El Prat de Llobregat fou conegut, durant segles, com “el poble de les febres” ; nom genèric que comprenia malalties tals com el paludisme, la disentería, el tifus i les hepatitis; produïdes pels mosquits i l’aigua no potable. La manca total de condicions higièniques al delta del Llobregat, fins fa ben poc, va causar veritables estralls als nostres avantpassats, indefensos a mercè d´un medi hostil e inclement. Aquestes són petites històries d’aquella gent, marcada per la insalubritat, la pobresa, la incultura, la violencia, el treball i la suor pegada al cos, però sobretot, per un amor desmesurat cap aquesta terra.

dilluns, 11 de febrer del 2013

Masies del Delta: cal Tet

Fotografia: Masia de cal Tet, des de la pineda de ca l´Arana

El dia 23 de abril de 2003, festivitat de Sant Jordi, l'associació "Amics del Prat" va presentar l'informe "Auca del Patrimoni del Prat de Llobregat", un document que recull nou elements del patrimoni arquitectònic i natural d'aquesta ciutat que haurien d'estar protegits: la granja de la Ricarda, els edificis del Centre Artesà, la Telegrafia i el Semàfor, la xemeneia de la fàbrica "la Seda", el molí d'arròs de Ca l'Arana, els masos de can Camins i Can Carlets i el que queda de la pineda litoral. Alguns d'ells es troben en període de recuperació o estan inclosos en plans de protecció; altres, però, estan pràcticament condemnats a desaparèixer. A través d'aquest bloc intentaré informar tant d'aquest patrimoni, com d'aquell altre que, per desgràcia, no ha arribat fins a nosaltres. Per començar, vull fer-ho parlant d'una masia del Prat de Llobregat enderrocada l'any 2002 per estar afectada pel Pla d'Infraestructures del Delta del Llobregat: la masia de cal Tet.
Cal TetLa masia de cal Tet era una petita construcció de pedra, del segle XIX. La seva grandària era enganyosa, ja que estava dividida en dues parts iguals, que pertanyien a diferents propietaris. Els habitatges constaven de planta baixa i pis superior, que mantenien la distribució característica de les masies d'aquesta zona: als baixos es situaven el menjador i la cuina, que incloïa un forn de pa, i a la planta superior, lluny de la humitat que tot ho impregnava, es trobaven les habitacions. Com totes les masies del delta, estava orientada cap al mar, per aprofitar el sol de tot el dia. Extreien l'aigua d'un pou artesià i en un dels seus extrems, s'aixecava un safareig comú. La finca tenia unes deu mujades de terra (49.000 m2, aprox.). Davant tenia arbres fruiters i dos grans palmeres que encara avui es conserven, donant testimoni del seu emplaçament.
Tenint en compte els diferents elements arquitectònics que conformen una masia, com ara la disposició de les vessants de la coberta, els acabats de la façana o la disposició vertical dels seus pisos, la podríem catalogar com una masia mitjana o comú, el tipus de construcció més freqüent en Catalunya, que es caracteritza per tenir la coberta a dues vessants. Encara que la norma habitual és que desguassin cap a les façanes laterals, tant en aquesta masia, com en la majoria de les que trobem al delta del Llobregat ho fan cap a les façanes principal i posterior.
Van ser masovers de Cal Tet la família de Jaume Fabró i Raurich i Carmen Canillo i Costafreda i els seus fills, Jaume, Joana, Joan i Nuri, que van treballar aquestes terres sempre pendents de les inclemències del clima, el risc de desbordament del riu, o de les febres palúdiques, tan comuns a la zona.

Encara recordo, amb nostàlgia, les passejades pels voltants d'aquesta finca, ja en aquells dies abandonada i en estat de ruïna (dècada dels noranta), a la recerca d'una fauna sempre en alerta i fugissera. El més destacat d'aquest paratge era la diversitat d'ecosistemes que abastava: la platja, la desembocadura del riu, la llacuna de "la Podrida", la pineda i la llacuna de Ca l'Arana ", les zones humides i els cultius de la Bunyola. Constituïa una oportunitat única per poder observar la diferent fauna i flora del delta del Llobregat. El seu emplaçament és encara perceptible en l'actualitat, ja que el mirador de la llacuna de Cal Tet, en els espais naturals del riu, està situat en el mateix lloc on es trobava la masia. Com a únic testimoni d'aquest passat queden les dues palmeres que s'alcen avui al costat de la cabana de fusta del mirador.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada