El crim del Prat (3/4)

EL JUDICI

La causa per l'anomenat "Crim del Prat" es va celebrar els dies 24 i 25 de febrer de 1915 a la secció primera de l'Audiència Provincial de Barcelona, situada al Palau de Justícia. L'interés que va despertar era tan gran que la cua de curiosos arribava fins al carrer, impedint que molts presents poguessin assistir a l'acte. Entre els assistents, destacava un nombrós grup d'advocats, vestits amb toga, i algunes dones, situades a la tribuna. La vista estava presidida pel senyor Enrique Saavedra, sent el fiscal i l'advocat, els senyors Julio Insausti i Valentín González Bárcena, respectivament, tots dos reconeguts oradors. Julio Insausti va acusar Joan Rivera d'un delicte d'homicidi consumat i tres frustrats, amb les agreujants de nocturnitat i haver-se comès en el domicili de les víctimes; amb la finalitat de robar els 500 o 600 duros que la família Vallonrat guardava a casa seva, procedents de la venda de la collita. Amb el botí, l'acusat pretenia comprar un establiment que una tia seva, Teresa, posseïa al Prat, i pagar uns deutes contrets en el negoci de les mongetes, a què es dedicava. L'advocat, Valentín González Bárcenas, va negar la participació del seu defensat en els fets i va afegir que, en cas que el cas que el jurat no ho considerés així, l'acusat hauria actuat a impuls d'un accés de bogeria transitòria o somnambulisme.

Joan Rivera Campaña va declarar durant aproximadament una hora, negant haver estat al Prat la nit dels fets. Va confessar haver mantingut negociacions per la compra d'un establiment al Prat, que havien fracassat, i mantenir deutes, encara no vençudes, amb industrials dedicats al negoci de les mongetes. A la pregunta de si reconeixia les armes del crim exposades sobre la taula (un martell, una aixada i una destral), va afirmar no haver utilitzat mai aquestes eines.

L'advocat defensor va citar a declarar, en primer lloc, als perits metges, doctors Bravo i Tejero, que van afirmar que el processat no era un boig, però podia haver comés els fets en un atac de bogeria momentània o somnambulisme. Van diagnosticar que Joan Rivera és epilèptic larvat (5), la seva mare és histèric epilèptica i presenta altres antecedents de bogeria o malalties nervioses en la família. Malgrat això, a les preguntes de fiscal, no van poder precisar si l'acusat va ser l'autor del crim, o si va patir un atac de bogeria transitòria, que impediria jutjar la responsabilitat dels actes comesos.

El fiscal va cricar a declarar els testimonis: Domingo Vallhonrat Comas, Antònia Vallhonrat, Domingo Vallhonrat Vallhonrat, Carme Comas Ràfols i Teresa Vallhonrat, que van ratificar els fets i les acusacions contra Joan Rivera. El masover va explicar que l'acusat també s'havia presentat a casa uns dies abans dels fets, preguntant per la seva mare. L'avia va afirmar que havia pogut veure al processat mentre encenia llumins, que aquest apagava, tot i que després d'un llarg incident, va confessar no haver-lo vist després d'anar a dormir.

Joana Mas, esposa de Joan Rivera, va sol.licitar declarar, explicant que el seu marit havia arribat a casa cap a les set de la tarda, va estar arreglant una gàbia per caçar gats, i se'n va anar a dormir entre les vuit i les nou de la nit. El fiscal li va preguntar per què havia visitat al serè per preguntar-li si havia vist el seu marit la nit dels fets, al que ella va contestar que ho havia fet perquè se li imputava en el "crim del Prat".

Finalment, va declarar Manel Garriga que va afirmar haver vist l'acusat baixar del tren, a l'estació del Prat, a dos quarts de nou de la nit, aproximadament.

A les set de la tarda, es va suspendre la vista, perquè defensor i fiscal poguessin modificar les seves conclusions provisionals. La represa va tenir lloc a les deu de matí, a la mateixa sala i amb els mateixos problemes d'aforament esdevinguts el dia anterior. El secretari, Enric Gil, va llegir les modificacions presentades: el defensor havia retirat el suposat accés de somnambulisme, nega que el seu defensat sigui l'autor del crim i es reitera en que, si el jurat no ho reconeix així, aquest va actuar en un atac de bogeria momentània. El fiscal acusa Joan Rivera Campaña d'assassinat consumat i tres assassinats frustrats, amb els agreujaments de: abús de confiança, haver-ser realitzat en el domicili de les víctimes, nocturnitat i PREMEDITACIÓ. La premeditació havia convertit el delicte d'homicidi, en assassinat, amb el canvi que això comportava en la pena imputada.

Mentre que el fiscal resumeix els violents esdeveniments soferts per la família Vallhonrat i nega el suposat estat de "bogeria transitòria" de Joan Rivera, el defensor s'embarca en una àrdua tasca, intentant convèncer el jurat que els testimonis presentats vanpatir una al.lucinació, o fenòmen de suggestió, que els relaciona amb el seu defensat, que el detingut no va tenir temps d'arribar a casa i rentar i assecar la roba abans d'anar a la feina; o que, en cas de que Joan Rivera fos l'autor dels fets, aquest hauria obrat en estat de bogeria momentània.

Després de les exposicions de Julio Insausti i Valentín González Bárcenas es va produir un incident en la sala, quan l'acusat va respondre a la pregunta de si tenia alguna cosa a afegir: "Sé que em van ha imposar la pena de mort..." (6). El president va recriminar a l'acusat, atenint-se als preceptes que impedeixen parlar de les penes, en presència de membres del jurat; i després d'un resum imparcial dels fets, va instar al tribunal a que responguessin a les preguntes formulades del veredicte.

- "D'acord amb la vostra consciència -va sol.licitar el senyor Saavedra- heu de fallar vosaltres, sense passió alguna, inspirats només en el desig de fer justícia. Si en consciència creieu que l'acusat és culpable, condeneu-lo, si en consciència creieu que és innocent, absolveu-lo" (6)

Després de cinquanta minuts de deliberació, el tribunal va anunciar el seu total acord amb les conclusions del ministeri fiscal, per la qual cosa, el senyor Insausti va sol.liciar la PENA DE MORT per a l'acusat. Joan Rivera Campaña va escoltar la petició impassible, sense mostrar el menor símptoma d'emoció. A les set i vint minuts, el Tribunal de Dret es va retirar a dictar sentència, tornant a les nou i cinc. El senyor Saavedra va llegir la sentència que condemnava l'acusat a la mort en garrot, per l'assassinat de Pedro Escoda, a tres penes de 14 anys, vuit mesos i un dia, pels delictes d'assassinat frustrat, a indemnitzar amb tres mil pessetes als hereus del mosso assassinat, amb mil a Domingo Vallhonrat, amb tres-centes a la seva esposa i amb 25 al fill del matrimoni, a més de pagar les costes processals corresponents. Joan Rivera, que es va negar a signar la sentència, continuava sense mostrar el menor signe d'emoció.

A un quart de deu es va donar per acabada la vista, i posteriorment, quan ja no quedaven curiosos al voltant, es va procedir al trasllat del condemnat a la presó, d'on ja no sortiria mai.

NOTES:

(5) Diferents estudis mèdics assenyalen que existeixen dos tipus d'epilèpsia: la real i la larvada. En la real, el subjecte pateix atacs convulsius, espulsa escuma per la boca i pot arribar a mossegar-se la llengua. En l'epilèpsia larvada no es produeixen atacs, però si altres símptomes com agressivitat, manca de consciència o amnèsia.

(6) La Vanguardia, divendres 26 de febrer de 1915. Pàg. 7