El Prat de Llobregat fou conegut, durant segles, com “el poble de les febres” ; nom genèric que comprenia malalties tals com el paludisme, la disentería, el tifus i les hepatitis; produïdes pels mosquits i l’aigua no potable. La manca total de condicions higièniques al delta del Llobregat, fins fa ben poc, va causar veritables estralls als nostres avantpassats, indefensos a mercè d´un medi hostil e inclement. Aquestes són petites històries d’aquella gent, marcada per la insalubritat, la pobresa, la incultura, la violencia, el treball i la suor pegada al cos, però sobretot, per un amor desmesurat cap aquesta terra.

dilluns, 11 de febrer del 2013

La raça Catalana del Prat (1/3)

Entre finals del segle XIX i començaments del segle XX, un grup d´entusiastes avicultors van recórrer, una vegada i una altra, a bord d´una tartana, els tortuosos camins de terra del delta del Llobregat.; a la recerca d´una nova raça de gallines, diferent a les que es podien trobar en altres medis rurals. Entre ells estaven: Salvador Castelló i Carreras, creador de l´Escola d´Avicultura d´Arenys de Mar; Francisco Darder, director delParc Zoològic de Barcelona, el marquès de Monistrol i d´Aguilar, llavors, Director General d´Agricultura; Luís Martí Codolar, Pedro Claparols i el jove pratenc José Colominas Vergés, que anys més tard faria conèixer la “raça Catalana Prat” a nivell internacional.
Els pollastres i capons del Prat que, des de fa segles, eren coneguts pel seu excel.lent valor gastronòmic, havien estat objecte d´una selecció intuïtiva per part dels pagesos, per atendre a les preferències dels seus principals consumidors: “els senyors de Barcelona”, afavorint l´augment de grandària, la coloració lleonada, o l´absència de plomes en les potes.
En la seva recerca, de masia en masia, els avicultors van adquirir nombrosos exemplars d´aquesta valuosa au que van ser distribuïts entre granges especialitzades i organismes oficials, com l´Escola d´Enginyers Agrònoms de Madrid, en la Moncloa. Ells van ser, en definitiva, els que van portar a terme, després d´ardus esforços, la primera selecció i fixació dels caràcters d´aquesta prestigiosa raça, l´una a Espanya que ostenta la Indicació Geogràfica Protegida (IGP), atorgada per la Comunitat Europea.
LA RAÇA CATALANA DEL PRAT
Els galls i gallines de la raça Catalana Prat han de presentar una sèrie de característiques comunes, d´acord amb un patró establert, que inclou aspectes físics i morfològics en les seves dues varietats existents: lleonada i blanca.
El gall de la varietat lleonada presenta un plomatge aperdiuat, de color ros fosc, sense arribar al vermellós, amb un to més pujat que la gallina, especialment en el coll i dors, que són brillants. Les plomes cabals són de color verd amb reflexos metàl.lics. La gallina presenta una coloració rossa fosca, uniforme, amb les plomes cabals negres.
Aspectes morfològics del gall de les varietats blanca o lleonada: Cap gran, ampli i allargat, cresta de color vermell viu, ben arquejada, de cinc o sis puntes; bec fosc llarg i molt corbat, ulls de color avellana, barbes grans i orelletes de color blanc. El coll és robust i ben arquejat, les ales grans, el pit ampli i profund i la cua llarga, en forma de falç, formant un angle de 40-45º amb el dors, també inclinat. Les cuixes són llargues i carnoses, amb genolls ben separats i els tarsos, d´igual longitud, sense plomes, d´un color característic apissarrat, que li ha donat el sobrenom amb el qual se li coneix popularment: “pota blava”. Els dits, també de color pissarra, són forts, rectes i ben separats.
Aspectes morfològics de la gallina de les varietats blanca o lleonada: Salvant les diferències degudes al gènere, ambdós sexes són molt semblants, excepte en petits aspectes destacables com: el bec és més curt i menys arquejat, les barbes arrodonides i la cresta caiguda cap a un costat, sense arribar a tapar l´ull.
POLLASTRE I CAPÓ DE RAÇA PRAT
La Generalitat de Catalunya va atorgar, l´any 1987, la Denominació de Qualitat als pollastres i capons de raça Prat que complissin els següents requisits: els animals han de ser criats a l´aire lliure, en terra, en galliners que no superin els 8 animals per metre quadrat; l´alimentació ha d´incloure, almenys, un 70% de cereals naturals; amb una criança mínima de 90 dies els pollastres i 182 els capons, i uns processos de sacrifici i envasat controlats minuciosament. L´àmbit geogràfic de producció abasta els municipis de: el Prat de Llobregat, Castelldefels, Cornellà de Llobregat, Gavà, Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Viladecans i Santa Coloma de Cervelló.
A més d´aquesta distinció, els pollastres i capons del Prat, s´han convertit en l´única carn aviar d´Espanya que ha estat guardonada amb l´etiqueta d´Indicació Geogràfica Protegida (IGP), atorgada per la Comunitat Europea, que verifica que aquests productes reuneixen unes característiques d´origen i qualitat certificades, protegides per les normes de la Unió Europea. Cada unitat de capó o pollastre raça Prat destinada al consum ha de dur una etiqueta numerada i el segell IGP de garantia de qualitat del producte.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada