Nens pecant al riu Llobregat, al costat del pont de les Voltes, amb el fotògraf alemany Frederic Herp. Fotografia cedida per Pedro García Vela
El pont de les Voltes, que unia el municipi del Prat de Llobregat amb Barcelona i l'Hospitalet, sempre va estar acompanyat de la polèmica. El reduït ample de la seva calçada va provocar el rebuig i confrontació dels ajuntaments i entitats que van participar en la seva construcció, retardant les obres fins que la seva finalització va esdevenir tan urgent com insuficient. El pont, que va néixer com un "camí veïnal" es va convertir, després d'anys de lent treball, en una necessitat més gran: la de comunicar la ciutat de Barcelona amb els aeròdroms situats al Prat de Llobregat. . La calçada, un cop aixecats els arcs i voladissos, era de quatre metres, fet que impedia el pas simultani de dos vehicles; la Diputació de Barcelona exigia ampliar el projecte per adequar-lo a l'ample de la Gran Via de les Corts Catalanes, uns 16 metres , mentre que els ajuntaments reivindicaven que es respectessin els set metres que figuraven en el projecte inicial. Al final, la manca d'entesa i finançament i, sobretot, la urgència de la situació van provocar que el projecte s'acabés de manera que no va satisfer a cap de les parts. Després d'onze anys de treball, el pont es va obrir al trànsit el juliol de 1930. La seva bella estampa aviat es va convertir en part important del paisatge del Baix Llobregat i en lloc d'esbarjo per a aquells que decidien anar a pescar, a banyar-se, a navegar o passejar per les vores del, aleshores, bellíssim riu Llobregat. Però la seva vida va ser curta, perquè una freda nit de gener de l'any 1939 va ser volat per les tropes republicanes en retirada. Avui, 24 de gener de 2011, fa exactament 72 anys d'aquell trist succés.
Pont de les Voltes, en primer terme i pont de Ferran Puig, a continuació. Fotografia cedida per Àlex Domínguez Monés, pertanyent al fons Josep Monés i Amat
UN INICI COMPLICAT
Durant dècades, els ponts de Ferran Puig (1873) i del ferrocarril (1881) van ser l'única via de comunicació amb la ciutat de Barcelona. Però a principis de segle, es va fer evident la necessitat de construir un nou pont que facilités l'accés des de la ciutat Comtal als aeròdroms del Prat de Llobregat.
El desembre de 1910 es va acordar per part de la Diputació de Barcelona la construcció del nou pont sobre el riu Llobregat, "per al camí veïnal de Barcelona al Prat (1). La Direcció d'Obres Públiques provincials va redactar el corresponent projecte durant l'any següent, que va ser aprovat per l'Estat en 1916 i poc temps després es va procedir a la subhasta de les obres, que no es van iniciar fins a l´any 1919 i es van desenvolupar amb extrema lentitud. Un any després, les autoritats locals denuncien que l'amplada del nou pont és inferior a l'assignada en el projecte, d'uns set metres, i que impedeix el pas simultani de dos carruatges. El 1922 s'aprova un pressupost extraordinari per al seu finançament, però lluny de solucionar-se, els problemes s'accentuen, perquè la Diputació de Barcelona considera que el nou pont ha de ser una continuació de la Gran Via i per tant la seva amplada no ha de ser inferior als 16 metres. L'augment de pressupost suposa una despesa d'unes 900.000 pessetes que els ajuntaments implicats: Prat de Llobregat, l'Hospitalet de Llobregat i Barcelona, no estan disposats a assumir. Finalment, la Diputació aixeca l'ordre de suspensió dels treballs dictada i els treballs continuen, tot i que ja no satisfan a cap de les parts. Mentrestant, el febrer de 1925, l'enginyer Pere Vallcorba denúncia en un ple municipal l'estat obsolet en què es troba el pont de Ferran Puig, que constitueix un perill per a les persones i carros que el travessen. El 17 de març de 1927 el ple municipal decideix la suspensió de les obres fins que no es solucioni el problema de l'amplada, però la urgència de la situació obliga a la represa dels treballs i el pont és inaugurat, finalment, el juliol de 1930; 11 anys després d'iniciar-se els treballs i amb un ample de via clarament insuficient.
Durant dècades, els ponts de Ferran Puig (1873) i del ferrocarril (1881) van ser l'única via de comunicació amb la ciutat de Barcelona. Però a principis de segle, es va fer evident la necessitat de construir un nou pont que facilités l'accés des de la ciutat Comtal als aeròdroms del Prat de Llobregat.
El desembre de 1910 es va acordar per part de la Diputació de Barcelona la construcció del nou pont sobre el riu Llobregat, "per al camí veïnal de Barcelona al Prat (1). La Direcció d'Obres Públiques provincials va redactar el corresponent projecte durant l'any següent, que va ser aprovat per l'Estat en 1916 i poc temps després es va procedir a la subhasta de les obres, que no es van iniciar fins a l´any 1919 i es van desenvolupar amb extrema lentitud. Un any després, les autoritats locals denuncien que l'amplada del nou pont és inferior a l'assignada en el projecte, d'uns set metres, i que impedeix el pas simultani de dos carruatges. El 1922 s'aprova un pressupost extraordinari per al seu finançament, però lluny de solucionar-se, els problemes s'accentuen, perquè la Diputació de Barcelona considera que el nou pont ha de ser una continuació de la Gran Via i per tant la seva amplada no ha de ser inferior als 16 metres. L'augment de pressupost suposa una despesa d'unes 900.000 pessetes que els ajuntaments implicats: Prat de Llobregat, l'Hospitalet de Llobregat i Barcelona, no estan disposats a assumir. Finalment, la Diputació aixeca l'ordre de suspensió dels treballs dictada i els treballs continuen, tot i que ja no satisfan a cap de les parts. Mentrestant, el febrer de 1925, l'enginyer Pere Vallcorba denúncia en un ple municipal l'estat obsolet en què es troba el pont de Ferran Puig, que constitueix un perill per a les persones i carros que el travessen. El 17 de març de 1927 el ple municipal decideix la suspensió de les obres fins que no es solucioni el problema de l'amplada, però la urgència de la situació obliga a la represa dels treballs i el pont és inaugurat, finalment, el juliol de 1930; 11 anys després d'iniciar-se els treballs i amb un ample de via clarament insuficient.
Fent feines al riu. Fotografia cedida per Àlex Domínguez Monés, pertanyent al fons Josep Monés i Amat
EL PONT
A causa de l'escassa consistència del terreny, de la poca alçada del pont sobre el llit del riu -uns 9 metres- i del risc sempre present de les riuades, l'enginyer Federico Turell, va optar per un projecte basat en arcs superiors sense empenta, atirantats sobre un tauler de formigó armat que sostenia un ferm de macadam asfàltic (2). El pont de les Voltes era un bonic viaducte de formigó armat, aixecat sobre el riu Llobregat, a uns cent metres del pont de Ferran Puig. Constava de cinc trams de 34,5 metres de llum (3), que li proporcionaven una longitud total de més de 172 metres, i presentava andanes exteriors en voladís. L'amplada del ferm, que tants problemes va provocar, era d'uns quatre metres, fet que impedia el pas simultani de dos vehicles. Els arcs, amb una altura màxima d'uns 6,5 metres, es van calcular com a bigues Vierendeel (4) i es recolzaven en corrons d'acer sobre els pilars. Les proves previstes de pes, que s´havien de realitzar amb carros de sis tones, es van fer amb piconadores de 20 tones i grans camions, obtenint un excel.lent resultat. Quan el pont de les Voltes va entrar per fi en funcionament l'any 1930, es va produir la rescissió del contracte d'arrendament del vell pont de Ferran Puig, que es trobava en un estat de conservació lamentable, 57 anys després d'haver estat inaugurat.
No obstant això, la vida d'aquest singular pont va ser tan curta com peculiar va ser el seu final. Vuit anys i mig després de la seva inauguració jeia destruït sobre el riu Llobregat. Hi havia necessitat 20 anys de projectes i discussions i 11 anys d'obres per a la seva posada en marxa, i en només uns minuts va quedar reduït a runa.
A causa de l'escassa consistència del terreny, de la poca alçada del pont sobre el llit del riu -uns 9 metres- i del risc sempre present de les riuades, l'enginyer Federico Turell, va optar per un projecte basat en arcs superiors sense empenta, atirantats sobre un tauler de formigó armat que sostenia un ferm de macadam asfàltic (2). El pont de les Voltes era un bonic viaducte de formigó armat, aixecat sobre el riu Llobregat, a uns cent metres del pont de Ferran Puig. Constava de cinc trams de 34,5 metres de llum (3), que li proporcionaven una longitud total de més de 172 metres, i presentava andanes exteriors en voladís. L'amplada del ferm, que tants problemes va provocar, era d'uns quatre metres, fet que impedia el pas simultani de dos vehicles. Els arcs, amb una altura màxima d'uns 6,5 metres, es van calcular com a bigues Vierendeel (4) i es recolzaven en corrons d'acer sobre els pilars. Les proves previstes de pes, que s´havien de realitzar amb carros de sis tones, es van fer amb piconadores de 20 tones i grans camions, obtenint un excel.lent resultat. Quan el pont de les Voltes va entrar per fi en funcionament l'any 1930, es va produir la rescissió del contracte d'arrendament del vell pont de Ferran Puig, que es trobava en un estat de conservació lamentable, 57 anys després d'haver estat inaugurat.
No obstant això, la vida d'aquest singular pont va ser tan curta com peculiar va ser el seu final. Vuit anys i mig després de la seva inauguració jeia destruït sobre el riu Llobregat. Hi havia necessitat 20 anys de projectes i discussions i 11 anys d'obres per a la seva posada en marxa, i en només uns minuts va quedar reduït a runa.
Estat en què va quedar el pont de les Voltes, després de la seva voladura per part de les tropes republicanes
EL FINAL
La nit del 24 al 25 de gener de 1939, les tropes republicanes van procedir a la voladura del pont de les Voltes i el del ferrocarril, en un intent de retardar l'entrada de les tropes franquistes i protegir l'evacuació de la ciutat de Barcelona . "Aigües avall del Llobregat, entorn de les deu del vespre, l'alcalde del Prat [Joan Bruxola] i els seus quatre acompanyants creuaren el pont [de les Voltes]. Els que l´havien de volar s´esperaven, i segons Joan Bruxola, ells foren "... els últims, ningú més, quan vam passar nosaltres el van volar...". El cotxe conduït per un coronel del camp d'aviació enfilà la carretera de Barcelona. (...) El pont anomenat de les Voltes (...) va quedar completament inutilitzat. " (5). Seixanta-sis anys després de la inauguració del pont dels carros, el municipi del Prat de Llobregat tornava a quedar incomunicat, i les noves autoritats locals van decidir prioritzar la compra de l'obsolet pont de Ferran Puig i adequar-lo novament al pas de vehicles fins a l'any 1950, en què es va inaugurar el pont de l'autovia de Castelldefels.
Sens dubte, una de les imatges més cèlebres del pont de les Voltes és aquella en la que apareix després de la seva voladura. No obstant això, aquest bell viaducte ens va deixar nombroses instantànies on queda palesa la seva singular bellesa, i a més cal destacar el seu protagonisme especial a la pel.lícula Memmortigo -que sifnifica "suïcidi" en esperanto- (1934), del cineasta català Delmar Caralt i Puig. Una obra mestra del cinema amateur català, de 9 minuts de durada, que reflecteix dues maneres diferents d'enfrontar-se la vida: la positiva, encarnada per una dona alegre, i la negativa, retratada en un home que tracta de suïcidar-se sense èxit.
El pont de les Voltes va néixer, es va desenvolupar i va sucumbir, en una època de canvis constants. Mai va poder competir amb el ritme vertiginós del progrés i això va fer que el seu modern disseny mai estigués a l'alçada del que s'esperava d'ell. Malgrat això, durant el temps en què va estar en funcionament, va atreure la mirada de veïns i viatjants que ho van adoptar amb afecte. La seva bella estampa sobre el riu Llobregat era lloc de trobada i lleure, on els nostres avantpassats jugaven, passejaven, pescaven, es banyaven o navegaven, en les netes aigües del riu. Només la bogeria de la guerra civil va poder privar-nos de la seva presència.
NOTES:
(1). El pont sobre el riu Llobregat. La Vanguardia, divendres 25 de juliol de 1930. Pàg 6.
(2). Macadam. Capa de trànsit formada per una successió de capes de barreja asfàltica amb àrids de diferents mides, col.locats de major a menor grandària.
(3). Distància entre els dos punts de suport.
4). Les bigues Vierendeel deuen el seu nom a l'enginyer belga que les va desenvolupar i patentar: Jules Arthur Vierendeel. És una estructura d'entramat en el qual el cordó superior i l'inferior estan units mitjançant elements perpendiculars separats a la mateixa distància. Aquest tipus d'unió confereix al conjunt una gran resistència i poc pes.
(5). El franquisme al Baix Llobregat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Jordi Amigó i Barbeta i Carles Santacana. Capítol: Nit del 24 al 25. Darrera nit republicana a la comarca. Gener de 1939. Retirada i ocupació versus Fugida i Alliberament ... Centre d'Estudis del Baix Llobregat. 125.
REFERÈNCIES:
- www.adm.cat/Josep%20Mones%20i%20Jane/josep_mones_i_Jane.htm. Páginaweb d´Alex Domínguez Monés.
- Pedro García Vela. Facebook: Postales y Fotos Antiguas de Gente del Prat de Llobregat.
- Història de l´aviació catalana. Josep Canudas. Editorial Magrana.
- 50 anys d´imatges del Prat de Llobregat 1900-1950. Ajuntament del Prat.
- Els ponts del Llobregat entre el Prat i Hospitalet/Barcelona. www.avbellvitge.wordpress.com
- (1). El puente sobre el río Llobregat. La Vanguardia, viernes 25-07-1930. Pág. 6.
- www.wikipedia.org. Macadam asfáltico.
- Jacobo, Guillermo José. Jules Arthur Vierendeel: pionero del diseño estructural. Univerdidad Nacional del Nordeste. Comunicaciones Científicas y Tecnológicas 2004.
- La Vanguardia, jueves 13 de julio de 1929. Pág. 8.
- La Vanguardia, sábado 1 de febrero de 1930. Pág. 2.
- Arcos sin empuje. Capítulo VI. Págs. 186-190. www.opandalucia.es.
- El puente sobre el río Llobregat. La Vanguardia, viernes 25 de julio de 1930.
- El franquisme al Baix Llobregat. Publicaciones de l´Abadia de Montserrat. Jordi Amigó y Barbeta y Carles Santacana. Capítol: Nit del 24 al 25. Darrera nit republicana a la comarca. Gener de 1939. Retirada i ocupació versus Huida y Liberación… Centre d´Estudis del Baix Llobregat. 125. Un flaix a la ciutat del Prat. Visita per a Mestres i professorat. Generalitat de Catalunya. Departament d´Educació. Pág. 20.
La nit del 24 al 25 de gener de 1939, les tropes republicanes van procedir a la voladura del pont de les Voltes i el del ferrocarril, en un intent de retardar l'entrada de les tropes franquistes i protegir l'evacuació de la ciutat de Barcelona . "Aigües avall del Llobregat, entorn de les deu del vespre, l'alcalde del Prat [Joan Bruxola] i els seus quatre acompanyants creuaren el pont [de les Voltes]. Els que l´havien de volar s´esperaven, i segons Joan Bruxola, ells foren "... els últims, ningú més, quan vam passar nosaltres el van volar...". El cotxe conduït per un coronel del camp d'aviació enfilà la carretera de Barcelona. (...) El pont anomenat de les Voltes (...) va quedar completament inutilitzat. " (5). Seixanta-sis anys després de la inauguració del pont dels carros, el municipi del Prat de Llobregat tornava a quedar incomunicat, i les noves autoritats locals van decidir prioritzar la compra de l'obsolet pont de Ferran Puig i adequar-lo novament al pas de vehicles fins a l'any 1950, en què es va inaugurar el pont de l'autovia de Castelldefels.
Sens dubte, una de les imatges més cèlebres del pont de les Voltes és aquella en la que apareix després de la seva voladura. No obstant això, aquest bell viaducte ens va deixar nombroses instantànies on queda palesa la seva singular bellesa, i a més cal destacar el seu protagonisme especial a la pel.lícula Memmortigo -que sifnifica "suïcidi" en esperanto- (1934), del cineasta català Delmar Caralt i Puig. Una obra mestra del cinema amateur català, de 9 minuts de durada, que reflecteix dues maneres diferents d'enfrontar-se la vida: la positiva, encarnada per una dona alegre, i la negativa, retratada en un home que tracta de suïcidar-se sense èxit.
El pont de les Voltes va néixer, es va desenvolupar i va sucumbir, en una època de canvis constants. Mai va poder competir amb el ritme vertiginós del progrés i això va fer que el seu modern disseny mai estigués a l'alçada del que s'esperava d'ell. Malgrat això, durant el temps en què va estar en funcionament, va atreure la mirada de veïns i viatjants que ho van adoptar amb afecte. La seva bella estampa sobre el riu Llobregat era lloc de trobada i lleure, on els nostres avantpassats jugaven, passejaven, pescaven, es banyaven o navegaven, en les netes aigües del riu. Només la bogeria de la guerra civil va poder privar-nos de la seva presència.
NOTES:
(1). El pont sobre el riu Llobregat. La Vanguardia, divendres 25 de juliol de 1930. Pàg 6.
(2). Macadam. Capa de trànsit formada per una successió de capes de barreja asfàltica amb àrids de diferents mides, col.locats de major a menor grandària.
(3). Distància entre els dos punts de suport.
4). Les bigues Vierendeel deuen el seu nom a l'enginyer belga que les va desenvolupar i patentar: Jules Arthur Vierendeel. És una estructura d'entramat en el qual el cordó superior i l'inferior estan units mitjançant elements perpendiculars separats a la mateixa distància. Aquest tipus d'unió confereix al conjunt una gran resistència i poc pes.
(5). El franquisme al Baix Llobregat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Jordi Amigó i Barbeta i Carles Santacana. Capítol: Nit del 24 al 25. Darrera nit republicana a la comarca. Gener de 1939. Retirada i ocupació versus Fugida i Alliberament ... Centre d'Estudis del Baix Llobregat. 125.
REFERÈNCIES:
- www.adm.cat/Josep%20Mones%20i%20Jane/josep_mones_i_Jane.htm. Páginaweb d´Alex Domínguez Monés.
- Pedro García Vela. Facebook: Postales y Fotos Antiguas de Gente del Prat de Llobregat.
- Història de l´aviació catalana. Josep Canudas. Editorial Magrana.
- 50 anys d´imatges del Prat de Llobregat 1900-1950. Ajuntament del Prat.
- Els ponts del Llobregat entre el Prat i Hospitalet/Barcelona. www.avbellvitge.wordpress.com
- (1). El puente sobre el río Llobregat. La Vanguardia, viernes 25-07-1930. Pág. 6.
- www.wikipedia.org. Macadam asfáltico.
- Jacobo, Guillermo José. Jules Arthur Vierendeel: pionero del diseño estructural. Univerdidad Nacional del Nordeste. Comunicaciones Científicas y Tecnológicas 2004.
- La Vanguardia, jueves 13 de julio de 1929. Pág. 8.
- La Vanguardia, sábado 1 de febrero de 1930. Pág. 2.
- Arcos sin empuje. Capítulo VI. Págs. 186-190. www.opandalucia.es.
- El puente sobre el río Llobregat. La Vanguardia, viernes 25 de julio de 1930.
- El franquisme al Baix Llobregat. Publicaciones de l´Abadia de Montserrat. Jordi Amigó y Barbeta y Carles Santacana. Capítol: Nit del 24 al 25. Darrera nit republicana a la comarca. Gener de 1939. Retirada i ocupació versus Huida y Liberación… Centre d´Estudis del Baix Llobregat. 125. Un flaix a la ciutat del Prat. Visita per a Mestres i professorat. Generalitat de Catalunya. Departament d´Educació. Pág. 20.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada