El Prat de Llobregat fou conegut, durant segles, com “el poble de les febres” ; nom genèric que comprenia malalties tals com el paludisme, la disentería, el tifus i les hepatitis; produïdes pels mosquits i l’aigua no potable. La manca total de condicions higièniques al delta del Llobregat, fins fa ben poc, va causar veritables estralls als nostres avantpassats, indefensos a mercè d´un medi hostil e inclement. Aquestes són petites històries d’aquella gent, marcada per la insalubritat, la pobresa, la incultura, la violencia, el treball i la suor pegada al cos, però sobretot, per un amor desmesurat cap aquesta terra.

dilluns, 11 de febrer del 2013

El crim del Prat (2/4)


LA DETENCIÓ
L´encarregat dels Mossos d´Esquadra, senyor Iglesias, es va personar dimecres al matí al domicili de l´acusat, a Barcelona, sent rebut per l´esposa de Joan Rivera. Joana Mas va assegurar a les forces d´ordre públic que el seu marit havia passat la nit a casa i que havia marxat a la feina a l´hora de costum. Els Mossos d´Esquadra van detenir el sospitós a la fàbrica de fustes que el senyor Tayà posseïa a Hostafrancs (Barcelona), davant la incredulitat dels seus companys de feina, que asseguraven que havia arribat a les sis del matí, i no havia mostrat cap símptoma d´anormalitat.
Joan Rivera, malgrat les seves negatives, va ser traslladat al Prat de Llobregat, on després de ser reconegut per les víctimes, va haver de ser protegir per les forces de seguretat d´un intent de linxament per part dels veïns. Des d´allà, va ser custodiat fins al jutjat d´instrucció de Sant Feliu de Llobregat, on ve prestar declaració, i posteriorment va ingressar a la presó del municipi.



Fotografia publicada por la revista "Mundo Gráfico", de fecha 6-5-1914, en què apareix el jutge prenent declaració als testimonis. Possiblement, les persones que estan assegudes al banc són: Carme Comas Ràfols, Teresa Vallhonrat Vallhonrat i Consuelo Vallhonrat Vallhonrat
ELS FERITS
Com a conseqüència de l´agressió, Domingo Vallhonrat Comas va haver de ser atès pel doctor Barraquer, que li va practicar l´extracció de l´ull esquerre; la seva dona, Antonia Vallhonrat, va patir nombroses contusions al cap i fractura dels dos braços, i el seu fill, Domingo, diverses ferides en la cara i crani. D´altra banda, Pere Escoda i Sabaté, natural de Pratdip, a Tarragona, va ser ingressat a l´Hospital Clínic de Barcelona en estat crític. El dia 7 de mait, vuit dies després que es produïssin els fets, va morir com a conseqüència de les terribles ferides sofertes.
Tots els establiments i cases del Prat de Llobregat van tancar aquest dia en expressió de dol. L´alcalde, el jutge i el rector, acompanyats dels veïns i institucions del municipi, van emprendre una concorreguda processó fins a l´hospital per a honrar i reclamar el cos de la víctima. Li van dedicar un solemne ofici i respons a la capella del senyor Mas, a l´església parroquial, seguir per un públic nombrosíssim, i posteriorment va ser traslladat al cementiri de la població, on se li va donar sepultura, entre mostres de dolor i indignació.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada