El Prat de Llobregat fou conegut, durant segles, com “el poble de les febres” ; nom genèric que comprenia malalties tals com el paludisme, la disentería, el tifus i les hepatitis; produïdes pels mosquits i l’aigua no potable. La manca total de condicions higièniques al delta del Llobregat, fins fa ben poc, va causar veritables estralls als nostres avantpassats, indefensos a mercè d´un medi hostil e inclement. Aquestes són petites històries d’aquella gent, marcada per la insalubritat, la pobresa, la incultura, la violencia, el treball i la suor pegada al cos, però sobretot, per un amor desmesurat cap aquesta terra.

dilluns, 11 de febrer del 2013

El delta del Llobregat. Breu ressenya històrica

El delta del Llobregat és el segon delta més extens de Catalunya i constitueix la major reserva d'aigua subterrània del barceloní. Abasta una àmplia plana fluvial de 97 km2, que comprèn 8 municipis: el Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Viladecans, Gavà, Castelldefels, Cornellà de Llobregat, l'Hospitalet de Llobregat i Barcelona. Pel seu alt valor estratègic i mediambiental està considerat per la Unió Europea com a Zona d'Especial Protecció per a les Aus.
La seva situació, en plena ruta migratòria de la Mediterrània occidental, a mig camí entre els aiguamolls de l'Empordà i el delta de l'Ebre, la converteixen en una important zona de nidificació i descans d'aus.

El procés de formacióLa seva formació geològica va començar fa uns 18.000 anys, tot i que el delta actual, també anomenat Complex deltaic, data d'un període posterior de fa aproximadament uns 2.500 anys, a partir de les aportacions de sorres, graves i llims dipositats pel riu Llobregat.

Primers pobladorsDescobriments recents donen testimoni d'una presència humana, més o menys esporàdica, en les seves costes des del segle IV aC. Es tracta, sobretot, de navegants púnics, dedicats al comerç de productes d'Eivissa i la Mediterrània occidental. Amb l'arribada dels romans al segle II aC s'estén l'ús de la moneda com a font d'intercanvi econòmic. Les tribus ibèriques residents s'integren, a poc a poc, a les noves maneres de fer a la romana: es passa d'habitar en petits assentaments o poblats a les grans viles romanes, i l'agricultura de subsistència, predominant fins a llavors, desapareix donant pas a les grans explotacions agràries, enfocades a augmentar la producció mb vista a l'exportació (sobretot cereals i blat de moro, al principi, i vi, en època més tardana). Entre finals del segle IV i començaments del segle V, coincidint amb la decadència de l'imperi romà, les relacions comercials amb l'exterior es paralitzen i els assentaments existents al Delta del Llobregat s´acaben abandonant. Es produeix a la zona un retrocés econòmic d'uns mil anys, tornant a l'economia d'autosuficiència del segle IV a. C.

L'Edat Mitjana (segles X al XV)El delta del Llobregat va ser durant molts segles un territori hostil, insalubre i perillós, habitat per una població precària i dispersa que sempre va estar sotmesa a les dures condicions climatològiques, sanitàries i de seguretat imposades pel medi natural. Les inundacions, provinents tant del riu com del propi mar, eren tan freqüents que feien pràcticament impossible l'ocupació humana. Insalubres extensions d'aiguamolls i fangars, frondosos boscos de ribera i platges amb enormes camps de dunes conformaven un dur paisatge, dominat pel fang i l'aigua, que units a unes condicions higièniques molt deficients, i a la falta d'aigua potable, afavorien la propagació de malalties com la malària, el tifus o la disenteria. La seva població malvivia lliurada a una economia de subsistència, basada sobretot en l'agricultura (molt limitada) i en la ramaderia, que en ocasions podia complementar-se amb la pesca o la caça. Un altre factor clau d'aquesta període va ser l'aïllament provocat pel precari estat dels camins i la dificultat afegida que suposava travessar el riu en una barcassa insegura. Aquesta situació es perllongaria fins a finals del segle XIX, amb la construcció de dos ponts: el de Ferran Puig (1873) i el del ferrocarril (1881).

La transformació agrícola (XVI-1850)A partir del segle XVI es va començar a modificar la situació de domini total del medi sobre l'home, amb la introducció de nous mètodes agraris, com la dessecació d'aiguamolls, la rompuda de terres o el cultiu de nous productes de secà (blat, ordi, blat de moro i vinya), que donaran lloc a la primera gran transformació agrícola del territori, permetent la seva ocupació contínua. A partir del segle XVIII les condicions de vida dels pagesos del delta, es veuran afavorides per la introducció de millores en les condicions de vida de les masies, o l'arribada de personal mèdic amb estris higiènics i sanitaris apropiats. A mesura que es consolida l'ocupació humana, s'inverteixen diners públics en la defensa contra el medi, com la construcció a partir de 1606 d'un terraplè de protecció contra les riuades, paral.lel al riu, que no es consolidaria fins al segle XX.

La transformació del DeltaTot es veurà alterat a partir del desenvolupament, durant la segona meitat del segle XIX, de diferents sistemes d'obtenció d'aigua, com ara la construcció de canals de reg (Canal de la Dreta, 1858) o el descobriment de les aigües artesians (1893), que donaran pas a l'actual agricultura intensiva de regadiu, basada principalment en productes de l'horta. A partir del segle XX l'agricultura deixarà de ser l'activitat econòmica predominant al delta del Llobregat, tot i que segueix sent una de les zones agrícoles més importants de la Mediterrània, donant pas a la indústria, en un primer període i a les activitats terciàries , en l'actualitat.

El Delta en l'actualitatEl Complex deltaic actual és un espai on el medi, paradoxalment, ha estat transformat per l'acció humana. Hi coexisteixen múltiples ambients: Els espais naturals (mar, riu, aiguamolls, llacunes i pinedes), els cultius -caracteritzats per la seva vulnerabilitat-, i les zones més poblades, com les urbanes, industrials, de serveis, xarxa viària i ferroviària i grans infraestructures com el Port i l'Aeroport, amb una insaciable necessitat d'expansió. El Delta del Llobregat es troba en l'actualitat amenaçat per terra, mar i aire. Ha sobreviscut a riuades, inundacions, malalties, penúries econòmiques, càrregues fiscals abusives (delmes, tributs), incursions armades (cabdill Almanzor, 985), batalles navals (Ramon Berenguer III contra sarraïns, 1015), pesta bubònica (1348) o les invasions de pirates d'origen bàrbar (1550), però no obstant això, és ara quan més perill corre, a mans del "progrés" injustificat i la cobdícia humana. Enmig d'aquest fràgil mosaic de paisatges destaquen, pel seu valor educatiu i mediambiental, els espais naturals.
Al Delta han estat catalogades més de 350 espècies d'aus diferents i continuen apareixent noves cada any. També podem trobar una interessant població d'invertebrats, amfibis i rèptils, i són especialment interessants a nivell català les poblacions de salicaria i Stachis marítima o les més de 20 espècies d'orquídies registrades. Sens dubte, tot això constitueix un ric patrimoni natural, que amenaçat de forma contínua per la mà de l'home, hauríem de protegir i si és possible, expandir. Però per protegir, primer cal conèixer i entendre. Aquesta haurà de ser a partir d'ara la nostra meta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada