El Prat de Llobregat fou conegut, durant segles, com “el poble de les febres” ; nom genèric que comprenia malalties tals com el paludisme, la disentería, el tifus i les hepatitis; produïdes pels mosquits i l’aigua no potable. La manca total de condicions higièniques al delta del Llobregat, fins fa ben poc, va causar veritables estralls als nostres avantpassats, indefensos a mercè d´un medi hostil e inclement. Aquestes són petites històries d’aquella gent, marcada per la insalubritat, la pobresa, la incultura, la violencia, el treball i la suor pegada al cos, però sobretot, per un amor desmesurat cap aquesta terra.

dilluns, 11 de febrer del 2013

La llegenda de l´aviador perdut (2)


Retrat d´Eduardo Laucirica Charlén
EL PILOT: Eduardo Laucirica Charlén
Eduardo Laucirica Charlén va néixer a Bilbao el 13 de desembre de 1912. Li faltaven doncs, 6 dies per complir els 28 anys. Quan va esclatar la guerra civil, el 18 de juliol de 1936, es trobava a Santander i era estudiant de cinquè curs de medicina. Va ser allistat a l'exèrcit de la República, però es va evadir quan va tenir ocasió per allistar-se al bàndol nacional. "Per aquell temps els comunistes estaven molt mal vistos" - explica el seu nebot Oscar Laucirica -. "Era una persona jove, fort i jovial i ros, una característica estranya perquè a la família del seu pare eren morenos" (1). Eduardo va participar a la guerra civil espanyola com a alferes provisional d'aviació, prestant servei com a observador de reconeixement al grup 22 de bombarders nocturns. A l'abril de 1939 va ascendir a tinent provisional i un cop acabada la guerra va dur a terme el curs de pilot per caces, sent destinat al 23 regiment de l'Exèrcit de l'Aire, amb base al Prat de Llobregat. Tot sembla indicar que Eduardo era un pilot poc experimentat, encara que, sens dubte, les condecoracions acumulades no ho corroboren: Creu de guerra, dues creus vermelles, Medalla de la Campanya i cavaller de l'Àguila Imperial Alemanya.
Poc abans de l'accident, Laucirica Charlén havia decidit abandonar l'exèrcit en breu per reprendre i completar els seus estudis de medicina i, potser, casar-se ...

L'AVIÓ: Messerschmitt BF-109
L'avió que pilotava Eduado, un Messerschmitt BF-109 E-3 "era un aparell molt potent, amb poca visibilitat, però un autèntic "fórmula 1" per a la seva època" -explica Cristòfol Jordà, enginyer aeronàutic-. És un caça, de disseny alemany, de 8,7 metres de longitud per 9.60 d'envergadura i 2,40 d'alçada. Estava armat amb quatre metralladores en les ales i un canó de 20 mm que disparava des del boixa de l'hèlix. Aquest avió va ser cedit pel govern alemany a l'Exèrcit Nacional de Franco un cop finalitzada la Guerra Civil Espanyola i, com no podia ser d'altra manera, també té la seva peculiar història:
El 9 de setembre de 1938 va arribar a Espanya, procedent d'Alemanya, el Major Walter Grabmann que es va fer al capdavant del Grup de Caces J-88 de la Legió Còndor alemanya, amb base al Camp d'Aviació de la Sènia, en la província de Tarragona. Des d'allà i fins al final de la guerra, el major Grabmann va realitzar 143 incursions sobre territori enemic, aconseguint abatre 6 avions de la República, per la qual cosa va ser condecorat amb la Medalla Militar concedida pel general Franco. L'avió que pilotava Grabmann, un Messerschmitt BF-109 E-3, amb la numeració 6-130, va ser lliurat a l'exèrcit espanyol, poc després de la contesa i és el mateix que pilotava Eduardo Laucirica aquell fatídic matí de desembre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada