri amb el seu entorn, ja es que van utilitzar per a la seva construcció materials proporcionats per la natura: fusta, canyes, joncs o canyissos, per al seu bastiment; i fang i palla per a revestir les parets. Aquestes barraques primitives, desaparegudes en l'actualitat al delta del Llobregat estaven emparentades amb les barraques del delta de l'Ebre. Molts investigadors situen el seu origen en les famílies valencianes que van arribar a les nostres terres per treballar en les dures tasques de sembra, escardada i recollida de l'arròs.
Durant diverses generacions, des de finals del segle XIX o principis del segle XX, la masia de Ca l'Anguiler va estar oberta al públic oferint exquisits plats als seus comensals, entre els quals destacaven la caça i, sobretot, les anguiles pescades en les netes aigües del riu Llobregat. Però tot va acabar la fatídica nit del 25 setembre 1962 ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada