El Prat de Llobregat fou conegut, durant segles, com “el poble de les febres” ; nom genèric que comprenia malalties tals com el paludisme, la disentería, el tifus i les hepatitis; produïdes pels mosquits i l’aigua no potable. La manca total de condicions higièniques al delta del Llobregat, fins fa ben poc, va causar veritables estralls als nostres avantpassats, indefensos a mercè d´un medi hostil e inclement. Aquestes són petites històries d’aquella gent, marcada per la insalubritat, la pobresa, la incultura, la violencia, el treball i la suor pegada al cos, però sobretot, per un amor desmesurat cap aquesta terra.

dilluns, 11 de febrer del 2013

La llegenda de l´aviador perdut (3)

Fotografia del Messerschmitt BF-109 E3, matrícula 6-130, pilotat pel major Walter Grabmann i per Eduardo Laucirica, el dia de l'accident. (Publicada al Butlletí d'Informació local de la Sénia. Desembre 2009. "Restes de l'avió Messerschmitt BF-109, exposats al patronat del camp de l'Aviació de la Sénia)

SEGONA RECERCA
Quan ja pràcticament ningú es recordava d'Eduardo Laucirica i el seu Messerschmitt BF-109, una casualitat del destí va fer que el projecte de construcció de la tercera pista de l'aeroport del Prat passés, precisament, pel lloc on es trobava erigit el monòlit commemoratiu. S'iniciava així la segona recerca ...
L'organisme Aena (Aeroports Espanyols i Navegació Aèria) encarregat del rescat, havia de fer ús d'un georadar i detectors de metalls, per estrènyer el setge de l'avió perdut i poder procedir a l'excavació arqueològica. S'esperava trobar almenys el motor de l'aeronau, ja que tant el pilot com la resta del fuselatge podien haver estat víctimes de la corrosió. Entre els assistents als treballs de recuperació es trobaven dos vells coneguts: Francisco Martínez, el sergent encarregat de les tasques de recerca l'any 1940 i Josep Maria Royo, possiblement, l'únic testimoni viu de l'accident. En l'aire es respirava expectació, emoció e inquietud ...
Oscar Laucirica, nebot de l'aviador, que a la data de l'accident tenia tan sols 10 anys, assistia també als treballs, com a representant de la família: "Donar una sepultura digna al meu oncle és una obligació i això és el primer que anem a fer tan aviat com se li trobi "- explicava esperançat a la premsa - (2). Els treballs d'excavació eren complexos i molt lents. L'enorme rasa oberta s'omplia ràpidament d'aigua i la desconfiança començava a dibuixar-se als primers rostres quan, per fi, el divendres 15 de novembre de 2002, la màquina excavadora va localitzar i va poder extreure les primeres restes del fuselatge, no gaire lluny d´on havia estat erigit el monòlit. Després de gairebé SEIXANTA-DOS ANYS enterrades, començaven a aparèixer les primeres peces de l'aparell. Si el material recuperat podia suportar l'aixecament i el transport, seria exposat al públic. Si no, les restes servirien per il.lustrar la memòria d'aquesta singular història. Després de llargs dies de recerca havien estat recuperats grans trossos de fuselatge, el motor, una impressionant metralladora amb uns 500 projectils, fragments reconeguts del tren d'aterratge i el paracaigudes de fabricació nord-americana que, paradoxalment, es trobava en perfecte estat de conservació. Però, ni una sola resta d'Eduardo Laucirica Charlén...

APAREIX EL COS.
Per fi, el dimarts dia 19 de novembre de 2002, cap a les onze del matí, els tècnics que treballaven en les tasques de recuperació de l'avió i el seu pilot, van localitzar i extreure les restes, incompletes, del cadàver de Laucirica. El jutge del Prat, avisat per a l'ocasió, va poder aixecar la corresponent Acta de Defunció seixanta-dos anys després. Entre les restes trobades hi havia una bota d'aviador i trossos d'uniforme, un mitjó amb les falanges dins, un húmer, un radi, un cúbit, un tros de fèmur i dues costelles, entre d´altres. Per fi, la família Laucirica podia donar sepultura al seu membre més esperat.

LES RESTES
A l'actualitat, les restes del jove aviador Eduardo Laucirica Charlén, descansen, per sempre, al panteó de l'Exèrcit de l'Aire de Montjuïc. Per la seva banda, les restes de l'avió, després de ser traslladades a dependències militars per la seva anàlisi i neteja van ser cedides al Patronat del Camp d'Aviació de la Sènia (Tarragona), on formen part d'una exposició permanent dedicada al Camp d'Aviació de la ciutat.

Avui, diumenge 3 de octubre de 2010, fa gairebé 70 anys de la mort d'Eduardo Laucirica. Sense pretendre-ho, he arribat a agafar-li afecte a aquest jove aviador que va deixar la seva vida, els seus somnis i les seves esperances en aquest territori, abans salvatge e indòmit del Prat de Llobregat. La seva llegenda sempre estarà amb nosaltres. Però, si més no, ara la seva història té un inici, una trama i UN FINAL.
Descansa en PAU!!!.



(1). La Vanguardia. Dimarts, 15 gener 2002. P. 5 (Viure a Tarragona).
(2). La Vanguardia. Dimarts, 19 nov 2002. Pàg. 5.




REFERÈNCIES:
- La Vanguardia. Diumenge 17 de novembre de 2002. P. 5 (Viure a Barcelona)
- La Vanguardia. Dissabte 12 gener 2002. P. 7 (Viure a Barcelona)
- La Vanguardia. Dimarts, 19 nov 2002. P. 5 (Viure a Barcelona)
- La Vanguardia. Dimarts, 15 gener 2002. P. 5 (Viure a Tarragona)
- La Vanguardia. Dimecres, 16 gener 2002. P. 5 (Viure a Barcelona)
- La Vanguardia. Dimecres 20 novembre 2002.
- La Vanguardia. Dimecres, 16 gener 2002. PAT. 19. "A la tercera pista". Quim Monzó.
- La Vanguardia. Dissabte 8 març 1941. "Homenatge a la memòria d'un aviador".
- www.campaviaciolasenia.cat. Restes de l'avió Messerschmitt BF-109m exposats al patronat del Camp d'Aviació de la Sénia ".
- www.mundomilitaria.es. Recuperació d'avions de la Segona Guerra Mundial.
- www.campaviaciolasenia.cat. L'exposició permanent de la Seu del Patronat a la revista Ares.
- www.elpais.com. 2002.11.20. Trobat el pilot del Messerschmitt. Jacinto Antón.
- Butlletí d'Informació local la Sénia. Desembre 2009. Restes de l'avió Messerschmitt BF-109, exposats al Patronat del camp de l'Aviació de la Sénia. Pàg. 26-27.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada