Fotografia: El riu Llobregat a principis de segle. Imatge de l´Arxiu Municipal del Prat de Llobregat
La pesca de l'anguila
El pagès Ramon Lluch Rigola, en una entrevista pubicada a la revista "Delta Llobregat" (5) l'any 1997, explica que li deien "l´anguiler", "per que va néixer a Ca l'Anguiler [l´any 1924] i perquè (..) de jove, anava a pescar anguiles al final del riu Llobregat (...) amb una barca que tenia varada a la ribera del riu, i que quan no podia pescar (es) dedicava a caçar". Entre les formes tradicionals de pesca de l'anguila destacaven tres: mitjançant anguileres -que eren trampes que se situaven als llocs de pas-, amb canya de pescar i ham -utilitzant cucs o un altre tipus d´esquer-, i la denominada "molinà" , que es practicava amb fil de pescar, però sense ham. D'aquests tres mètodes el més pràctic era l'últim, ja que permetia la captura dels exemplars vius, que podien ser traslladats a recipients destinats a la seva conservació i neteja. Per practicar la "molinà" s'utilitzaven cucs, que eren enfilats amb una agulla en un fil de pescar fins a formar un rastre d'uns metres. Un cop inserides, es realitzaven diversos anells amb el cordill i finalment es lligava en un punt, component una mena de dispersió que s'unia a una canya mitjançant fil. Les anguiles són tan voraçes que no deixaven anar la presa una vegada havien mossegat l'esquer, de manera que el pescador podia treure-les de l'aigua i dipositar-les dins d´un paraigües obert, col.locat del revés, o qualsevol altre tipus de recipient que impedís la fugida dels peixos. Un cop capturats, els peixos eren dipositats en un viver on es conservaven amb vida fins al seu consum, i eren sotmesos a una purga de neteja.
L'all i pebreDe la cuina de Ca l'Anguiler només sabem que "era famosa pels seus plats cuinats amb anguila i els sucs de la seva cocció" (3). Si tenim en compte que "l'all i pebre" és la forma més habitual de presentar-la a taula i que aquest plat també és conegut com "Anguiles al suc cuinat", podem aventurar-nos a pensar que, segurament, aquest era el plat més representatiu del restaurant. L'all i pebre es considerava, tradicionalment, com una recepta preparada per homes i per menjar en companyia.
Tant els ingredients com la seva elaboració són senzills: Primer, es prepara una picada de morter, amb dents d'all, julivert i ametlles, en una cassola de fang o paella es fregeix en oli d'oliva la picada, s'afegeix pebre en gra i es condimenta amb vi o vinagre. Després, s'hi afegeix aigua i quan comença a bullir, patates tallades a daus; es deixa bullir uns deu minuts més i posem l'anguila, prèviament tallada, fins que quedi al punt i preparada per servir.
La riuada de setembre de 1962: punt i final ..."Les inundacions del 25 de setembre de 1962 a Catalunya es recorden com la major catàstrofe hidrològica d'Espanya. Malauradament va ser una catàstrofe rècord en víctimes, 815 morts inclosos els desapareguts i 2.650 milions en pèrdues en menys de dues hores a causa d'una avinguda sobtada dels rius Llobregat i Besòs, i els seus afluents en la seva part baixa. Es van registrar 212 mm en menys de 3 hores, amb una intensitat màxima de 6 mm /minut. Aquest episodi va tenir lloc després d'una llarga sequera (feia 4 mesos que no plovia en algunes zones d'Espanya) "(6).
La nit del 25 al 26 setembre 1962 els habitants de la ribera i desembocadura del Llobregat van ser testimonis d'una tempesta sense precedents però, segurament, cap va arribar a imaginar les tràgiques conseqüències que comportaria. El riu baixava tan crescut que en la masia de Can Rubí, en Molins de Rei, l'aigua va arribar a una alçada de 2,40 metres. En poc més de quatre hores, des de dos quarts de vuit de la tarda fins a gairebé la mitjanit, l'ímpetu de les aigües va arrossegar persones, indústries, vies de ferrocarril, ponts i habitatges; entre ells, el de Ca l'Anguiler, a la riba esquerra del riu Llobregat, molt a prop de la seva desembocadura.
Ramon Lluch Rigola, "l´Anguiler", relata en l'entrevista concedida a la revista "Delta Llobregat": "La casa se la va emportar la riuada de l'any 1962, i part de les terres també" (5). I és que el riu Llobregat, a mitjans de segle, encara continuava sent font de vida i, per desgràcia, font de tragèdies ...
El pagès Ramon Lluch Rigola, en una entrevista pubicada a la revista "Delta Llobregat" (5) l'any 1997, explica que li deien "l´anguiler", "per que va néixer a Ca l'Anguiler [l´any 1924] i perquè (..) de jove, anava a pescar anguiles al final del riu Llobregat (...) amb una barca que tenia varada a la ribera del riu, i que quan no podia pescar (es) dedicava a caçar". Entre les formes tradicionals de pesca de l'anguila destacaven tres: mitjançant anguileres -que eren trampes que se situaven als llocs de pas-, amb canya de pescar i ham -utilitzant cucs o un altre tipus d´esquer-, i la denominada "molinà" , que es practicava amb fil de pescar, però sense ham. D'aquests tres mètodes el més pràctic era l'últim, ja que permetia la captura dels exemplars vius, que podien ser traslladats a recipients destinats a la seva conservació i neteja. Per practicar la "molinà" s'utilitzaven cucs, que eren enfilats amb una agulla en un fil de pescar fins a formar un rastre d'uns metres. Un cop inserides, es realitzaven diversos anells amb el cordill i finalment es lligava en un punt, component una mena de dispersió que s'unia a una canya mitjançant fil. Les anguiles són tan voraçes que no deixaven anar la presa una vegada havien mossegat l'esquer, de manera que el pescador podia treure-les de l'aigua i dipositar-les dins d´un paraigües obert, col.locat del revés, o qualsevol altre tipus de recipient que impedís la fugida dels peixos. Un cop capturats, els peixos eren dipositats en un viver on es conservaven amb vida fins al seu consum, i eren sotmesos a una purga de neteja.
L'all i pebreDe la cuina de Ca l'Anguiler només sabem que "era famosa pels seus plats cuinats amb anguila i els sucs de la seva cocció" (3). Si tenim en compte que "l'all i pebre" és la forma més habitual de presentar-la a taula i que aquest plat també és conegut com "Anguiles al suc cuinat", podem aventurar-nos a pensar que, segurament, aquest era el plat més representatiu del restaurant. L'all i pebre es considerava, tradicionalment, com una recepta preparada per homes i per menjar en companyia.
Tant els ingredients com la seva elaboració són senzills: Primer, es prepara una picada de morter, amb dents d'all, julivert i ametlles, en una cassola de fang o paella es fregeix en oli d'oliva la picada, s'afegeix pebre en gra i es condimenta amb vi o vinagre. Després, s'hi afegeix aigua i quan comença a bullir, patates tallades a daus; es deixa bullir uns deu minuts més i posem l'anguila, prèviament tallada, fins que quedi al punt i preparada per servir.
La riuada de setembre de 1962: punt i final ..."Les inundacions del 25 de setembre de 1962 a Catalunya es recorden com la major catàstrofe hidrològica d'Espanya. Malauradament va ser una catàstrofe rècord en víctimes, 815 morts inclosos els desapareguts i 2.650 milions en pèrdues en menys de dues hores a causa d'una avinguda sobtada dels rius Llobregat i Besòs, i els seus afluents en la seva part baixa. Es van registrar 212 mm en menys de 3 hores, amb una intensitat màxima de 6 mm /minut. Aquest episodi va tenir lloc després d'una llarga sequera (feia 4 mesos que no plovia en algunes zones d'Espanya) "(6).
La nit del 25 al 26 setembre 1962 els habitants de la ribera i desembocadura del Llobregat van ser testimonis d'una tempesta sense precedents però, segurament, cap va arribar a imaginar les tràgiques conseqüències que comportaria. El riu baixava tan crescut que en la masia de Can Rubí, en Molins de Rei, l'aigua va arribar a una alçada de 2,40 metres. En poc més de quatre hores, des de dos quarts de vuit de la tarda fins a gairebé la mitjanit, l'ímpetu de les aigües va arrossegar persones, indústries, vies de ferrocarril, ponts i habitatges; entre ells, el de Ca l'Anguiler, a la riba esquerra del riu Llobregat, molt a prop de la seva desembocadura.
Ramon Lluch Rigola, "l´Anguiler", relata en l'entrevista concedida a la revista "Delta Llobregat": "La casa se la va emportar la riuada de l'any 1962, i part de les terres també" (5). I és que el riu Llobregat, a mitjans de segle, encara continuava sent font de vida i, per desgràcia, font de tragèdies ...
NOTES:
(1) “La Vanguardia”, dimarts 25-10-1904. Pàg. 3
(2) “La Vanguardia Española”, dimecres 26-05-1954. Pàg. 23.
(3) “Un litoral perdut. Del cap del riu al Remolar”. Josep Camps, 26 de maig de 2000.
(4) “La Vanguardia”, dimarts 20-07-1915. Pàg. 5.
(5) “Delta Llobregat”. Julio-Agosto 1997. Ramon Lluch Rigola. Juan Miñarro.
(6) “Algunos aspectos del impacto social de las inundaciones en Cataluña”. María del Carmen Llasat, Mercè Barnolas, Manel Ceperuelo, Montserrat Llasat, Miguel Angel Prat. Grupo de Análisis de situaciones Meteorológicas Adversas Departamento de Astronomía y Meteorología Universidad de Barcelona. www.am.ub.es/carmell.
(1) “La Vanguardia”, dimarts 25-10-1904. Pàg. 3
(2) “La Vanguardia Española”, dimecres 26-05-1954. Pàg. 23.
(3) “Un litoral perdut. Del cap del riu al Remolar”. Josep Camps, 26 de maig de 2000.
(4) “La Vanguardia”, dimarts 20-07-1915. Pàg. 5.
(5) “Delta Llobregat”. Julio-Agosto 1997. Ramon Lluch Rigola. Juan Miñarro.
(6) “Algunos aspectos del impacto social de las inundaciones en Cataluña”. María del Carmen Llasat, Mercè Barnolas, Manel Ceperuelo, Montserrat Llasat, Miguel Angel Prat. Grupo de Análisis de situaciones Meteorológicas Adversas Departamento de Astronomía y Meteorología Universidad de Barcelona. www.am.ub.es/carmell.
FONTS CONSULTADES:
- www.avbellvitge.wordpres.com. Ca l´ Anguilero.
- “La Vanguardia”, dimarts 25-10-1904. Pàg. 3.
- “La Vanguardia Española”, dimecres 26-05-1954. Pàg. 23.
- “Un litoral perdut. Del cap del riu al Remolar”. Josep Camps, 26 de maig de 2000.
- “La Vanguardia”, dimarts 20-07-1915. Pàg. 5.
- “Delta Llobregat”. Julio-Agosto 1997. “Ramon Lluch Rigola. L´últim pagès i anguilero de la Marina de l´Hospitalet”. Juan Miñarro.
- “Les barraques del delta de l´Ebre, un dels habitatges populars més antics i singulars de Catalunya”. M. Carme queralt.
- www.aldeaglobal.net/xeretrec/cisterna/receptes.htm. Anguiles i “molinaes”. Joan L. Molla.
- “La Vanguardia”, 20-11-1915. Pág. 5.
- www.revistacambrils.com. “Sobre las anguilas. Parlant de cuina”. Joaquín Llorens.
- “La Vanguardia”, 18-07-1918. Sport Ciclista català.
- El Mundo Deportivo. 4-07-1915. Pàg. 5.
- “La Vanguardia”, diumenge 20-11-1915. Pàg. 5.
- “El Mundo Deportivo”, 4-07-1907. Pàg. 5.
- “La Vanguardia”, 3-07-1915. Pàg. 5.
- www.uoc.edu/linast48.html. Tranvía 48.
- “Algunos aspectos del impacto social de las inundaciones en Cataluña”. María del Carmen Llasat, Mercè Barnolas, Manel Ceperuelo, Montserrat Llasat, Miguel Angel Prat. Grupo de Análisis de situaciones Meteorológicas Adversas Departamento de Astronomía y Meteorología Universidad de Barcelona. www.am.ub.es/carmell.
- www.usuarios.multimania.es/anacocinareceta/recta_de_all_i_pebre.htm. All i pebre. Ana y sus recetas de cocina.
- www.petitchef.es/recetas/all-i-pebre-de-anguiles-fid. All i pebre d´anguiles.
- www.conocervalencia.com/receta-all-i.pebre. All i pebre.
- Revista “El Penell”, 13, de l´Acom. Hivern 2002-2003. “Ara fa 40 anys (Episodi de setembre del 62)”, per: Miguel Ángel Prat i German Bermell.
- www.avbellvitge.wordpres.com. Ca l´ Anguilero.
- “La Vanguardia”, dimarts 25-10-1904. Pàg. 3.
- “La Vanguardia Española”, dimecres 26-05-1954. Pàg. 23.
- “Un litoral perdut. Del cap del riu al Remolar”. Josep Camps, 26 de maig de 2000.
- “La Vanguardia”, dimarts 20-07-1915. Pàg. 5.
- “Delta Llobregat”. Julio-Agosto 1997. “Ramon Lluch Rigola. L´últim pagès i anguilero de la Marina de l´Hospitalet”. Juan Miñarro.
- “Les barraques del delta de l´Ebre, un dels habitatges populars més antics i singulars de Catalunya”. M. Carme queralt.
- www.aldeaglobal.net/xeretrec/cisterna/receptes.htm. Anguiles i “molinaes”. Joan L. Molla.
- “La Vanguardia”, 20-11-1915. Pág. 5.
- www.revistacambrils.com. “Sobre las anguilas. Parlant de cuina”. Joaquín Llorens.
- “La Vanguardia”, 18-07-1918. Sport Ciclista català.
- El Mundo Deportivo. 4-07-1915. Pàg. 5.
- “La Vanguardia”, diumenge 20-11-1915. Pàg. 5.
- “El Mundo Deportivo”, 4-07-1907. Pàg. 5.
- “La Vanguardia”, 3-07-1915. Pàg. 5.
- www.uoc.edu/linast48.html. Tranvía 48.
- “Algunos aspectos del impacto social de las inundaciones en Cataluña”. María del Carmen Llasat, Mercè Barnolas, Manel Ceperuelo, Montserrat Llasat, Miguel Angel Prat. Grupo de Análisis de situaciones Meteorológicas Adversas Departamento de Astronomía y Meteorología Universidad de Barcelona. www.am.ub.es/carmell.
- www.usuarios.multimania.es/anacocinareceta/recta_de_all_i_pebre.htm. All i pebre. Ana y sus recetas de cocina.
- www.petitchef.es/recetas/all-i-pebre-de-anguiles-fid. All i pebre d´anguiles.
- www.conocervalencia.com/receta-all-i.pebre. All i pebre.
- Revista “El Penell”, 13, de l´Acom. Hivern 2002-2003. “Ara fa 40 anys (Episodi de setembre del 62)”, per: Miguel Ángel Prat i German Bermell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada