"A la vista del programa dels festejos que es celebraran al Prat de Llobregat els dies 26, 27, 28 i 29 del corrent no hi ha dubte que la festa major serà important i que regnarà molta animació en aquell poble , acudint forasters en abundància. Serà anunciada la festa la matinada del dia 26 amb un gran repic de campanes. En el següent dia seran disparats morterets, i a les deu del matí es celebraran solemnes oficis a la parròquia, assistint l'Ajuntament en corporació. Es cantarà la missa de glòria, del mestre Badia, per una massa coral de la població, acompanyada per una orquestra de la mateixa. Es celebrarà a la tarda una gran "Sortijá", que serà dirigida pel popular artista del Prat, senyor Sardo. Al teatre del Centre Artesà hi haurà funció per la nit, representant el drama "El Exemple" i "El Pròleg d'un drama", per la companyia del senyor Tutau.
Es verificaran el dia 28 balls en el citat Centre, executant el programa l'orquestra de les "escales", i en un envelat on tocarà la música "La Unió Artística". Hi haurà el 29 albades, balls, focs d'artifici, elevant-se un enorme globus construït per l'artista senyor Ninus del Masnou. Digne rematada de la festa major seran les gires campestres que es verificaran el dia 30 pels pintorescos voltants del poble y vora del Llobregat. "
Aquest article va aparèixer publicat al diari La Vanguardia, el passat 24 de setembre de 1892, fent referència a les activitats previstes durant la Festa Major del Prat. L'alcalde del municipi era llavors el sr. Boi Serra i Vidal, que va ocupar aquest càrrec durant el període comprès entre els anys 1890 a 1893. La població del Prat comptava amb uns 2.600 habitants (1), aproximadament, que malvivien, dedicats fonamentalment a l'explotació agrícola Encara que les circumstàncies econòmiques no convidaven a grans celebracions, ni el pressupost ho permetia, segur que els nostres avantpassats es van lliurar, voluntariosos , a l'oci, després d'un estiu extremadament calorós e improductiu. Raúl M. Mia, en un article publicat l'any 1943, explicava: "va sobrevenir un estiu calorós i tan sec, que els camps del terme es van esgotar per falta de reg. El pou que existia a la Colònia Casanovas va resultar insuficient. Hi va haver de recórrer als aljubs“. Baldiri Soler, pagès de Gavà, afegia: "el 13 d'abril (1892) ja no va ploure ni per mig pam de" sao ", fins al dia de Sant Miquel, el 29 de setembre del mateix any. Així és que no vam tenir una gota d'aigua en els cinc mesos de l'estiu ", de manera que no es van poder recollir els productes agrícoles propis d'aquest període. Davant d'aquest panorama gris fosc, segurament que més d'un es va deixar sorprendre per l'enorme globus construït pel senyor Ninus del Masnou, encara que, i no tinc cap dubte, la millor distracció la van haver de constituir els diferents balls organitzats, on mossos i mosses es trobaven o retrobaven per proclamar el seu amor etern. Quantes noves històries van néixer sota aquells vells envelats?, al so de músics més voluntariosos que artistes.
Mai ho sabrem, perquè la història es vesteix de dates i grans esdeveniments que en comptades ocasions arriben a penetrar la infranquejable barrera del temps. Podem gaudir, però, de petits retalls com aquest article que, vestits amb la nostra imaginació, ens transportaran a costums desaparegudes i llocs tan remots com pugui ser-ho el nostre propi municipi, fa cent divuit anys.
(1) No hi ha un cens propi de l'any 1892, pel la qual cosa he utilitzat una mitjana ponderada dels registres de 1887 (2.411 habitants) i 1897 (2793 habitants).
Es verificaran el dia 28 balls en el citat Centre, executant el programa l'orquestra de les "escales", i en un envelat on tocarà la música "La Unió Artística". Hi haurà el 29 albades, balls, focs d'artifici, elevant-se un enorme globus construït per l'artista senyor Ninus del Masnou. Digne rematada de la festa major seran les gires campestres que es verificaran el dia 30 pels pintorescos voltants del poble y vora del Llobregat. "
Aquest article va aparèixer publicat al diari La Vanguardia, el passat 24 de setembre de 1892, fent referència a les activitats previstes durant la Festa Major del Prat. L'alcalde del municipi era llavors el sr. Boi Serra i Vidal, que va ocupar aquest càrrec durant el període comprès entre els anys 1890 a 1893. La població del Prat comptava amb uns 2.600 habitants (1), aproximadament, que malvivien, dedicats fonamentalment a l'explotació agrícola Encara que les circumstàncies econòmiques no convidaven a grans celebracions, ni el pressupost ho permetia, segur que els nostres avantpassats es van lliurar, voluntariosos , a l'oci, després d'un estiu extremadament calorós e improductiu. Raúl M. Mia, en un article publicat l'any 1943, explicava: "va sobrevenir un estiu calorós i tan sec, que els camps del terme es van esgotar per falta de reg. El pou que existia a la Colònia Casanovas va resultar insuficient. Hi va haver de recórrer als aljubs“. Baldiri Soler, pagès de Gavà, afegia: "el 13 d'abril (1892) ja no va ploure ni per mig pam de" sao ", fins al dia de Sant Miquel, el 29 de setembre del mateix any. Així és que no vam tenir una gota d'aigua en els cinc mesos de l'estiu ", de manera que no es van poder recollir els productes agrícoles propis d'aquest període. Davant d'aquest panorama gris fosc, segurament que més d'un es va deixar sorprendre per l'enorme globus construït pel senyor Ninus del Masnou, encara que, i no tinc cap dubte, la millor distracció la van haver de constituir els diferents balls organitzats, on mossos i mosses es trobaven o retrobaven per proclamar el seu amor etern. Quantes noves històries van néixer sota aquells vells envelats?, al so de músics més voluntariosos que artistes.
Mai ho sabrem, perquè la història es vesteix de dates i grans esdeveniments que en comptades ocasions arriben a penetrar la infranquejable barrera del temps. Podem gaudir, però, de petits retalls com aquest article que, vestits amb la nostra imaginació, ens transportaran a costums desaparegudes i llocs tan remots com pugui ser-ho el nostre propi municipi, fa cent divuit anys.
(1) No hi ha un cens propi de l'any 1892, pel la qual cosa he utilitzat una mitjana ponderada dels registres de 1887 (2.411 habitants) i 1897 (2793 habitants).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada