El Prat de Llobregat fou conegut, durant segles, com “el poble de les febres” ; nom genèric que comprenia malalties tals com el paludisme, la disentería, el tifus i les hepatitis; produïdes pels mosquits i l’aigua no potable. La manca total de condicions higièniques al delta del Llobregat, fins fa ben poc, va causar veritables estralls als nostres avantpassats, indefensos a mercè d´un medi hostil e inclement. Aquestes són petites històries d’aquella gent, marcada per la insalubritat, la pobresa, la incultura, la violencia, el treball i la suor pegada al cos, però sobretot, per un amor desmesurat cap aquesta terra.

dilluns, 11 de febrer del 2013

El pont de les Tres Puntes


Pont de doble via de les Tres Puntes. Fotografia posterior a l´any 1911, cedida per Àlex Domínguez Monés, pertanyent al fons Josep Monés i Amat

El diumenge 11 de setembre de 1881, a les quatre de la tarda, la locomotora "Dos de maig" va travessar per primera vegada el pont de ferrocarril situat sobre el riu Llobregat. Dos mesos més tard, el dia 17 de desembre, s'inaugurava la línia fèrria Barcelona-Vilanova, que posava fi a l'aïllament secular del Prat de Llobregat e iniciava un període de creixement social i econòmic.
El Pont de les Tres Puntes és, sens dubte, el més desconegut del Prat de Llobregat. Era un viaducte ferroviari de senzilla estructura metàl.lica -tot just unes baranes-, situat en una zona inundable, prop de l'actual parc Fondo d'en Peixo, a uns 100 metres de l'estació de tren. El pont original va desaparèixer durant la "riuada de Sant Antoni", arrossegat pel corrent, i va ser substituït per un bell pont metàl.lic penjat que va haver de fer front a diverses inundacions i a l'ampliació que va suposar la circulació de doble via. Els esdeveniments produits al final de la Guerra Civil van suposar el seu trasllat i la seva posterior desaparició.

EL PRIMER PONT
Durant el mes de gener de 1898 es van produir greus inundacions als rius Llobregat i Besòs, conegudes com "la riuada de Sant Antoni", que van provocar greus danys a les poblacions costaneres. El metge del Prat de Llobregat, Segimón Salgot Balcells (1) narra així els fets: "Pel que fa a aquest terme municipal els perjudicis causats van ser terribles: va trencar el canal per tres parts diferents, ocasionant les basses consegüents en saltar per la bretxa; convergint tota la seva força en el terraplè de la via fèrria i el pont anomenat de les "Tres Puntes", per seguir el canal la direcció de Sant Boi a l'esmentat pont, limitant d'una banda l'acció de les aigües i de l'altra, el terraplè de l'estació, ocasionant la suma de forces en aquest pont la destrucció del pont de la via, i la bassa que encara avui existeix, a més de les destrosses a la via fèrria i andanes en una extensió de molts centenars de metres i també de la carretera de Viladecans; va envair la població arribant la seva alçada dins d'aquesta a més d'un metre. "

Ilustració i peu de foto publicada al diari La Vanguardia, el dia 21 de gener de 1898, on s´observa l´estat en què va quedar el primer Pont de les Tres Puntes, després de la "riuada de Sant Antoni"

EL PONT NOUCom a conseqüència de la destrucció del vell pont de les Tres Puntes per la riuada de Sant Antoni, "es va construir un elegant pont penjant de ferro (l'únic en la línia de Madrid a Saragossa i Alacant) en lloc del derruït, es va cercar amb pedra, es va elevar el terraplè de l'estació i es van reparar com van poder els estralls de la via fèrria, els treballs van durar una porció de mesos "(1). El nou pont de les Tres Puntes, que ja operava l'any 1899, era un bell pont metàl.lic amb arc parabòlic superior; d'uns 35-40 metres de longitud. Durant anys va suportar noves e importants riuades, com demostren les cites de Segimón Salgot Balcells: "l'aigua es va concentrar de nou en el pont de les Puntes, convertint en nou llit les terres profundes del fons del " Peixu " [riuada 22-09-1900] "(...) "Però es va observar com a totes, la tendència a acumular-se al ja cèlebre pont esmentat (...), arribant a soscavar els fonaments d'un dels puntals del pont (...) Per prevenir en lo possible els estralls que causaria a la via en les successives inundacions, es va ordenar fer en una gran extensió a través de la via férrrea, ponts de desguàs, perquè l'aigua detinguda pel terraplè no arrossegués o desviés els carrils i travesses. [Riuada 21-12-1902] "(1). Durant anys, el bell viaducte de les Tres Puntes va permetre el pas de les velles locomotores de vapor, convertit en una bella estampa del paisatge pratenc. L'any 1911 va ser ampliat i adaptat a les noves necessitats, per donar pas al ferrocarril de doble via, inaugurat el desembre de 1912. Així continuaria fins a l'any 1939, en què els esdeveniments produïts al final de la Guerra Civil comportarien el seu trasllat i posterior desaparició.

El Pont de les Tres Puntes després de la riuada de 1907. Com es pot observar, el pas encara era de via única. Fotografia cedida per Pedro García Vela i realitzada per Antonio Capdevila Grustán

L'ÚLTIM SERVEI
La nit del 24 al 25 de gener de 1939, les tropes republicanes, en retirada, van procedir a la voladura del pont de les Voltes i el del ferrocarril, per retardar l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona. Cinquanta-vuit anys després, el Prat de Llobregat tornava a quedar incomunicat. Amb la pressa de donar pas als trens, els enginyers a càrrec de la reconstrucció van adoptar una solució provisional consistent en traslladar el pont de les Tres Puntes a una nova ubicació, sobre el riu Llobregat: "es va aprofitar la circumstància d'existir, a 1.160 m d'aquesta obra, dos trams metàl.lics parabòlics, de 55,90 m de llum, la substitució dels quals per un terraplè calat, estava prevista feia temps, (...) traslladant-se a un nou emplaçament que es va triar aigües avall del pont volat e immediat a ell. A aquest efecte es va establir l'oportuna desviació, amb explanació per via única (...) Simultàniament es va aixecar, per mitjà de gats hidràulics, el tram parabòlic i es va muntar sobre trens de corrons que, moguts per cabrestants, el van traslladar al llarg de la via de la desviació fins als estreps provisionals, sobre els quals es va posar per llançament. Es va donar inici als treballs el dia 1 de febrer de 1939, donant-se pas el dia 4 de març, invertint-se, per tant, un mes, aproximadament, en tots els treballs de solució provisional. "(2)

Col.locació del Pont de les Tres Puntes sobre el riu Llobregat, a principis de l´any 1939. Fotografia cedida per Pedro García Vela
Durant el temps que van durar els treballs de construcció del nou pont de ferrocarril sobre el riu Llobregat, el pont de les Tres Puntes es va encarregar de donar pas alternatiu als trens de la línia de Madrid a Barcelona. Dos anys més tard, el 1941, s'inaugurava el nou viaducte de doble via i s'abandonava definitivament el de les Tres Puntes. Havien transcorregut 60 anys des de la seva posada en funcionament: havia estat destruït i aixecat de nou, havia sobreviscut a devastadores riuades i a la destrucció de la Guerra Civil i, com a comiat, va tenir un final èpic i memorable, alçat sobre el riu Llobregat va permetre el pas dels ferrocarrils que unien, molt més, que les poblacions del Prat i l'Hospitalet de Llobregat.



NOTES:
- (1) MARI I BALCELLS, Víctor i Vallribera i Puig, Pere. "El Prat de Llobregat de fa un segle segons una topografia mèdica. 1904. Barcelona. 2001. Pag 77-78. Publicacions del Seminari Pere Mata, de la Universitat de Barcelona. Any 2001. Número 96. "Breus apunts per a la topografia mèdica del Prat de Llobregat". SALGOT BALCELLS, Segimón.
- (2) "Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i Alacant. Reparació de les destrosses ocasionades per la guerra en els ponts de les línies de Madrid a Barcelona, Tarragona i França ". Pàgs, 83,87,89.


AGRAÏMENTS:
Vull agrair la cessió desinteressada de les fotografies utilitzades en aquesta entrada a:
- Alex Domínguez Monés.
- Pedro García Vela.




FONTS CONSULTADES
-
www.adm.cat/Josep%20Mones%20i%20Jane/josep_mones_i_Jane.htm. Páginaweb d´Alex Domínguez Monés.
- Pedro García Vela. Facebook: Postales y Fotos Antiguas de Gente del Prat de Llobregat.
- Història de l´aviació catalana. Josep Canudas. Editorial Magrana.
- 50 anys d´imatges del Prat de Llobregat 1900-1950. Ajuntament del Prat.
- “Compañía de los Ferrocarriles de Madrid a Zaragoza y Alicante. Reparación de los destrozos ocasionados por la guerra en los puentes de las líneas de Madrid a Barcelona, Tarragona y Francia”. Págs, 83,87,89.
- Infraestructures pratenques (965-1950), a càrrec de Joan Lluís Ferret i Pujol.
- La Vanguardia, 21-01-1898. Pág. 4. Ilustración y pie de ilustración.
- “Breves apuntes para la topografía médica del Prat de Llobregat”. Segimon Salgot Balcells.
- “El Prat de Llobregat de fa un segle segons una topografia medica. 1904. Víctor Marí i Balcells-Pere Vallribera i Puig. Barcelona. 2001. Pag. 77-78. Publicacions del Seminari Pere Mata, de la Universitat de Barcelona. Any 2001. Número 96.“Breves apuntes para la topografía médica del Prat de Llobregat”. Segimon Salgot Balcells.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada