El Prat de Llobregat fou conegut, durant segles, com “el poble de les febres” ; nom genèric que comprenia malalties tals com el paludisme, la disentería, el tifus i les hepatitis; produïdes pels mosquits i l’aigua no potable. La manca total de condicions higièniques al delta del Llobregat, fins fa ben poc, va causar veritables estralls als nostres avantpassats, indefensos a mercè d´un medi hostil e inclement. Aquestes són petites històries d’aquella gent, marcada per la insalubritat, la pobresa, la incultura, la violencia, el treball i la suor pegada al cos, però sobretot, per un amor desmesurat cap aquesta terra.

dilluns, 11 de febrer del 2013

El Prat de Llobregat. Any 1891

Fa temps, mentre buscava informació a l'hemeroteca digital del diari La Vanguardia, vaig descobrir un bonic escrit de Josep Zulueta i Gomis dedicat al Prat de Llobregat. L'article, que apareix publicat en l'edició del dia 25 de juny de 1891, mostra, a través d'una prosa poètica i plena de detalls, un fidel retrat d'aquesta població a finals del segle XIX. Sense més preàmbuls, és hora de compartir aquest magnífic document i viatjar en el temps, de la mà de Josep Zulueta, fins a aquest petit racó del delta del Llobregat.

"Deixem-nos portar pel corrent, i anem al Prat, no com els caçadors que van als marges del famós riu a l'aguait dels ànecs, guatlles i altres aus de pas, sinó amb l'objecte d'estudiar aquesta plana, que en una extensió de més de 20 mil hectàrees no presenta la més lleugera ondulació en el seu terreny, i es pot considerar sense exageració com la flor i nata de les terres de Catalunya. Flor i nata escric, no en sentit figurat tan sols, sinó en sentit real. Tots els boscos, erms i camps que al Llobregat aboquen les seves aigües s'han vist desposseïts durant segles dels detritus substanciosos, de l'humor inapreciable de les terres fecundes, arrossegats pels aiguats, portats pel riu en les seves freqüents crescudes i lentament dipositats en el seu delta sempre creixent fins a formar, qui sap en quants segles, el que anomenem la plana del Llobregat.
Aprofundiu el terreny i no trobareu ni una pedra que pugui dificultar el creixement de les arrels. Regueu els camps amb les aigües cenagoses de les riuades i això equival a un fort abonament. El sol ardent de les estacions càlides temperat per la fresca brisa del mar que es rep de primera mà. Els forts vents tallats per línies ben disposades d'arbres, especialment d'àlbers blancs rabassuts, que en altres temps servien de suport a les parres i raïms amb els quals s'elabora l'anomenat vi grec. Pobladors intel.ligents, sobris, infatigables per al treball, competint les dones amb els homes en les dures feines del camp, sense més coqueteria que la de preservar el seu rostre dels ardors del sol per mitjà d´una capota sortint formada amb el mateix mocador amb que cobreixen el seu cap . Proximitat a la capital per importar abundants adobs i exportar els productes. Amb aquests elements no és meravella que els arbres fruiters, els ferratges i els cereals, que constitueixen el seu cultiu, s'ofereixin a la vista amb aquesta intensitat de color i aquesta plenitud de vegetació que són el signe més evident de la seva robustesa i la promesa menys enganyosa de l'abundància dels seus rendiments.
D´aquesta manera, no és meravella tampoc que es paguin mil duros per una mujada de primera (poc més de mitja hectàrea), o que per igual extensió d'alfals s'hagin arribat a satisfer cinc-centes pessetes per l'arrendament d'un any, si bé això ho reputo excepcional; i que passen de 200 quintars les patates que es cullen en aquella mesura de terra. Afanyem-nos a dir que ni tot són flors i violes, ni tot ha estat sempre fructífer com avui. Que la fertilitat de les terres del Baix Llobregat és proverbial, no es pot negar. Antigament en els camps de secà germinaven vigorosos blats i en els seus extensos erms pasturaven nombrosos animals que a l'escorxador de Barcelona trobaven fi a la seva existència. Per explotar els avantatges naturals d'aquesta comarca es va construir el Canal de la Infanta (1) i va passar com a tots els canals d'Espanya, és a dir, que no havent-se obert al mateix temps els indispensables conductes de desguàs, amb el reg abundant i les aigües subterrànies somes, va venir l'embassament, el paludisme, l'abandonament de les terres: les jonqueres espeses i puixants van substituir els cultius: les maresmes es van ensenyorir del país, llançant a l'espai els reflexos cristal.lins de les sals, atrets a la superfície perl sol, i exhalant a l'atmosfera els miasmes mortífers que en obra de pocs anys van delmar la població i haurien fet presa a Barcelona, si Montjuïc, que ens priva de la vista d'aquella campinya, no ens hagués servit en compensació d´element salvador. La crisi ha estat molt dolorosa. Durant molts anys aquesta comarca destinada a ser terra de promissió, semblava haver atret totes les malediccions del cel. En les hores més poètiques del dia, quan el sol s'eleva rialler del mar i després de majestuosa carrera s'amaga malenconiós darrere les muntanyes de Begues, és a dir quan el camperol treballa amb més ardor i els amants de la natura més s'extasien en els seus inefables gaudiments, eren precisament les hores en què l'enemic miserable més s'acarnissava en les seves innocents víctimes. En comptes del camperol forçut i colrat pel sol, hauries vist el pagès macilent amb la pal.lidesa terrosa del paludisme a la cara, les mans filades, intentant defensar-se en va a força d'abrics contra el refredament marmori dels seus membres. Totes les gents fugint d'allà com de país empestat i els seus valents habitants reconquistant enmig de tants perills, sense més recursos que les seves forces, la terra ingrata que només havia de beneficiar els seus fills i potser els seus néts. L´obra de sanejament encara no està acabada. Encara es poden veure jonqueres dilatades, extensions pantanoses, que amb el temps solcarà la llaurada potent i es veuran cobertes de daurades messes. Segueix la lluita en la qual tots els propietaris combaten amb les armes de què disposen comptant uns amb capitals, fiant altres pacientment en la col.laboració fecunda del temps i del seu treball. Entre tots sobresurten dos propietaris, el senyor don Ferran Puig (2) i el senyor don Miguel Casanovas (3), fill del Prat, si no estic mal informat. Cadascuna de les respectives finques fa més de cinc-centes hectàrees o sigui mil mujades, extensió que no crec abasti cap altra finca a Catalunya. Són dues explotacions agrícoles que requereixen per al seu estudi, no alguns paràgrafs d'un article sinó una monografia completa.
Ferran Puig, víctima tres vegades de terribles febres, fa vint anys que consagra la seva activitat proverbial, gran part de la seva fortuna i l'esperit d'iniciativa i empresa que tan eminent lloc li han conquerit en la indústria, als assajos é inevitables fracassos propis d'empeny tan meritori. Prova d'això són el magnífic pont de ferro sobre el Llobregat (4), les potents màquines de vapor per elevar l'aigua del riu suplint per finca tan vasta les deficiències del canal en estiu, la locomotora que xiulant per aquells plans sobre un ferrocarril sistema Decauville, a través de 6 quilòmetres, per tal de transportar les sorres amb que milloren les terres.
El senyor Casanovas fa només quatre anys que ha començat igual obra, però segueix rumb diferent. El senyor Puig, un cop construïts els desguassos, regularitzat el terreny per a la seva millor distribució i posat en producció, el cedeix en arrendament construint masos a estil del país (avui hi ha en nombre de vint-i-dos). El senyor Casanovas ha construït per a la seva finca una casa superba amb tots els refinaments del confort. Aquesta casa està envoltada de porqueres espaioses, quadres i estables vastíssims, amples dependències amb una cura tan especial de la ventilació, portada a la perfecció, que pot penetrar en porqueres i estables la senyoreta més delicada, sense que se'n ressenti l´olfacte fet a essències alambinades. Amb això, dit queda que el senyor Casanovas es dedica a la ramaderia, i en efecte, allà, porcs, vaques, eugues, coloms, aus de corral i conills, tot és a l'engròs.
El senyor Casanovas dirigeix personalment l'explotació: cosa digna de tenir en compte, ja que els jornals d'home es paguen a 13 reals, i els de dona a 9 i 10 reals. Allà res de rutina. El cultiu extensiu amb tots els recursos de l´art agrari: capital, màquines i abonament. De la casa part la locomotora que, a una distància de tres quilòmetres, va a buscar a la vora del mar la sorra que posada en capes de gruix variable -hi ha llocs en què arriba a 30 centímetres- serveix per evitar l'accés de la sal a la superfície, millorant alhora la terra barrejada amb l'argila del sòl. On el sòl està format de sorra, l'operació és inversa; s'estanca l'aigua amb aigües cenagoses del riu, i en no pocs llocs s'estableixen cultius en la mateixa sorra, obrint llacs o rases que s'omplen de fems. Quins resultats donaran aquestes dues grans explotacions?. El temps i el llibre de caixa ho diran. Ara per ara el resultat és negatiu, cal saber si germinarà el diner que ara es sembra. De totes sorts veurem el que pot fer l'agricultura posada en les millors condicions desitjables: terra de primera, clima benigne, capital abundant, màquines perfeccionades, centre de consum a 11 quilòmetres. Dic proximitat al centre de consum i he d'aclarir el concepte. A les portes mateixes de Barcelona, passa que tot i tenir una estació de ferrocarril, hi ha ocasions en què els intel.ligents i laboriosos agricultors del Prat, no poden extreure els seus productes perquè amb les pluges es posen els camins tan intransitables que no permeten ni el pas d'un carro buit. Per a què pagaran la contribució aquestes bones gents?. "

L'AUTOR
José Zulueta i Gomis (1858-1925), va ser un conegut polític, economista i escriptor barceloní, col.laborador habitual a la revista Catalunya Agrícola i als diaris La Vanguardia i Publicitat. Llicenciat en Dret a la Universitat de Barcelona i doctorat a la Universitat Central de Madrid va dedicar part de la seva vida a l'estudi de l'economia agrària. A Catalunya, va ser organitzador del Partit Reformista de Melquíedez Álvarez, pel qual arribaria a ser diputat al Congrés pel districte electoral de Vilafranca del Penedès des de 1903 fins a 1923. Va ser fundador de la Federació Agrícola Catalano-Balear i va participar en nombrosos organismes i associacions relacionats amb l'economia i l'agricultura. D'entre la seva abundant obra literària destaquen els llibres: Els problemes del Rift, La ciència i l'art de pensar correctament i Canals de reg.



Notes:
(1). L'autor fa referència al Canal de la Infanta, anomenat així en honor de la Infanta Luísa Carlota que, construït l'any 1819, rega les terres dels actuals termes de Cornellà, Hospitalet i Barcelona. L'any 1859, després de nombrosos problemes que van endarrerir el projecte, va entrar en funcionament l'anomenat Canal de la Dreta que transporta aigua als municipis de Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Prat, Viladecans i Gavà.
(2) Ferran Puig i Gibert (Girona, 1815-Barcelona, 1901). Financer i polític. L'any 1838 va fundar a Sant Andreu de Palomar una important fàbrica de teixits. Va ser regidor de l'Ajuntament de Barcelona i fundador de diverses societats i empreses. Posseïa extenses possessions al delta del Llobregat que va dedicar a la agrilcultura. Va finançar la construcció del primer pont que va unir al municipi del Prat amb Barcelona: el pont de Ferran Puig.
(3) Miquel Casanovas. Pare de l'empresari agrícola pratenc Jaume Casanovas Parellada. Va construir, en els terrenys que actualment ocupa l'aeroport del Prat, la Colònia Agrícola Casanovas, dedicada a la ramaderia i producció de llet i reconeguda com a granja model a tota Espanya.
(4) Podeu Veure l'entrada "El pont de Ferran Puig" d'aquest mateix bloc.



Referències:
- La Vanguardia. De Comarca en Comarca. Prat de Llobregat. José Zululeta Gomis. Jueves, 25 de junio de 1891.
- www.wikipedia.org. José Zulueta y Gomis
- La Vanguardia. Los que mueren. José Zulueta y Gomis. 21 de abril de 1925.
- www.enciclopedia.cat. Ferran Puig i Gibert.
- www.bestiolesdemarina.blogspot.com. El canal de la Dreta.
- www.xtec.cat. Biografies de personalitats vinculades al Prat de Llobregat. Jaime Casanovas Parellada.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada