L'ermita romànica de Santa Eulàlia de Provençana forma part, amb l´ermita de la Mare de Déu de Bellvitge, del patrimoni històric i artístic del municipi de l'Hospitalet de Llobregat.
EstructuraL'edifici, de planta rectangular, consta de tres naus separades per dues fileres d'arcs de mig punt que descansen sobre gruixuts pilars rectangulars. La nau central està coberta amb volta de canó i les laterals amb volta de quart de cercle. Les tres van ser reconstruïdes durant les tasques de restauració realitzades al 1970. L'edifici original constava de tres absis semicirculars, avui desapareguts després de la construcció en el segle XV d'un nou temple adossat a l'església romànica. La portalada va ser construïda l'any 1201 segons consta en una inscripció encara visible al timpà. Presenta tres arcs en gradació i dues arquivoltes emmarcades per un guardapols amb fris esculpit de motius vegetals i dues columnes amb capitell bisellat d'aspecte rústic. De les columnes romàniques només perduren els capitells, ja que els fusts originals van ser substituïts per tubs d'uralita, durant l'última restauració. Sobre la porta d'accés s'obre una finestra de mig punt, i tot el conjunt està coronat amb un campanar d'espadanya.
Explica la llegenda
Santa Eulàlia va ser la patrona de la ciutat de Barcelona fins l'any 1687. Actualment és patrona de la catedral. Etimològicament ve dels vocables Eu, que significa bé i Lal, que significa parlar, pel que la seva traducció seria: La que parla bé. La història narra el martiri d'una jove de vint anys, descendent d´una família acomodada que recrimina al prefecte Dacià la injusta persecució contra la fe cristiana, proclamada a partir dels Decrets de l'emperador Dioclecià. El prefecte intenta persuadir a la jove de que abnegui de la seva religió però, davant la seva negativa acaba recorrent a les amenaces, primer, i a la tortura i la mort, finalment. La llegenda explica que Santa Eulàlia va acabar, després d´innombrables tortures, dins d'una bota plena de fulles de ganivet que va ser rodada per un carrer en pendent. Durant el seu recorregut de màrtir, Santa Eulàlia va santificar barri per barri la ciutat de Barcelona. Un cop morta, el seu cos va ser exposat a una creu extramurs i una nevada miraculosa va ocultar la seva nuesa. Va ser enterrada on s'aixeca avui l'Arc del Triomf, encara que posteriorment el seu cos seria traslladat a la cripta de la catedral.
EstructuraL'edifici, de planta rectangular, consta de tres naus separades per dues fileres d'arcs de mig punt que descansen sobre gruixuts pilars rectangulars. La nau central està coberta amb volta de canó i les laterals amb volta de quart de cercle. Les tres van ser reconstruïdes durant les tasques de restauració realitzades al 1970. L'edifici original constava de tres absis semicirculars, avui desapareguts després de la construcció en el segle XV d'un nou temple adossat a l'església romànica. La portalada va ser construïda l'any 1201 segons consta en una inscripció encara visible al timpà. Presenta tres arcs en gradació i dues arquivoltes emmarcades per un guardapols amb fris esculpit de motius vegetals i dues columnes amb capitell bisellat d'aspecte rústic. De les columnes romàniques només perduren els capitells, ja que els fusts originals van ser substituïts per tubs d'uralita, durant l'última restauració. Sobre la porta d'accés s'obre una finestra de mig punt, i tot el conjunt està coronat amb un campanar d'espadanya.
Explica la llegenda
Santa Eulàlia va ser la patrona de la ciutat de Barcelona fins l'any 1687. Actualment és patrona de la catedral. Etimològicament ve dels vocables Eu, que significa bé i Lal, que significa parlar, pel que la seva traducció seria: La que parla bé. La història narra el martiri d'una jove de vint anys, descendent d´una família acomodada que recrimina al prefecte Dacià la injusta persecució contra la fe cristiana, proclamada a partir dels Decrets de l'emperador Dioclecià. El prefecte intenta persuadir a la jove de que abnegui de la seva religió però, davant la seva negativa acaba recorrent a les amenaces, primer, i a la tortura i la mort, finalment. La llegenda explica que Santa Eulàlia va acabar, després d´innombrables tortures, dins d'una bota plena de fulles de ganivet que va ser rodada per un carrer en pendent. Durant el seu recorregut de màrtir, Santa Eulàlia va santificar barri per barri la ciutat de Barcelona. Un cop morta, el seu cos va ser exposat a una creu extramurs i una nevada miraculosa va ocultar la seva nuesa. Va ser enterrada on s'aixeca avui l'Arc del Triomf, encara que posteriorment el seu cos seria traslladat a la cripta de la catedral.
Hi ha qui afirma que aquesta història no és més que un desdoblament de la Santa Eulàlia de Mèrida (Badajoz), bé per adoració a la santa emeritense, bé pel culte a alguna de les seves relíquies. No obstant això, no és absurd pensar que existissin dos màrtirs i només una troballa arqueològica podrà dilucidar l'enigma.
Una mica d'història
La primera referència escrita del terme Provençana correspon a la venda d'una casa de pagès i uns terrenys propietat del matrimoni Bonemir i Ermessenda a Rafulf, fill de Guifré el Pilós, i té data del 29-08-908. El nom de Provençana prové, segons sembla, de l'època romana i fa referència a una vila, propietat de Provius o Proventius. Les restes de l'edificació es troben sota l'actual església. La parròquia de Santa Eulàlia de Provençana es troba documentada des de l'any 1045, però l'edifici que s'ha conservat va haver de ser construït a finals del segle XI. Va ser consagrada l'any 1101 pel bisbe de Barcelona Berenguer Folc i fins a mitjan segle XV va ser l'única parròquia del municipi. A partir del segle XV va entrar en decadència, sobretot a partir de la construcció d'un nou temple també dedicat a la màrtir. A partir d'aquí es va convertir en capella eremita i fins i tot va arribar a utilitzar-se com a galliner, fins a la seva restauració al segle XVIII, que li permetria recuperar la categoria de parròquia, ja entrat el segle XIX.
Una mica d'història
La primera referència escrita del terme Provençana correspon a la venda d'una casa de pagès i uns terrenys propietat del matrimoni Bonemir i Ermessenda a Rafulf, fill de Guifré el Pilós, i té data del 29-08-908. El nom de Provençana prové, segons sembla, de l'època romana i fa referència a una vila, propietat de Provius o Proventius. Les restes de l'edificació es troben sota l'actual església. La parròquia de Santa Eulàlia de Provençana es troba documentada des de l'any 1045, però l'edifici que s'ha conservat va haver de ser construït a finals del segle XI. Va ser consagrada l'any 1101 pel bisbe de Barcelona Berenguer Folc i fins a mitjan segle XV va ser l'única parròquia del municipi. A partir del segle XV va entrar en decadència, sobretot a partir de la construcció d'un nou temple també dedicat a la màrtir. A partir d'aquí es va convertir en capella eremita i fins i tot va arribar a utilitzar-se com a galliner, fins a la seva restauració al segle XVIII, que li permetria recuperar la categoria de parròquia, ja entrat el segle XIX.
Referències:
- Una pequeña joya del románico entre bloques de pisos. El País.com. 09-08-03. Gloria Ayuso.
- Capella de Santa Eulàlia de Provençana. www.poblesdecatalunya.cat.
- Hospitalet de Llobregat. www.es.wikipedia.org.
- Celebració del milcentenari de la vil.la Provençana. Primera Plana. 24-11-08. Pilar Gonzalo.
- Santa Eulàlia de Provençana. www.aldeaglobal.net/artmedieval.
- Una pequeña joya del románico entre bloques de pisos. El País.com. 09-08-03. Gloria Ayuso.
- Capella de Santa Eulàlia de Provençana. www.poblesdecatalunya.cat.
- Hospitalet de Llobregat. www.es.wikipedia.org.
- Celebració del milcentenari de la vil.la Provençana. Primera Plana. 24-11-08. Pilar Gonzalo.
- Santa Eulàlia de Provençana. www.aldeaglobal.net/artmedieval.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada