El Prat de Llobregat fou conegut, durant segles, com “el poble de les febres” ; nom genèric que comprenia malalties tals com el paludisme, la disentería, el tifus i les hepatitis; produïdes pels mosquits i l’aigua no potable. La manca total de condicions higièniques al delta del Llobregat, fins fa ben poc, va causar veritables estralls als nostres avantpassats, indefensos a mercè d´un medi hostil e inclement. Aquestes són petites històries d’aquella gent, marcada per la insalubritat, la pobresa, la incultura, la violencia, el treball i la suor pegada al cos, però sobretot, per un amor desmesurat cap aquesta terra.

diumenge, 28 d’abril del 2013

La Telegrafia del Prat I

En els terrenys de l'aeroport de Barcelona–el Prat, molt a prop del cementiri municipal, es troba una petita construcció d'arrel modernista que passa desapercebuda per a la majoria dels vianants. La Central telegràfica sense fils, coneguda popularment com la Telegrafia, va ser dissenyada per Josep Puig i Cadafalch, construïda per Josep Monés i Jané i finançada per la Marconi’s Wireless Telegraph Company Limited; com a part de la xarxa telegràfica sense fils d'Espanya que havia de comunicar la península amb Canàries, Amèrica i la resta d'Europa. Després d'anys de servei ininterromput, va ser abandonada en la dècada dels anys cinquanta, convertint-se en magatzem i quadra de disseny per al privilegiat bestiar pratenc; que gairebé va provocar la seva desaparició. Restaurada l'any 2004, és, probablement, l'única central radiotelegràfica construïda per Marconi que es conserva a Espanya.

La Telegrafía del Prat, actualment


LA TELEGRAFIA DEL PRAT
CONSTRUCCIÓ
El 21 de març de 1911, el constructor local, Josep Monés i Jané (1) –autor, entre altres edificis emblemàtics del Prat, de la granja de la Ricarda- , va signar un contracte amb la promotora Marconi’s Wireless Telegraph Company Limited, pel qual es comprometia a construir, en el termini de dos mesos, l'edifici que albergaria la central telegràfica sense fils del Prat de Llobregat; segons els plànols de Josep Puig i Cadafalch (2), una de les figures principals del modernisme català. A l'agost del mateix any, el ministeri de la Guerra va autoritzar la instal·lació de l'estació radiotelegràfica situada en la finca “La Ricarda”, propietat de l'industrial Manuel Bertrand, que al novembre ja estava en funcionament.
La Telegrafia del Prat és un edifici auster, de petites dimensions -11x6 metres, aproximadament-, amb planta i altell, i coberta de teula àrab a dos vessants. Es troba aïllat del sòl mitjançant una estructura de pilars de formigó i voltes de mahó. La façana principal és simètrica, amb capçalera escalonada d'estil flamenc i mansardes laterals; en la posterior, més senzilla, sobresurten un grup de finestres de composició vertical. En una de les façanes testeres, també simètriques, destaquen una escala exterior de dos trams fins a la planta altell i capçalera massissa amb dues xemeneies; mentre que en l'oposada trobem dues grans finestres quadrades en planta baixa i tres verticals en planta altell. La planta baixa estava destinada a albergar la sala de telegrafia i una zona d'atenció al públic, mentre que la planta altell estava dissenyada com a habitatge del telegrafista i la seva família; encara que segons testimoniatges orals, va ser utilitzada com a espai de treball administratiu.
L'edifici va arribar a tenir cinc grans antenes entrellaçades (1915), la central feia 85 metres d’alçada i les quatre restants, 60 metres cadascuna; totes elles de fusta de pi de melis i folrades de ferro; visibles des de molts quilòmetres.
DESCRIPCIÓ
El diari La Vanguardia, en la seva edició del dia 1-7-1914 (3) narra la visita de la Societat Astronòmica de Barcelona a l'estació radiotelegràfica del Prat de Llobregat: “van poder examinar en primer terme el motor de gasolina que serveix per carregar una bateria d'acumuladors; el corrent d'aquests acciona una dinamo que té acoblat sobre el mateix eix el disc rotatiu de l’excitador Marconi i el motor un alternador; el corrent d'aquest passa á un transformador per levar el voltatge, estant intercalat en el circuit secundari del mateix l'interruptor, una bateria de condensadors, l’excitador Marconi abans esmentat i l’inductor del transformador d'alta freqüència, la corrent induïda del qual por ser ja llançada á l'antena; encara que, segons va explicar el senyor Crespo (cap de l'estació), ordinàriament aquella estació no funciona d'aquesta manera, sinó que aquest últim corrent carrega una altra bateria d'acumuladors, la descàrrega dels quals entre dos semiesferes metàl·liques produeix la descàrrega oscil.lant que acciona sobre l'antena.
A una altra habitació separada es troben el manipulador de l'estació transmissora i tots els òrgans de recepció. Van rebre instructives explicacions sobre el funcionament del detector magnètic de Fleming, etc., i per fi, en la part exterior de l'edifici, les grans antenes sostingudes per pals metàl·lics, de les quals el del centre té 85 metres d'elevació”.
DECADÈNCIA, ABANDÓ I RESTAURACIÓ
Després d'un creixement continu fins a l'any 1927, la xarxa telegràfica sense fils espanyola va entrar en un període d'estancament fins a la seva pràctica desaparició, durant la guerra civil. Després de la contesa, el seu ús es restableix, però amb una utilització minoritària. La proximitat de la casa de la Telegrafia del Prat a l'aeroport (4), junt amb les poques perspectives de futur, van desembocar en la retirada de les antenes per part de l'empresa concessionària de Marconi l'any 1949. L'any 1952, l'últim telegrafista de l'estació del Prat, el senyor Joan Petrus es va jubilar, i amb ell, l'edifici modernista de Josep Puig i Cadafalch, que va ser desmantellat i va caure presa de l'oblit. Durant dècades, l'edifici i els terrenys adjacents van ser utilitzats com a magatzem, quadra i escorxador d'ovelles, arribant a un estat precari de conservació que va fer témer per la seva conservació.
BCIL (Ben Cultural d'Interès Local)
El 26 de juny de 1996, l'Ajuntament del Prat de Llobregat va acordar en ple municipal la declaració de la central telegràfica sense fils com BCIL i la seva inscripció al Catàleg del patrimoni cultural català, acollint-se a la Nova Llei del Patrimoni Cultural Català (llei 9/93, de 30 de setembre), que permetia als consistoris prendre part en la defensa del seu patrimoni, mitjançant la figura del BCIL, que protegia als edificis destacats de la població. Eusebi Casanelles, director del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, va argumentar: “la preservació d’aquest edifici és necessaria per dos motius. És un dels pocs edificis tècnics que existeixen a Catalunya i constitueix un testimoni excepcional de la introducció de la ràdio a Catalunya i per tant es pot considerar com un dels símbols de l’inici d’una de les tecnologies més importants del segle XX”.
Probablement, la Telegrafia del Prat és l'únic edifici que es conserva de la xarxa telegràfica sense fils creada per Guglielmo Marconi a Espanya. La seva importància radica que aquesta tecnologia va constituir un avanç crucial en les comunicacions mundials i va obrir el pas a altres invents basats en l'aplicació de les ones electromagnètiques.
REHABILITACIÓ
L'edifici va ser restaurat per Aena l'any 2004, seguint el projecte de l'arquitecte Lluís Domènech Girbau, besnét del modernista Lluís Domènech i Montaner. Actualment, es troba situat en els terrenys de l'aeroport de Barcelona-el Prat, prop del cementiri municipal. La rehabilitació ha conservat els elements característics de la construcció, encara que ha desaparegut l'escala exterior de dos trams a la planta altell i la disposició i forma d'algunes finestres. En un primer moment, es va barrejar la hipòtesi de convertir l'edifici en un museu de la radiotelegrafia, recreant com eren aquestes seus a principis del segle XX, encara que, finalment, no se li ha donat cap ús.

La Telegrafia del Prat II

La Telegrafía del Prat. Fotografia cedida per Àlex Domínguez Monés, pertanyent al fons fotogràfic de Josep Monés i Amat


LA TELEGRAFIA SENSE FILS A ESPANYA
A la fi del segle XX, la possibilitat d'establir comunicacions transoceàniques sense cable centrava l'interès de la ciència. Guglielmo Marconi, basant-se en recerques de Nikola Tesla, Maxwell, Hertz, Branly, Lodge i Popov; va patentar l'invent i va iniciar la seva explotació a Anglaterra (1901), utilitzant grans antenes unides en xarxa a una central emissora i receptora. A Espanya, la llei del 26-10-1907 autoritzava l'ús de la radiotelegrafia sense cables i el Reial decret del 24-1-1908 va dictar les bases i reglaments del servei, monopoli de l'Estat, que preveia la construcció de 24 estacions que havien de comunicar la península amb les illes Canàries, Amèrica i resta d'Europa. El 20 de maig de 1908, es va adjudicar el contracte d'explotació a la Societat Espanyola Oerlikon, que va cedir els seus drets a la recentment creada Companyia concessionària del servei públic espanyol de telegrafia sense fils. Un any després, només s'havien construït tres estacions (Las Palmas, Tenerife i Cadis), incomplint el contracte amb l'Estat, la qual cosa desemboca en la concessió del servei a la Companyia Nacional de Telegrafia sense Fils (CNTsH), finançada per l'empresa Marconi’s Wireless Telegraph Company, l'any 1911. El 31 d'agost del mateix any, l'Estat publica una Real ordre que obliga a disposar de servei radiotelegràfic als bucs de passatgers, correus de l'Estat, subvencionats, i tots aquells que portin a bord més de 50 persones, incloent a la tripulació. Al maig de 1912, es va inaugurar la xarxa telegràfica sense fils, amb estacions a Aranjuez (Madrid), Cadis, Tenerife, els Palmells, Vigo i el Prat de Llobregat (Barcelona); i dos anys més tard, el 17-7-1914, es va establir la primera comunicació entre Espanya i Gran Bretanya. Fins a l'any 1927, en què se signa a Washington el nou Conveni Radiotelegràfic Internacional que obre la porta a l'entrada de noves empreses, la radiotelegrafia va experimentar un creixement continu com a complement de la telegrafia elèctrica, eclipsat per la gran inversió realitzada. En 1929, la CNTsH es va integrar en el sindicat Transradio Español, concessionari de les patents de les cases Marconi’s Wireless Telegraph Company, Compagnie Génèrale de Télegraphie sans fils i Gesellschaft für Drahtlose Telegraphie m.b.h. Telefunken, compartint el domini del sector amb l'empresa nord-americana concessionària de la Companyia Telefònica i de la S.A. Radio Argentina. Fins a l'any 1936, el servei roman estancat per falta de demanda i durant el període de la guerra Civil pràcticament desapareix. Després de la contesa, una vegada vençuda la concessió de llicències, les emissores costaneres van quedar al comandament de Correus i Telègrafs i, a partir de 1970, l'explotació del Servei Mòbil Marítim es va transferir a la Companyia Telefònica Nacional d'Espanya (CTNE). El servei de radiotelegrafia terrestre va disminuir durant la dècada dels cinquanta amb l'entrada de noves tecnologies com la telefonia i el sistema tèlex (1952), que van acabar amb l'aventura de la comunicació telegràfica sense fils no lligada a la navegació.
El dia 20 de juliol de 1937, moria a Roma l'inventor i Premi Nobel de Física, Guglielmo Marconi. Totes les emissores de radiotelegrafia i ràdio, excepte les espanyoles immerses en la guerra Civil, van parar durant dos minuts les seves emissions, per recordar el silenci que existia en la comunicació sense fils, abans de la seva creació i engegada.
EL NAUFRAGI DEL TITÁNIC
El buc RMS Titanic va naufragar la matinada del 15 d'abril de 1912 durant el seu viatge inaugural des de Southampton a Nova York, després de xocar contra un iceberg. Van morir 1.514 persones, de les 2.223 que viatjaven en ell. Els telegrafistas de la companyia Marconi: John George “Jack” Phillips i Harold Sidney Bride van estar enviant missatges de socors (“CQD” i “SOS”), fins a les 2:17 AM; tres minuts abans que el buc s'enfonsés. Aquestes trucades van ser rebudes pel buc Carpathia, a unes 58 milles de distància, que va desviar el rumb i va forçar la marxa per recollir als supervivents de la tragèdia. Més a prop, a unes 10 milles, es trobava el SS Californian que no va rebre l'avís per tenir la ràdio apagada. La trucada de socors va permetre el salvament de més de 700 persones i que la legislació internacional es modifiqués, restringint les comunicacions privades a les bandes inferiors, i l'obligació que els vaixells disposessin d'una estació de ràdio operativa durant les 24 hores.
D'altra banda, tornant als telegrafistas, Harold Bride va ser rescatat a bord d'un pot de salvament, mentre que Jack Phillips va morir d'hipotèrmia, mentre esperava el rescat, quan el pot en què es trobava va bolcar en aigües de l'oceà atlàntic. Tenia vint-i-cinc anys d'edat.


NOTES:
  • (1). Josep Monés i Jané (1872-1923). Constructor i polític pratenc. Va ser alcalde del Prat entre 1916 i 1917. Entre les seves construccions destaquen: quadres de la granja de la Ricarda (1911), casa de la Telegrafia (1912), torre de Rossent Soler (1915), la Papelera Espanyola, SA (1917), i la fonamentació de la fàbrica de tabac de Tarragona (1921), on va descobrir una necrópoli romana que es convertiria a la base del Museu Arqueològic de la ciutat.
  • (2). Josep Puig i Cadafalch (Mataró, 17-10-1867; Barcelona 23-12-1956). Arquitecte modernista, doctor en Ciències Exactes, catedràtic de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, historiador de l'art i polític. Va ser fundador de la Lliga Regionalista de Catalunya, regidor de l'Ajuntament de Barcelona (1901-1903), diputat a les Corts espanyoles (1907-1910), diputat provincial (1913-1924) i president de la Mancomunitat de Catalunya (1917-1924). Entre les seves obres arquitectòniques destaquen: la casa Martí, coneguda com “Els Quatre Gats”, la casa Amatller, la casa de “les Punxes”, la casa Quadras i la fàbrica Casarramona.
  • (3). La Vanguardia, dimecres 1 de juliol de 1914. Pàg. 3.
  • (4). La proximitat de les antenes de l'estació telegràfica sense fils a l'aeroport constituïen un perill per a la navegació, com demostra la notícia publicada pel diari ABC, el dia 15 de juny de 1929: “ACCIDENT D’ AVIACIÓ. Un pilot francès mort en accident. Barcelona 14, 11 nit. A primera hora de la tarda es va tenir notícies d'un accident d'aviació ocorregut en l'aeròdrom de l'el Prat de Llobregat. En reprendre el vol un aparell de la Latecoere, que havia arribat de Tolosa de Llenguadoc, una de les ales de l'avió va ensopegar amb l'antena de la ràdio allí establerta, precipitant-se a terra, ocasionant la mort del pilot francès, Sr. Gabarreau. L'avió va quedar totalment destrossat.”




REFERÈNCIES:
L’Abans. El Prat de Llobregat. Recull gràfic 1894-1965. Joan Montblanc. Edit. Efadós, S.L.
Un flaix a la ciutat del Prat. Visita per a Mestres i professorat. 9-12-2008. Ajuntament del Prat de Llobregat – Generalitat de Catalunya. Departament d’ Educació. Servei Educatiu Baix Llobregat IV. El Prat de Llobregat.
La Telegrafía del Prat de Llobregat (III Curs d’Història del Prat). Organitzat per Amics d’el Prat. Exposició Margarida Gómez.
www.xtec.es/crp-elprat/mediloc/telegraf/edifici/telegraf.htm. La Telegrafia sense fils al Prat.
www.ucm.es/info/hcontemp/leoc/telegrafia%20sin%20hilos.htm. Telegrafía sin hilos en España 1905-1936
ABC. Sábado, 15 de junio de 1929. Edición de la mañana. Pág. 35.
La Vanguardia. Miércoles, 1 de julio de 1914. Pág. 3
www.chimevapor.wordpress.com. Central Telegràfica Marconi (El Prat de Llobregat).
www.totbarcelona.wordpress.com/2010/02/18/ruta-desconocida-casa-la-telegrafia_puig-i_cadafalch. Ruta desconocida. La Casa de la Telegrafía (Puig i Cadafalch de la mano con… Marconi)
La Telegrafía sense fils al Prat de Llobregat.
Historia de la Indústria en España. La electrónica y la informática. Emilio de Diego García. Editorial  ACTAS.
Indústria e Invenciones. 2 de diciembre de 1911. Nº 23. Pág. 5.
La Vanguardia. Martes, 1 de agosto de 1911. Página 8.
www.es.wikipedia.org/wiki/Josep_Puig_i_Cadafalch. Josep Puig i Cadafalch.
www.wikipedia.org. Edifici de la Telegrafía Marconi
La Vanguardia, martes 16 de abril de 1912. Primeras noticias del naufragio del Titánic.
La Energía Eléctrica. Nº 23. 10 de diciembre de 1911. Pág. 23
Vida Marítima. Diciembre de 1911
Vida Marítima. 10 de enero de 1912. La Telegrafía sin Hilos en el mar. Págs. 8-9
El Periódico. 25 de septiembre de 2001.
www.etsit.upm.es. Escuela Técnica Superior de Ingenieros de Telecomunicación. Exposición: “El Titánic, un cambio decisivo para la historia de las telecomunicaciones”.
www.wikipedia.es Titánic.
www.adm.cat. Pàgina web d’Àlex Domínguez Monés. Historia del besavi, en Josep Monés i Jané.