El Prat de Llobregat fou conegut, durant segles, com “el poble de les febres” ; nom genèric que comprenia malalties tals com el paludisme, la disentería, el tifus i les hepatitis; produïdes pels mosquits i l’aigua no potable. La manca total de condicions higièniques al delta del Llobregat, fins fa ben poc, va causar veritables estralls als nostres avantpassats, indefensos a mercè d´un medi hostil e inclement. Aquestes són petites històries d’aquella gent, marcada per la insalubritat, la pobresa, la incultura, la violencia, el treball i la suor pegada al cos, però sobretot, per un amor desmesurat cap aquesta terra.

diumenge, 28 d’abril del 2013

La Telegrafia del Prat II

La Telegrafía del Prat. Fotografia cedida per Àlex Domínguez Monés, pertanyent al fons fotogràfic de Josep Monés i Amat


LA TELEGRAFIA SENSE FILS A ESPANYA
A la fi del segle XX, la possibilitat d'establir comunicacions transoceàniques sense cable centrava l'interès de la ciència. Guglielmo Marconi, basant-se en recerques de Nikola Tesla, Maxwell, Hertz, Branly, Lodge i Popov; va patentar l'invent i va iniciar la seva explotació a Anglaterra (1901), utilitzant grans antenes unides en xarxa a una central emissora i receptora. A Espanya, la llei del 26-10-1907 autoritzava l'ús de la radiotelegrafia sense cables i el Reial decret del 24-1-1908 va dictar les bases i reglaments del servei, monopoli de l'Estat, que preveia la construcció de 24 estacions que havien de comunicar la península amb les illes Canàries, Amèrica i resta d'Europa. El 20 de maig de 1908, es va adjudicar el contracte d'explotació a la Societat Espanyola Oerlikon, que va cedir els seus drets a la recentment creada Companyia concessionària del servei públic espanyol de telegrafia sense fils. Un any després, només s'havien construït tres estacions (Las Palmas, Tenerife i Cadis), incomplint el contracte amb l'Estat, la qual cosa desemboca en la concessió del servei a la Companyia Nacional de Telegrafia sense Fils (CNTsH), finançada per l'empresa Marconi’s Wireless Telegraph Company, l'any 1911. El 31 d'agost del mateix any, l'Estat publica una Real ordre que obliga a disposar de servei radiotelegràfic als bucs de passatgers, correus de l'Estat, subvencionats, i tots aquells que portin a bord més de 50 persones, incloent a la tripulació. Al maig de 1912, es va inaugurar la xarxa telegràfica sense fils, amb estacions a Aranjuez (Madrid), Cadis, Tenerife, els Palmells, Vigo i el Prat de Llobregat (Barcelona); i dos anys més tard, el 17-7-1914, es va establir la primera comunicació entre Espanya i Gran Bretanya. Fins a l'any 1927, en què se signa a Washington el nou Conveni Radiotelegràfic Internacional que obre la porta a l'entrada de noves empreses, la radiotelegrafia va experimentar un creixement continu com a complement de la telegrafia elèctrica, eclipsat per la gran inversió realitzada. En 1929, la CNTsH es va integrar en el sindicat Transradio Español, concessionari de les patents de les cases Marconi’s Wireless Telegraph Company, Compagnie Génèrale de Télegraphie sans fils i Gesellschaft für Drahtlose Telegraphie m.b.h. Telefunken, compartint el domini del sector amb l'empresa nord-americana concessionària de la Companyia Telefònica i de la S.A. Radio Argentina. Fins a l'any 1936, el servei roman estancat per falta de demanda i durant el període de la guerra Civil pràcticament desapareix. Després de la contesa, una vegada vençuda la concessió de llicències, les emissores costaneres van quedar al comandament de Correus i Telègrafs i, a partir de 1970, l'explotació del Servei Mòbil Marítim es va transferir a la Companyia Telefònica Nacional d'Espanya (CTNE). El servei de radiotelegrafia terrestre va disminuir durant la dècada dels cinquanta amb l'entrada de noves tecnologies com la telefonia i el sistema tèlex (1952), que van acabar amb l'aventura de la comunicació telegràfica sense fils no lligada a la navegació.
El dia 20 de juliol de 1937, moria a Roma l'inventor i Premi Nobel de Física, Guglielmo Marconi. Totes les emissores de radiotelegrafia i ràdio, excepte les espanyoles immerses en la guerra Civil, van parar durant dos minuts les seves emissions, per recordar el silenci que existia en la comunicació sense fils, abans de la seva creació i engegada.
EL NAUFRAGI DEL TITÁNIC
El buc RMS Titanic va naufragar la matinada del 15 d'abril de 1912 durant el seu viatge inaugural des de Southampton a Nova York, després de xocar contra un iceberg. Van morir 1.514 persones, de les 2.223 que viatjaven en ell. Els telegrafistas de la companyia Marconi: John George “Jack” Phillips i Harold Sidney Bride van estar enviant missatges de socors (“CQD” i “SOS”), fins a les 2:17 AM; tres minuts abans que el buc s'enfonsés. Aquestes trucades van ser rebudes pel buc Carpathia, a unes 58 milles de distància, que va desviar el rumb i va forçar la marxa per recollir als supervivents de la tragèdia. Més a prop, a unes 10 milles, es trobava el SS Californian que no va rebre l'avís per tenir la ràdio apagada. La trucada de socors va permetre el salvament de més de 700 persones i que la legislació internacional es modifiqués, restringint les comunicacions privades a les bandes inferiors, i l'obligació que els vaixells disposessin d'una estació de ràdio operativa durant les 24 hores.
D'altra banda, tornant als telegrafistas, Harold Bride va ser rescatat a bord d'un pot de salvament, mentre que Jack Phillips va morir d'hipotèrmia, mentre esperava el rescat, quan el pot en què es trobava va bolcar en aigües de l'oceà atlàntic. Tenia vint-i-cinc anys d'edat.


NOTES:
  • (1). Josep Monés i Jané (1872-1923). Constructor i polític pratenc. Va ser alcalde del Prat entre 1916 i 1917. Entre les seves construccions destaquen: quadres de la granja de la Ricarda (1911), casa de la Telegrafia (1912), torre de Rossent Soler (1915), la Papelera Espanyola, SA (1917), i la fonamentació de la fàbrica de tabac de Tarragona (1921), on va descobrir una necrópoli romana que es convertiria a la base del Museu Arqueològic de la ciutat.
  • (2). Josep Puig i Cadafalch (Mataró, 17-10-1867; Barcelona 23-12-1956). Arquitecte modernista, doctor en Ciències Exactes, catedràtic de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, historiador de l'art i polític. Va ser fundador de la Lliga Regionalista de Catalunya, regidor de l'Ajuntament de Barcelona (1901-1903), diputat a les Corts espanyoles (1907-1910), diputat provincial (1913-1924) i president de la Mancomunitat de Catalunya (1917-1924). Entre les seves obres arquitectòniques destaquen: la casa Martí, coneguda com “Els Quatre Gats”, la casa Amatller, la casa de “les Punxes”, la casa Quadras i la fàbrica Casarramona.
  • (3). La Vanguardia, dimecres 1 de juliol de 1914. Pàg. 3.
  • (4). La proximitat de les antenes de l'estació telegràfica sense fils a l'aeroport constituïen un perill per a la navegació, com demostra la notícia publicada pel diari ABC, el dia 15 de juny de 1929: “ACCIDENT D’ AVIACIÓ. Un pilot francès mort en accident. Barcelona 14, 11 nit. A primera hora de la tarda es va tenir notícies d'un accident d'aviació ocorregut en l'aeròdrom de l'el Prat de Llobregat. En reprendre el vol un aparell de la Latecoere, que havia arribat de Tolosa de Llenguadoc, una de les ales de l'avió va ensopegar amb l'antena de la ràdio allí establerta, precipitant-se a terra, ocasionant la mort del pilot francès, Sr. Gabarreau. L'avió va quedar totalment destrossat.”




REFERÈNCIES:
L’Abans. El Prat de Llobregat. Recull gràfic 1894-1965. Joan Montblanc. Edit. Efadós, S.L.
Un flaix a la ciutat del Prat. Visita per a Mestres i professorat. 9-12-2008. Ajuntament del Prat de Llobregat – Generalitat de Catalunya. Departament d’ Educació. Servei Educatiu Baix Llobregat IV. El Prat de Llobregat.
La Telegrafía del Prat de Llobregat (III Curs d’Història del Prat). Organitzat per Amics d’el Prat. Exposició Margarida Gómez.
www.xtec.es/crp-elprat/mediloc/telegraf/edifici/telegraf.htm. La Telegrafia sense fils al Prat.
www.ucm.es/info/hcontemp/leoc/telegrafia%20sin%20hilos.htm. Telegrafía sin hilos en España 1905-1936
ABC. Sábado, 15 de junio de 1929. Edición de la mañana. Pág. 35.
La Vanguardia. Miércoles, 1 de julio de 1914. Pág. 3
www.chimevapor.wordpress.com. Central Telegràfica Marconi (El Prat de Llobregat).
www.totbarcelona.wordpress.com/2010/02/18/ruta-desconocida-casa-la-telegrafia_puig-i_cadafalch. Ruta desconocida. La Casa de la Telegrafía (Puig i Cadafalch de la mano con… Marconi)
La Telegrafía sense fils al Prat de Llobregat.
Historia de la Indústria en España. La electrónica y la informática. Emilio de Diego García. Editorial  ACTAS.
Indústria e Invenciones. 2 de diciembre de 1911. Nº 23. Pág. 5.
La Vanguardia. Martes, 1 de agosto de 1911. Página 8.
www.es.wikipedia.org/wiki/Josep_Puig_i_Cadafalch. Josep Puig i Cadafalch.
www.wikipedia.org. Edifici de la Telegrafía Marconi
La Vanguardia, martes 16 de abril de 1912. Primeras noticias del naufragio del Titánic.
La Energía Eléctrica. Nº 23. 10 de diciembre de 1911. Pág. 23
Vida Marítima. Diciembre de 1911
Vida Marítima. 10 de enero de 1912. La Telegrafía sin Hilos en el mar. Págs. 8-9
El Periódico. 25 de septiembre de 2001.
www.etsit.upm.es. Escuela Técnica Superior de Ingenieros de Telecomunicación. Exposición: “El Titánic, un cambio decisivo para la historia de las telecomunicaciones”.
www.wikipedia.es Titánic.
www.adm.cat. Pàgina web d’Àlex Domínguez Monés. Historia del besavi, en Josep Monés i Jané.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada