Fa uns anys, mentre passejava pel delta del Llobregat, vaig descobrir un monòlit de pedra blanca amb una creu encastada que s'alçava en un prat proper al desaparegut càmping Cala-Gogó, del Prat de Llobregat. Intrigat pel seu significat, vaig preguntar a amics i coneguts fins que algú em va narrar la increïble història d'un aviador i el seu avió desapareguts en aquell lloc. La veritat és que jo no vaig donar molta credibilitat a aquella estranya llegenda, més pròpia de la ficció que de la realitat. No podia entendre com un avió podia esvair-se, sense deixar rastre en un prat on ara pasturen les ovelles. Anys després, vaig trobar la resposta a aquest enigma que, per la meva perplexitat, era tan real com inconcebible. Aquesta és la història que he pogut reunir a través d'una modesta recerca:
L'ACCIDENT
El matí del 7 de desembre de 1940, el tinent provisional de l´Exèrcit de l'Aire Eduardo Laucirica Charlén participaba, amb els seus companys de l'esquadrilla Lara Laran, en uns exercicis acrobàtics a l´Aeròdrom del Prat de Llobregat. Entre els assistents a l'exhibició es trobaven personalitats públiques i militars, aficionats i curiosos de tota mena. Però Eduardo, aquell fred matí d'hivern, només tenia ulls per a una en concret: la seva promesa, que assistia també a l'esdeveniment, entre inquieta i expectant. Josep Maria Royo, pilot jubilat, que llavors tenia 16 anys d'edat, havia assistit també a l'aeròdrom amb un grup d'amics.
Eduardo Laucirica, a bord d'un Messerschmitt BF-109, realitzava complicades figures acrobàtiques per a admiració dels presents: "loopings", barrines, etc. "Eren figures que s'empraven en els exercicis militars per simular que t'havien tocat i poder escapar de l'enemic" - aclareix Josep Maria Royo -. El pilot va estar uns deu o dotze minuts a l'aire, va girar sobre l'ala i després va caure en picat des d'uns 800 o 1000 metres d'altura. "Pensàvem que havia de fer una altra acrobàcia - narra Josep Maria -, però va caure de manera totalment vertical. Recordo el soroll del motor a tota potència baixant en picat. ¡Rrrumrrr!! Vam creure que anava a maniobrar, però es va enfonsar al fang ". L'impacte va ser brutal. L'avió va caure sobre una zona pantanosa del delta del Llobregat, a uns 2000 metres de l'aeròdrom, provocant un sortidor de fang i aigua que va arribar als 10 o 12 metres d'alçada. En un primer moment, la cua del Messerschmitt va quedar fora, davant l'atònita mirada dels presents però, a poc a poc, es va anar enfonsant fins a desaparèixer del tot, sense deixar rastre del pilot o l'aeronau.
COMENÇA LA LLEGENDA
PRIMERA RECERCA
Immediatament després del tràgic succés van ser avisades les autoritats de l'Exèrcit de l'Aire, que es van presentar al lloc, en un va intent per recuperar l'aparell i el cos del pilot accidentats. Una de les persones que va intervenir en aquell rescat va ser el sergent Francisco Martínez, que va relatar així els fets: "Ens van cridar dient-nos que havia caigut un avió. Al principi, no sabíem qui era. Van venir bombers del Prat i de Barcelona. Es va intentar treure l'aparell amb pales, però no va ser possible (...). Aquella zona era impracticable i no hi havia manera de trobar-lo". Durant set interminables dies, els serveis d'emergències van treballar incansables a la recerca de les restes submergides, però els mitjans de què disposaven no eren apropiats i les condicions de treball es feien insuportables. Només van poder trobar una falange del dit de l´aviador i un tros d'ala. Finalment, després d'innombrables penalitats, es va abandonar la lluita i es va donar per enterrat al jove pilot. Eduardo Laucirica i el seu Messerschmitt BF-109 havien desaparegut sense deixar el menor rastre. Era com si la terra mateixa se'ls hagués empassat ...
Davant la impossibilitat del rescat, la família va decidir comprar una parcel.la de terra al lloc del sinistre i anys després va erigir-hi un senzill monòlit de pedra blanca, amb una creu llatina encastada. Mai s'han aclarit les causes d'aquell desgraciat incident.
L'ACCIDENT
El matí del 7 de desembre de 1940, el tinent provisional de l´Exèrcit de l'Aire Eduardo Laucirica Charlén participaba, amb els seus companys de l'esquadrilla Lara Laran, en uns exercicis acrobàtics a l´Aeròdrom del Prat de Llobregat. Entre els assistents a l'exhibició es trobaven personalitats públiques i militars, aficionats i curiosos de tota mena. Però Eduardo, aquell fred matí d'hivern, només tenia ulls per a una en concret: la seva promesa, que assistia també a l'esdeveniment, entre inquieta i expectant. Josep Maria Royo, pilot jubilat, que llavors tenia 16 anys d'edat, havia assistit també a l'aeròdrom amb un grup d'amics.
Eduardo Laucirica, a bord d'un Messerschmitt BF-109, realitzava complicades figures acrobàtiques per a admiració dels presents: "loopings", barrines, etc. "Eren figures que s'empraven en els exercicis militars per simular que t'havien tocat i poder escapar de l'enemic" - aclareix Josep Maria Royo -. El pilot va estar uns deu o dotze minuts a l'aire, va girar sobre l'ala i després va caure en picat des d'uns 800 o 1000 metres d'altura. "Pensàvem que havia de fer una altra acrobàcia - narra Josep Maria -, però va caure de manera totalment vertical. Recordo el soroll del motor a tota potència baixant en picat. ¡Rrrumrrr!! Vam creure que anava a maniobrar, però es va enfonsar al fang ". L'impacte va ser brutal. L'avió va caure sobre una zona pantanosa del delta del Llobregat, a uns 2000 metres de l'aeròdrom, provocant un sortidor de fang i aigua que va arribar als 10 o 12 metres d'alçada. En un primer moment, la cua del Messerschmitt va quedar fora, davant l'atònita mirada dels presents però, a poc a poc, es va anar enfonsant fins a desaparèixer del tot, sense deixar rastre del pilot o l'aeronau.
COMENÇA LA LLEGENDA
PRIMERA RECERCA
Immediatament després del tràgic succés van ser avisades les autoritats de l'Exèrcit de l'Aire, que es van presentar al lloc, en un va intent per recuperar l'aparell i el cos del pilot accidentats. Una de les persones que va intervenir en aquell rescat va ser el sergent Francisco Martínez, que va relatar així els fets: "Ens van cridar dient-nos que havia caigut un avió. Al principi, no sabíem qui era. Van venir bombers del Prat i de Barcelona. Es va intentar treure l'aparell amb pales, però no va ser possible (...). Aquella zona era impracticable i no hi havia manera de trobar-lo". Durant set interminables dies, els serveis d'emergències van treballar incansables a la recerca de les restes submergides, però els mitjans de què disposaven no eren apropiats i les condicions de treball es feien insuportables. Només van poder trobar una falange del dit de l´aviador i un tros d'ala. Finalment, després d'innombrables penalitats, es va abandonar la lluita i es va donar per enterrat al jove pilot. Eduardo Laucirica i el seu Messerschmitt BF-109 havien desaparegut sense deixar el menor rastre. Era com si la terra mateixa se'ls hagués empassat ...
Davant la impossibilitat del rescat, la família va decidir comprar una parcel.la de terra al lloc del sinistre i anys després va erigir-hi un senzill monòlit de pedra blanca, amb una creu llatina encastada. Mai s'han aclarit les causes d'aquell desgraciat incident.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada