El bimotor Douglas DC-2, amb capacitat per a 14 persones, transportava en aquell fatídic viatge a 11 persones: 9 passatgers i 2 tripulants. Com a conseqüència del brutal impacte i el posterior incendi van morir 7 persones, però podien haver estat moltes més. Remei Castells, que es trobava a la cuina del número 5, on havia impactat l'ala de l'avió, havia sortit feia cinc minuts a comprar llumins. Antonio Ruiz, que residia al número 9, havia abandonat l'habitació on va caure part del fuselatge, deu minuts abans. I per sort, l'habitatge del número 7, on residia el matrimoni Martos amb els seus quatre fills, i on es van produir els majors danys, es trobava, en aquell moment, buit.Els cadàvers, difícils d'identificar pel lamentable estat en què es trobaven, van ser traslladats al dipòsit del Cementiri Municipal, on es va instal.lar la capella ardent. Entre les víctimes hi havia eminents personalitats del món de la medicina i la indústria de Barcelona:
Doctor Joaquín Espinosa Ferrándiz. 40 anys d'edat. Exercia a Barcelona els càrrecs de cap d'Assegurances Metges Socials, professor auxiliar d'Higiene i Microbiologia de Medicina, cap de Serveis d'Higiene Infantil de Sanitat Nacional, assessor mèdic de la Secció Femenina de la Falange, conseller de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis i professor auxiliar de l'Factultad de Medicina.
Doctor Tomàs Vives i Vives. 31 anys d'edat. Cap del Parc de Farmàcia Municipal i cap dels serveis farmacèutics de l'Ajuntament de Barcelona.
Senyor José Maria Escardó Valls. 44 anys d'edat. Intendent mercantil de les empreses Companyia de Hilaturas Fabra i Coats, SA, Proveïdora Ibèrica, SA, Elèctrica Ibero-Americana, SA i Unió de Fabricants Exportadors de Xarxes, SA
Senyor Juan José Núñez Platero. 33 anys d'edat. Conegut impressor barceloní a càrrec de les empreses INGRAP, Impremta Núñez, Sistemes de Control i Paperera del Millars, SA.
Ramon Sanllehi Masdevall. 49 anys d'edat. Conseller d'una entitat bancària de Barcelona i president del Girona FC (1939-1940). Mort, víctima de les ferides produïdes a l'Hospital Clínic de Barcelona.
L'últim cadàver trobat correspon, segons sembla, al súbdit nord-americà Mr Bamble. Encara que no he aconseguit esbrinar res més sobre ell.
Entre els afortunats supervivents al terrible accident hi havien 4 persones:
Mr Mc. Lane. Súbdit nord-americà, de 45 anys, que presentava cremades en mans i cames i cops per tot el cos.
Vicente Boluda. Empleat de Telefónica, que presentava quadre de magulladures generals.
Senyors Milles i González, tripulants del DC-2 accidentat.
Segons expliquen les cròniques, durant setmanes, un desconegut va estar visitant el lloc del succés per plorar la mort d'un familiar. És la part desconeguda de tota tragèdia. Perquè cada tràgic succés comporta un doble dolor: d'una banda, el de les vides innocents que es perden ... D'altra, el dels familiars i amics que resten desconsolats. A dia d'avui, res queda al carrer del Prat que recordi aquell trist esdeveniment, tot i que els habitatges implicats continuen pràcticament inalterats. El temps, que tot ho esborra, ajuda a oblidar les nostres penes i glòries. Però, mentre romangui el relat dels fets i la voluntat de llegir-los, sempre quedarà un racó per a la memòria ... encara que en aquest cas sigui triste l'evocació.
REFERÈNCIES:
- "L'Avans".
- Diari La Vanguardia. 1944.02.06. P. 17
- Diari La Vanguardia. 1944.02.05. P. 20
- www.hdoso.net. "Accident aeri al Prat 1944". Carlos Periáñez.
- www.wikipedia.org. Douglas Dc-2. - Diari La Vanguardia. 1944
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada