El Prat de Llobregat fou conegut, durant segles, com “el poble de les febres” ; nom genèric que comprenia malalties tals com el paludisme, la disentería, el tifus i les hepatitis; produïdes pels mosquits i l’aigua no potable. La manca total de condicions higièniques al delta del Llobregat, fins fa ben poc, va causar veritables estralls als nostres avantpassats, indefensos a mercè d´un medi hostil e inclement. Aquestes són petites històries d’aquella gent, marcada per la insalubritat, la pobresa, la incultura, la violencia, el treball i la suor pegada al cos, però sobretot, per un amor desmesurat cap aquesta terra.

dilluns, 11 de febrer del 2013

Salvem la colònia Castells

Des de fa uns deu anys la Colònia Castells, de Barcelona, es debat entre la desesperança i la inquietud que provoca un projecte de reurbanització de l'ajuntament que pretén reduir a runes aquest peculiar paratge. Les causes, disfressades pel cas amb interessos socials, són les mateixes de sempre: l'especulació i el “pelotazo" immobiliari indiscriminat.
La Colònia Castells es troba situada al centre de la ciutat comtal, entre els carrers Montnegre, Entença, Taquígraf Serra i Equador, i és, segurament, un dels últims barris de casetes baixes que sobreviuen a Barcelona. Va ser promoguda per l'empresari barceloní Manuel Castells, entre els anys 1923 a 1928 i constava de 120 habitatges de les anomenades "cases barates", destinats als immigrants que arribaven a la ciutat a la recerca de treball. Eren construccions petites, generalment d'una sola planta, organitzades en tres passatges longitudinals i un altre més petit transversal, en un terreny de poc més d'una hectàrea.
Com un recés de pau en la sempre atrafegada Barcelona, la Colònia Castells ha perdurat fins als nostres dies, oferint als veïns i visitants una forma de vida tan peculiar com distant en el temps: contemplar les seves cases, tan dispars com els inquilins que hi habiten, ens fa retrocedir en el temps fins records que romanien gairebé oblidats. En aquest singular lloc el carrer forma part de l'habitatge. Els cotxes, motos i bicicletes, comparteixen lloc amb les taules i cadires que acomodaran la tertúlia, mentre els nens corren entre flors i plantes, observats per un gos mandrós i un gat esquiu.

El passat mes de juliol, 32 famílies de la Colònia van rebre, agraïdes, les claus dels nous habitatges de protecció oficial (VPO) assignats. Són habitatges més àmples, amb calefacció, molt propers a les cases, ara tapiades, on havien residit. Altres 14 famílies ho faran en els propers mesos, si poden accedir al préstec hipotecari necessari. Encara que la Associació d'Afectats de la Colònia Castells es va oposar, en un primer moment al desallotjament i posterior enderrocament dels habitatges, l'any 2007 va signar un protocol de col.laboració amb l'alcalde, senyor Jordi Hereu, a fi de garantir als veïns desallotjats l'accés a un habitatge digne. No obstant, un reduït grup de propietaris i llogaters contraris a la reubicació mantenen la lluita pels seus drets a través de la plataforma "Salvem la Colònia Castells". El pla inicial, amb una indemnització prevista d'uns 30 milions d'euros, ha patit nombrosos retards com a conseqüència dels recursos plantejats i la profunda crisi en què està sumit el denominat "sector del totxo". Quan encara queden pendents de reallotjament unes 150 famílies, el projecte ja no es considera tan viable i es contempla l'any 2015 com a possible data de finalització. La seva sort sembla estar decidida, però es demora massa ...

Les solucions administratives semblen acontentar a molts pocs: les indemnitzacions per l'expropiació només arriben entre el 20 i el 40% del valor de la nova hipoteca i a més hi ha el problema afegit de les famílies en règim de lloguer, que no tenen dret a compensació . Mentrestant, la Colònia Castells, condemnada a l'oblit, llangueix per la falta d'inversió social i humana necessàries.

Una pregunta planeja per la meva ment sense resposta: per què no es va rehabilitar la zona destinada a les noves demandes habitacionals? Els habitatges, encara que petits, podrien allotjar còmodament a joves, solters, vidus, separats o parelles sense fills. De fet, el govern socialista va plantejar recentment la construcció de VPO de 30 m2 com a solució a l'alt preu de l'habitatge. D'aquesta manera, tant nosaltres com les pròximes generacions podríem continuar gaudint d'aquesta humil taca de color i humanitat, enmig de la freda homogeneïtat de Barcelona.

Potser és el seu destí, o potser sigui encara possible salvar aquest barri peculiar, però un enemic implacable l´amenaça: no és l'especulació, és la nostra indiferència davant la injustícia. Mentrestant, la Colònia Castells continua debatent-se entre la desesperança i la inquietud que provoca la incertesa del seu futur. Un futur, d'altra banda, gaire prometedor.


REFERÈNCIES:
- www.que.es / barcelona. Els veïns de la Colònia Castells diuen adéu a casa seva. - www.ub.es / Geocrítica. Scripta Nova. La Conservació de l'habitatge popular a les perifèries urbanes, el cas de Barcelona i la Colònia Castells. José Luis Oyón.
- Www.elpais.com. Acaballes de la Colònia Castells. Ignacio Vidal Folch. 2006.07.01.
- www.coloniacastells.blogspot.com. Carta a Ignacio Vidal-Folch. Miguel Carrión Pérez.
- www.anotherbcn.com. Adéu a la Colònia Castells.
- www.barcelonaldia.wordpress.com. L `enderroc de la Colònia Castells i el reallotjament dels Afectats s'endarreriran almenys Un any. 2008.06.04. Vicenç Planella.
- www.huertosurbanosbarcelona.wordpress.com. L'hort de cologne a la colònia Castells.
- http://www.barcelonear.blogspot.com/. La Colònia Castells, un altre barri que destorba als especuladors. 1910.07.28.
- www.elperiodico.com. 32 famílies pioneres es van de la vella Colònia Castells. 1910.07.07.
- www.territori.scot.cat. Transformació urbana de la Colònia Castells (Barcelona). Elisabet Sau.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada