El Prat de Llobregat fou conegut, durant segles, com “el poble de les febres” ; nom genèric que comprenia malalties tals com el paludisme, la disentería, el tifus i les hepatitis; produïdes pels mosquits i l’aigua no potable. La manca total de condicions higièniques al delta del Llobregat, fins fa ben poc, va causar veritables estralls als nostres avantpassats, indefensos a mercè d´un medi hostil e inclement. Aquestes són petites històries d’aquella gent, marcada per la insalubritat, la pobresa, la incultura, la violencia, el treball i la suor pegada al cos, però sobretot, per un amor desmesurat cap aquesta terra.

dimarts, 12 de febrer del 2013

El crim del Prat (4/4)

L'INDULT
Mentre el Prat de Llobregat recobrava la normalitat després dels tristos succesos esdevinguts, el condemnat, Joan Rivera Campaña, veia passar les hores, entre l'horror i l'esperança, a l'espera d'un indult que mai arribava. Pres a la presó de Sant Feliu, un edifici medieval on els presos s'amuntegaven en condicions inhumanes, la seva vida es debatia a l'espera d'una notificació oficial: la de ajusticiament per garrot, o la d'indult de a pena capital. Per sort per a ell, l'opinió pública estava cada vegada més en contra d'aquest tipus de cerimònies "alliçonadores".
El gener de 1916, el ministre de Gràcia i Justícia, senyor Antonio Barroso Castillo, va presentar davant el Consell de Ministres diversos expedients d'indult de la pena de mort, amb motiu de la propera onomàstica del rei, per a ser aprovats. Entre aquests expedients hi figuraven els concernents al reu: Benjamí Gómez Rodero, de l'Audiència d'Ourense; Félix López Galiano, Vicente López Narro i Paulino Romero Sanz, de la de Guadalajara; Manuel Martínez Gracia, de la d'Almeria i Ramón Esteban, Manuel Torrembó i Joan Rivera Campaña, de la de Barcelona.
El diumenge 23 de gener de 1916, el rei Alfons XIII de Borbó, conegut com l'Africà, va signar els indults aprovats en l'últim Consell de Ministres, entre els quals hi havia el de Joan Rivera. Després de gairebé dos anys de captiveri, el reu podia per fi respirar tranquil, sense haver de suportar la tensió que suposava que qualsevol matí podien traslladar-lo al patíbul per escanyar-lo fins a morir. I el pànic a patir una mort dolorosa !
L'indult reial suposava la commutació de la pena de mort, per la de cadena perpètua. Joan Rivera Campaña, d'uns trenta-set anys d'edat, tornava a tenir tota la vida per davant, tota una vida de desesperança i penediment, una vida?...
Jaume Codina i Vilà, l'insigne historiador del Baix Llobregat, escrivia: "Aquesta terra és la nostra i aquella gent nostra gent. Moltes vegades he comparat -salvant les degudes proporcions- la penetració i petita conquesta del nostre Delta, amb la de l'Oest americà: una terra prometedora, nova, plena de perills, amb diversitat de colonitzadors, rivalitat d'agricultors i ramaders, un poble jove... I la violència, fatalment com a seqüela inexorable. Una violència a flor de pell, instantània, brutal" (7)
La violència es pagava amb violència, i en aquesta tràgica història no hi ha un guanyador, només perdedors.



NOTES:
(7) Delta del Llobregat. La gent del fang. Del Prat: 965-1965. Jaume Codina i Vilà. Editorial Montblanc. Pàg. 25


REFERÈNCIES:

  • Mundo Gráfico. 6 de mayo de 1914, Pág. 25
  • La Vanguardia. Divendres 1 de maig de 1914. Pàgs. 4-5
  • La Vanguardia. Dijous, 25 de febrer de 1915. Pàgs. 7-8
  • La Vanguardia. Divendres, 26 de febrer de 1915. Pàgs. 6-7
  • La Vanguardia. Diumenge, 23 de gener de 1916. Pàg. 11
  • La Vanguardia. Dilluns, 24 de gener de 1916. Pàg. 6
  • ABC. Dilluns, 24 de gener de 1916. Pàg. 12
  • La Vanguardia. Dijous, 14 de maig de 1914, Pàg. 5
  • Delta del Llobregat. La gent del fang. El Prat: 965-1965. Jaume Codina i Vilà. Editorial Montblanc. 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada