tag:blogger.com,1999:blog-72723772079127568532024-02-22T06:41:40.754+01:00El poble de les febresRamón Lasheras Garcíahttp://www.blogger.com/profile/10379088023951470095noreply@blogger.comBlogger39125tag:blogger.com,1999:blog-7272377207912756853.post-16804052689216030292013-04-28T21:25:00.002+02:002013-04-28T21:25:30.099+02:00La Telegrafia del Prat I<div style="text-align: justify;">
<!--[if gte mso 9]><xml>
<o:DocumentProperties>
<o:Revision>0</o:Revision>
<o:TotalTime>0</o:TotalTime>
<o:Pages>1</o:Pages>
<o:Words>137</o:Words>
<o:Characters>757</o:Characters>
<o:Company>RAMÓN LASHERAS</o:Company>
<o:Lines>6</o:Lines>
<o:Paragraphs>1</o:Paragraphs>
<o:CharactersWithSpaces>893</o:CharactersWithSpaces>
<o:Version>14.0</o:Version>
</o:DocumentProperties>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:AllowPNG/>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]-->
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>ES-TRAD</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>JA</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:EnableOpenTypeKerning/>
<w:DontFlipMirrorIndents/>
<w:OverrideTableStyleHps/>
<w:UseFELayout/>
</w:Compatibility>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="276">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]-->
<!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:Cambria;
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;}
</style>
<![endif]-->
<!--StartFragment--><span lang="CA" style="font-family: Garamond; font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Verdana; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "MS 明朝"; mso-fareast-language: ES; mso-fareast-theme-font: minor-fareast;">En els terrenys de l'aeroport de Barcelona–el Prat,
molt a prop del cementiri municipal, es troba una petita construcció d'arrel
modernista que passa desapercebuda per a la majoria dels vianants. La Central
telegràfica sense fils, coneguda popularment com la Telegrafia, va ser
dissenyada per Josep Puig i Cadafalch, construïda per Josep Monés i Jané i
finançada per la <i>Marconi’s Wireless
Telegraph Company Limited</i>; com a part de la xarxa telegràfica sense fils
d'Espanya que havia de comunicar la península amb Canàries, Amèrica i la resta
d'Europa. Després d'anys de servei ininterromput, va ser abandonada en la
dècada dels anys cinquanta, convertint-se en magatzem i quadra de disseny per
al privilegiat bestiar pratenc; que gairebé va provocar la seva desaparició.
Restaurada l'any 2004, és, probablement, l'única central radiotelegràfica
construïda per Marconi que es conserva a Espanya.</span><!--EndFragment-->
</div>
<span lang="CA" style="font-family: Garamond; font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Verdana; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "MS 明朝"; mso-fareast-language: ES; mso-fareast-theme-font: minor-fareast;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRRm6adYqF-YtspwsnzmnWlOCmIiMg_PpfQqGPNLevDzN9aCFwFkNj9Ctnb41TSHXeWWQGAMuPbZxUbKY5rmEKwEF_BydFp6wWV7FVdLPpu-Y0F2LUykneITknXdPIlsvttwoC1wBeH16e/s1600/Telegrafia-del-Prat.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="220" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRRm6adYqF-YtspwsnzmnWlOCmIiMg_PpfQqGPNLevDzN9aCFwFkNj9Ctnb41TSHXeWWQGAMuPbZxUbKY5rmEKwEF_BydFp6wWV7FVdLPpu-Y0F2LUykneITknXdPIlsvttwoC1wBeH16e/s320/Telegrafia-del-Prat.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-family: Garamond; font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Verdana; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "MS 明朝"; mso-fareast-language: ES; mso-fareast-theme-font: minor-fareast;">La Telegrafía del Prat, actualment</span></div>
<span lang="CA" style="font-family: Garamond; font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Verdana; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "MS 明朝"; mso-fareast-language: ES; mso-fareast-theme-font: minor-fareast;"><br /></span>
<!--[if gte mso 9]><xml>
<o:DocumentProperties>
<o:Revision>0</o:Revision>
<o:TotalTime>0</o:TotalTime>
<o:Pages>1</o:Pages>
<o:Words>968</o:Words>
<o:Characters>5328</o:Characters>
<o:Company>RAMÓN LASHERAS</o:Company>
<o:Lines>44</o:Lines>
<o:Paragraphs>12</o:Paragraphs>
<o:CharactersWithSpaces>6284</o:CharactersWithSpaces>
<o:Version>14.0</o:Version>
</o:DocumentProperties>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:AllowPNG/>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]-->
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>ES-TRAD</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>JA</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:EnableOpenTypeKerning/>
<w:DontFlipMirrorIndents/>
<w:OverrideTableStyleHps/>
<w:UseFELayout/>
</w:Compatibility>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="276">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]-->
<!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:Cambria;
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;}
</style>
<![endif]-->
<!--StartFragment-->
<br />
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Garamond; font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Verdana;">LA TELEGRAFIA DEL PRAT<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: Garamond;"><span style="font-size: 19px;">CONSTRUCCIÓ</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Garamond; font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Verdana;">El 21 de març de 1911, el constructor local, Josep Monés
i Jané (1) –autor, entre altres edificis emblemàtics del Prat, de la granja de
la Ricarda- , va signar un contracte amb la promotora <i>Marconi’s Wireless Telegraph Company Limited</i>, pel qual es
comprometia a construir, en el termini de dos mesos, l'edifici que albergaria
la central telegràfica sense fils del Prat de Llobregat; segons els plànols de
Josep Puig i Cadafalch (2), una de les figures principals del modernisme
català. A l'agost del mateix any, el ministeri de la Guerra va autoritzar la
instal·lació de l'estació radiotelegràfica situada en la finca “La Ricarda”,
propietat de l'industrial Manuel Bertrand, que al novembre ja estava en
funcionament.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Garamond; font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Verdana;">La Telegrafia del Prat és un edifici auster, de petites
dimensions -11x6 metres, aproximadament-, amb planta i altell, i coberta de
teula àrab a dos vessants. Es troba aïllat del sòl mitjançant una estructura de
pilars de formigó i voltes de mahó. La façana principal és simètrica, amb
capçalera escalonada d'estil flamenc i mansardes laterals; en la posterior, més
senzilla, sobresurten un grup de finestres de composició vertical. En una de
les façanes testeres, també simètriques, destaquen una escala exterior de dos
trams fins a la planta altell i capçalera massissa amb dues xemeneies; mentre
que en l'oposada trobem dues grans finestres quadrades en planta baixa i tres
verticals en planta altell. La planta baixa estava destinada a albergar la sala
de telegrafia i una zona d'atenció al públic, mentre que la planta altell
estava dissenyada com a habitatge del telegrafista i la seva família; encara
que segons testimoniatges orals, va ser utilitzada com a espai de treball
administratiu.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Garamond; font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Verdana;">L'edifici va arribar a tenir cinc grans antenes
entrellaçades (1915), la central feia 85 metres d’alçada i les quatre restants,
60 metres cadascuna; totes elles de fusta de pi de melis i folrades de ferro;
visibles des de molts quilòmetres.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Garamond; font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Verdana;">DESCRIPCIÓ<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Garamond; font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Verdana;">El diari La Vanguardia, en la seva edició del dia
1-7-1914 (3) narra la visita de la Societat Astronòmica de Barcelona a
l'estació radiotelegràfica del Prat de Llobregat: “van poder examinar en primer
terme el motor de gasolina que serveix per carregar una bateria d'acumuladors;
el corrent d'aquests acciona una dinamo que té acoblat sobre el mateix eix el
disc rotatiu de l’excitador Marconi i el motor un alternador; el corrent
d'aquest passa á un transformador per levar el voltatge, estant intercalat en
el circuit secundari del mateix l'interruptor, una bateria de condensadors, l’excitador
Marconi abans esmentat i l’inductor del transformador d'alta freqüència, la
corrent induïda del qual por ser ja llançada á l'antena; encara que, segons va
explicar el senyor Crespo (cap de l'estació), ordinàriament aquella estació no
funciona d'aquesta manera, sinó que aquest últim corrent carrega una altra bateria
d'acumuladors, la descàrrega dels quals entre dos semiesferes metàl·liques
produeix la descàrrega oscil.lant que acciona sobre l'antena. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Garamond; font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Verdana;">A una altra habitació separada es troben el manipulador
de l'estació transmissora i tots els òrgans de recepció. Van rebre instructives
explicacions sobre el funcionament del detector magnètic de Fleming, etc., i
per fi, en la part exterior de l'edifici, les grans antenes sostingudes per
pals metàl·lics, de les quals el del centre té 85 metres d'elevació”. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Garamond; font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Verdana;">DECADÈNCIA, ABANDÓ I RESTAURACIÓ<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Garamond; font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Verdana;">Després d'un creixement continu fins a l'any 1927, la
xarxa telegràfica sense fils espanyola va entrar en un període d'estancament
fins a la seva pràctica desaparició, durant la guerra civil. Després de la
contesa, el seu ús es restableix, però amb una utilització minoritària. La
proximitat de la casa de la Telegrafia del Prat a l'aeroport (4), junt amb les
poques perspectives de futur, van desembocar en la retirada de les antenes per
part de l'empresa concessionària de Marconi l'any 1949. L'any 1952, l'últim
telegrafista de l'estació del Prat, el senyor Joan Petrus es va jubilar, i amb
ell, l'edifici modernista de Josep Puig i Cadafalch, que va ser desmantellat i
va caure presa de l'oblit. Durant dècades, l'edifici i els terrenys adjacents
van ser utilitzats com a magatzem, quadra i escorxador d'ovelles, arribant a un
estat precari de conservació que va fer témer per la seva conservació.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Garamond; font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Verdana;">BCIL (Ben Cultural d'Interès Local)<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Garamond; font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Verdana;">El 26 de juny de 1996, l'Ajuntament del Prat de Llobregat
va acordar en ple municipal la declaració de la central telegràfica sense fils
com BCIL i la seva inscripció al Catàleg del patrimoni cultural català,
acollint-se a la Nova Llei del Patrimoni Cultural Català (llei 9/93, de 30 de
setembre), que permetia als consistoris prendre part en la defensa del seu
patrimoni, mitjançant la figura del BCIL, que protegia als edificis destacats
de la població. Eusebi Casanelles, director del Museu de la Ciència i de la
Tècnica de Catalunya, va argumentar: “</span><span style="font-family: Garamond; font-size: 14.0pt;">la preservació d’aquest edifici és necessaria per dos
motius. És un dels pocs edificis tècnics que existeixen a Catalunya i
constitueix un testimoni excepcional de la introducció de la ràdio a Catalunya
i per tant es pot considerar com un dels símbols de l’inici d’una de les
tecnologies més importants del segle XX</span><span lang="CA" style="font-family: Garamond; font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Verdana;">”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Garamond; font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Verdana;">Probablement, la Telegrafia del Prat és l'únic edifici
que es conserva de la xarxa telegràfica sense fils creada per Guglielmo Marconi
a Espanya. La seva importància radica que aquesta tecnologia va constituir un
avanç crucial en les comunicacions mundials i va obrir el pas a altres invents
basats en l'aplicació de les ones electromagnètiques. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Garamond; font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Verdana;">REHABILITACIÓ<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Garamond; font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Verdana;">L'edifici va ser restaurat per Aena l'any 2004, seguint
el projecte de l'arquitecte Lluís Domènech Girbau, besnét del modernista Lluís
Domènech i Montaner. Actualment, es troba situat en els terrenys de l'aeroport
de Barcelona-el Prat, prop del cementiri municipal. La rehabilitació ha
conservat els elements característics de la construcció, encara que ha desaparegut
l'escala exterior de dos trams a la planta altell i la disposició i forma
d'algunes finestres. En un primer moment, es va barrejar la hipòtesi de
convertir l'edifici en un museu de la radiotelegrafia, recreant com eren
aquestes seus a principis del segle XX, encara que, finalment, no se li ha
donat cap ús.</span></div>
Ramón Lasheras Garcíahttp://www.blogger.com/profile/10379088023951470095noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7272377207912756853.post-62292301613871441932013-04-28T21:21:00.004+02:002013-04-28T21:21:50.040+02:00La Telegrafia del Prat II<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsqeKGuklEeG9kd7ZEhv1IWZT6I5-MeADsGe8htsc6TOMlDRkG622ytxmJRawgtAo-6j1q1hS4k46R2fMWcahFN38DJmtKXnAG_rkljl4uRsXavA5ewxMLOP6kYQs4pvMiKi8ASN3Tldev/s1600/Telegrafia+sense+fils+Prat.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsqeKGuklEeG9kd7ZEhv1IWZT6I5-MeADsGe8htsc6TOMlDRkG622ytxmJRawgtAo-6j1q1hS4k46R2fMWcahFN38DJmtKXnAG_rkljl4uRsXavA5ewxMLOP6kYQs4pvMiKi8ASN3Tldev/s320/Telegrafia+sense+fils+Prat.jpg" width="240" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Garamond; font-size: 19px; text-align: justify;">La Telegrafía del Prat. Fotografia cedida per Àlex Domínguez Monés, pertanyent al fons fotogràfic de Josep Monés i Amat</span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Garamond; font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Verdana;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: Garamond; font-size: 14pt;">LA TELEGRAFIA SENSE FILS A ESPANYA</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Garamond; font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Verdana;">A la fi del segle XX, la possibilitat d'establir
comunicacions transoceàniques sense cable centrava l'interès de la ciència.
Guglielmo Marconi, basant-se en recerques de Nikola Tesla, Maxwell, Hertz,
Branly, Lodge i Popov; va patentar l'invent i va iniciar la seva explotació a
Anglaterra (1901), utilitzant grans antenes unides en xarxa a una central
emissora i receptora. A Espanya, la llei del 26-10-1907 autoritzava l'ús de la
radiotelegrafia sense cables i el Reial decret del 24-1-1908 va dictar les bases
i reglaments del servei, monopoli de l'Estat, que preveia la construcció de 24
estacions que havien de comunicar la península amb les illes Canàries, Amèrica
i resta d'Europa. El 20 de maig de 1908, es va adjudicar el contracte
d'explotació a la <i>Societat Espanyola
Oerlikon</i>, que va cedir els seus drets a la recentment creada <i>Companyia concessionària del servei públic
espanyol de telegrafia sense fils</i>. Un any després, només s'havien construït
tres estacions (Las Palmas, Tenerife i Cadis), incomplint el contracte amb
l'Estat, la qual cosa desemboca en la concessió del servei a la <i>Companyia Nacional de Telegrafia sense Fils</i>
(CNTsH), finançada per l'empresa <i>Marconi’s
Wireless Telegraph Company</i>, l'any 1911. El 31 d'agost del mateix any,
l'Estat publica una Real ordre que obliga a disposar de servei radiotelegràfic
als bucs de passatgers, correus de l'Estat, subvencionats, i tots aquells que
portin a bord més de 50 persones, incloent a la tripulació. Al maig de 1912, es
va inaugurar la xarxa telegràfica sense fils, amb estacions a Aranjuez
(Madrid), Cadis, Tenerife, els Palmells, Vigo i el Prat de Llobregat
(Barcelona); i dos anys més tard, el 17-7-1914, es va establir la primera
comunicació entre Espanya i Gran Bretanya. Fins a l'any 1927, en què se signa a
Washington el nou <i>Conveni Radiotelegràfic
Internacional</i> que obre la porta a l'entrada de noves empreses, la
radiotelegrafia va experimentar un creixement continu com a complement de la
telegrafia elèctrica, eclipsat per la gran inversió realitzada. En 1929, la CNTsH
es va integrar en el sindicat <i>Transradio
Español</i>, concessionari de les patents de les cases <i>Marconi’s Wireless Telegraph Company</i>, <i>Compagnie Génèrale de Télegraphie sans fils</i> i <i>Gesellschaft für Drahtlose Telegraphie m.b.h. Telefunken</i>,
compartint el domini del sector amb l'empresa nord-americana concessionària de
la <i>Companyia Telefònica</i> i de la <i>S.A. Radio Argentina</i>. Fins a l'any 1936,
el servei roman estancat per falta de demanda i durant el període de la guerra
Civil pràcticament desapareix. Després de la contesa, una vegada vençuda la
concessió de llicències, les emissores costaneres van quedar al comandament de
Correus i Telègrafs i, a partir de 1970, l'explotació del <i>Servei Mòbil Marítim</i> es va transferir a la <i>Companyia Telefònica Nacional d'Espanya</i> (CTNE). El servei de
radiotelegrafia terrestre va disminuir durant la dècada dels cinquanta amb
l'entrada de noves tecnologies com la telefonia i el sistema tèlex (1952), que
van acabar amb l'aventura de la comunicació telegràfica sense fils no lligada a
la navegació.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Garamond; font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Verdana;">El dia 20 de juliol de 1937, moria a Roma l'inventor i
Premi Nobel de Física, Guglielmo Marconi. Totes les emissores de
radiotelegrafia i ràdio, excepte les espanyoles immerses en la guerra Civil,
van parar durant dos minuts les seves emissions, per recordar el silenci que
existia en la comunicació sense fils, abans de la seva creació i engegada.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Garamond; font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Verdana;">EL NAUFRAGI DEL TITÁNIC<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Garamond; font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Verdana;">El buc RMS Titanic va naufragar la matinada del 15
d'abril de 1912 durant el seu viatge inaugural des de Southampton a Nova York,
després de xocar contra un iceberg. Van morir 1.514 persones, de les 2.223 que
viatjaven en ell. Els telegrafistas de la companyia Marconi: John George “Jack”
Phillips i Harold Sidney Bride van estar enviant missatges de socors (“CQD” i
“SOS”), fins a les 2:17 AM; tres minuts abans que el buc s'enfonsés. Aquestes
trucades van ser rebudes pel buc <i>Carpathia</i>,
a unes 58 milles de distància, que va desviar el rumb i va forçar la marxa per
recollir als supervivents de la tragèdia. Més a prop, a unes 10 milles, es
trobava el <i>SS Californian</i> que no va
rebre l'avís per tenir la ràdio apagada. La trucada de socors va permetre el
salvament de més de 700 persones i que la legislació internacional es
modifiqués, restringint les comunicacions privades a les bandes inferiors, i
l'obligació que els vaixells disposessin d'una estació de ràdio operativa
durant les 24 hores. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Garamond; font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Verdana;">D'altra banda, tornant als telegrafistas, Harold Bride va
ser rescatat a bord d'un pot de salvament, mentre que Jack Phillips va morir
d'hipotèrmia, mentre esperava el rescat, quan el pot en què es trobava va
bolcar en aigües de l'oceà atlàntic. Tenia vint-i-cinc anys d'edat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Garamond; font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Verdana;">NOTES:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
</div>
<ul>
<li><span style="font-family: Garamond; font-size: 14pt;">(1). Josep Monés i Jané (1872-1923). Constructor i
polític pratenc. Va ser alcalde del Prat entre 1916 i 1917. Entre les seves
construccions destaquen: quadres de la granja de la Ricarda (1911), casa de la
Telegrafia (1912), torre de Rossent Soler (1915), la Papelera Espanyola, SA
(1917), i la fonamentació de la fàbrica de tabac de Tarragona (1921), on va
descobrir una necrópoli romana que es convertiria a la base del Museu
Arqueològic de la ciutat.</span></li>
<li><span style="font-family: Garamond; font-size: 14pt;">(2). Josep Puig i Cadafalch (Mataró, 17-10-1867;
Barcelona 23-12-1956). Arquitecte modernista, doctor en Ciències Exactes,
catedràtic de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, historiador de l'art i
polític. Va ser fundador de la Lliga Regionalista de Catalunya, regidor de
l'Ajuntament de Barcelona (1901-1903), diputat a les Corts espanyoles
(1907-1910), diputat provincial (1913-1924) i president de la Mancomunitat de
Catalunya (1917-1924). Entre les seves obres arquitectòniques destaquen: la
casa Martí, coneguda com “Els Quatre Gats”, la casa Amatller, la casa de “les
Punxes”, la casa Quadras i la fàbrica Casarramona.</span></li>
<li><span style="font-family: Garamond; font-size: 14pt;">(3). La Vanguardia, dimecres 1 de juliol de 1914. Pàg. 3.</span></li>
<li><span lang="CA" style="font-family: Garamond; font-size: 14pt;">(4). La proximitat de les antenes de l'estació
telegràfica sense fils a l'aeroport constituïen un perill per a la navegació,
com demostra la notícia publicada pel diari ABC, el dia 15 de juny de 1929:
“ACCIDENT D’ AVIACIÓ. Un pilot francès mort en accident. Barcelona 14, 11 nit.
A primera hora de la tarda es va tenir notícies d'un accident d'aviació
ocorregut en l'aeròdrom de l'el Prat de Llobregat. En reprendre el vol un
aparell de la Latecoere, que havia arribat de Tolosa de Llenguadoc, una de les
ales de l'avió va ensopegar amb l'antena de la ràdio allí establerta,
precipitant-se a terra, ocasionant la mort del pilot francès, Sr. Gabarreau.</span><span lang="ES" style="font-family: Garamond; font-size: 14pt;"> L'avió va quedar totalment destrossat.”</span></li>
</ul>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="ES" style="font-family: Garamond; font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;">REFERÈNCIES:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: Garamond; font-size: 14.0pt;">L’Abans. El Prat de Llobregat.
Recull gràfic 1894-1965. Joan Montblanc. Edit. Efadós, S.L.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: Garamond; font-size: 14.0pt;">Un flaix a la ciutat del Prat.
Visita per a Mestres i professorat. 9-12-2008. Ajuntament del Prat de Llobregat
– Generalitat de Catalunya. Departament d’ Educació. Servei Educatiu Baix
Llobregat IV. El Prat de Llobregat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: Garamond; font-size: 14.0pt;">La Telegrafía del Prat de
Llobregat (III Curs d’Història del Prat). Organitzat per Amics d’el Prat.
Exposició Margarida Gómez.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<a href="http://www.xtec.es/"><span style="font-family: Garamond; font-size: 14.0pt;">www.xtec.es</span></a><span class="MsoHyperlink"><span style="font-family: Garamond; font-size: 14.0pt;">/crp-elprat/mediloc/telegraf/edifici/telegraf.htm</span></span><span style="font-family: Garamond; font-size: 14.0pt;">. La Telegrafia sense fils al
Prat. <span style="color: red;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<a href="http://www.ucm.es/info/hcontemp/leoc/telegrafia%20sin%20hilos.htm"><span style="font-family: Garamond; font-size: 14.0pt;">www.ucm.es/info/hcontemp/leoc/telegrafia%20sin%20hilos.htm</span></a><span style="color: red; font-family: Garamond; font-size: 14.0pt;">. </span><span style="font-family: Garamond; font-size: 14.0pt;">Telegrafía sin hilos en España
1905-1936<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<a href="http://www.oficiostradicionales.net/es/urbanos/telegrafistas/radio.asp"><span style="font-family: Garamond; font-size: 14.0pt;">www.oficiostradicionales.net/es/urbanos/telegrafistas/radio.asp</span></a><span style="color: red; font-family: Garamond; font-size: 14.0pt;">. </span><span style="font-family: Garamond; font-size: 14.0pt;">Oficios tradicionales.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: Garamond; font-size: 14.0pt;">ABC. Sábado, 15 de junio de 1929.
Edición de la mañana. Pág. 35.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: Garamond; font-size: 14.0pt;">La Vanguardia. Miércoles, 1 de
julio de 1914. Pág. 3<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<a href="http://www.chimevapor.wordpress.com/"><span style="font-family: Garamond; font-size: 14.0pt;">www.chimevapor.wordpress.com</span></a><span style="font-family: Garamond; font-size: 14.0pt;">. Central Telegràfica Marconi (El
Prat de Llobregat).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<a href="http://www.totbarcelona.wordpress.com/2010/02/18/ruta-desconocida-casa-la-telegrafia_puig-i_cadafalch"><span style="font-family: Garamond; font-size: 14.0pt;">www.totbarcelona.wordpress.com/2010/02/18/ruta-desconocida-casa-la-telegrafia_puig-i_cadafalch</span></a><span style="font-family: Garamond; font-size: 14.0pt;">. Ruta desconocida. La Casa de la
Telegrafía (Puig i Cadafalch de la mano con… Marconi)<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: Garamond; font-size: 14.0pt;">La Telegrafía sense fils al Prat
de Llobregat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: Garamond; font-size: 14.0pt;">Historia de la Indústria en
España. La electrónica y la informática. Emilio de Diego García. Editorial ACTAS.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: Garamond; font-size: 14.0pt;">Indústria e Invenciones. 2 de
diciembre de 1911. Nº 23. Pág. 5.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: Garamond; font-size: 14.0pt;">La Vanguardia. Martes, 1 de
agosto de 1911. Página 8. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<a href="http://www.es.wikipedia.org/"><span style="font-family: Garamond; font-size: 14.0pt;">www.es.wikipedia.org</span></a><span class="MsoHyperlink"><span style="font-family: Garamond; font-size: 14.0pt;">/wiki/Josep_Puig_i_Cadafalch</span></span><span style="font-family: Garamond; font-size: 14.0pt;">. Josep Puig i Cadafalch.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<a href="http://www.wikipedia.org/"><span style="font-family: Garamond; font-size: 14.0pt;">www.wikipedia.org</span></a><span style="font-family: Garamond; font-size: 14.0pt;">. Edifici de la Telegrafía
Marconi<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: Garamond; font-size: 14.0pt;">La Vanguardia, martes 16 de abril
de 1912. Primeras noticias del naufragio del Titánic.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: Garamond; font-size: 14.0pt;">La Energía Eléctrica. Nº 23. 10
de diciembre de 1911. Pág. 23<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: Garamond; font-size: 14.0pt;">Vida Marítima. Diciembre de 1911<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: Garamond; font-size: 14.0pt;">Vida Marítima. 10 de enero de
1912. La Telegrafía sin Hilos en el mar. Págs. 8-9<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: Garamond; font-size: 14.0pt;">El Periódico. 25 de septiembre de
2001.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: Garamond; font-size: 14.0pt;"><a href="http://www.etsit.upm.es/">www.etsit.upm.es</a>.
Escuela Técnica Superior de Ingenieros de Telecomunicación. Exposición: “El
Titánic, un cambio decisivo para la historia de las telecomunicaciones”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: Garamond; font-size: 14.0pt;"><a href="http://www.wikipedia.es/">www.wikipedia.es</a>
Titánic.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: Garamond; font-size: 14.0pt;"><a href="http://www.adm.cat/">www.adm.cat</a>.
Pàgina web d’Àlex Domínguez Monés. Historia del besavi, en Josep Monés i Jané.</span></div>
<!--EndFragment-->Ramón Lasheras Garcíahttp://www.blogger.com/profile/10379088023951470095noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7272377207912756853.post-64200963159642711372013-02-12T21:30:00.002+01:002013-02-12T21:30:21.021+01:00El crim del Prat (4/4)<div style="text-align: justify;">
L'INDULT</div>
<div style="text-align: justify;">
Mentre el Prat de Llobregat recobrava la normalitat després dels tristos succesos esdevinguts, el condemnat, Joan Rivera Campaña, veia passar les hores, entre l'horror i l'esperança, a l'espera d'un indult que mai arribava. Pres a la presó de Sant Feliu, un edifici medieval on els presos s'amuntegaven en condicions inhumanes, la seva vida es debatia a l'espera d'una notificació oficial: la de ajusticiament per garrot, o la d'indult de a pena capital. Per sort per a ell, l'opinió pública estava cada vegada més en contra d'aquest tipus de cerimònies "alliçonadores".</div>
<div style="text-align: justify;">
El gener de 1916, el ministre de Gràcia i Justícia, senyor Antonio Barroso Castillo, va presentar davant el Consell de Ministres diversos expedients d'indult de la pena de mort, amb motiu de la propera onomàstica del rei, per a ser aprovats. Entre aquests expedients hi figuraven els concernents al reu: Benjamí Gómez Rodero, de l'Audiència d'Ourense; Félix López Galiano, Vicente López Narro i Paulino Romero Sanz, de la de Guadalajara; Manuel Martínez Gracia, de la d'Almeria i Ramón Esteban, Manuel Torrembó i Joan Rivera Campaña, de la de Barcelona.</div>
<div style="text-align: justify;">
El diumenge 23 de gener de 1916, el rei Alfons XIII de Borbó, conegut com l'Africà, va signar els indults aprovats en l'últim Consell de Ministres, entre els quals hi havia el de Joan Rivera. Després de gairebé dos anys de captiveri, el reu podia per fi respirar tranquil, sense haver de suportar la tensió que suposava que qualsevol matí podien traslladar-lo al patíbul per escanyar-lo fins a morir. I el pànic a patir una mort dolorosa !</div>
<div style="text-align: justify;">
L'indult reial suposava la commutació de la pena de mort, per la de cadena perpètua. Joan Rivera Campaña, d'uns trenta-set anys d'edat, tornava a tenir tota la vida per davant, tota una vida de desesperança i penediment, una vida?...</div>
<div style="text-align: justify;">
Jaume Codina i Vilà, l'insigne historiador del Baix Llobregat, escrivia: "Aquesta terra és la nostra i aquella gent nostra gent. Moltes vegades he comparat -salvant les degudes proporcions- la penetració i petita conquesta del nostre Delta, amb la de l'Oest americà: una terra prometedora, nova, plena de perills, amb diversitat de colonitzadors, rivalitat d'agricultors i ramaders, un poble jove... I la violència, fatalment com a seqüela inexorable. Una violència a flor de pell, instantània, brutal" (7)</div>
<div style="text-align: justify;">
La violència es pagava amb violència, i en aquesta tràgica història no hi ha un guanyador, només perdedors.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
NOTES:</div>
<div style="text-align: justify;">
(7) Delta del Llobregat. La gent del fang. Del Prat: 965-1965. Jaume Codina i Vilà. Editorial Montblanc. Pàg. 25</div>
<br />
<br />
REFERÈNCIES:<br />
<br />
<ul>
<li>Mundo Gráfico. 6 de mayo de 1914, Pág. 25</li>
<li>La Vanguardia. Divendres 1 de maig de 1914. Pàgs. 4-5</li>
<li>La Vanguardia. Dijous, 25 de febrer de 1915. Pàgs. 7-8</li>
<li>La Vanguardia. Divendres, 26 de febrer de 1915. Pàgs. 6-7</li>
<li>La Vanguardia. Diumenge, 23 de gener de 1916. Pàg. 11</li>
<li>La Vanguardia. Dilluns, 24 de gener de 1916. Pàg. 6</li>
<li>ABC. Dilluns, 24 de gener de 1916. Pàg. 12</li>
<li>La Vanguardia. Dijous, 14 de maig de 1914, Pàg. 5</li>
<li>Delta del Llobregat. La gent del fang. El Prat: 965-1965. Jaume Codina i Vilà. Editorial Montblanc. </li>
</ul>
<br /><br />
<br />Ramón Lasheras Garcíahttp://www.blogger.com/profile/10379088023951470095noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7272377207912756853.post-1484916875000880452013-02-12T20:56:00.001+01:002013-02-12T20:56:05.882+01:00El crim del Prat (3/4)<div style="text-align: justify;">
EL JUDICI</div>
<div style="text-align: justify;">
La causa per l'anomenat "Crim del Prat" es va celebrar els dies 24 i 25 de febrer de 1915 a la secció primera de l'Audiència Provincial de Barcelona, situada al Palau de Justícia. L'interés que va despertar era tan gran que la cua de curiosos arribava fins al carrer, impedint que molts presents poguessin assistir a l'acte. Entre els assistents, destacava un nombrós grup d'advocats, vestits amb toga, i algunes dones, situades a la tribuna. La vista estava presidida pel senyor Enrique Saavedra, sent el fiscal i l'advocat, els senyors Julio Insausti i Valentín González Bárcena, respectivament, tots dos reconeguts oradors. Julio Insausti va acusar Joan Rivera d'un delicte d'homicidi consumat i tres frustrats, amb les agreujants de nocturnitat i haver-se comès en el domicili de les víctimes; amb la finalitat de robar els 500 o 600 duros que la família Vallonrat guardava a casa seva, procedents de la venda de la collita. Amb el botí, l'acusat pretenia comprar un establiment que una tia seva, Teresa, posseïa al Prat, i pagar uns deutes contrets en el negoci de les mongetes, a què es dedicava. L'advocat, Valentín González Bárcenas, va negar la participació del seu defensat en els fets i va afegir que, en cas que el cas que el jurat no ho considerés així, l'acusat hauria actuat a impuls d'un accés de bogeria transitòria o somnambulisme.</div>
<div style="text-align: justify;">
Joan Rivera Campaña va declarar durant aproximadament una hora, negant haver estat al Prat la nit dels fets. Va confessar haver mantingut negociacions per la compra d'un establiment al Prat, que havien fracassat, i mantenir deutes, encara no vençudes, amb industrials dedicats al negoci de les mongetes. A la pregunta de si reconeixia les armes del crim exposades sobre la taula (un martell, una aixada i una destral), va afirmar no haver utilitzat mai aquestes eines.</div>
<div style="text-align: justify;">
L'advocat defensor va citar a declarar, en primer lloc, als perits metges, doctors Bravo i Tejero, que van afirmar que el processat no era un boig, però podia haver comés els fets en un atac de bogeria momentània o somnambulisme. Van diagnosticar que Joan Rivera és <em>epilèptic larvat</em> (5), la seva mare és <em>histèric epilèptica</em> i presenta altres antecedents de bogeria o malalties nervioses en la família. Malgrat això, a les preguntes de fiscal, no van poder precisar si l'acusat va ser l'autor del crim, o si va patir un atac de bogeria transitòria, que impediria jutjar la responsabilitat dels actes comesos.</div>
<div style="text-align: justify;">
El fiscal va cricar a declarar els testimonis: Domingo Vallhonrat Comas, Antònia Vallhonrat, Domingo Vallhonrat Vallhonrat, Carme Comas Ràfols i Teresa Vallhonrat, que van ratificar els fets i les acusacions contra Joan Rivera. El masover va explicar que l'acusat també s'havia presentat a casa uns dies abans dels fets, preguntant per la seva mare. L'avia va afirmar que havia pogut veure al processat mentre encenia llumins, que aquest apagava, tot i que després d'un llarg incident, va confessar no haver-lo vist després d'anar a dormir.</div>
<div style="text-align: justify;">
Joana Mas, esposa de Joan Rivera, va sol.licitar declarar, explicant que el seu marit havia arribat a casa cap a les set de la tarda, va estar arreglant una gàbia per caçar gats, i se'n va anar a dormir entre les vuit i les nou de la nit. El fiscal li va preguntar per què havia visitat al serè per preguntar-li si havia vist el seu marit la nit dels fets, al que ella va contestar que ho havia fet perquè se li imputava en el "crim del Prat".</div>
<div style="text-align: justify;">
Finalment, va declarar Manel Garriga que va afirmar haver vist l'acusat baixar del tren, a l'estació del Prat, a dos quarts de nou de la nit, aproximadament.</div>
<div style="text-align: justify;">
A les set de la tarda, es va suspendre la vista, perquè defensor i fiscal poguessin modificar les seves conclusions provisionals. La represa va tenir lloc a les deu de matí, a la mateixa sala i amb els mateixos problemes d'aforament esdevinguts el dia anterior. El secretari, Enric Gil, va llegir les modificacions presentades: el defensor havia retirat el suposat accés de somnambulisme, nega que el seu defensat sigui l'autor del crim i es reitera en que, si el jurat no ho reconeix així, aquest va actuar en un atac de bogeria momentània. El fiscal acusa Joan Rivera Campaña d'assassinat consumat i tres assassinats frustrats, amb els agreujaments de: abús de confiança, haver-ser realitzat en el domicili de les víctimes, nocturnitat i PREMEDITACIÓ. La premeditació havia convertit el delicte d'homicidi, en assassinat, amb el canvi que això comportava en la pena imputada.</div>
<div style="text-align: justify;">
Mentre que el fiscal resumeix els violents esdeveniments soferts per la família Vallhonrat i nega el suposat estat de "bogeria transitòria" de Joan Rivera, el defensor s'embarca en una àrdua tasca, intentant convèncer el jurat que els testimonis presentats vanpatir una al.lucinació, o fenòmen de suggestió, que els relaciona amb el seu defensat, que el detingut no va tenir temps d'arribar a casa i rentar i assecar la roba abans d'anar a la feina; o que, en cas de que Joan Rivera fos l'autor dels fets, aquest hauria obrat en estat de bogeria momentània.</div>
<div style="text-align: justify;">
Després de les exposicions de Julio Insausti i Valentín González Bárcenas es va produir un incident en la sala, quan l'acusat va respondre a la pregunta de si tenia alguna cosa a afegir: "Sé que em van ha imposar la pena de mort..." (6). El president va recriminar a l'acusat, atenint-se als preceptes que impedeixen parlar de les penes, en presència de membres del jurat; i després d'un resum imparcial dels fets, va instar al tribunal a que responguessin a les preguntes formulades del veredicte.</div>
<div style="text-align: justify;">
- "D'acord amb la vostra consciència -va sol.licitar el senyor Saavedra- heu de fallar vosaltres, sense passió alguna, inspirats només en el desig de fer justícia. Si en consciència creieu que l'acusat és culpable, condeneu-lo, si en consciència creieu que és innocent, absolveu-lo" (6)</div>
<div style="text-align: justify;">
Després de cinquanta minuts de deliberació, el tribunal va anunciar el seu total acord amb les conclusions del ministeri fiscal, per la qual cosa, el senyor Insausti va sol.liciar la PENA DE MORT per a l'acusat. Joan Rivera Campaña va escoltar la petició impassible, sense mostrar el menor símptoma d'emoció. A les set i vint minuts, el Tribunal de Dret es va retirar a dictar sentència, tornant a les nou i cinc. El senyor Saavedra va llegir la sentència que condemnava l'acusat a la mort en garrot, per l'assassinat de Pedro Escoda, a tres penes de 14 anys, vuit mesos i un dia, pels delictes d'assassinat frustrat, a indemnitzar amb tres mil pessetes als hereus del mosso assassinat, amb mil a Domingo Vallhonrat, amb tres-centes a la seva esposa i amb 25 al fill del matrimoni, a més de pagar les costes processals corresponents. Joan Rivera, que es va negar a signar la sentència, continuava sense mostrar el menor signe d'emoció.</div>
<div style="text-align: justify;">
A un quart de deu es va donar per acabada la vista, i posteriorment, quan ja no quedaven curiosos al voltant, es va procedir al trasllat del condemnat a la presó, d'on ja no sortiria mai.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
NOTES:</div>
<div style="text-align: justify;">
(5) Diferents estudis mèdics assenyalen que existeixen dos tipus d'epilèpsia: la real i la larvada. En la real, el subjecte pateix atacs convulsius, espulsa escuma per la boca i pot arribar a mossegar-se la llengua. En l'epilèpsia larvada no es produeixen atacs, però si altres símptomes com agressivitat, manca de consciència o amnèsia.</div>
<div style="text-align: justify;">
(6) La Vanguardia, divendres 26 de febrer de 1915. Pàg. 7</div>
Ramón Lasheras Garcíahttp://www.blogger.com/profile/10379088023951470095noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7272377207912756853.post-23281494454419822992013-02-11T20:50:00.004+01:002013-02-11T20:50:25.290+01:00El crim del Prat (2/4)<br />
<div align="justify">
LA DETENCIÓ<br />
L´encarregat dels Mossos d´Esquadra, senyor Iglesias, es va personar dimecres al matí al domicili de l´acusat, a Barcelona, sent rebut per l´esposa de Joan Rivera. Joana Mas va assegurar a les forces d´ordre públic que el seu marit havia passat la nit a casa i que havia marxat a la feina a l´hora de costum. Els Mossos d´Esquadra van detenir el sospitós a la fàbrica de fustes que el senyor Tayà posseïa a Hostafrancs (Barcelona), davant la incredulitat dels seus companys de feina, que asseguraven que havia arribat a les sis del matí, i no havia mostrat cap símptoma d´anormalitat.<br />
Joan Rivera, malgrat les seves negatives, va ser traslladat al Prat de Llobregat, on després de ser reconegut per les víctimes, va haver de ser protegir per les forces de seguretat d´un intent de linxament per part dels veïns. Des d´allà, va ser custodiat fins al jutjat d´instrucció de Sant Feliu de Llobregat, on ve prestar declaració, i posteriorment va ingressar a la presó del municipi.<br />
<br /></div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSzJTyPyp1Uaw89TPjOw6JRFuk6VCJNPYRGK36ladXdC6Tl4-11zroLhotuBhiJrMnm_ltmpTTxs2mMAFzx9vmX8oFxKUmZa9sAHquffu3V-mUnX7BkJIhs5-qthYURmBQ_Qs9t7DM5EQ/s1600/Crim+pratenc_04.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5730144561786976386" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSzJTyPyp1Uaw89TPjOw6JRFuk6VCJNPYRGK36ladXdC6Tl4-11zroLhotuBhiJrMnm_ltmpTTxs2mMAFzx9vmX8oFxKUmZa9sAHquffu3V-mUnX7BkJIhs5-qthYURmBQ_Qs9t7DM5EQ/s400/Crim+pratenc_04.jpg" style="cursor: pointer; display: block; height: 242px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" /></a><br />
<div align="center">
</div>
<br />
<div align="center">
<span style="font-size: 12px;">Fotografia publicada por la revista "Mundo Gráfico", de fecha 6-5-1914, en què apareix el jutge prenent declaració als testimonis. Possiblement, les persones que estan assegudes al banc són: Carme Comas Ràfols, Teresa Vallhonrat Vallhonrat i Consuelo Vallhonrat Vallhonrat</span></div>
<div align="justify">
ELS FERITS<br />
Com a conseqüència de l´agressió, Domingo Vallhonrat Comas va haver de ser atès pel doctor Barraquer, que li va practicar l´extracció de l´ull esquerre; la seva dona, Antonia Vallhonrat, va patir nombroses contusions al cap i fractura dels dos braços, i el seu fill, Domingo, diverses ferides en la cara i crani. D´altra banda, Pere Escoda i Sabaté, natural de Pratdip, a Tarragona, va ser ingressat a l´Hospital Clínic de Barcelona en estat crític. El dia 7 de mait, vuit dies després que es produïssin els fets, va morir com a conseqüència de les terribles ferides sofertes.<br />
Tots els establiments i cases del Prat de Llobregat van tancar aquest dia en expressió de dol. L´alcalde, el jutge i el rector, acompanyats dels veïns i institucions del municipi, van emprendre una concorreguda processó fins a l´hospital per a honrar i reclamar el cos de la víctima. Li van dedicar un solemne ofici i respons a la capella del senyor Mas, a l´església parroquial, seguir per un públic nombrosíssim, i posteriorment va ser traslladat al cementiri de la població, on se li va donar sepultura, entre mostres de dolor i indignació.<br />
<br /></div>
Ramón Lasheras Garcíahttp://www.blogger.com/profile/10379088023951470095noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7272377207912756853.post-44502600957471848272013-02-11T20:48:00.002+01:002013-02-11T21:47:05.608+01:00El crim del Prat (1/4)<div style="text-align: justify;">
El dimarts, 28 d´abril de 1914, Joan Rivera Campaña (1), d´uns trenta-cinc anys d´edat, va arribar a l'estació del Prat de Llobregat, procedent de Sants, amb destinació a un mas proper. Entre els seus útils, portava una llanterna sorda (2) i un martell. La nit era plujosa i fosca, sense lluna. Va saltar del tren abans que aquest s'aturés, va travessar per entre els límits d'un mercaderies detingut, i es va dirigir a la porta de sortida, on va entregar el seu bitllet al porter. Va caminar per camins de terra, saltant tolls i relliscant a cada pas, fins arribar a la masia de can Farrés, on la seva mare havia servit uns anys, quan ell era encara un nen.</div>
<div style="text-align: justify;">
Domingo Vallhonrat Comas, masover de la masia, es va sorprendre quan va veure arribat a Joan Rivera; eren les nou de la nit. Però coneixia aquell home des que era un noi i li va oferir la seva hospitalitat.</div>
<div style="text-align: justify;">
- Bona nit, senyor Vallhonrat -va saludar el visitant-. Perdoni que el molesti, però estic buscant la meva mare i em preguntava si per casualitat no hauria estat aquí. Ja sap vostè que amb la seva malaltia ens preocupa que estigui sola.</div>
<div style="text-align: justify;">
- No fill meu. Ho sento -va contestar Domingo-. Fa temps que no veiem la teva mare, però no et preocupis, segurament estarà bé. Si vols, pots passar aquí la nit i demà continues la recerca.</div>
<div style="text-align: justify;">
- Gràcies senyor Vallhonrat -va respondre Rivera-. Suposo que estarà a Sant Climent, a casa de la seva germana, però no estaré tranquil fins que la trobi. Li agraeixo el seu oferiment.</div>
<div style="text-align: justify;">
- No hi ha res a agrair, Joan. Has sopat? Nosaltres ja hem acabat, però podem oferir-te un plat.</div>
<div style="text-align: justify;">
- Moltes gràcies, senyor Vallhonrat!, però no tinc gana.</div>
<div style="text-align: justify;">
- Doncs et portaré un got de llet. No és bo anar a dormir amb l'estòmac buit -va oferir Domingo-.</div>
<br />
<div align="center">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSOgT4b-NiGRaAiMmZEd8utqvbdxci_WVlUCxJ_h6qGUqWRTwsPLb2s1BczQ3lslp-81vEPTx4SUYJdPwC027P4z-JBH5MyqlPie5JndIjIgSDO3oFZlKb3NSlKr7HUWjGzw7Ro18mjQs/s1600/Masia-can-farres.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5729847605867999986" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSOgT4b-NiGRaAiMmZEd8utqvbdxci_WVlUCxJ_h6qGUqWRTwsPLb2s1BczQ3lslp-81vEPTx4SUYJdPwC027P4z-JBH5MyqlPie5JndIjIgSDO3oFZlKb3NSlKr7HUWjGzw7Ro18mjQs/s400/Masia-can-farres.jpg" style="cursor: pointer; display: block; height: 234px; margin: 0px auto 10px; width: 400px;" /></a><span style="font-size: 12px;">Masia de can Farrés</span></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
La masia de can Farrés està situada a la zona de la Ribera, la més allunyada del mar, a l'oest de l'estació de ferrocarril. Està formada per dos habitatges annexes, amb planta baixa i pis. En una de les galeries destaquen vuit arcs de ferradura. Hi vivien el senyor Domingo, la seva dona, Antònia Vallhonrat, la seva mare, Carme Comas Ràfols, i els tres fills del matrimoni: Teresa, Consuelo i el jove Domingo, de tretze anys d'edat. A la quadra, dormina el mosso Pere Escoda i Sabaté.</div>
<div style="text-align: justify;">
El matrimoni Vallhonrat va oferir al convidat el llit de Domingo, acomodant al seu fill entre ells. Les feines del camp i de la llar eran dures i havien de matinar per fer-les. La sortida i la posta de sol regien les seves vides. Entre dos quarts de dues i les dues de la matinada, mentre tots dormien confiats, Joan Rivera, a qui tothom coneixia com el <i>gandumbas</i> (3), es va aixecar, va encendre la llanterna que portava, va agafar el martell, i es va encaminar al dormitori del matrimoni. Era un home casat, de mitja alçada, amb un fi bigoti a la cara, i una lesió en un dels seus braços que li provocava una important incapacitat. La pèrdua del seu pare, i la malaltia mental de la seva mare, havien marcat, des de jove, el seu caràcter. Ara, els problemes econòmics, marcarien el seu destí. Guiat per la llum que projectava la llanterna, va començar a descarregar tremends cops de martell sobre el matrimoni i el seu fill que, horroritzats, udolaven de dolor. La cridòria i els laments van despertar l'avia, a les dues filles, i al mosso Pere Escoda que, espantat, va encendre una llum en la quadra, per esbrinar què estava pssant. Joan Rivera, en veure's descobert, va deixar el martell sobre el llit, va abandonar l'habitació, va agafar una aixada del portar, va sortir al carrer i es va dirigir a la quadra, colpejant repetides vegades al mosso, fins que l'eina es va trencar, quedant clavada en el seu cap. Mentrestant, Antònia Vallhonrat, ferida de gravetat, havia sortit a l'era i cridava demanant auxili. Rivera la va perseguir, colpejant-la amb el mànec de l'aixada fins que la dona va aconseguir entrar de nou a la casa, tancant la porta darrere seu.</div>
<span style="color: #262626; font-family: Arial; text-align: justify;">.</span><br />
<div align="center">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrlEKHhCZrDo5TTJ2y6Dla0XLOEMSDWnNUPeN4ZN6OB4znmxp-Q-Cbi6nuIOn7T_3McKOpxaVwY25gNhu8miCDNY_Ivu2TrGV3O6L0BHv8qYXfMVpW7OsGROGHPbuC9QFuHXP-39EsNPg/s1600/Crim+pratenc_02.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5729847465562835298" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrlEKHhCZrDo5TTJ2y6Dla0XLOEMSDWnNUPeN4ZN6OB4znmxp-Q-Cbi6nuIOn7T_3McKOpxaVwY25gNhu8miCDNY_Ivu2TrGV3O6L0BHv8qYXfMVpW7OsGROGHPbuC9QFuHXP-39EsNPg/s400/Crim+pratenc_02.jpg" style="cursor: pointer; display: block; height: 270px; margin: 0px auto 10px; width: 400px;" /></a><span style="font-size: 12px;">Vista de la quadra on dormia Pere Escoda i Sabaté. Fotografia publicada al diari "Mundo Gráfico", amb data 6-5-1914. Pàg. 25</span><br />
<span style="font-size: 12px;"><br /></span>
<div style="text-align: justify;">
L´assassí, en un últim intent de portar a terme el seu comés, va agafar una destral de la quadra, es va acostar a la porta, i va fingir la veu, fent-se passar per un mosso d'una masia propera que venia a auxiliar-los. Però l'engany no va fer efecte i la família Vallhonrat va mantenir la porta tancada, a resguard del criminal. Mentrestant, els crits d'auxili havien despertat els veïns Joan Portillo i Josep Noguera que acudien a ajudar-los, efectuant trets d'avís. L'agressor, en veure's acorralat, va fugir camp a través, aprofitant la foscor de la nit i va desaparèixer sense deixar rastre. Minuts després, van arribar el cap de sometents (4), senyor Codina, acompanyat d'un vigilant, els mossos d'esquadra, el metge de la població i el jutge municipal, atenent els ferits i incoant les primeres diligències.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div align="justify">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1HZI13VKT4jU8IC6j0J0wY2SIbdWfVPZwzRLQQmu7LHhZu5TToJyUeGOcCwiGP8eUxNSk-U8zTT3thnRftDhVTCH5Mjqzen8fR7U3jddGc8y8dTtTFlw1Gg-1oedcWAYGWbX3JBx_VRc/s1600/Crim+pratenc_03.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5729847383408670322" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1HZI13VKT4jU8IC6j0J0wY2SIbdWfVPZwzRLQQmu7LHhZu5TToJyUeGOcCwiGP8eUxNSk-U8zTT3thnRftDhVTCH5Mjqzen8fR7U3jddGc8y8dTtTFlw1Gg-1oedcWAYGWbX3JBx_VRc/s400/Crim+pratenc_03.jpg" style="display: block; height: 272px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">Domingo Vallhonrat traslladat a l´hospital. Fotografia publicada al diari "Mundo Gráfico", amb data 6-5-1914. Pàg. 25</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"><br /></span>
<div style="text-align: justify;">
NOTES:</div>
<div style="text-align: justify;">
(1). En els mitjans de comunicació no hi ha unanimitat sobre el nom d'aquest personatge. En algunes publicacions apareix com Joan Rivera Campaña, en altres, como Joan Rivera Campània o inclús com Joan Rivera Camami. Fins i tot el primer cognom apareix escrit, indiscriminadament amb "b" o amb "v". Jo he utilitzat el que es va aportar a partir del judici, ja que les primeres notícies del succés eren molt confuses.</div>
<div style="text-align: justify;">
(2). Es coneixia com llanterna sorda a un tipus de fanal portàtil, proveït de nansa i una sola cara de vidre, que permetia a la persona que el subjectava poder veure, sense ser vist.</div>
<div style="text-align: justify;">
(3). Es coneix per "gandumbas" a una persona vaga o gandul.</div>
<div style="text-align: justify;">
(4). El sometent és una institució catalana d'autoprotecció, de caràcter civil i, per tant, no vinculada amb l'exèrcit.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
Ramón Lasheras Garcíahttp://www.blogger.com/profile/10379088023951470095noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7272377207912756853.post-16074208103723388802013-02-11T17:47:00.001+01:002013-02-11T17:47:04.114+01:00La raça Catalana del Prat (3/3)<div class="textonormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Garamond;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 100%;">LA FIRA AVÍCOLA DEL PRAT<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="textonormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Garamond;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 100%;">El dia 27 de setembre de 1941, coincidint amb la Festa Major, va tenir lloc la “Primera Exposició de Raça Prat”, amb la finalitat de donar a conèixer les qualitat d´aquest excel.lent producte. El diari <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La Vanguardia</i> (5), en la seva edició del dia 28 narrava: “Ahir, a la tarda, el governador civil, senyor Corretja Veglison, acompanyat de don Luís Piñana, subdelegat d´Abastaments, va visitar l´Exposició Avícola organitzada per l´Ajuntament del Prat i la C.N.S. on van admirar notables exemplars gallinacis de la tan famosa raça del Prat”. Malgrat això, no seria fins a 34 anys després, al desembre de 1975, quan tindria lloc el Segon “Concurs-Exposició Avícola Raça Prat”, que obtindria un gran èxit de públic, permetent la seva celebració, amb caràcter anual i de forma ininterrompuda, fins als nostres dies. A partir de la tercera edició, va passar a anomenar-se “Fira Avícola de la Raça Prat”, amb l´excepció dels anys 1978 i 1988, que es va denominar “Fira Avícola de la Raça Catalana del Prat”. Des del seu naixement, la fira ha estat situada en diferents localitzacions, com la Torre Balcells, l´Avinguda Verge de Montserrat, l´Artesà o el Poliesportiu Estruch; fins a la seva ubicació actual en l´aparcament provisional de cal Gana, on aquest any, 201, se celebra la 38 edició.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="textonormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Garamond;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 100%;">La Fira Avícola té lloc, cada any, durant el segon cap de setmana de desembre, properes ja les festes nadalenques –que constitueixen un percentatge molt elevat de les seves vendes totals de pollastes i capons-; i s´ha convertit, des dels seus inicis, en un punt de trobada entre el pagesos del baix Llobregat i la societat civil, industrialitzada. És un gran esdeveniment per a la ciutat del Prat i un aparador perfecte per a mostrar al públic assistent, no només la gran qualitat dels productes agrícoles i ramaders de la nostra comarca, si no també, una forma de vida rural, gairebé desapareguda en l´actualitat, basada en l´agricultura i la ramaderia. Amb el temps, s´han anat afegint a aquesta mostra nous productes o serveis, que han culminat en la instal.lació de diferents pavellons temàtics:<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="textonormal" style="margin-left: 36pt; mso-list: l0 level1 lfo2; text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: 100%;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: Garamond;">Pavelló avícola, agrícola i ramader</span></b><span lang="CA" style="font-family: Garamond;">. S´exposen aus de raça Prat i altres animals domèstics vinculats a la vida en la masia; productes agrícoles i útils de treball o esbarjo.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="textonormal" style="margin-left: 36pt; mso-list: l0 level1 lfo2; text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: 100%;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: Garamond;">Mostra comercial</span></b><span lang="CA" style="font-family: Garamond;">. Des de 1988, es donen cita en aquest pavelló, les associacions de comerç local i empreses que ofereixen els seus productes o serveis.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="textonormal" style="margin-left: 36pt; mso-list: l0 level1 lfo2; text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: 100%;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: Garamond;">Mostra d´Entitats d´el Prat de Llobregat</span></b><span lang="CA" style="font-family: Garamond;">. Permet a les entitats locals poder donar a conèixer els seus projectes, productes o serveis, d´una forma directa, propera al públic.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="textonormal" style="margin-left: 36pt; mso-list: l0 level1 lfo2; text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: 100%;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: Garamond;">Fira Mercat Artesania</span></b><span lang="CA" style="font-family: Garamond;">: Situada a l´aire lliure, aglutina diferents stands amb productes artesans nacionals.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="textonormal" style="margin-left: 36pt; mso-list: l0 level1 lfo2; text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: 100%;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: Garamond;">Espai gastronò</span></b><span lang="CA" style="font-family: Garamond;">mic. Permet la degustació de productes de la gastronomia local: pollastre i capó raça Prat, carxofes, etc.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="textonormal" style="margin-left: 36pt; mso-list: l0 level1 lfo2; text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: 100%;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: Garamond;">Sala d´actes</span></b></span><span lang="CA" style="font-family: Garamond;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 100%;">: Permet l´organització d´actes de diversa índole, durant la celebració de la Fira.</span><span class="Apple-style-span" style="font-size: 11pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="textonormal" style="margin-left: 36pt; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Garamond; font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></div>
<div class="textonormal">
<span lang="CA" style="font-family: Garamond; font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;"><br /><br /><br /><br />NOTES: <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Garamond; mso-ansi-language: CA;">(1). El concurso anual de razas de gallinas catalanes del Prat en Barcelona en el Instituto Agrícola de San Isidro. Mundo Avícola. Año XV, nº 169. Enero 1936. Pág. 19.<o:p></o:p></span></div>
<div class="textonormal">
<span lang="CA" style="font-family: Garamond; font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">(2). La Vanguardia. 5 de novembre de 1961. Do José Colominas Vergés. Pàg. 32.<br /><br />(3). La Vanguardia. 23 d'agost de 1968<br /><br />(4). La Vanguardia. 2 de novembre de 1971.<o:p></o:p></span></div>
<div class="textonormal">
<span lang="CA" style="font-family: Garamond; font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">(5). La Vanguardia. 28 de setembre de 1944. Pàg. 6.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Garamond; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Garamond; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Garamond; mso-ansi-language: CA;">REFERÈNCIES:<o:p></o:p></span></div>
<ul>
<li><span lang="CA" style="font-family: Garamond; mso-ansi-language: CA;">Apuntes históricos sobre la raza catalana del Prat I y II. Fernando Orozco. Selecciones Avícolas. Vol. 27, nº 7. Julio 1985. Real Escuela de Avicultura. Selecciones Avícolas.<o:p></o:p></span></li>
<li><span lang="CA" style="font-family: Garamond; mso-ansi-language: CA;">Raça Prat. Origens i evolució. Jordi Torrent i Vicenç Tirado. 22 de maig de 1998. III Curs d´Història del Prat. Amics del Prat 1998.<o:p></o:p></span></li>
<li><span lang="CA" style="font-family: Garamond; mso-ansi-language: CA;">Funcionamiento de la conservación de razas de gallinas autóctonas en Cataluña. Francesch A. Archivos de zootecnia. Vol. 47, nº 178-179. Pág. 147. IRTA. Centre de Mas Bové. Unitat de Genètica Avícola.<o:p></o:p></span></li>
<li><span lang="CA" style="font-family: Garamond; mso-ansi-language: CA;">Comportamiento del desarrollo de gallos capones de las razas Catalana del Prat Leonada y New Hampshire. Informe preliminar. J.R. Villa, M.L García e I. Sevilla. Departamento de Genética. Instituto de Investigaciones Avícolas. Gaveta postal, 1. CP 17200, Santiago de las Vegas. Ciudad de la Habana. Cuba. Rev. Cubana de Ciencia Avícola, 2001, 25. Pág. 151-155.<o:p></o:p></span></li>
<li><span lang="CA" style="font-family: Garamond; mso-ansi-language: CA;">Races autòctones avícoles. Enric Corominas i Cortés.<o:p></o:p></span></li>
<li><span lang="CA" style="font-family: Garamond; mso-ansi-language: CA;">Razas de gallinas catalanas. La conservación de un patrimonio genético… y la producción del pollo campero. Amadeu Francesch Vidal. <o:p></o:p></span></li>
<li><span lang="CA" style="font-family: Garamond; mso-ansi-language: CA;">w<a href="http://www.granjatorres.es/">ww.granjatorres.es</a>.<o:p></o:p></span></li>
<li><span lang="CA" style="font-family: Garamond; mso-ansi-language: CA;">La Vanguardia. 28 de septiembre de 1944. Pág. 6.<o:p></o:p></span></li>
<li><span lang="CA" style="font-family: Garamond; mso-ansi-language: CA;">La Vanguardia. Domingo, 5 de noviembre de 1961.<o:p></o:p></span></li>
<li><span lang="CA" style="font-family: Garamond; mso-ansi-language: CA;">La Vanguardia. 23 de agosto de 1968.<o:p></o:p></span></li>
<li><span lang="CA" style="font-family: Garamond; mso-ansi-language: CA;">La Vanguardia. Martes, 2 de noviembre de 1971. El Prat: La desaparición de una famosa granja avícola. En su emplazamiento se construyen bloques de viviendas. Pág. 33.<o:p></o:p></span></li>
<li><span lang="ES"><a href="http://www.wikiprat.cat/"><span lang="CA" style="color: windowtext; font-family: Garamond; mso-ansi-language: CA;">www.wikiprat.cat</span></a></span><span lang="CA" style="font-family: Garamond; mso-ansi-language: CA;">. Raza Catalana Prat.<o:p></o:p></span></li>
<li><span lang="CA" style="font-family: Garamond; mso-ansi-language: CA;">El pollo del Prat, conocido como “potablava”, es una raza que ha evolucionado de forma rústica muy adaptada a las condiciones del delta del Llobregat”. Entrevista con Manuel Torres, presidente del Consell Regulador de Pollastre i Capó del Prat.<o:p></o:p></span></li>
<li><span lang="ES"><a href="http://www.pollastredelprat.com/"><span lang="CA" style="color: windowtext; font-family: Garamond; mso-ansi-language: CA;">www.pollastredelprat.com</span></a></span><span lang="CA" style="font-family: Garamond; mso-ansi-language: CA;">. Potablava.<o:p></o:p></span></li>
<li><span lang="ES"><a href="http://www.mundoavicola.com/"><span lang="CA" style="color: windowtext; font-family: Garamond; mso-ansi-language: CA;">www.mundoavicola.com</span></a></span><span lang="CA" style="font-family: Garamond; mso-ansi-language: CA;">. Catalana del Prat.<o:p></o:p></span></li>
<li><span lang="CA" style="font-family: Garamond; mso-ansi-language: CA;">El concurso anual de razas de gallinas catalanes del Prat en Barcelona en el Instituto Agrícola de San Isidro. Mundo Avícola. Año XV, nº 169. Enero 1936. Pág. 19.<o:p></o:p></span></li>
<li><span lang="CA" style="font-family: Garamond; mso-ansi-language: CA;">Fira Avícola Raça Prat y Expratfil-80.<o:p></o:p></span></li>
<li><span lang="CA" style="font-family: Garamond; mso-ansi-language: CA;">Todo aquel que prueba estos pollos. Revista El Prat. Fira 2003.<o:p></o:p></span></li>
<li><span lang="ES"><a href="http://www.xtec.cat/"><span lang="CA" style="color: windowtext; font-family: Garamond; mso-ansi-language: CA;">www.xtec.cat</span></a></span><span lang="CA" style="font-family: Garamond; mso-ansi-language: CA;">. Fira Avícola de la Raça Prat.<o:p></o:p></span></li>
<li><span lang="CA" style="font-family: Garamond; mso-ansi-language: CA;">Races autòctones (II). Dossier Tècnic. Formació i Assessorament al sector agroalimentari. Generalitat de Catalunya. Departament d´Agricultura, Alimentació i Acció Rural.<o:p></o:p></span></li>
<li><span lang="ES"><a href="http://www.elprat.cat/"><span lang="CA" style="color: windowtext; font-family: Garamond; mso-ansi-language: CA;">www.elprat.cat</span></a></span><span lang="CA" style="font-family: Garamond; mso-ansi-language: CA;">. Características del pollo de la raza Prat.<o:p></o:p></span></li>
<li><span lang="ES"><a href="http://www.elpais.com/"><span lang="CA" style="color: windowtext; font-family: Garamond; mso-ansi-language: CA;">www.elpais.com</span></a></span><span lang="CA" style="font-family: Garamond; mso-ansi-language: CA;">. Pollo y capón del Prat. Isabel Olesti. 22-08-2005.<o:p></o:p></span></li>
<li><span lang="CA" style="font-family: Garamond; mso-ansi-language: CA;">- Postales y Fotos Antiguas de Gente del Prat. Grupo de facebook de Pedro García Vela.</span></li>
<li><span lang="CA" style="font-family: Garamond; mso-ansi-language: CA;">- Tots els colors del Prat. Ajuntament del Prat de Llobregat</span></li>
</ul>
Ramón Lasheras Garcíahttp://www.blogger.com/profile/10379088023951470095noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7272377207912756853.post-15431308466165210882013-02-11T17:40:00.005+01:002013-02-11T17:40:38.815+01:00La raça Catalana del Prat (2/3)<div>
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond; font-size: medium;">HISTÒRIA DE LA RAÇA CATALANA DEL PRAT</span></div>
<div>
<div class="textonormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Garamond;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 100%;">1.ORÍGENS<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="textonormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Garamond;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 100%;">A pesar que la Catalana Prat és la segona raça de gallines ponedores més antiga d´Espanya, després de la Negra Castellana; estem parlant d´una casta de creació recent, que es remunta a la fi del segle XIX, a partir dels treballs de selecció portats a terme pels avicultors Salvador Castelló i Francisco Darder, fonamentalment. El seu origen són les gallines natives del delta del Llobregat, que ha contaven amb reconeguda fama des de l´Edat Mitjana. Des de la seva creació, coexisteixen dues teories diferents, que encara avui, no han estat confirmades o descartades:</span></span></div>
<ul>
<li><div style="text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: 100%;"><span lang="CA" style="font-family: Garamond;">El professor Salvador Castelló afirma que la raça Prat prové de l´encreuament de les gallines autòctones amb la raça asiàtica “Conxinxina” (gallina de Shangai), introduïda a Europa entre 1850 i 1880, de major grandària que les mediterrànies, plomatge lleonat i ou de color intermedi; encara que també presenta caràcters diferents com: presència de plomes en les potes grogues, cresta petita, o tendència a orelletes vermelles; que podrien haver estat eliminats per selecció.<o:p></o:p></span></span></div>
</li>
<li><div style="text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: 100%;"><span lang="CA" style="font-family: Garamond;">Diversos especialistes, entre ells Alberto Brillat, opinen que la major grandària pot estar relacionada amb la seva procedència, a nivell del mar, i que aquesta raça es remunta a segles anteriors a l´arribada de les noves espècies. A més, posa l´accent en que en cas d´existir encreuament genètic amb altres races, no té perquè ser amb la gallina de Shangai.<o:p></o:p></span></span></div>
</li>
</ul>
<div class="textonormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Garamond;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 100%;">Estudis recents, han detectat la presència del gen “Co” –columbia o colombí- en la raça Prat, que no es troba mai en les races mediterrànies i sí en moltes asiàtiques o atlàntiques, pel que es dedueix que les gallines mediterrànies hagueren de creuar-se,<span style="mso-spacerun: yes;"></span>en algun moment, amb gallines camperes, rústiques o autòctones, com elles, però de la zona atlàntica, o bé, amb alguna raça estrangera com la “conxinxina”, que ja havia estat introduïda a Catalunya.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="textonormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Garamond;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 100%;">2. PRIMERA FASE D´EXPANSIÓ I DECLIVI<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="textonormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Garamond;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 100%;">A principis de segle, les gallines de raça Catalana Prat ja han sobrepassat les fronteres de Catalunya i poden trobar-se a les illes Balears, Llevant, Andalusia, Madrid, Galicia, i altres regions del nord. En Europa, existeixen exemplars a França, Bèlgica i Alemanya. En 1910, amb motiu de l´Exposició del Centenari Argentí, Castelló va enviar diversos lots a aquest país que van ser acollits amb entusiasme, per les seves capacitats reproductores i excel.lent carn. Quinze anys més tard, en 1925, hi ha censades 8.000 gallines en les repúbliques platenques d´Argentina i Uruguai, d´on s´exportarien, posteriorment, a Xile. En el primer concurs de posta celebrat a Sudamèrica van guanyar les gallines Prat amb una mitjana de 184 ous per any.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="textonormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Garamond;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 100%;">La Catalana de la Plata<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="textonormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Garamond;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 100%;">A principis dels anys 20, la raça Prat entra en un període de declivi provocat per l´actitud mercantilista de nombrosos productors que, emparats en la fama de les aus, venen qualsevol producte sota aquesta denominació, originant una important pèrdua de confiança per part dels consumidors i l´heterogeneïtat dels galls i les gallines. La venda decau i tan sols alguns agricultors de la zona i granges especialitzades mantenen la raça pura, amb destinació, fonamentalment, al consum propi. Nombroses publicacions i opinions arribades de Sudamèrica es queixen de la manca d´homogeneïtat dels exemplars arribats de la península i asseguren que, mentre que a Espanya s´ha abandonat la selecció, ells sí l´estan duent a terme, donant-se casos d´enviaments de raça Prat amb destinació a Catalunya. Com anècdota, van proposar rebatejar-la anomenant-la “Catalana del Plata”, en comptes de “Catalana del Prat”.</span><span class="Apple-style-span" style="font-size: 11pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
<!--EndFragment--><br /></div>
<div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4AyMZjPCzkO1DARqxlN3QuBxDSuYeDsloy82tZY5dXu9QSDrZ-jbqgYykTud_szbtbYfdL6O1_StW_Qo_ponFWSDNDSloVtYHCwsJ-DjxTyrfVHI9RXjL9uexYi_g46Sj4ytuoTj1IrE/s1600/Granja+Colominas_01.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5686787191914438370" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4AyMZjPCzkO1DARqxlN3QuBxDSuYeDsloy82tZY5dXu9QSDrZ-jbqgYykTud_szbtbYfdL6O1_StW_Qo_ponFWSDNDSloVtYHCwsJ-DjxTyrfVHI9RXjL9uexYi_g46Sj4ytuoTj1IrE/s400/Granja+Colominas_01.jpg" style="cursor: pointer; display: block; height: 269px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" /></a><br />
<div style="text-align: center;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: 85%;">Granja Colominas. Fotografia pertanyent al grup de Facebook "Postales y Fotos Antiguas del Prat de Llobregat", dirigit per Pedro García Vel</span>a</div>
</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<!--StartFragment--><br />
<div class="textonormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Garamond; font-size: 100%; mso-ansi-language: CA;">3. RESORGIMENT I AUGE<o:p></o:p></span></div>
<div class="textonormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Garamond; font-size: 100%; mso-ansi-language: CA;">Entre finals de la dècada dels anys vint i principis dels trenta, la raça Catalana del Prat sembla ressorgir de les seves cendres –com l´au Fénix-, de la mà de Salvador Castelló i altres entusiastes avicultors, que duen a terme la feina de nova selecció i millora, establint les característiques definitives que després li donaran tanta fama com productora. En 1924 es produeix la presentació “oficial” de la raça Prat en el II Congrés Mundial d´Avicultura, celebrat a Barcelona i un any més tard, el matrimoni format per Jose Colominas Vergés i Rosa Álvarez obren les portes de la primera Granja Avícola Prat, amb seu en l´actual carrer Centre. Cinc anys més tard, en 1930, el matrimoni inaugurarà un nou concepte de granja avícola, encara exemplar en el moment de la seva desaparició (1971), que millora i exporta a nivell internacional el nou patró de raça aprovat l´any 1930.<o:p></o:p></span></div>
<div class="textonormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Garamond; font-size: 100%; mso-ansi-language: CA;">La Granja Avícola Colominas<o:p></o:p></span></div>
<div class="textonormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Garamond; font-size: 100%; mso-ansi-language: CA;">El nou concepte de granja-jardí inaugurat per José Colominas i Rosa Álvarez incloïa un llac artificial, grans espais pels animals, plàtans, desmais, tarongers, rosers i d´altres plantes aromàtiques; camins de terra, pèrgoles i miradors; tot això, dissenyat tant per al benestar dels cuidadors, com dels animals –fonamentalment ànecs, oques i gallines de raça Prat-, pels quals tant amor professaven.<o:p></o:p></span></div>
<div class="textonormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Garamond; font-size: 100%; mso-ansi-language: CA;">4. DECLIVI DE LA RAÇA CATALANA DEL PRAT<o:p></o:p></span></div>
<div class="textonormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Garamond; font-size: 100%; mso-ansi-language: CA;">A partir de la dècada dels anys trenta, i sobretot entre els anys seixanta i setanta, la raça Prat entra de nou en declivi, como a conseqüència de l´entrada al nostre país de noves races americanes, millorades genèticament, que permeten la seva comercialització extensiva en grans naus, rebaixant el preu i, sobretot, la qualitat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="textonormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Garamond; font-size: 100%; mso-ansi-language: CA;">En un concurs anual de races de gallines catalanes del Prat, celebrat l´any 1935 en l´Institut Agrícola de Sant Isidre (Barcelona), els jutges es queixen de la poca qualitat dels exemplars presentats durant aquest i els anteriors certàmens, arribant a deixar deserts els primers premis corresponents a la lleonada antiga (amb apèndix i clavell), en les categories de galls, gallines i trios; i de la lleonada moderna (sense apèndix, ni clavell), en les categories de galls i trios (1).<o:p></o:p></span></div>
<div class="textonormal" style="text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: 100%;"><span lang="CA" style="font-family: Garamond; mso-ansi-language: CA;">Malgrat això, entre 1940 y 1961, avicultors especialitzats, como José Colominas, Emilio Trinxet o Ramón Gené, van comercialitzar de forma satisfactòria ous, pollastres i capons –inclosos en els menús dels restaurants més refinats-, i van continuar amb els treballs de millora de la raça. El 4 de novembre de 1961 es produïa un trist succés: “víctima de ràpida malaltia, ha mort cristianament al Prat de Llobregat don José Colominas Vergés, cap de la Unió Catalana d´Avicultors i Cunicultors (...) un dels pioners de l´avicultura espanyola i un dels creadors de la puixança actual d´aquesta important branca de la nostra ramaderia. En la seva primera joventut, va col.laborar amb el seu pare i amb l´inoblidable professor don Santiago Castelló en la fixació de les característiques racials de la gallina catalana del Prat, havent dedicat tota la seva vida a la selecció i millora d´aquesta raça”, publicava el diari <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La Vanguardia</i> (2).Aquest esdeveniment va semblar constituït el preludi d´una sèrie de dissorts que van desembocar </span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond;"> en el declivi de la raça i en la desaparició de la Granja Avícola Colominas, anunciada en 1968 , i narrada en 1971, pel mateix diari (4): “La famosa Granja Avícola Prat, orgull local fins a l´extrem que es denomina “pota blava” a aquesta raça aviar, és ara un munt de rafals que van desapareixent amb la construcció d´habitatges. Hi ha qui diu que amb això se li ha donat una estocada de mort al manteniment d´aquesta raça aviar, amb tant afany seleccionada per don José Colominas Vergés”</span></span></div>
<!--EndFragment--><br /></div>
<div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCF2sWn0dD4spNUTXbbngwEwFMqKo-on_ZzKwMubFJ6Q86eTtPT1PgBZ3nPQU24sXhnBvRAgQRzxFCe_UaRMFHbR-m_Hml_7dJUD_2Epj9qkDu4-uf31s0DL09vKVFQVAKGFNhvF-bHMU/s1600/rosa-alvarez_01.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5686787050926008690" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCF2sWn0dD4spNUTXbbngwEwFMqKo-on_ZzKwMubFJ6Q86eTtPT1PgBZ3nPQU24sXhnBvRAgQRzxFCe_UaRMFHbR-m_Hml_7dJUD_2Epj9qkDu4-uf31s0DL09vKVFQVAKGFNhvF-bHMU/s400/rosa-alvarez_01.jpg" style="cursor: pointer; display: block; height: 400px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 322px;" /></a><br />
<div style="text-align: center;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: 85%;">La senyora Rosa Álvarez, vidua de Jose Colomina. Fotografia pertanyent al llibre "Tots els colors del Prat</span>"</div>
</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond; font-size: medium;">5. RENAIXEMENT I CONSOLIDACIÓ</span></div>
<div>
<div class="textonormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Garamond; font-size: 100%; mso-ansi-language: CA;">En 1974, la FAO (Organització per a l´Alimentació i l´Agricultura) va recomanar la preservació dels recursos genètics autòctons, des de les perspectives científica, cultural, econòmica i productiva. Un any més tard, l´Ajuntamet d´el Prat de Llobregat va sol.licitar la recuperació de la raça de gallina Catalana del Prat. Amb la col.laboració del professor Corominas i nombrosos avicultors de la zona, es va procedir a seleccionar i recollir exemplars que conservessin els caràcters distintius, per a iniciar la seva reproducció intensiva. La senyora Rosa Álvarez va enviar un lot de 500-600 pollets als Serveis Tècnics d´Agricultura i Ramaderia de la Diputació de Barcelona, amb la finalitat de que iniciessin la seva criança, conservació i reproducció. Altre lot va ser enviat, pel doctor Fernando Orozco, a l´Institut d´Investigacions Agronòmiques d´Alcalà d´Henares, que ell mateix dirigia. Es posava així en marxa el procés de recuperació i conservació, definitius, de la raça autòctona. Les persones interessades podien adquirir ous de “pota blava” per a criar-los en les seves granges o masies.<o:p></o:p></span></div>
<div class="textonormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Garamond; font-size: 100%; mso-ansi-language: CA;">L´any 1984 es va incorporar un lot de 200 galls i gallines Prat Lleonada a la Unitat Genètica Avícola del IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia<span style="mso-spacerun: yes;"></span>Agroalimentàries), per a iniciar un programa de conservació, definició, caracterització i millora genètica de la raça. Un any més tard, en 1985, es crea l´Associació de Criadors de Raça Prat, amb l´objectiu de conservar i divulgar les qualitats d´aquestes gallines, i promoure la Fira Avícola, que es celebra, ininterrompudament, des de 1975. A partir de l´any 1986 es duen a terme els treballs de millora genètica de la classer Prat Lleonada, atenent a dues línies d´actuació:<o:p></o:p></span></div>
<ol>
<li><span class="Apple-style-span" style="font-size: 100%;"><span lang="CA" style="font-family: Garamond; mso-ansi-language: CA;">Augmentar la grandària i la producció d´ous i reduir l´edat de posada de les gallines.</span></span></li>
<li><span style="font-family: Garamond;">A</span><span class="Apple-style-span" style="font-size: 100%;"><span lang="CA" style="font-family: Garamond; mso-ansi-language: CA;">vançar el creixement i augmentar el pes dels galls.<o:p></o:p></span></span></li>
</ol>
<div class="textonormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Garamond; font-size: 100%; mso-ansi-language: CA;">Una vegada aconseguits aquests objectius, es va procedir a l´encreuament dels espècimens modificats, creant una nova estirp de galls i gallines millorats genèticament, per a augmentar la productivitat i, per tant, la rendibilitat de l´avicultor.<o:p></o:p></span></div>
<div class="textonormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Garamond; font-size: 100%; mso-ansi-language: CA;">En 1987, l´Associació de Criadors de Raça Prat va aconseguir de la Generalitat de Catalunya la Denominació de Qualitat dels seus pollastres i capons i, temps després, la Indicació Geogràfica Protegida (IGP), atorgada per la Comunitat Europea.<o:p></o:p></span></div>
<div class="textonormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Garamond; mso-ansi-language: CA;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 100%;">Actualment, la raça Prat –en les seves dues varietats: Lleonada i blanca-, està reconeguda a nivell internacional per l´excel.lent qualitat dels seus ous, pollastres i capons; la seva supervivència està assegurada per l´important material genètic existent i les seves vendes ascendeixen, de forma generalitzada, any rere any. Continua sent un producte minoritari, perquè la seva criança és pràcticament “artesanal”, però les perspectives de futur, a pesar de la crisi, són favorables. El repte actual consisteix en distribuir el seu consum al llarg de l´any, ja que les vendes se centren, majoritàriament, en el període nadalenc.</span><span class="Apple-style-span"><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
Ramón Lasheras Garcíahttp://www.blogger.com/profile/10379088023951470095noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7272377207912756853.post-71262681323746531742013-02-11T17:35:00.004+01:002013-02-11T17:35:54.522+01:00La raça Catalana del Prat (1/3)<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<!--StartFragment--><span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond; font-size: 100%;"><span lang="CA" style="font-family: Garamond;">Entre finals del segle XIX i començaments del segle XX, un grup d´entusiastes avicultors van recórrer, una vegada i una altra, a bord d´una tartana, els tortuosos camins de terra del delta del Llobregat.; a la recerca d´una nova raça de gallines, diferent a les que es podien trobar en altres medis rurals. Entre ells estaven: Salvador Castelló i Carreras, creador de l´Escola d´Avicultura d´Arenys de Mar; Francisco Darder, director del<span style="mso-spacerun: yes;"></span>Parc Zoològic de Barcelona, el marquès de Monistrol i d´Aguilar, llavors, Director General d´Agricultura; Luís Martí Codolar, Pedro Claparols i el jove pratenc José Colominas Vergés, que anys més tard faria conèixer la “raça Catalana Prat” a nivell internacional.<o:p></o:p></span></span></div>
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond; font-size: 100%;"><div class="textonormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Garamond;">Els pollastres i capons del Prat que, des de fa segles, eren coneguts pel seu excel.lent valor gastronòmic, havien estat objecte d´una selecció intuïtiva per part dels pagesos, per atendre a les preferències dels seus principals consumidors: “els senyors de Barcelona”, afavorint l´augment de grandària, la coloració lleonada, o l´absència de plomes en les potes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="textonormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Garamond;">En la seva recerca, de masia en masia, els avicultors van adquirir nombrosos exemplars d´aquesta valuosa au que van ser distribuïts entre granges especialitzades i organismes oficials, com l´Escola d´Enginyers Agrònoms de Madrid, en la Moncloa. Ells van ser, en definitiva, els que van portar a terme, després d´ardus esforços, la primera selecció i fixació dels caràcters d´aquesta prestigiosa raça, l´una a Espanya que ostenta la Indicació Geogràfica Protegida (IGP), atorgada per la Comunitat Europea.<o:p></o:p></span></div>
<div class="textonormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Garamond;">LA RAÇA CATALANA DEL PRAT<o:p></o:p></span></div>
<div class="textonormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Garamond;">Els galls i gallines de la raça Catalana Prat han de presentar una sèrie de característiques comunes, d´acord amb un patró establert, que inclou aspectes físics i morfològics en les seves dues varietats existents: lleonada i blanca.<o:p></o:p></span></div>
<div class="textonormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Garamond;">El gall de la varietat lleonada presenta un plomatge aperdiuat, de color ros fosc, sense arribar al vermellós, amb un to més pujat que la gallina, especialment en el coll i dors, que són brillants. Les plomes cabals són de color verd amb reflexos metàl.lics. La gallina presenta una coloració rossa fosca, uniforme, amb les plomes cabals negres.<o:p></o:p></span></div>
<div class="textonormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Garamond;">Aspectes morfològics del gall de les varietats blanca o lleonada: Cap gran, ampli i allargat, cresta de color vermell viu, ben arquejada, de cinc o sis puntes; bec fosc llarg i molt corbat, ulls de color avellana, barbes grans i orelletes de color blanc. El coll és robust i ben arquejat, les ales grans, el pit ampli i profund i la cua llarga, en forma de falç, formant un angle de 40-45º amb el dors, també inclinat. Les cuixes són llargues i carnoses, amb genolls ben separats i els tarsos, d´igual longitud, sense plomes, d´un color característic apissarrat, que li ha donat el sobrenom amb el qual se li coneix popularment: “pota blava”. Els dits, també de color pissarra, són forts, rectes i ben separats.<o:p></o:p></span></div>
<div class="textonormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Garamond;">Aspectes morfològics de la gallina de les varietats blanca o lleonada: Salvant les diferències degudes al gènere, ambdós sexes són molt semblants, excepte en petits aspectes destacables com: el bec és més curt i menys arquejat, les barbes arrodonides i la cresta caiguda cap a un costat, sense arribar a tapar l´ull.<o:p></o:p></span></div>
<div class="textonormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Garamond;">POLLASTRE I CAPÓ DE RAÇA PRAT<o:p></o:p></span></div>
<div class="textonormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Garamond;">La Generalitat de Catalunya va atorgar, l´any 1987, la Denominació de Qualitat als pollastres i capons de raça Prat que complissin els següents requisits: els animals han de ser criats a l´aire lliure, en terra, en galliners que no superin els 8 animals per metre quadrat; l´alimentació ha d´incloure, almenys, un 70% de cereals naturals; amb una criança mínima de 90 dies els pollastres i 182 els capons, i uns processos de sacrifici i envasat controlats minuciosament. L´àmbit geogràfic de producció abasta els municipis de: el Prat de Llobregat, Castelldefels, Cornellà de Llobregat, Gavà, Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Viladecans i Santa Coloma de Cervelló.<o:p></o:p></span></div>
<div class="textonormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Garamond;">A més d´aquesta distinció, els pollastres i capons del Prat, s´han convertit en l´única carn aviar d´Espanya que ha estat guardonada amb l´etiqueta d´Indicació Geogràfica Protegida (IGP), atorgada per la Comunitat Europea, que verifica que aquests productes reuneixen unes característiques d´origen i qualitat certificades, protegides per les normes de la Unió Europea. Cada unitat de capó o pollastre raça Prat destinada al consum ha de dur una etiqueta numerada i el segell IGP de garantia de qualitat del producte.<span class="Apple-style-span" style="font-size: 11pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
<!--EndFragment--></span><br />Ramón Lasheras Garcíahttp://www.blogger.com/profile/10379088023951470095noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7272377207912756853.post-5096580100553919772013-02-11T17:34:00.002+01:002013-02-11T17:34:16.558+01:00Cal Monjo<div align="justify">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi11L9irT0POz4bHoWTuJfQEEIuKt68uQiunvYZXDzYkdQVHZbTGj_Ji8uNFOel7vsNBKh_W9ZHcyRQ7IADYsRel_hbT8rgbi0o3ASVOrRRf5QmV2F9C3qsu4M8QbofRu4ZB5xBnP5ZOfg/s1600/Cal-Monjo_recreacio.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5645848025298165522" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi11L9irT0POz4bHoWTuJfQEEIuKt68uQiunvYZXDzYkdQVHZbTGj_Ji8uNFOel7vsNBKh_W9ZHcyRQ7IADYsRel_hbT8rgbi0o3ASVOrRRf5QmV2F9C3qsu4M8QbofRu4ZB5xBnP5ZOfg/s400/Cal-Monjo_recreacio.jpg" style="display: block; height: 272px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" /></a>La masia de Cal Monjo, també coneguda com Torre de l´Estacada o Font Romeu, està situada al districte de la Ribera del Prat de Llobregat, al límit amb el terme municipal de Sant Boi; prop del riu, que passava a pocs metres de l'edificació. Fonts orals daten la seva construcció a finals del segle XV, paral.lela al descobriment d'Amèrica, el que la converteix en la masia, encara en peus, més antiga del delta del Llobregat. El seu estat actual, però, no convida a l'optimisme: tot i estar catalogada com a element arquitectònic protegit per l'Ajuntament del Prat de Llobregat, la masia es troba deshabitada i en estat de ruïna. El seu futur, si algú no hi posa remei, no sembla ser altre que el de desaparèixer.</div>
<br />
<div align="justify">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0DcvJjPg8zPjm6o2jhwjx2x2AYxCjMmt-j00FmXuIsXbbPmgsiCicZUFL9VWfGS-l9F-AJpYs1BE_ugFMbbqjBAf4i0VRZgJawBujiMkgtUW_DJdt_IaJmzBHSPHKrL_3cxuUqdifzhw/s1600/Cal-Monjo_01.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5645847924653818210" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0DcvJjPg8zPjm6o2jhwjx2x2AYxCjMmt-j00FmXuIsXbbPmgsiCicZUFL9VWfGS-l9F-AJpYs1BE_ugFMbbqjBAf4i0VRZgJawBujiMkgtUW_DJdt_IaJmzBHSPHKrL_3cxuUqdifzhw/s400/Cal-Monjo_01.jpg" style="display: block; height: 200px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" /></a></div>
<br />
<div align="center">
<span style="font-size: 78%;">Estat actual de la masia de cal Monjo</span></div>
<br />
<div align="justify">
LA MASIA<br />
La masia de Cal Monjo pertany al grup de les anomenades masies basilicals, que es caracteritzen per estar compostes per tres cossos: dos laterals i un de central, més ample i elevat; amb una superfície total, aproximada, d'uns 600 M2. La coberta, a dues vessants, desguassa cap a un canaló situat en les façanes laterals que recull i emmagatzema l'aigua en una cisterna. L'organització interna és típica d'aquest tipus d'edificacions: planta rectangular, orientada a migdia - façana mirant al mar-, amb planta, pis i golfes. La planta baixa estava destinada a les dependències més comunes: cuina, menjador, celler i estable; la primera planta estava destinada a dormitoris, i les golfes a emmagatzemar el gra i alguns estris i ormeigs. El material de construcció emprat és la pedra de Montjuïc, encara que també podem trobar rajoles i maons de fang cuit. L'element més característic d'aquest habitatge és la seva façana, decorada a mitjans del segle XX amb esgrafiats, rellotge de sol i plafó ceràmic que representa a Sant Antoni. Sobre el balcó esquerre es pot llegir la inscripció: "LA TORRA DAN FON RUMEU". L'accés principal és un arc de mig punt de pedra sorrenca vermellosa que es troba enterrat un metre sobre el nivell actual del carrer, com a conseqüència de l'acumulació de sediments provocada per les nombroses riuades ocorregudes; sobre la clau de la porta hi ha la següent inscripció: "IVSEPHVS RUMEUS. ME FECIT. 1670 ", el que dóna testimoni de l'antiguitat d'aquesta construcció. A l'esquerra de la casa encara es conserven les restes del primitiu habitatge pairal. El pati, orientat cap al sud, alberga arbrat divers, on destaca una enorme palmera, i un pou d'aigües freàtiques. Una tanca perimetral de pedra protegia tot el conjunt contra el sempre present risc d'inundacions.</div>
<br />
<br />
<div align="center">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhyquirj5M2MfbqtZiuu1F4OLcpfcHnYhLy342A2140411-ALmc55h8VF9c6xnIMzZR_oRoJYCaMQv4YNDc25eHTZhh87JCBitOhvxv4K2IAzfkew03XzdcrbdcYKaZYRd244UzHj8cBuU/s1600/Cal-Monjo_03.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5645847837970322050" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhyquirj5M2MfbqtZiuu1F4OLcpfcHnYhLy342A2140411-ALmc55h8VF9c6xnIMzZR_oRoJYCaMQv4YNDc25eHTZhh87JCBitOhvxv4K2IAzfkew03XzdcrbdcYKaZYRd244UzHj8cBuU/s400/Cal-Monjo_03.jpg" style="display: block; height: 400px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 247px;" /></a> <span style="font-size: 78%;">Detall de la porta d´arc de mig punt i el balcó</span></div>
<br />
<br />
<div align="center">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqMlIqeZa3vxuKYiLMR7XFl9piztNddj8MsbRcfGjGbspU_BfrLRSbu6k-ZJ4G8wneMDhFJadlggC-DXUAIdFKKZO-3l2jtSbITRcRa5tQgwDk6TOiTC6DP9DzQPyTl_LcdIAhx5Uv_8Q/s1600/Cal-Monjo_06.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5645847753147350834" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqMlIqeZa3vxuKYiLMR7XFl9piztNddj8MsbRcfGjGbspU_BfrLRSbu6k-ZJ4G8wneMDhFJadlggC-DXUAIdFKKZO-3l2jtSbITRcRa5tQgwDk6TOiTC6DP9DzQPyTl_LcdIAhx5Uv_8Q/s400/Cal-Monjo_06.jpg" style="display: block; height: 134px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" /></a><span style="font-size: 78%;">Inscripció al balcó de cal Monjo: LA TORRA DAN FON RUMEU</span> </div>
<br />
<div align="justify">
LES ESTACADES<br />
Fins fa unes dècades, el riu Llobregat feia dues meandres a l'entrada del delta, com a conseqüència de la disminució del pendent: un estava situat a Sant Boi i l'altre, anomenat la Marrada, transcorria entre el Prat i Cornellà, passant per darrere de la masia de Cal Monjo. Per aquests punts era on, normalment, es desbordava el riu. A partir de 1606 es van construir marges de defensa de terra que, al llarg d'uns 7 quilòmetres, transcorrien paral.lels al riu des de la demarcació de la Ribera fins a L´Estruch, però aquests marges, sovint, eren insuficients quan el riu es desbordava, provocant grans pèrdues, tant materials, com humanes. Per reforçar aquests dics, van començar a clavar grans estaques de fusta, d'uns 3 0 4 metres de longitud, que pretenien reforçar el terreny, en un intent desesperat de canalitzar el riu fins a la desembocadura, impedint les anomenades "sortides de mare". La masia de cal Monjo estava situada en una zona de "estacada", de manera que també era coneguda com torre de la Estacada.</div>
<br />
<div align="center">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGKhBJ6N8G2vs8q5IrFjaeIO1iX8igRVBK1JedvqcnFqZTghs94MGqhEBQq9dqBppFhysyvI8XOiPvygEvo9yFqyqtRps-27y5l2axaOqtfqeS3tt0_HdEk4r4WRzB_cjj_WDhOxFlGiM/s1600/Cal-Monjo_04.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5645847667217253890" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGKhBJ6N8G2vs8q5IrFjaeIO1iX8igRVBK1JedvqcnFqZTghs94MGqhEBQq9dqBppFhysyvI8XOiPvygEvo9yFqyqtRps-27y5l2axaOqtfqeS3tt0_HdEk4r4WRzB_cjj_WDhOxFlGiM/s400/Cal-Monjo_04.jpg" style="display: block; height: 278px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" /></a><span style="font-size: 78%;">Façana de cal Monjo amb restes de l´antic esgrafiat</span> </div>
<br />
<div align="justify">
PROPIETARIS<br />
Res sabem dels primers habitants de la primitiva masia de cal Monjo. El promotor de la masia actual, construïda l'any 1670, es deia Josep Romeu pel que era coneguda a Sant Boi com "Font Romeu". Anterior a aquesta denominació era la de Torre de la Estacada. L'any 1872 el propietari de Cal Monjo era Joan Ignasi Sostre. Després va anar canviant tant de propietaris com de masuvers: Francesc Pareres, Josep Parellada i finalment Josep Portillo i Julià i la seva esposa Antònia Puig Ginabreda, últims habitants de la masia. El nom de Cal Monjo sembla provenir d'una avantpassada de la família Portillo que posseïa una formació intel.lectual superior a l'habitual a la zona, de manera que era coneguda com la monja i, en conseqüència, el seu marit va ser anomenat el Monjo. L'actual propietari és Joan Marín i Giralt que utilitza les instal.lacions per guardar un ramat d'ovelles.</div>
<br />
<div align="justify">
<br />
<br />
<div align="justify">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzPbmuuUJxsDNav18bJH_d_KsU35oZiBRtmzvtnY-sMC_XV4Uq89X-LaQq7ExxbGOyoKWkteZqdnYhlFyvD-qus6SdUlbC5cUNh8cTtB-sHGih1ViaMdr32qZwZsm1ljEcmfv0pRqOE6I/s1600/Cal-Monjo_02.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5645847567378419730" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzPbmuuUJxsDNav18bJH_d_KsU35oZiBRtmzvtnY-sMC_XV4Uq89X-LaQq7ExxbGOyoKWkteZqdnYhlFyvD-qus6SdUlbC5cUNh8cTtB-sHGih1ViaMdr32qZwZsm1ljEcmfv0pRqOE6I/s400/Cal-Monjo_02.jpg" style="display: block; height: 226px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" /></a>PROTECCIÓ<br />
La masia de Cal Monjo es troba en l'actualitat deshabitada i en estat de ruïna. Tot i que es troba catalogada per l'Ajuntament del Prat de Llobregat com a element protegit d´"Arquitectura Residencial Rural", pendent d'un "estudi detallat sobre l'estat de solidesa de les parts a protegir", que mai arriba; el cert és que , entre tant, el seu futur no sembla ser altre que el de desaparèixer. Cal Monjo forma part del patrimoni històric, paisatgístic i arquitectònic del delta del Llobregat; de 500 anys de lluita de valents homes i dones contra un mitjà inhòspit, desagraït, cruel i, alhora, bell i seductor. El gran historiador Jaume Codina (1) escrivia: “Nosaltres som els hereus d´aquella massa que desfilà pel nostre aire i la nostra terra durant segles i segles. Aquí van viure, estimar i odiar. Aquí són, encara que no els veiem: som nosaltres mateixos, materialment. (...) No hauria estat possible la nostra modesta, minúscula ascensió, sense ells. Sense la seva pols i la seva suor, el seu amor i el seu odi” (2). Cal Monjo no només hauria d'estar protegida, hauria d'estar restaurada i formar part del nostre paisatge agrari durant, almenys, altres cinc-cents anys més. Crec que és una vergonya i un menyspreu als nostres avantpassats deixar que aquesta històrica masia s'ensorri en silenci, però, pel que sembla, ningú farà res per evitar-ho. Quàntes masies quedaran en peu al delta del Llobregat d'aquí a 50 anys? I si ens remuntem 100 anys, quedarà alguna?. La masia catalana forma part del patrimoni arquitectònic e històric de Catalunya, però les autoritats semblen haver-se oblidat d'elles; pitjor encara, si per casualitat s'enrecorden, és per expropiar-les per tal de poder dur a terme els seus extravagants plans urbanístics o immobiliaris. Ningú farà res per evitar-ho?<br />
<br />
<br /></div>
<br />
<br />
<br />
<div align="justify">
<span style="font-size: 85%;">NOTES:<br />(1). Per més informació podeu consultar l'entrada "Jaume Codina i Vilà" d'aquest mateix bloc.<br />(2). La gent del fang. Jaume Codina i Vilà. Pàgina 28.<br /><br />Referències:<br />- </span><a href="http://www.ca.wikipedia.org/"><span style="font-size: 85%;">www.ca.wikipedia.org</span></a><span style="font-size: 85%;">. Cal Monjo.<br />- Inventari d´edificació tradicional. Cal Monjo / Torre de l´Estacada.<br />- </span><a href="http://www.lannarie.blogspot.com/"><span style="font-size: 85%;">www.lannarie.blogspot.com</span></a><span style="font-size: 85%;">. Cal Monjo o Torre de l´Estacada (La Ribera)<br />- </span><a href="http://www.bestiolesdemarina.blogspot.com/"><span style="font-size: 85%;">www.bestiolesdemarina.blogspot.com</span></a><span style="font-size: 85%;">. Cal Monjo:500 anys d´història del delta s´ensorren.<br />- </span><a href="http://www.fundaciosigea.org/"><span style="font-size: 85%;">www.fundaciosigea.org</span></a><span style="font-size: 85%;">. La vida als masos del delta.<br />- L´agricultura al delta del Llobregat. Parca Agrari del Baix Llobregat. Diputació de Barcelona.<br />- Ateneu Familiar de Sant Boi de Llobregat (Febrer 1885-1969).<br />- Un flaix a la ciutat del Prat. Visita per a Mestres i professorat. 9 de setembre de 2008. El Prat de Llobregat.<br />- La gent del fang. Jaume Codina i Vilà.<br />- Infraestructures Pratenques. 965-1950. Joan Lluís Ferret i Pujol.</span></div>
</div>
Ramón Lasheras Garcíahttp://www.blogger.com/profile/10379088023951470095noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7272377207912756853.post-64476031482095507792013-02-11T17:32:00.007+01:002013-02-11T17:32:53.248+01:00La ruta del canal de la Dreta (3/3)<div align="justify">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3RBAeAXVVYef7nBZuqSVzKeVTqPy7ODlg3uTJWxIeyOjpmzwx-pFsBfnPVrSc1EpQSecTI08t3_0ofj3bTgCKBTYoc7NZcOZdnW0h26UU7mLZdP_Qo-YIU2cSpTr1rZgUXXedwwnOb9g/s1600/Canal-de-la-Dreta_Prat-Llob.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5644894920035099330" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3RBAeAXVVYef7nBZuqSVzKeVTqPy7ODlg3uTJWxIeyOjpmzwx-pFsBfnPVrSc1EpQSecTI08t3_0ofj3bTgCKBTYoc7NZcOZdnW0h26UU7mLZdP_Qo-YIU2cSpTr1rZgUXXedwwnOb9g/s400/Canal-de-la-Dreta_Prat-Llob.jpg" style="display: block; height: 400px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 272px;" /></a>EL TRAM FINAL<br />
Sens dubte, aquest tram d'uns tres quilòmetres de longitud que part dels jardins de Mon Racó i finalitza a la platja d´el Prat, és el més apropiat per al gaudiment i la contemplació. Encara que el cabal del canal ha baixat fins a convertir-lo en l'anomenada "séquia del Prat", el curs que segueix transcorre, en la seva totalitat, per una zona habilitada per al passeig a peu o en bicicleta. Durant el trajecte, molt transitat pels veïns de la població, podrem contemplar elements paisatgístics i arquitectònics de gran interès, com la granja modernista de la Ricarda (2), l'edifici de la Telegrafia -de Josep Puig i Cadafalch- i les restes de la caserna dels carabiners i del Semàfor, al costat de la desembocadura. I si encara us queden forces, podeu reprendre els passos fins al mirador d'avions i continuar el passeig fins a la platja del Prat, que enguany, a més, pot presumir de tenir l'esperada "Bandera blava". Espero que ho gaudiu, com jo ho he fet.<br />
<br />
Una salutació. </div>
<br />
<br />
<div align="justify">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9CtztUt-GSDM41v5i67s5LbSiBVRGuVNWlWfci11mv6yni_aUUBHC26TM_5JqmwPN8CI6MQAms00x_sbt37L-6PPB3UWIGTMod59pnTA0QuYcHJxlgVxPKnw9KZePyN0BoUW2Gszp4QM/s1600/Canal-de-la-Dreta_El-Prat-d.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5644894754319391986" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9CtztUt-GSDM41v5i67s5LbSiBVRGuVNWlWfci11mv6yni_aUUBHC26TM_5JqmwPN8CI6MQAms00x_sbt37L-6PPB3UWIGTMod59pnTA0QuYcHJxlgVxPKnw9KZePyN0BoUW2Gszp4QM/s400/Canal-de-la-Dreta_El-Prat-d.jpg" style="display: block; height: 400px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 270px;" /></a></div>
<br />
<div align="center">
<span style="font-size: 78%;">Séquia del Prat</span></div>
<br />
<div align="justify">
</div>
<br />
<div align="justify">
<span style="font-size: 85%;">NOTES:<br />(1). Per més informació sobre el Canal de la Dreta, podeu consultar l'entrada "El Canal de la Dreta", d'aquest bloc.<br />(2). Per a més informació sobre la granja de la Ricarda, podeu consultar l'entrada "La Granja de la Ricarda", d'aquest bloc.</span></div>
<br />
<br />
<div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWkXHevkid5I1rXcBONqH_b8AbxsQM5Znu7qDKQXSYjzzKiBfSAfW3RfnJ4jV-gKlwm8kSh3SKapga-YUSh30eBS-WNMXel-eWW3XhJCqJpB_YKhErPWyZ63l7tIJGOJ7Fvb_zyMwe4JY/s1600/Canal-de-la-Dreta_Prat-de-L.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5644894344351401138" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWkXHevkid5I1rXcBONqH_b8AbxsQM5Znu7qDKQXSYjzzKiBfSAfW3RfnJ4jV-gKlwm8kSh3SKapga-YUSh30eBS-WNMXel-eWW3XhJCqJpB_YKhErPWyZ63l7tIJGOJ7Fvb_zyMwe4JY/s400/Canal-de-la-Dreta_Prat-de-L.jpg" style="display: block; height: 220px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" /></a> </div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">Desembocadura del canal a la platja del Prat</span></div>
Ramón Lasheras Garcíahttp://www.blogger.com/profile/10379088023951470095noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7272377207912756853.post-78156077597284103722013-02-11T17:31:00.004+01:002013-02-11T17:31:21.853+01:00La ruta del canal de la Dreta (2/3)<div align="justify">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8j9r7VsPM5RCWo6gKw8qe7qf7origAtaP2zdsQ-viskc1LOcBGPlJNW0_s7v55NN0POSw-FbL4vpnrkkZRYk_fOqEGqcrnIWT4-3AVMOHl4l8L2Kw7azqFnKjAklsdGrvb2Xj1qtTTgo/s1600/Canal+de+la+Dreta_Sant+Boi_01.JPG"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5643745004862365554" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8j9r7VsPM5RCWo6gKw8qe7qf7origAtaP2zdsQ-viskc1LOcBGPlJNW0_s7v55NN0POSw-FbL4vpnrkkZRYk_fOqEGqcrnIWT4-3AVMOHl4l8L2Kw7azqFnKjAklsdGrvb2Xj1qtTTgo/s400/Canal+de+la+Dreta_Sant+Boi_01.JPG" style="display: block; height: 400px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 272px;" /></a>SANT BOI DE LLOBREGAT<br />
Un cop arribats a aquesta població començaran les dificultats ja que el canal travessa el centre urbà, apareixent i desapareixent com el Guadiana, fins a desembocar al Parc Agrari del Baix Llobregat. Nosaltres haurem de continuar per l'antiga BV2002 que ara rep el nom d'avinguda de Barcelona i després carrer de Soler; deixarem a la nostra esquerra l'estació de FGC "Molí Nou. Ciutat Cooperativa" i continuarem avançant pel carrer del Doctor Antoni Pujades, que passa pel costat del parc sanitari de salut mental "Sant Joan de Déu" i s'endinsa en el centre urbà. En la intersecció amb el carrer Carles Martí i Vila haurem de continuar a la nostra esquerra, en direcció a l'estació de FGC "Sant Boi". Un cop aquí, el canal passa sota l'estació de tren i desapareix al Parc Agrari, fent impossible el seu seguiment, de moment ...</div>
<br />
<div align="center">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHtQZTGcAMx_nkypQoc2hbZiw-lhIV_7RSt_h5jLzqL_Uwh75hKmgSZ0kuBGUGQw0HzQ5CwPuMDwyLCegXlYCseM7ycgE6cOBHvI08M4zw57TmNZ6Bh-bIvuzhsMLPKrh75cfgfHxfDx0/s1600/Canal+de+la+Dreta_Sant+Boi_02.JPG"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5643744778197537986" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHtQZTGcAMx_nkypQoc2hbZiw-lhIV_7RSt_h5jLzqL_Uwh75hKmgSZ0kuBGUGQw0HzQ5CwPuMDwyLCegXlYCseM7ycgE6cOBHvI08M4zw57TmNZ6Bh-bIvuzhsMLPKrh75cfgfHxfDx0/s400/Canal+de+la+Dreta_Sant+Boi_02.JPG" style="display: block; height: 400px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 249px;" /></a> <span style="font-size: 78%;">Comporta al Canal de la Dreta. Sant Boi de Llobregat</span></div>
<br />
<div align="justify">
Nosaltres continuarem pel carrer Josep Torras i Bages, a la nostra dreta, i després girarem a l'esquerra pel carrer Avinguda Maria Girona fins a convergir amb el carrer Hospital, on podrem fer una parada històric-cultural per visitar les termes romans privades més ben conservades de Catalunya, que daten del segle II, i el museu de Sant Boi, situat a escassos metres.</div>
<br />
<div align="justify">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiA97eAvwK9UCXTWWpefI1oEAEE8d_QaAdxlROiLdbg5jRGBiKzl09-vvcirwMHIQRCepnNtxwdPapH-igfUAgIafLrfeDiNoQrzSlT8pyUut2VVbDAgIHTt8Nn8WId8tvNHXHAtMancmE/s1600/Canal+de+la+Dreta_Sant+Boi_03.JPG"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5643744620996357314" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiA97eAvwK9UCXTWWpefI1oEAEE8d_QaAdxlROiLdbg5jRGBiKzl09-vvcirwMHIQRCepnNtxwdPapH-igfUAgIafLrfeDiNoQrzSlT8pyUut2VVbDAgIHTt8Nn8WId8tvNHXHAtMancmE/s400/Canal+de+la+Dreta_Sant+Boi_03.JPG" style="display: block; height: 400px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 260px;" /></a>Un cop alimentat l'intel • lecte i emplenada la cantimplora, vorejarem la plaça de Can Terelló i continuarem pel carrer de Bonaventura Calopa fins a la confluència amb el carrer de Mossèn Pere Tarrés, que haurem de seguir a la nostra esquerra, travessant la carretera de la Santa Creu de Calafell fins al carrer Saragossa (darrere d'una coneguda casa de cotxes). Continuarem per aquest carrer fins arribar a una calçada, a l'altura del carrer València, que parteix, a la nostra esquerra, sota la C-245, en direcció a "Camí de Cal Penyasco. Garden L'Aralia". Per fi ens haurem endinsat al Parc Agrari del Baix Llobregat i hem retrobat al fugisser canal de la Dreta.</div>
<br />
<div align="center">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiB1JuN3jgPPIiZunNlxftQEvLsaIlN3GGFwBqlFu8HYnn1z_oMkP407ZqL9xl3CjdyDOB-BrLY-fBlcNYRPMh9erpGrXlmxCvRr8V77bTTSa5xOghTI_uRYv-R9HvHa7MvXcUkBEKX2fc/s1600/Termes+de+Sant+Boi.JPG"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5643744378856114770" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiB1JuN3jgPPIiZunNlxftQEvLsaIlN3GGFwBqlFu8HYnn1z_oMkP407ZqL9xl3CjdyDOB-BrLY-fBlcNYRPMh9erpGrXlmxCvRr8V77bTTSa5xOghTI_uRYv-R9HvHa7MvXcUkBEKX2fc/s400/Termes+de+Sant+Boi.JPG" style="display: block; height: 249px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" /></a><span style="font-size: 78%;"> Termes de Sant Boi</span></div>
<br />
PARC AGRARI DEL BAIX LLOBREGAT<br />
<div align="justify">
De nou ha aparegut el canal de la Dreta, amb el cabal d'aigua ara més reduït per les múltiples derivacions a les quals s'ha vist sotmès. Seguim pel camí de cal Jové, perdent de nou de vista al canal, i girem després, a la nostra dreta, pel camí de cal Penyasco, on la masia del mateix nom s'aixeca imponent a la nostra esquerra. Continuarem avançant, deixant enrere la masia de cal Maurici i de cal Tombarella, on girarem de nou a la nostra dreta per retrobar-nos de nou, a uns cent metres, amb la històrica conducció de reg, que discorre ara perpendicular al nostre trajecte. Continuem avançant fins retrobar-nos amb el camí de cal Jove, paral.lel a l'autopista de Pau Casals i a la carretera del Prat (C 31c), que haurem d´agafar a la nostra esquerra, en direcció al Prat de Llobregat. En arribar a la bifurcació prendrem el ramal de l'esquerra, "Camí de can Ferrers", on, a uns cinquanta metres, tornarem a retrobar-nos amb el canal que discorre a la nostra esquerra, entre camps de conreu, passa sota els nostres peus i realitza un gir a l'esquerra per desaparèixer, poc després, sota les autopistes. Seguim avançant per l'Anella Verda del Prat fins a la intersecció, on girem a la dreta, igual que en la següent intersecció, fins al camí del Sorral que discorre paral.lel al riu, sota el pont de l'Autopista de Pau Casals. S'haurà de seguir aquesta via, a la nostra dreta, fins a l'entrada de l'aparcament, on agafarem el desviament que neix a la nostra esquerra, paral.lel al riu. Abans d'arribar al pont de l'autovia de Castelldefels ens desviarem a la dreta cap a "El Prat Nucli urbà" fins travessar el pont del ferrocarril, on ens endinsarem, a la nostra dreta, al nucli urbà, per l'avinguda Josep Anselm Clavé. Continuarem sense tornar a veure el canal fins endinsar-nos en la zona agrària.<br />
</div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7XsrNYrZ7cEPrTkDuSr0avvRbNRK62POD50abH-MgyTt6YL-LmYDUrQR-2CT6yIx6N8nyuY_XnEyO0l9W0mDeCa5Vs9YVRHmqu1trnKYW6l-PwwjH7IhVsG5BynDL_qjDg9m8KVAxV3E/s1600/Canal+de+la+Dreta_Sant+Boi_04.JPG"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5643744052670752482" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7XsrNYrZ7cEPrTkDuSr0avvRbNRK62POD50abH-MgyTt6YL-LmYDUrQR-2CT6yIx6N8nyuY_XnEyO0l9W0mDeCa5Vs9YVRHmqu1trnKYW6l-PwwjH7IhVsG5BynDL_qjDg9m8KVAxV3E/s400/Canal+de+la+Dreta_Sant+Boi_04.JPG" style="display: block; height: 249px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7XsrNYrZ7cEPrTkDuSr0avvRbNRK62POD50abH-MgyTt6YL-LmYDUrQR-2CT6yIx6N8nyuY_XnEyO0l9W0mDeCa5Vs9YVRHmqu1trnKYW6l-PwwjH7IhVsG5BynDL_qjDg9m8KVAxV3E/s1600/Canal+de+la+Dreta_Sant+Boi_04.JPG"></a><br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7XsrNYrZ7cEPrTkDuSr0avvRbNRK62POD50abH-MgyTt6YL-LmYDUrQR-2CT6yIx6N8nyuY_XnEyO0l9W0mDeCa5Vs9YVRHmqu1trnKYW6l-PwwjH7IhVsG5BynDL_qjDg9m8KVAxV3E/s1600/Canal+de+la+Dreta_Sant+Boi_04.JPG"><div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</a><div style="text-align: justify;">
EL SALT DE LA MOSSET</div>
<div style="text-align: justify;">
Si la curiositat ens embarga, podem fer un parèntesi en el nostre recorregut per visitar el Salt de la Mosset, encara que no és recomanable, ja que suposaria una desviació del nostre trajecte d'uns 2,5 quilòmetres i travessar un camí pràcticament intransitable. En el Salt de la Mosset podem observar l'antiga casa del zelador i la bifurcació del canal en dos ramals: un de més petit, que rep el nom de "regadora superior" i el mateix canal de la dreta, que continua el seu trajecte endinsant-se en el terme municipal. Per arribar aquí hem de prendre el carrer Major, que parteix a la nostra dreta des de l'avinguda Josep Anselm Clavé, travessar l'autovia pel pont elevat i creuar el pàrquing del centre comercial, fins arribar al camí que discorre paral.lel a la part posterior. Seguirem aquesta calçada, a la nostra esquerra, i després el camí de terra que discorre al costat de la sèquia fins arribar al salt de la Mosset. Un cop visitat, hem de tornar sobre els nostres passos, fins a l'avinguda Josep Anselm Clavé. </div>
<br />
<div align="center">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6F2vhDNETO1UMuC0AYZh-2XoNhqGfowwWBtg79Cea9sozMFZiO9BwdochopTPY75q_FaIH5FqjgrcZ62x6JdE5v5-gbJmkrPnUps60dqD4GkBXmPPvbc3gC3JaSRcwzCy5lotWPGvk00/s1600/Canal+de+la+Dreta_Salt+de+la+Mosset_01.JPG"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5643743791772006242" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6F2vhDNETO1UMuC0AYZh-2XoNhqGfowwWBtg79Cea9sozMFZiO9BwdochopTPY75q_FaIH5FqjgrcZ62x6JdE5v5-gbJmkrPnUps60dqD4GkBXmPPvbc3gC3JaSRcwzCy5lotWPGvk00/s400/Canal+de+la+Dreta_Salt+de+la+Mosset_01.JPG" style="display: block; height: 270px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" /></a> <span style="font-size: 78%;">Salt de la Mosset, al Canal de la Dreta</span></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
EL PRAT DE LLOBREGAT<br />Avancem per l'avinguda Josep Anselm Clavé, girem a l'esquerra pel carrer Major i després a la dreta pel carrer del doctor Soler i Torrens fins a la avinguda del canal que parteix, des del parc del Fondo d'en Peixo , a la nostra esquerra. Seguim el primitiu recorregut del canal, ara soterrat, fins a l'avinguda Verge de Montserrat, on haurem de continuar a la nostra esquerra fins al carrer coronel Sant Feliu. Avancem a la nostra dreta, fins travessar l'avinguda Onze de setembre, que ens deixarà als jardins de Món Racó. Des d'aquí, continuarem el recorregut final del canal fins a la desembocadura, sense perdre´l ja més de vista.</div>
Ramón Lasheras Garcíahttp://www.blogger.com/profile/10379088023951470095noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7272377207912756853.post-75199397951683012682013-02-11T17:29:00.001+01:002013-02-11T17:29:07.610+01:00La ruta del canal de la Dreta (1/3)<div align="justify">
La ruta del Canal de la Dreta transcorre a través d'uns 20 quilòmetres, travessant les poblacions de Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Sant Boi i Prat de Llobregat. És una ruta pensada per a un públic adult, no per la dificultat que comporta, sinó per transcórrer, durant una gran part del recorregut, propera a vies urbanes transitades. Només el tram final, d'uns tres quilòmetres de longitud, permet gaudir-ne en família a través dels carrils habilitats per al passeig, a peu o en bicicleta, on no trobarem a faltar bancs on descansar, ni fonts on calmar la set. (1).</div>
<br />
<div align="center">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrLum-oMKE2ScPll38c6ljNlF7d8sUbAGOEgKDKzRDjgxD9d1DtL0_6nyvp85mIrYYIOY88IBp0bI5PDGLxr6rAi-uj-mIaK4z0D4g5QTgd-jP6Ml3XqEYDYjjaeOZVdDHn8uya8-FOUQ/s1600/Canal+de+la+Dreta_Sant+Vicen%25C3%25A7_01.JPG"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5643280788805197970" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrLum-oMKE2ScPll38c6ljNlF7d8sUbAGOEgKDKzRDjgxD9d1DtL0_6nyvp85mIrYYIOY88IBp0bI5PDGLxr6rAi-uj-mIaK4z0D4g5QTgd-jP6Ml3XqEYDYjjaeOZVdDHn8uya8-FOUQ/s400/Canal+de+la+Dreta_Sant+Vicen%25C3%25A7_01.JPG" style="display: block; height: 235px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" /></a><span style="font-size: 78%;">Masia "Propietat del Canal de la Dreta". Lloc de captació d´aigüa del riu</span></div>
<br />
El punt de partida és l'estació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) del municipi de Sant Vicenç dels Horts, que té el mateix nom que la població. Descendim pel carrer Josep Anselm Clavé fins a trobar la carretera BV 2002, voregem la rotonda i agafem la sortida que part en direcció "Sant Boi de Llobregat. Colònia Güell ". Passat el pont, ens desviem cap a un camí de terra que discorre a la nostra esquerra, paral.lel a la riera. Passejarem uns minuts entre camps de fruiters i horts fins arribar a una bifurcació on continuarem a la nostra esquerra, passarem sota l'autopista A2 i les vies del tren i arribarem a una petita masia blanca "Propietat del Canal de la Dreta del Llobregat", des d'on part aquest canal. Podem aprofitar per acostar-nos al riu i després reprendrem els nostres passos fins al pont de la riera, des d'on continuarem a la nostra esquerra, en direcció Sant Boi de Llobregat. <br />
<br />
<div align="center">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiToL0VVkJx0dqJmkJnqrT1JordxBg7vdcbI_L_zOaaXBDeErUGiqCGA6EhTlsqlCOcyI0UPt4wx7YNyw6FbkakccCZ-JeMiveOEtANhhzufUbniyKdzAAQF7qoLENLoIj0KRZP6hQGS80/s1600/Canal+de+la+Dreta_Sant+Vicen%25C3%25A7_02.JPG"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5643280567591046866" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiToL0VVkJx0dqJmkJnqrT1JordxBg7vdcbI_L_zOaaXBDeErUGiqCGA6EhTlsqlCOcyI0UPt4wx7YNyw6FbkakccCZ-JeMiveOEtANhhzufUbniyKdzAAQF7qoLENLoIj0KRZP6hQGS80/s400/Canal+de+la+Dreta_Sant+Vicen%25C3%25A7_02.JPG" style="display: block; height: 400px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 310px;" /></a> <span style="font-size: 78%;">Canal de la Dreta a la població de Sant Vicenç dels Horts</span></div>
<br />
<div align="justify">
El Canal de la Dreta discorre paral.lel a la carretera de Sant Boi (BV 2002) fins a arribar a aquesta població. És fàcil de seguir per l'espessa arbreda que creix en els seus marges. Però anem a pams, la nostra primera trobada amb el canal es produirà passada l'estació de servei "Les Palmeres", al marge esquerre de la carretera. Podem desviar uns 400 metres en direcció al riu i contemplar l'important cabal que arrossega en el seu inici. Després, continuarem en direcció a Sant Boi, travessant el terme municipal de Santa Coloma de Cervelló.</div>
<br />
<div align="center">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFVT9SQ3rgQLqObd4egsPXSgNoJUykDgjlNNDIp1rm-PU8YNub1wtg0J6vDYok1bIssuVBkzCGgChT-PgtneLmgjAGt_UzU_NZk176uWPH6GVTnjh6mrtMDuqCMNBzytI57HhN9ltDKPM/s1600/Canal+de+la+Dreta_Sta+Coloma+Cervello_01.JPG"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5643280251501568434" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFVT9SQ3rgQLqObd4egsPXSgNoJUykDgjlNNDIp1rm-PU8YNub1wtg0J6vDYok1bIssuVBkzCGgChT-PgtneLmgjAGt_UzU_NZk176uWPH6GVTnjh6mrtMDuqCMNBzytI57HhN9ltDKPM/s400/Canal+de+la+Dreta_Sta+Coloma+Cervello_01.JPG" style="display: block; height: 277px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" /></a> <span style="font-size: 78%;">Camps de conreu, al costat del Canal de la Dreta</span></div>
<br />
SANTA COLOMA DE CERVELLÓ<br />
<div align="justify">
A l'alçada de l'estació dels FGC de Santa Coloma de Cervelló vorejarem la rotonda i prendrem la sortida del mitjà, un camí de servei del Parc Agrari del Baix Llobregat que discorre, menys transitat , a l'esquerra del canal. Durant aquesta part del trajecte, que en alguns trams està canalitzat, podem observar un petit salt d'aigua, comportes de transvasament i, com sempre, la rica horta del nostre delta. A la nostra dreta ens impressionarà el castell "encantat" de Torre Salvana, la torre data del segle X. Passats uns metres, agafarem el desviament que trobem a la nostra dreta per reprendre la BV 2002, a l'altura de l'estació "Colònia Güell" dels FGC.</div>
<br />
<div align="center">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhH0x6lBtfeFcloinwDdaiB_EyRWgXZQQX1HyZsAKuaysZA03jKNON5DLs9uDn5HgOStp1dZLEtYN82YpPuazcyiSf8pd3ppjnw7zvVEHVjoFR-gqbrPo9Whaf7g4WXLXDglvE7ZHY4Clo/s1600/Canal+de+la+Dreta_Sta+Coloma+Cervello_02.JPG"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5643279992589103218" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhH0x6lBtfeFcloinwDdaiB_EyRWgXZQQX1HyZsAKuaysZA03jKNON5DLs9uDn5HgOStp1dZLEtYN82YpPuazcyiSf8pd3ppjnw7zvVEHVjoFR-gqbrPo9Whaf7g4WXLXDglvE7ZHY4Clo/s400/Canal+de+la+Dreta_Sta+Coloma+Cervello_02.JPG" style="display: block; height: 238px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" /></a><span style="font-size: 78%;"> Diferents imatges del Canal de la Dreta, a la població de Santa Coloma de Cervelló</span></div>
<br />
<div>
<div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgVj7nJZ599jI5a43QvgT8ltt9JdB9Rfsi7KUmpzYITPadGAKsquJZyxNRGD1lKHIolv-dRDhzJMtiZePJ4z2JV3IqjROHSBOBRrbJOzARay2Imsj3BVQheZ_uXCc_wTR1-esK8-OtdR4/s1600/Canal+de+la+Dreta_Sta+Coloma+Cervello_03.JPG"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5643279845334891378" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgVj7nJZ599jI5a43QvgT8ltt9JdB9Rfsi7KUmpzYITPadGAKsquJZyxNRGD1lKHIolv-dRDhzJMtiZePJ4z2JV3IqjROHSBOBRrbJOzARay2Imsj3BVQheZ_uXCc_wTR1-esK8-OtdR4/s400/Canal+de+la+Dreta_Sta+Coloma+Cervello_03.JPG" style="display: block; height: 400px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 272px;" /></a> </div>
<br />
<div>
<div align="center">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkjDAHIBXOdXn8TYoWxBWruTl64xDFrLknY-TLQ-_2ZHPh7SqmQIVvjOebeufMmCJ0JJ-1dR8D-A6urV2iHjakUycObCYogYiSC1iNgjmvwcW1ZW5tlBOOdxaEvhyphenhyphenJ6infG1yrWW4OsWw/s1600/Canal+de+la+Dreta_Sta+Coloma+Cervello_04.JPG"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5643279683497423154" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkjDAHIBXOdXn8TYoWxBWruTl64xDFrLknY-TLQ-_2ZHPh7SqmQIVvjOebeufMmCJ0JJ-1dR8D-A6urV2iHjakUycObCYogYiSC1iNgjmvwcW1ZW5tlBOOdxaEvhyphenhyphenJ6infG1yrWW4OsWw/s400/Canal+de+la+Dreta_Sta+Coloma+Cervello_04.JPG" style="display: block; height: 255px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" /></a> <span style="font-size: 78%;">Sistema de comportes i derivació del canal cap a sèquies de regadiu</span></div>
<br />
<br />
<div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJf223XEg6VUrlpTSp4k4PTjSrbemhV4x0C9rklG5f0vndNnOPVr5R4pk-0zQ9BvHUpCv5HQI2gyx2Uhr-vPgbUN11mI9_nMtNj-SfjRV3GQi5CCqrttLgz5R92OL9X4eTd_Z9rFiIwUM/s1600/Canal+de+la+Dreta_Sta+Coloma+Cervello_05.JPG"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5643279535977880434" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJf223XEg6VUrlpTSp4k4PTjSrbemhV4x0C9rklG5f0vndNnOPVr5R4pk-0zQ9BvHUpCv5HQI2gyx2Uhr-vPgbUN11mI9_nMtNj-SfjRV3GQi5CCqrttLgz5R92OL9X4eTd_Z9rFiIwUM/s400/Canal+de+la+Dreta_Sta+Coloma+Cervello_05.JPG" style="display: block; height: 400px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 321px;" /></a> </div>
<br />
<div>
<div>
<div align="center">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiM6Hq9Ivv-nXaqpYiHxgt6TUtv-d6T9ajnfCmZJc7aj56jN_9us1U14YXCx7A8-ilu7j4SbUcifnyrNHjq3p_hYYk206bKIcddd5sg7QFA3nFRk8ifxxzjtTp5Mx_m5PtxNsFchPKlU8w/s1600/Castell+de+Torre+Salvana.JPG"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5643279376316707378" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiM6Hq9Ivv-nXaqpYiHxgt6TUtv-d6T9ajnfCmZJc7aj56jN_9us1U14YXCx7A8-ilu7j4SbUcifnyrNHjq3p_hYYk206bKIcddd5sg7QFA3nFRk8ifxxzjtTp5Mx_m5PtxNsFchPKlU8w/s400/Castell+de+Torre+Salvana.JPG" style="display: block; height: 261px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" /></a> <span style="font-size: 78%;">Castell de Torre Salvana. Santa Coloma de Cervelló</span></div>
<br />
<br />
<div align="justify">
COLÒNIA GÜELL<br />
Podem fer un parèntesi en el nostre itinerari per visitar la Colònia Güell, declarada conjunt Històric-Artístic d'interès. Hi destaca el grandiós recinte fabril, el recinte residencial i, sobretot, la Cripta Gaudí, una de les obres més representatives del genial arquitecte Antoni Gaudí. Un cop acabat el parèntesi turístic reprendrem la marxa fins al proper Sant Boi de Llobregat.</div>
<br />
<br />
<div align="center">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiS2wIAtSzpP3vUkuiYM55eS80v9-1QV10Oksm0pTKg8JH0EsyjGVaNCWDEy5yF-8HMLDCAVM56HZL6a9gQxFfglF7P4LuoECpt5wgQGDKwYD0CvQIYSjjiWMUMQ5vNbNlsu6Z0x50zr3U/s1600/Cripta+de+Gaudi.JPG"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5643279222176200898" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiS2wIAtSzpP3vUkuiYM55eS80v9-1QV10Oksm0pTKg8JH0EsyjGVaNCWDEy5yF-8HMLDCAVM56HZL6a9gQxFfglF7P4LuoECpt5wgQGDKwYD0CvQIYSjjiWMUMQ5vNbNlsu6Z0x50zr3U/s400/Cripta+de+Gaudi.JPG" style="display: block; height: 218px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" /></a> <span style="font-size: 78%;">Cripta de Gaudí, a la Colònia Güell</span></div>
<br />
<br />
<div>
</div>
<br />
<br />
<div>
</div>
<br />
<br />
<div align="justify">
<span style="font-size: 85%;">NOTES:</span></div>
<br />
<br />
<div align="justify">
<span style="font-size: 85%;">(1). Per a més informació acerca del Canal de la Dreta, podeu consultar l´entrada "El Canal de la Dreta", d´aquest mateix bloc.</span></div>
<br />
<br />
<div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
Ramón Lasheras Garcíahttp://www.blogger.com/profile/10379088023951470095noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7272377207912756853.post-85467889891051300262013-02-11T17:26:00.003+01:002013-02-11T17:26:46.407+01:00El canal de la Dreta<div align="justify">
</div>
<div align="justify">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKO2DTH0bjfCYc4bu_727867cQgrSM3SKqN2ro_gMhoIVpp0b9A_6IV_lDbZ1G8OvW-Xy7W5bcix79qdIgNbIuUs459rdOZ83Ton3vx6uPfMEQCWbtONGoeVDjIyuTEUyYUww4eDZTKXU/s1600/Canal-de-la-Dreta_Prat-de-L.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5641435829017342322" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKO2DTH0bjfCYc4bu_727867cQgrSM3SKqN2ro_gMhoIVpp0b9A_6IV_lDbZ1G8OvW-Xy7W5bcix79qdIgNbIuUs459rdOZ83Ton3vx6uPfMEQCWbtONGoeVDjIyuTEUyYUww4eDZTKXU/s400/Canal-de-la-Dreta_Prat-de-L.jpg" style="cursor: pointer; display: block; height: 400px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 272px;" /></a>El Canal de la Dreta, juntament amb el descobriment de les aigües artesianes i les lleis desamortitzadores impulsades per Juan Álvarez Méndez (Mendizábal) i Pasqual Madoz, han estat els elements que més influència han tingut en la transformació econòmica, social i física del delta del Llobregat. Fins a finals del segle XIX, al delta es practicava una agricultura de secà, extensiva i amb pocs excedents, on destacaven els cereals, alguns llegums i fruiters, i la vinya. El canvi de propietat de les terres i l'accés a l'aigua de reg van acabar amb el sistema tradicional de subsistència i van donar pas a una agricultura intensiva de regadiu, basada principalment en productes de l'horta, fruiters i, ocasionalment, arròs. El delta del Llobregat es va convertir en el principal proveïdor de verdures i hortalisses de la ciutat de Barcelona i a partir de 1919 la seva producció va arribar als mercats europeus.<br />
EL CANAL DE LA DRETA DEL RIU LLOBREGAT<br />
El Canal de la Dreta del Riu Llobregat neix a Sant Vicenç dels Horts, entre la riera de Torrelles i el torrent de Roure, i transcorre, paral.lel al riu, durant prop de 16 quilòmetres, travessant les poblacions de Santa Coloma de Cervelló, Sant Boi i el Prat de Llobregat; on desemboca prop de la llacuna de la Ricarda. Aprofita l'aigua sobrant del canal de la Infanta, situat aigües amunt, i transporta un cabal aproximat d'uns 1.300 litres per segon. Va ser inaugurat el 1859 i la seva construcció va comportar la posada en marxa d'una extensa infraestructura de sèquies menors de regadiu i desguàs, que es reparteix per gran part del delta.<br />
ETAPA INICIAL (1819-1855)<br />
El diari de Barcelona, en la seva edició del dia 3 maig 1817, va informar d'una convocatòria de reunió per tal de recuperar un antic projecte de canalització que pretenia portar aigua del riu a les poblacions del delta del Llobregat i a la mateixa capital. Després de diverses reunions i constants desavinences entre propietaris i colons, es van iniciar les obres de construcció del Canal de la Infanta (1817-1820), que regaria les terres situades al marge esquerre del riu. Els treballs de construcció del Canal de la Dreta del Riu Llobregat, molt més tardans, es van iniciar el 1819 i havien d´abastar fins al municipi de Castelldefels, però el projecte no va prosperar a causa dels elevats costos de construcció i les inundacions esdevingudes en 1820, que van destruir part dels treballs realitzats i van endarrerir, cinquanta anys, la definitiva posada en marxa del projecte.<br />
PROCÉS DE CONSTRUCCIÓ<br />
POSADA EN MARXA (1855-1866)<br />
El 6 de desembre de 1855, S.M. la reina Isabel II va atorgar a Eusebi Soler la concessió de "construir el Canal de Reg de la Dreta del Llobregat, declarant l´obra d'utilitat pública" ( 1). Els treballs es van reiniciar el 1856, però es van veure ralentits per l'elevat cost econòmic i per la reducció del cabal atorgat, que va passar a ser de 1500 litres / segon front a la concessió Reial de 3500 litres / segon; aquest fet impossibilitaria l'extensió del reg als municipis de Gavà, Viladecans i Castelldefels. L'any 1859 va tenir lloc la inauguració de l'obra i el reg de les primeres hectàrees, però la seva finalització no es produiria fins a 1866. El 28 de febrer de 1863 es va aprovar el primer Reglament d'ús, que decretava l'establiment d'un Sindicat de Reg per salvaguardar les seves bases. Entre els seus articles referits a sanitat, que ara ens semblen absurds, podem llegir:<br />
"Article 34. Prohibicions generals. Ningú no pot llençar al canal o sèquies, escombraries, runes, animals morts, deixalles ni altres objectes, siguin de la classe que siguin (...) "<br />
"Art .35. Ningú pot banyar-se, tampoc les cavalleries, ni espècie alguna de bestiar; rentar roba ni altres objectes al canal o sèquies; tenyir ni embrutar l'aigua dels mateixos i les seves divisions sota cap pretext (...) "<br />
PRIMERES DIFICULTATS I DECLIVI (1866-1874)<br />
Durant els primers anys de funcionament, el canal de la Dreta del Llobregat va ser un focus permanent d'insalubritat a causa dels deficients acabats dels ramals i la falta de manteniment. La manca de col.lectors de desguaç va incidir en l'aparició de zones d'estancament d'aigües, provocant la proliferació de malalties i el consegüent malestar entre la població. D'altra banda, la manca de rendibilitat del projecte, que havia vist reduït el seu cabal inicial, va portar als hereus d'Eusebi Soler a demanar l'estatalització del canal.<br />
ESTATALITZACIÓ I MODERNITAT (1874 en endavant)<br />
L'any 1874, el Canal de la Dreta va passar a ser propietat de l'Estat que va traspassar la seva explotació a la Prefectura d'Obres Públiques de Barcelona. Es van dur a terme canals subsidiaris, que van duplicar el nombre d'hectàrees, però la manca d'inversió va fer que perduressin els problemes anteriors. Una nota, publicada l'any 1894 al diari La Vanguardia (2), denunciava: "El terme municipal de la veïna vila del Prat del Llobregat, que des de la instal.lació del Canal de la Dreta ve patint d'una manera cada vegada més alarmant de febres intermitents, a causa de no haver tingut en compte en la seva construcció a dotar al país dels corresponents desguassos, necessaris a causa de les consegüents filtracions del Canal i de les filloles de reg, com també l'aigua sobrant d'aquest, està amenaçat, una vegada més, de veure augmentada la semi-inundació dels seus terrenys. (...) Fins ara no sabem que (la) autoritat hagi pres providència alguna, cridem l'atenció sobre aquest particular a fi d'evitar noves calamitats al país. "<br />
El descontentament dels usuaris i de la població, unit a la manca d'interès emprenedor de la Prefectura d'Obres Públiques de Barcelona, va fer que, l'any 1896, la concessió del canal passés a ser exercida pel Sindicat de Regants del Canal de la Dreta i posteriorment (1989-1990) per la Comunitat de Regants del Canal de la Dreta del Llobregat, que ostenta la seva explotació en l'actualitat. Els plans de present i futur preveuen que el seu cabal sigui, progressivament, aportat a partir de les aigües regenerades per les Estacions Depuradores d'Aigües Residuals (EDAR) de Sant Feliu i Prat de Llobregat.<br />
<br />
El Canal de la Dreta del Riu Llobregat segueix alimentant, des de fa més de 150 anys, part de l'excel.lent horta del Baix Llobregat, encara que la superfície de terreny dedicada a l'agricultura ha disminuït de forma alarmant. A dia d'avui, encara podem passejar per les seves ribes i gaudir de la contemplació d'aquesta artèria vital; però hem de romandre sempre alerta, perquè el fantasma de l'especulació constructora sempre volarà sobre aquest recés d'història. Molts trams han estat ja engolits per la creixent demanda d'espai urbà i molts altres perillen, sota el pes de futurs projectes urbanístics. El nostre deure és conservar aquesta part del nostre patrimoni per a les generacions futures i, per què no, adequar-lo per a l'ús i gaudiment present.<br />
<br />
<br />
<br />
<span style="font-size: 85%;">Notes:<br />(1). Prat de Llobregat. (Assaig històric). Edició facsímil. Pare Andreu de Palma. (Pàg. 317-319).<br />(2). Diari La Vanguardia. Dimarts, setembre 18, 1894. Pàg. 3<br /><br /><br />Referències:<br />- El Canal de la Dreta del Llobregat, paisaje y biodiversidad en el espacio metropolitano de Barcelona (España). Atelier. Nº 3. Jaume Sans, Josep Mª Panareda.<br />- La formació d´una ciutat. El Prat de Llobregat. Marga Gómez Inglada. Arxiu Municipal del Prat de Llobregat.<br />- Prat de Llobregat (Ensayo histórico). Edició Facsímil. Pare Andreu de Palma.<br />- L´agricultura, agent de transformació del delta del Llobregat. Irma Fabró. 30 de maig de 1997.<br />- Revista de Obras Públicas Fundada y sostenida por el Cuerpo Nacional de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos. Breves consideraciones sobre pantanos y canales de riego en la provincia de Barcelona. Madrid, 10 de agosto de 1899.<br />- Una visión histórica de las principales sequías registradas en el Bajo Llobregat (1812-1950). Josep Ferret i Pujol. Comunitat Usuaris Aigües Delta Llobregat.<br />- www.3cat24.cat. 23-08-2005. Prohibeixen a pagesos del canal dret del Llobregat regar amb aigua del riu arran de la sequera.<br />- www.enciclopedia.cat. Canal de la dreta del Llobregat.<br />- Breves apuntes para la topografía médica del Prat de Llobregat. Segimon Salgot Balcells. El Prat de Llobregat de fa un segle segons una topografía médica. 1904. Víctor Marí Balcells- Pere Vallribera i Puig.<br />- Una visión histórica de las principales sequías registradas en el Bajo Llobregat (1812-1950). Josep Ferret i Pujol. Comunitat Usuaris Aigües Delta Llobregat.<br />- www.bestiolesdemarinablogspot.com. El Canal de la Dreta del Llobregat. Jaume Sans Margenet.<br />- La Vanguardia. 17 de junio de 1893. Página 1.<br />- La Vanguardia. Martes 18 de septiembre de 1894. Pág. 3.</span></div>
Ramón Lasheras Garcíahttp://www.blogger.com/profile/10379088023951470095noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7272377207912756853.post-43987557805507335242013-02-11T17:25:00.003+01:002013-02-11T17:25:15.746+01:00El Prat de Llobregat. Any 1891<div align="justify">
Fa temps, mentre buscava informació a l'hemeroteca digital del diari <em>La Vanguardia</em>, vaig descobrir un bonic escrit de Josep Zulueta i Gomis dedicat al Prat de Llobregat. L'article, que apareix publicat en l'edició del dia 25 de juny de 1891, mostra, a través d'una prosa poètica i plena de detalls, un fidel retrat d'aquesta població a finals del segle XIX. Sense més preàmbuls, és hora de compartir aquest magnífic document i viatjar en el temps, de la mà de Josep Zulueta, fins a aquest petit racó del delta del Llobregat.<br />
<br />
"Deixem-nos portar pel corrent, i anem al Prat, no com els caçadors que van als marges del famós riu a l'aguait dels ànecs, guatlles i altres aus de pas, sinó amb l'objecte d'estudiar aquesta plana, que en una extensió de més de 20 mil hectàrees no presenta la més lleugera ondulació en el seu terreny, i es pot considerar sense exageració com la flor i nata de les terres de Catalunya. Flor i nata escric, no en sentit figurat tan sols, sinó en sentit real. Tots els boscos, erms i camps que al Llobregat aboquen les seves aigües s'han vist desposseïts durant segles dels detritus substanciosos, de l'humor inapreciable de les terres fecundes, arrossegats pels aiguats, portats pel riu en les seves freqüents crescudes i lentament dipositats en el seu delta sempre creixent fins a formar, qui sap en quants segles, el que anomenem la plana del Llobregat.<br />
Aprofundiu el terreny i no trobareu ni una pedra que pugui dificultar el creixement de les arrels. Regueu els camps amb les aigües cenagoses de les riuades i això equival a un fort abonament. El sol ardent de les estacions càlides temperat per la fresca brisa del mar que es rep de primera mà. Els forts vents tallats per línies ben disposades d'arbres, especialment d'àlbers blancs rabassuts, que en altres temps servien de suport a les parres i raïms amb els quals s'elabora l'anomenat vi grec. Pobladors intel.ligents, sobris, infatigables per al treball, competint les dones amb els homes en les dures feines del camp, sense més coqueteria que la de preservar el seu rostre dels ardors del sol per mitjà d´una capota sortint formada amb el mateix mocador amb que cobreixen el seu cap . Proximitat a la capital per importar abundants adobs i exportar els productes. Amb aquests elements no és meravella que els arbres fruiters, els ferratges i els cereals, que constitueixen el seu cultiu, s'ofereixin a la vista amb aquesta intensitat de color i aquesta plenitud de vegetació que són el signe més evident de la seva robustesa i la promesa menys enganyosa de l'abundància dels seus rendiments.<br />
D´aquesta manera, no és meravella tampoc que es paguin mil duros per una mujada de primera (poc més de mitja hectàrea), o que per igual extensió d'alfals s'hagin arribat a satisfer cinc-centes pessetes per l'arrendament d'un any, si bé això ho reputo excepcional; i que passen de 200 quintars les patates que es cullen en aquella mesura de terra. Afanyem-nos a dir que ni tot són flors i violes, ni tot ha estat sempre fructífer com avui. Que la fertilitat de les terres del Baix Llobregat és proverbial, no es pot negar. Antigament en els camps de secà germinaven vigorosos blats i en els seus extensos erms pasturaven nombrosos animals que a l'escorxador de Barcelona trobaven fi a la seva existència. Per explotar els avantatges naturals d'aquesta comarca es va construir el Canal de la Infanta (1) i va passar com a tots els canals d'Espanya, és a dir, que no havent-se obert al mateix temps els indispensables conductes de desguàs, amb el reg abundant i les aigües subterrànies somes, va venir l'embassament, el paludisme, l'abandonament de les terres: les jonqueres espeses i puixants van substituir els cultius: les maresmes es van ensenyorir del país, llançant a l'espai els reflexos cristal.lins de les sals, atrets a la superfície perl sol, i exhalant a l'atmosfera els miasmes mortífers que en obra de pocs anys van delmar la població i haurien fet presa a Barcelona, si Montjuïc, que ens priva de la vista d'aquella campinya, no ens hagués servit en compensació d´element salvador. La crisi ha estat molt dolorosa. Durant molts anys aquesta comarca destinada a ser terra de promissió, semblava haver atret totes les malediccions del cel. En les hores més poètiques del dia, quan el sol s'eleva rialler del mar i després de majestuosa carrera s'amaga malenconiós darrere les muntanyes de Begues, és a dir quan el camperol treballa amb més ardor i els amants de la natura més s'extasien en els seus inefables gaudiments, eren precisament les hores en què l'enemic miserable més s'acarnissava en les seves innocents víctimes. En comptes del camperol forçut i colrat pel sol, hauries vist el pagès macilent amb la pal.lidesa terrosa del paludisme a la cara, les mans filades, intentant defensar-se en va a força d'abrics contra el refredament marmori dels seus membres. Totes les gents fugint d'allà com de país empestat i els seus valents habitants reconquistant enmig de tants perills, sense més recursos que les seves forces, la terra ingrata que només havia de beneficiar els seus fills i potser els seus néts. L´obra de sanejament encara no està acabada. Encara es poden veure jonqueres dilatades, extensions pantanoses, que amb el temps solcarà la llaurada potent i es veuran cobertes de daurades messes. Segueix la lluita en la qual tots els propietaris combaten amb les armes de què disposen comptant uns amb capitals, fiant altres pacientment en la col.laboració fecunda del temps i del seu treball. Entre tots sobresurten dos propietaris, el senyor don Ferran Puig (2) i el senyor don Miguel Casanovas (3), fill del Prat, si no estic mal informat. Cadascuna de les respectives finques fa més de cinc-centes hectàrees o sigui mil mujades, extensió que no crec abasti cap altra finca a Catalunya. Són dues explotacions agrícoles que requereixen per al seu estudi, no alguns paràgrafs d'un article sinó una monografia completa.<br />
Ferran Puig, víctima tres vegades de terribles febres, fa vint anys que consagra la seva activitat proverbial, gran part de la seva fortuna i l'esperit d'iniciativa i empresa que tan eminent lloc li han conquerit en la indústria, als assajos é inevitables fracassos propis d'empeny tan meritori. Prova d'això són el magnífic pont de ferro sobre el Llobregat (4), les potents màquines de vapor per elevar l'aigua del riu suplint per finca tan vasta les deficiències del canal en estiu, la locomotora que xiulant per aquells plans sobre un ferrocarril sistema Decauville, a través de 6 quilòmetres, per tal de transportar les sorres amb que milloren les terres.<br />
El senyor Casanovas fa només quatre anys que ha començat igual obra, però segueix rumb diferent. El senyor Puig, un cop construïts els desguassos, regularitzat el terreny per a la seva millor distribució i posat en producció, el cedeix en arrendament construint masos a estil del país (avui hi ha en nombre de vint-i-dos). El senyor Casanovas ha construït per a la seva finca una casa superba amb tots els refinaments del confort. Aquesta casa està envoltada de porqueres espaioses, quadres i estables vastíssims, amples dependències amb una cura tan especial de la ventilació, portada a la perfecció, que pot penetrar en porqueres i estables la senyoreta més delicada, sense que se'n ressenti l´olfacte fet a essències alambinades. Amb això, dit queda que el senyor Casanovas es dedica a la ramaderia, i en efecte, allà, porcs, vaques, eugues, coloms, aus de corral i conills, tot és a l'engròs.<br />
El senyor Casanovas dirigeix personalment l'explotació: cosa digna de tenir en compte, ja que els jornals d'home es paguen a 13 reals, i els de dona a 9 i 10 reals. Allà res de rutina. El cultiu extensiu amb tots els recursos de l´art agrari: capital, màquines i abonament. De la casa part la locomotora que, a una distància de tres quilòmetres, va a buscar a la vora del mar la sorra que posada en capes de gruix variable -hi ha llocs en què arriba a 30 centímetres- serveix per evitar l'accés de la sal a la superfície, millorant alhora la terra barrejada amb l'argila del sòl. On el sòl està format de sorra, l'operació és inversa; s'estanca l'aigua amb aigües cenagoses del riu, i en no pocs llocs s'estableixen cultius en la mateixa sorra, obrint llacs o rases que s'omplen de fems. Quins resultats donaran aquestes dues grans explotacions?. El temps i el llibre de caixa ho diran. Ara per ara el resultat és negatiu, cal saber si germinarà el diner que ara es sembra. De totes sorts veurem el que pot fer l'agricultura posada en les millors condicions desitjables: terra de primera, clima benigne, capital abundant, màquines perfeccionades, centre de consum a 11 quilòmetres. Dic proximitat al centre de consum i he d'aclarir el concepte. A les portes mateixes de Barcelona, passa que tot i tenir una estació de ferrocarril, hi ha ocasions en què els intel.ligents i laboriosos agricultors del Prat, no poden extreure els seus productes perquè amb les pluges es posen els camins tan intransitables que no permeten ni el pas d'un carro buit. Per a què pagaran la contribució aquestes bones gents?. "<br />
<br />
L'AUTOR<br />
José Zulueta i Gomis (1858-1925), va ser un conegut polític, economista i escriptor barceloní, col.laborador habitual a la revista <em>Catalunya Agrícola</em> i als diaris <em>La Vanguardia</em> i <em>Publicitat</em>. Llicenciat en Dret a la Universitat de Barcelona i doctorat a la Universitat Central de Madrid va dedicar part de la seva vida a l'estudi de l'economia agrària. A Catalunya, va ser organitzador del Partit Reformista de Melquíedez Álvarez, pel qual arribaria a ser diputat al Congrés pel districte electoral de Vilafranca del Penedès des de 1903 fins a 1923. Va ser fundador de la Federació Agrícola Catalano-Balear i va participar en nombrosos organismes i associacions relacionats amb l'economia i l'agricultura. D'entre la seva abundant obra literària destaquen els llibres: <em>Els problemes del Rift, La ciència i l'art de pensar correctament </em>i<em> Canals de reg</em>.<br />
<br />
<br />
<br />
<span style="font-size: 85%;">Notes:<br />(1). L'autor fa referència al Canal de la Infanta, anomenat així en honor de la Infanta Luísa Carlota que, construït l'any 1819, rega les terres dels actuals termes de Cornellà, Hospitalet i Barcelona. L'any 1859, després de nombrosos problemes que van endarrerir el projecte, va entrar en funcionament l'anomenat Canal de la Dreta que transporta aigua als municipis de Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Prat, Viladecans i Gavà.<br />(2) Ferran Puig i Gibert (Girona, 1815-Barcelona, 1901). Financer i polític. L'any 1838 va fundar a Sant Andreu de Palomar una important fàbrica de teixits. Va ser regidor de l'Ajuntament de Barcelona i fundador de diverses societats i empreses. Posseïa extenses possessions al delta del Llobregat que va dedicar a la agrilcultura. Va finançar la construcció del primer pont que va unir al municipi del Prat amb Barcelona: el pont de Ferran Puig.<br />(3) Miquel Casanovas. Pare de l'empresari agrícola pratenc Jaume Casanovas Parellada. Va construir, en els terrenys que actualment ocupa l'aeroport del Prat, la Colònia Agrícola Casanovas, dedicada a la ramaderia i producció de llet i reconeguda com a granja model a tota Espanya.<br />(4) Podeu Veure l'entrada "El pont de Ferran Puig" d'aquest mateix bloc.<br /><br /><br /><br />Referències:<br />- La Vanguardia. De Comarca en Comarca. Prat de Llobregat. José Zululeta Gomis. Jueves, 25 de junio de 1891.<br />- www.wikipedia.org. José Zulueta y Gomis<br />- La Vanguardia. Los que mueren. José Zulueta y Gomis. 21 de abril de 1925.<br />- www.enciclopedia.cat. Ferran Puig i Gibert.<br />- www.bestiolesdemarina.blogspot.com. El canal de la Dreta.<br />- www.xtec.cat. Biografies de personalitats vinculades al Prat de Llobregat. Jaime Casanovas Parellada.</span></div>
Ramón Lasheras Garcíahttp://www.blogger.com/profile/10379088023951470095noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7272377207912756853.post-40487336492085609692013-02-11T17:24:00.001+01:002013-02-11T17:24:02.629+01:00El pont de les Voltes<div align="center">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhM-V7M6ZsoZ7iUcLAu-l6qct8XN0v8QDA4_gTER9k2pbESXGPFFiogJnzOcqhRYfb-gtn7x3GD2KmqEZ_ZRpYJAjegJKliVPOtB7OLsJERaKtU3qFeGsAz0axPj3Gv4cB8DdJf69ST2i0/s1600/156910_168535749846777_100000710600339_390028_3527223_n.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5565499884580937362" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhM-V7M6ZsoZ7iUcLAu-l6qct8XN0v8QDA4_gTER9k2pbESXGPFFiogJnzOcqhRYfb-gtn7x3GD2KmqEZ_ZRpYJAjegJKliVPOtB7OLsJERaKtU3qFeGsAz0axPj3Gv4cB8DdJf69ST2i0/s400/156910_168535749846777_100000710600339_390028_3527223_n.jpg" style="display: block; height: 267px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" /></a><br />
<div align="center">
<span style="font-size: 78%;">Nens pecant al riu Llobregat, al costat del pont de les Voltes, amb el fotògraf alemany Frederic Herp. Fotografia cedida per Pedro García Vela</span></div>
<div align="justify">
</div>
<div align="justify">
El pont de les Voltes, que unia el municipi del Prat de Llobregat amb Barcelona i l'Hospitalet, sempre va estar acompanyat de la polèmica. El reduït ample de la seva calçada va provocar el rebuig i confrontació dels ajuntaments i entitats que van participar en la seva construcció, retardant les obres fins que la seva finalització va esdevenir tan urgent com insuficient. El pont, que va néixer com un "camí veïnal" es va convertir, després d'anys de lent treball, en una necessitat més gran: la de comunicar la ciutat de Barcelona amb els aeròdroms situats al Prat de Llobregat. . La calçada, un cop aixecats els arcs i voladissos, era de quatre metres, fet que impedia el pas simultani de dos vehicles; la Diputació de Barcelona exigia ampliar el projecte per adequar-lo a l'ample de la Gran Via de les Corts Catalanes, uns 16 metres , mentre que els ajuntaments reivindicaven que es respectessin els set metres que figuraven en el projecte inicial. Al final, la manca d'entesa i finançament i, sobretot, la urgència de la situació van provocar que el projecte s'acabés de manera que no va satisfer a cap de les parts. Després d'onze anys de treball, el pont es va obrir al trànsit el juliol de 1930. La seva bella estampa aviat es va convertir en part important del paisatge del Baix Llobregat i en lloc d'esbarjo per a aquells que decidien anar a pescar, a banyar-se, a navegar o passejar per les vores del, aleshores, bellíssim riu Llobregat. Però la seva vida va ser curta, perquè una freda nit de gener de l'any 1939 va ser volat per les tropes republicanes en retirada. Avui, 24 de gener de 2011, fa exactament 72 anys d'aquell trist succés.</div>
<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3zct7zTT_wJ6cA70iaihSsUmHue_09InwGGLIvO7yEI-4LD4eztwwm4hJD2hSKO5C-etMfFF7Tz7l64sE1wclH9IydsaFIf0qRu7OwRi9jAH4pbsYJNLxK5F1xqIZxw1SEJgtdaLFZ8o/s1600/Ponts%252520del%252520prat.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5565499736777215922" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3zct7zTT_wJ6cA70iaihSsUmHue_09InwGGLIvO7yEI-4LD4eztwwm4hJD2hSKO5C-etMfFF7Tz7l64sE1wclH9IydsaFIf0qRu7OwRi9jAH4pbsYJNLxK5F1xqIZxw1SEJgtdaLFZ8o/s400/Ponts%252520del%252520prat.jpg" style="display: block; height: 310px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" /></a> <span style="font-size: 78%;">Pont de les Voltes, en primer terme i pont de Ferran Puig, a continuació. Fotografia cedida per Àlex Domínguez Monés, pertanyent al fons Josep Monés i Amat<br /></span></div>
<div align="justify">
UN INICI COMPLICAT<br />
Durant dècades, els ponts de Ferran Puig (1873) i del ferrocarril (1881) van ser l'única via de comunicació amb la ciutat de Barcelona. Però a principis de segle, es va fer evident la necessitat de construir un nou pont que facilités l'accés des de la ciutat Comtal als aeròdroms del Prat de Llobregat.<br />
El desembre de 1910 es va acordar per part de la Diputació de Barcelona la construcció del nou pont sobre el riu Llobregat, "per al camí veïnal de Barcelona al Prat (1). La Direcció d'Obres Públiques provincials va redactar el corresponent projecte durant l'any següent, que va ser aprovat per l'Estat en 1916 i poc temps després es va procedir a la subhasta de les obres, que no es van iniciar fins a l´any 1919 i es van desenvolupar amb extrema lentitud. Un any després, les autoritats locals denuncien que l'amplada del nou pont és inferior a l'assignada en el projecte, d'uns set metres, i que impedeix el pas simultani de dos carruatges. El 1922 s'aprova un pressupost extraordinari per al seu finançament, però lluny de solucionar-se, els problemes s'accentuen, perquè la Diputació de Barcelona considera que el nou pont ha de ser una continuació de la Gran Via i per tant la seva amplada no ha de ser inferior als 16 metres. L'augment de pressupost suposa una despesa d'unes 900.000 pessetes que els ajuntaments implicats: Prat de Llobregat, l'Hospitalet de Llobregat i Barcelona, no estan disposats a assumir. Finalment, la Diputació aixeca l'ordre de suspensió dels treballs dictada i els treballs continuen, tot i que ja no satisfan a cap de les parts. Mentrestant, el febrer de 1925, l'enginyer Pere Vallcorba denúncia en un ple municipal l'estat obsolet en què es troba el pont de Ferran Puig, que constitueix un perill per a les persones i carros que el travessen. El 17 de març de 1927 el ple municipal decideix la suspensió de les obres fins que no es solucioni el problema de l'amplada, però la urgència de la situació obliga a la represa dels treballs i el pont és inaugurat, finalment, el juliol de 1930; 11 anys després d'iniciar-se els treballs i amb un ample de via clarament insuficient.</div>
<div align="center">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6TGZppY7p46J2biE9WSESFR2GCvsIKegcyolnI9QuBjS4eSEYin0bpr6s7kshk8i0ESX7IOu96XBD1ikLgBRIcZneEHs104B-S79vhdcdXT2wLbPsx0Gt_YmOONxva7mmf8hvRputIOw/s1600/Fentfeinesalalleradelriu.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5565499607942395618" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6TGZppY7p46J2biE9WSESFR2GCvsIKegcyolnI9QuBjS4eSEYin0bpr6s7kshk8i0ESX7IOu96XBD1ikLgBRIcZneEHs104B-S79vhdcdXT2wLbPsx0Gt_YmOONxva7mmf8hvRputIOw/s400/Fentfeinesalalleradelriu.jpg" style="display: block; height: 302px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" /></a><span style="font-size: 78%;">Fent feines al riu. Fotografia cedida per Àlex Domínguez Monés, pertanyent al fons Josep Monés i Amat</span></div>
<div align="justify">
<br /></div>
<div align="justify">
EL PONT<br />
A causa de l'escassa consistència del terreny, de la poca alçada del pont sobre el llit del riu -uns 9 metres- i del risc sempre present de les riuades, l'enginyer Federico Turell, va optar per un projecte basat en arcs superiors sense empenta, atirantats sobre un tauler de formigó armat que sostenia un ferm de <em>macadam</em> asfàltic <span style="font-size: 85%;">(2).</span> El pont de les Voltes era un bonic viaducte de formigó armat, aixecat sobre el riu Llobregat, a uns cent metres del pont de Ferran Puig. Constava de cinc trams de 34,5 metres de llum <span style="font-size: 85%;">(3),</span> que li proporcionaven una longitud total de més de 172 metres, i presentava andanes exteriors en voladís. L'amplada del ferm, que tants problemes va provocar, era d'uns quatre metres, fet que impedia el pas simultani de dos vehicles. Els arcs, amb una altura màxima d'uns 6,5 metres, es van calcular com a bigues <em>Vierendeel</em> <span style="font-size: 85%;">(4)</span> i es recolzaven en corrons d'acer sobre els pilars. Les proves previstes de pes, que s´havien de realitzar amb carros de sis tones, es van fer amb piconadores de 20 tones i grans camions, obtenint un excel.lent resultat. Quan el pont de les Voltes va entrar per fi en funcionament l'any 1930, es va produir la rescissió del contracte d'arrendament del vell pont de Ferran Puig, que es trobava en un estat de conservació lamentable, 57 anys després d'haver estat inaugurat.<br />
No obstant això, la vida d'aquest singular pont va ser tan curta com peculiar va ser el seu final. Vuit anys i mig després de la seva inauguració jeia destruït sobre el riu Llobregat. Hi havia necessitat 20 anys de projectes i discussions i 11 anys d'obres per a la seva posada en marxa, i en només uns minuts va quedar reduït a runa.</div>
<div align="justify">
</div>
<div align="justify">
</div>
<div align="center">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5itk64iprGKzPkVJJNIydVt6fBjoJiY0WmGQDQl6M2zsvbNEWBe4bgyUOKVrppHR-A572JYONdBjZbVyrIK72-CSmM9GKdZj9SdEl-2x-C-HVE5Bqe-aLBPu8dOsFY-mJwTBRgyssqLw/s1600/30076_126958434004509_100000710600339_166373_5461612_n.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5565499418073429410" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5itk64iprGKzPkVJJNIydVt6fBjoJiY0WmGQDQl6M2zsvbNEWBe4bgyUOKVrppHR-A572JYONdBjZbVyrIK72-CSmM9GKdZj9SdEl-2x-C-HVE5Bqe-aLBPu8dOsFY-mJwTBRgyssqLw/s400/30076_126958434004509_100000710600339_166373_5461612_n.jpg" style="display: block; height: 274px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" /></a><span style="font-size: 78%;">Estat en què va quedar el pont de les Voltes, després de la seva voladura per part de les tropes republicanes </span></div>
<div align="justify">
</div>
<div align="justify">
</div>
<div align="justify">
EL FINAL<br />
La nit del 24 al 25 de gener de 1939, les tropes republicanes van procedir a la voladura del pont de les Voltes i el del ferrocarril, en un intent de retardar l'entrada de les tropes franquistes i protegir l'evacuació de la ciutat de Barcelona . "Aigües avall del Llobregat, entorn de les deu del vespre, l'alcalde del Prat [Joan Bruxola] i els seus quatre acompanyants creuaren el pont [de les Voltes]. Els que l´havien de volar s´esperaven, i segons Joan Bruxola, ells foren "... els últims, ningú més, quan vam passar nosaltres el van volar...". El cotxe conduït per un coronel del camp d'aviació enfilà la carretera de Barcelona. (...) El pont anomenat de les Voltes (...) va quedar completament inutilitzat. " <span style="font-size: 85%;">(5).</span> Seixanta-sis anys després de la inauguració del pont dels carros, el municipi del Prat de Llobregat tornava a quedar incomunicat, i les noves autoritats locals van decidir prioritzar la compra de l'obsolet pont de Ferran Puig i adequar-lo novament al pas de vehicles fins a l'any 1950, en què es va inaugurar el pont de l'autovia de Castelldefels.<br />
Sens dubte, una de les imatges més cèlebres del pont de les Voltes és aquella en la que apareix després de la seva voladura. No obstant això, aquest bell viaducte ens va deixar nombroses instantànies on queda palesa la seva singular bellesa, i a més cal destacar el seu protagonisme especial a la pel.lícula <em>Memmortigo</em> -que sifnifica "suïcidi" en esperanto- (1934), del cineasta català Delmar Caralt i Puig. Una obra mestra del cinema amateur català, de 9 minuts de durada, que reflecteix dues maneres diferents d'enfrontar-se la vida: la positiva, encarnada per una dona alegre, i la negativa, retratada en un home que tracta de suïcidar-se sense èxit.<br />
<br />
<br />
El pont de les Voltes va néixer, es va desenvolupar i va sucumbir, en una època de canvis constants. Mai va poder competir amb el ritme vertiginós del progrés i això va fer que el seu modern disseny mai estigués a l'alçada del que s'esperava d'ell. Malgrat això, durant el temps en què va estar en funcionament, va atreure la mirada de veïns i viatjants que ho van adoptar amb afecte. La seva bella estampa sobre el riu Llobregat era lloc de trobada i lleure, on els nostres avantpassats jugaven, passejaven, pescaven, es banyaven o navegaven, en les netes aigües del riu. Només la bogeria de la guerra civil va poder privar-nos de la seva presència.<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<span style="font-size: 85%;">NOTES:<br />(1). <em>El pont sobre el riu Llobregat</em>. La Vanguardia, divendres 25 de juliol de 1930. Pàg 6.<br />(2). <em>Macadam</em>. Capa de trànsit formada per una successió de capes de barreja asfàltica amb àrids de diferents mides, col.locats de major a menor grandària.<br />(3). Distància entre els dos punts de suport.<br />4). Les bigues <em>Vierendeel </em>deuen el seu nom a l'enginyer belga que les va desenvolupar i patentar: Jules Arthur Vierendeel. És una estructura d'entramat en el qual el cordó superior i l'inferior estan units mitjançant elements perpendiculars separats a la mateixa distància. Aquest tipus d'unió confereix al conjunt una gran resistència i poc pes.<br />(5). <em>El franquisme al Baix Llobregat</em>. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Jordi Amigó i Barbeta i Carles Santacana. Capítol: Nit del 24 al 25. Darrera nit republicana a la comarca. Gener de 1939. Retirada i ocupació versus Fugida i Alliberament ... Centre d'Estudis del Baix Llobregat. 125.</span><br />
<br />
<br />
<span style="font-size: 78%;">REFERÈNCIES:<br />- </span><a href="http://www.adm.cat/Josep%20Mones%20i%20Jane/josep_mones_i_Jane.htm"><span style="font-size: 78%;">www.adm.cat/Josep%20Mones%20i%20Jane/josep_mones_i_Jane.htm</span></a><span style="font-size: 78%;">. Páginaweb d´Alex Domínguez Monés.<br />- Pedro García Vela. Facebook: Postales y Fotos Antiguas de Gente del Prat de Llobregat.<br />- Història de l´aviació catalana. Josep Canudas. Editorial Magrana.<br />- 50 anys d´imatges del Prat de Llobregat 1900-1950. Ajuntament del Prat.<br />- Els ponts del Llobregat entre el Prat i Hospitalet/Barcelona. www.avbellvitge.wordpress.com<br />- (1). El puente sobre el río Llobregat. La Vanguardia, viernes 25-07-1930. Pág. 6.<br />- </span><a href="http://www.wikipedia.org/"><span style="font-size: 78%;">www.wikipedia.org</span></a><span style="font-size: 78%;">. Macadam asfáltico.<br />- Jacobo, Guillermo José. Jules Arthur Vierendeel: pionero del diseño estructural. Univerdidad Nacional del Nordeste. Comunicaciones Científicas y Tecnológicas 2004.<br />- La Vanguardia, jueves 13 de julio de 1929. Pág. 8.<br />- La Vanguardia, sábado 1 de febrero de 1930. Pág. 2.<br />- Arcos sin empuje. Capítulo VI. Págs. 186-190. </span><a href="http://www.opandalucia.es/"><span style="font-size: 78%;">www.opandalucia.es</span></a><span style="font-size: 78%;">.<br />- El puente sobre el río Llobregat. La Vanguardia, viernes 25 de julio de 1930.<br />- El franquisme al Baix Llobregat. Publicaciones de l´Abadia de Montserrat. Jordi Amigó y Barbeta y Carles Santacana. Capítol: Nit del 24 al 25. Darrera nit republicana a la comarca. Gener de 1939. Retirada i ocupació versus Huida y Liberación… Centre d´Estudis del Baix Llobregat. 125. Un flaix a la ciutat del Prat. Visita per a Mestres i professorat. Generalitat de Catalunya. Departament d´Educació. Pág. 20.</span></div>
Ramón Lasheras Garcíahttp://www.blogger.com/profile/10379088023951470095noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7272377207912756853.post-46810921153981838132013-02-11T17:22:00.003+01:002013-02-11T17:22:40.891+01:00Accident ferroviari a l' Hospitalet de Llobregat<div align="center">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgICnbuPjRGnl9II8iukxMRVrmwfU5tAHLli13UvCErTbR_sAKknV-_HnklRrT0SCMTf5hD4B5v2qS_FlKOgyVSkLri08yjVXCutCCTdVf0SrBmtkG5pqFCparwu6pK1PNeShjEobMxX94/s1600/Accident+tren+hospitalet.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5560313047558182834" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgICnbuPjRGnl9II8iukxMRVrmwfU5tAHLli13UvCErTbR_sAKknV-_HnklRrT0SCMTf5hD4B5v2qS_FlKOgyVSkLri08yjVXCutCCTdVf0SrBmtkG5pqFCparwu6pK1PNeShjEobMxX94/s400/Accident+tren+hospitalet.jpg" style="display: block; height: 294px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" /></a><span style="font-size: 78%;">Imatge publicada al diari La Vanguardia, el dia 10-01-1961. Fotografia realitzada per Pérez de Rozas</span></div>
<br />
<div align="justify">
El Dilluns 9 de gener de 1961, a les set hores i vint-i-cinc minuts, va tenir lloc a la bifurcació d'agulles de Casa Antúnez, de l'Hospitalet de Llobregat, un tràgic xoc frontal entre un tren de mercaderies que provenia de l'estació de Sants i un tren exprés procedent de València, amb destinació a Barcelona. El brutal impacte va provocar que la locomotora elèctrica de mercaderies bolqués cap al marge dret, mentre que part del comboi de passatgers va quedar convertit en un munt de ferros i fusta, amb un balanç total de 25 morts i una cinquantena de ferits. A l'exprés viatjava l'expedició del RCD Espanyol, que tornava de jugar a Mestalla un partit corresponent al Campionat Nacional de Lliga. Avui fa 50 anys d'aquell fatídic accident.<br />
L'ACCIDENT<br />
Al tren de mercaderies, que circulava a uns 30 km/h, viatjaven Fernando Benavente Molero, com maquinista, i Antonio Àvila Lloret, com a ajudant; mentre que en l'Exprés 704 de València viatjaven un total de 360 persones, repartides entre la locomotora elèctrica, un furgó d'equipatges, el “calderín” i 6 cotxes de passatgers distribuïts de la manera següent: vagó metàl.lic de 1ª (núm. 6138), vagó metàl.lic mixt de butaques per segona classe (núm. 1030), vagó de fusta per a passatgers de 2ª classe (núm. 2366), dos vagons metàl.lics de 3ª classe, i un cotxe llit, també metàl.lic. L'accident va tenir lloc al quilòmetre 672,900 de la línia fèrria, prop de l'autovia de Castelldefels i pròxim a l'ermita de Bellvitge, al terme municipal de l'Hospitalet de Llobregat.<br />
Sembla ser que el succés va obeir a un error humà provocat pel maquinista de l'exprés de València, Fernando Ruiz Noriega, que no va advertir les dues senyals lluminoses grogues de precaució que, de forma esglaonada, obligaven a reduir la marxa. El tren va continuar circulant a velocitat de ruta, uns 80 km/h, fins a advertir la senyal vermella de perill que obligava a realitzar una aturada total. Quan finalment es van activar els frens, ja no hi havia temps surficient per evitar el xoc contra el mercaderies. Com a conseqüència del brutal impacte, van resultar morts Fernando Benavente Molero i Nicolás Fernández Fernández-ajudant de l´exprés-, en tant que Antonio Àvila Lloret i Fernando Ruíz Noriega resultaven greument ferits. El fet que entre els vagons de passatgers s'alternessin unitats metàl.liques amb una altra de fusta va contribuir, segons sembla, a incrementar el nombre de víctimes. El vagó mixt, d'estructura metàl.lica, va penetrar en el de fusta que el seguia, arribant fins a l'altura de la novena finestreta, sembrant-ho tot de cadàvers. També entre els passatgers de la unitat metàl.lica van resultar ferides diverses persones a conseqüència de les nombroses estelles que van entrar. Pel que fa a la resta dels vagons, la primera unitat va registrar també diversos afectats, mentre que en les restants, pel que sembla, només hi van haver cops i contusions lleus.<br />
Ernesto Pons, entrenador del RCD Espanyol, que viatjava al cotxe llit amb la resta de l'expedició, relatava d´aquesta manera el succés: "de sobte hem notat una sacsejada molt forta, seguida de frenada, el que s'ha repetit dues o tres vegades, fins que el comboi s'ha aturat a uns sis metres. Com a conseqüència de semblant aturada, hem caigut tots al terra, uns a sobre d'altres, però ens hem aixecat de seguida, sense donar-li importància, tenint la impressió que algú havia premut el timbre d'alarma i el tren s'havia aturat, d'una forma fins i tot exagerada. Hem obert una finestreta i no hem vist absolutament res anormal ni extraordinari, però a mi mateix se m'ha acudit baixar i he quedat impressionat al comprovar el xoc amb un mercaderies i la gran trencadissa. Els nostres tres primers vagons i la màquina estaven materialment encastats en els del tren oponent ... Uns vagons estaven sobre d'altres fets estelles i allò era un munt de ferro torçat, fusta, sang i aguts laments ... "(1).<br />
LES LABORS DE RESCAT<br />
Entre les víctimes de l'accident, gairebé totes elles ubicades al vagó de fusta, es trobaven 9 estudiants i un professor que viatjaven a Barcelona després de finalitzar el seu període de vacances de Nadal, els germans Gonzalo Villalba Aguilar i Miguel Villalba Aguilar, de 7 i 5 anys, respectivament, i els seus pares, Miguel Villalba Palomar i Amparo Aguilar, que van morir durant el trasllat a l'hospital. També van morir a conseqüència de l'impacte José María Pallejà Sangenis, cap del tren de mercaderies, José Luis Maroto Echevarría, ferroviari, i José Gutiérrez Giménez, encarregat del “calderín” de l'exprés. Però el mal podia haver estat molt més gran, ja que l'incident va provocar la caiguda dels cables elèctrics que, per sort, no van causar cap perjudici entre els passatgers supervivents.<br />
Al lloc del sinistre van acudir de forma immediata els serveis d'emergències: Bombers de Barcelona, Creu Roja, Policia Armada, Guàrdia Civil, així com diferents autoritats de l'Hospitalet i Barcelona. Les tasques de rescat van durar prop de 10 hores, encara que els primers auxilis als ferits van venir de mans dels propis passatgers del tren, de nombrosos veïns de l´Hospitalet de Llobregat que es van acostar al lloc del sinistre i fins i tot de diversos obrers de la fàbrica " La Seda de Barcelona ", al Prat de Llobregat, que es van traslladar al lloc amb bufadors, per ajudar els bombers en les accions de rescat.<br />
El massatgista del RCD Espanyol, senyor Fernández, que acompanyava l'expedició, va improvisar una farmaciola d'urgència per ajudar, al costat del jugador Torres, a nombrosos ferits. Pel que fa a l'expedició blanciblava, Ernesto Pons afegia: "Per la nostra banda, tot s'ha reduït a petits cops i al consegüent ensurt al baixar del tren i adonar-nos de la dramàtica envergadura que tenia xoc tan fenomenal. Tots, amb el massatgista Jaime Fernández, hem col.laborat en el rescat de les víctimes i a atendre o prestar els primers auxilis als ferits ". (1)<br />
El dimarts, 10 gener 1961, es van celebrar les honres fúnebres per les víctimes en el cementiri de l'Hospitalet de Llobregat i posteriorment es va procedir al seu trasllat als diferents llocs de sepeli. Aquest mateix dia van quedar suspeses les classes en les diferents Facultats Universitàries en senyal de dol pels nou estudiants morts.<br />
ELS SUPERVIVENTS<br />
Entre les múltiples històries dels supervivents d'aquest accident, trobem les del matrimoni d'Alacant, Carlos Torra i la seva dona, que van cancel.lar el seu viatge i van vendre els seus bitllets poc abans de sortir el tren; la de l'estudiant Vicente Serradell, que va escapar de la mort en sortir disparat per la finestra; la dels estudiants Juan Palomares, Salvador Vendrell, Vicente Meseguer, Manuel Cortés, Salvador Verdaguer i Vicente Domínguez, que van realitzar el viatge en el vagó de 3ª classe perquè no quedaven bitllets de segona; o el de Vicente Ballester, de 28 anys, que viatjava en el mòdul de fusta, de camí a Anglaterra, on esperava contreure matrimoni amb la seva promesa Amparo Hernández. En sentir l'estrèpit, Vicente es va llençar ràpidament al terra, on va quedar empresonat per una barra de ferro. Després de ser rescatat, amb ferides lleus, va intervenir també en les tasques de rescat i auxili dels ferits.<br />
Malgrat l'elevat nombre de víctimes i ferits, la magnitud de la col.lisió va poder haver estat de major magnitud, tenint en compte que el nombre de passatgers que viatjaven en l'exprés de València ascendia a unes 360 persones.<br />
<br />
<br />
El matí del 9 de gener de 1961, la societat catalana va despertar consternada pel tràgic accident ferroviari succeït a l'Hospitalet de Llobregat. L'elevat nombre de víctimes, unit al fet que moltes d'elles eren joves estudiants que tornaven a Barcelona després de les vacances de Nadal, va fer que l'opinió pública acollís la tràgica notícia amb sincera emoció. En paraules de José Maria de Sagarra (2): "la mort en el temps d'un sospir i en un espai limitat" s'havia acostat a les nostres llars i s'havia instal.lat a la consciència col•lectiva dels ciutadans de Barcelona i de tota Espanya. "És evident que la desgràcia es podia haver evitat, però també és una veritat que en aquesta classe de successos concorren determinats fatalismes, i que el seu esdeveniment és sempre rar i excepcional. (...) En aquests casos ens inclinem davant la fatalitat i la desgràcia ". (2)<br />
Moltes vides de joves i grans van quedar esbiaixades aquell matí de gener a conseqüència del fatal accident. Moltes més van plorar la seva pèrdua i van haver d'aprendre a viure sense els seus éssers estimats. La fatalitat sembla trobar sempre un lloc per instal.lar-se en els nostres fets quotidians, als nostres cors. És hora d'entonar una nova oració per les víctimes i d'agrair a tots aquells homes i dones que van ajudar amb el seu esforç, de forma desinteressada, a que la tragèdia no fos més gran.<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<span style="font-size: 85%;">NOTES:<br />1 .- Declaracions de l'entrenador senyor Ernesto Pons. La Vanguardia, 1961.01.10. Pàg.5<br />2 .- El volant macabre. Un tema de gran actualitat. José María de Sagarra. La Vanguardia. Domingo, 15 de gener de 1961. Pàg 11.</span><br />
<br />
<br />
<br />
<span style="font-size: 85%;">REFERÈNCIES:<br />- La Vanguardia. Dimarts, 10 de gener de 1961.<br />- La Vanguardia. Dimecres, 11 de gener de 1961.<br />- El volante macabro. José María de Segarra. La Vanguardia, diumenge, 15 de gener de 1961.</span></div>
Ramón Lasheras Garcíahttp://www.blogger.com/profile/10379088023951470095noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7272377207912756853.post-29913764481327863782013-02-11T17:21:00.003+01:002013-02-11T17:21:17.639+01:00El pont de les Tres Puntes<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiT1-T0u2QeC3hDGXCdGLIZ-5ahIphqgEN79rat8CUo3t0xwK3QSGzi3E0LdivItsRRGdR9hyU3ttusRZZW3PuqgnRXowCgfFAqTr_qZCKDQmSzxnm7lVRHQhMMHtMC970JkbmexeikbJ0/s1600/Pont+de+les+Tres+Puntes_01.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5555719803821862914" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiT1-T0u2QeC3hDGXCdGLIZ-5ahIphqgEN79rat8CUo3t0xwK3QSGzi3E0LdivItsRRGdR9hyU3ttusRZZW3PuqgnRXowCgfFAqTr_qZCKDQmSzxnm7lVRHQhMMHtMC970JkbmexeikbJ0/s400/Pont+de+les+Tres+Puntes_01.jpg" style="display: block; height: 281px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" /></a><br />
<div align="center">
<span style="font-size: 78%;">Pont de doble via de les Tres Puntes. Fotografia posterior a l´any 1911, cedida per Àlex Domínguez Monés, pertanyent al fons Josep Monés i Amat</span></div>
<br />
<div align="justify">
El diumenge 11 de setembre de 1881, a les quatre de la tarda, la locomotora "Dos de maig" va travessar per primera vegada el pont de ferrocarril situat sobre el riu Llobregat. Dos mesos més tard, el dia 17 de desembre, s'inaugurava la línia fèrria Barcelona-Vilanova, que posava fi a l'aïllament secular del Prat de Llobregat e iniciava un període de creixement social i econòmic.<br />
El Pont de les Tres Puntes és, sens dubte, el més desconegut del Prat de Llobregat. Era un viaducte ferroviari de senzilla estructura metàl.lica -tot just unes baranes-, situat en una zona inundable, prop de l'actual parc Fondo d'en Peixo, a uns 100 metres de l'estació de tren. El pont original va desaparèixer durant la "riuada de Sant Antoni", arrossegat pel corrent, i va ser substituït per un bell pont metàl.lic penjat que va haver de fer front a diverses inundacions i a l'ampliació que va suposar la circulació de doble via. Els esdeveniments produits al final de la Guerra Civil van suposar el seu trasllat i la seva posterior desaparició.<br />
<br />
<strong>EL PRIMER PONT</strong><br />
Durant el mes de gener de 1898 es van produir greus inundacions als rius Llobregat i Besòs, conegudes com "la riuada de Sant Antoni", que van provocar greus danys a les poblacions costaneres. El metge del Prat de Llobregat, Segimón Salgot Balcells (1) narra així els fets: "Pel que fa a aquest terme municipal els perjudicis causats van ser terribles: va trencar el canal per tres parts diferents, ocasionant les basses consegüents en saltar per la bretxa; convergint tota la seva força en el terraplè de la via fèrria i el pont anomenat de les "Tres Puntes", per seguir el canal la direcció de Sant Boi a l'esmentat pont, limitant d'una banda l'acció de les aigües i de l'altra, el terraplè de l'estació, ocasionant la suma de forces en aquest pont la destrucció del pont de la via, i la bassa que encara avui existeix, a més de les destrosses a la via fèrria i andanes en una extensió de molts centenars de metres i també de la carretera de Viladecans; va envair la població arribant la seva alçada dins d'aquesta a més d'un metre. "</div>
<br />
<div align="center">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizwIR22rfRor0mQPHqXjWTEVLosITSSF74krifAHow5ZRNhf_362-O1iCmRGAslRoiAHBstz8xXCI4r5ANxUB57kySvS3nWDU2Pfoo9C4871d5EbZevzkbF44VmUR_Kj3ZesrbyuaMT20/s1600/Pont+de+les+Tres+Puntes_02.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5555719714169407650" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizwIR22rfRor0mQPHqXjWTEVLosITSSF74krifAHow5ZRNhf_362-O1iCmRGAslRoiAHBstz8xXCI4r5ANxUB57kySvS3nWDU2Pfoo9C4871d5EbZevzkbF44VmUR_Kj3ZesrbyuaMT20/s400/Pont+de+les+Tres+Puntes_02.jpg" style="display: block; height: 298px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" /></a><span style="font-size: 78%;">Ilustració i peu de foto publicada al diari La Vanguardia, el dia 21 de gener de 1898, on s´observa l´estat en què va quedar el primer Pont de les Tres Puntes, després de la "riuada de Sant Antoni"</span></div>
<br />
<div align="justify">
<strong>EL PONT NOU</strong>Com a conseqüència de la destrucció del vell pont de les Tres Puntes per la riuada de Sant Antoni, "es va construir un elegant pont penjant de ferro (l'únic en la línia de Madrid a Saragossa i Alacant) en lloc del derruït, es va cercar amb pedra, es va elevar el terraplè de l'estació i es van reparar com van poder els estralls de la via fèrria, els treballs van durar una porció de mesos "(1). El nou pont de les Tres Puntes, que ja operava l'any 1899, era un bell pont metàl.lic amb arc parabòlic superior; d'uns 35-40 metres de longitud. Durant anys va suportar noves e importants riuades, com demostren les cites de Segimón Salgot Balcells: "l'aigua es va concentrar de nou en el pont de les Puntes, convertint en nou llit les terres profundes del fons del " Peixu " [riuada 22-09-1900] "(...) "Però es va observar com a totes, la tendència a acumular-se al ja cèlebre pont esmentat (...), arribant a soscavar els fonaments d'un dels puntals del pont (...) Per prevenir en lo possible els estralls que causaria a la via en les successives inundacions, es va ordenar fer en una gran extensió a través de la via férrrea, ponts de desguàs, perquè l'aigua detinguda pel terraplè no arrossegués o desviés els carrils i travesses. [Riuada 21-12-1902] "(1). Durant anys, el bell viaducte de les Tres Puntes va permetre el pas de les velles locomotores de vapor, convertit en una bella estampa del paisatge pratenc. L'any 1911 va ser ampliat i adaptat a les noves necessitats, per donar pas al ferrocarril de doble via, inaugurat el desembre de 1912. Així continuaria fins a l'any 1939, en què els esdeveniments produïts al final de la Guerra Civil comportarien el seu trasllat i posterior desaparició.</div>
<br />
<div align="center">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWPWmy8Q5e1J10b7ZZfvX7gLEY5Eb323wHt2Vjz1ZoPcV1lJCu6Mkf5DLusw3Jet_Ck_-I7gEIm4lb3WR-5JEQOD2akevuD94NUMsCfOhTVqcDvuBELLT35iu5q7WobkM7qkpKKmjJi3M/s1600/Pont+de+les+Tres+Puntes_03.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5555719641180714466" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWPWmy8Q5e1J10b7ZZfvX7gLEY5Eb323wHt2Vjz1ZoPcV1lJCu6Mkf5DLusw3Jet_Ck_-I7gEIm4lb3WR-5JEQOD2akevuD94NUMsCfOhTVqcDvuBELLT35iu5q7WobkM7qkpKKmjJi3M/s400/Pont+de+les+Tres+Puntes_03.jpg" style="display: block; height: 278px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" /></a><span style="font-size: 78%;">El Pont de les Tres Puntes després de la riuada de 1907. Com es pot observar, el pas encara era de via única. Fotografia cedida per Pedro García Vela i realitzada per Antonio Capdevila Grustán</span> </div>
<br />
<div align="justify">
<strong>L'ÚLTIM SERVEI</strong><br />
La nit del 24 al 25 de gener de 1939, les tropes republicanes, en retirada, van procedir a la voladura del pont de les Voltes i el del ferrocarril, per retardar l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona. Cinquanta-vuit anys després, el Prat de Llobregat tornava a quedar incomunicat. Amb la pressa de donar pas als trens, els enginyers a càrrec de la reconstrucció van adoptar una solució provisional consistent en traslladar el pont de les Tres Puntes a una nova ubicació, sobre el riu Llobregat: "es va aprofitar la circumstància d'existir, a 1.160 m d'aquesta obra, dos trams metàl.lics parabòlics, de 55,90 m de llum, la substitució dels quals per un terraplè calat, estava prevista feia temps, (...) traslladant-se a un nou emplaçament que es va triar aigües avall del pont volat e immediat a ell. A aquest efecte es va establir l'oportuna desviació, amb explanació per via única (...) Simultàniament es va aixecar, per mitjà de gats hidràulics, el tram parabòlic i es va muntar sobre trens de corrons que, moguts per cabrestants, el van traslladar al llarg de la via de la desviació fins als estreps provisionals, sobre els quals es va posar per llançament. Es va donar inici als treballs el dia 1 de febrer de 1939, donant-se pas el dia 4 de març, invertint-se, per tant, un mes, aproximadament, en tots els treballs de solució provisional. "(2)</div>
<br />
<div align="center">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOatAkzz_YVwmYrkLswgkFd6TZcU-ufnYdDuutmJotsVKid3Y4pTwb6E9MNg3LR3-AOzrfY5dJIQYpXJxdQn1mZbXJrwXbkp_RcrBr70wJ11VN7Z3ix_BEbKZPrBGjqK4ypd3dGzVJabs/s1600/Pont+de+les+Tres+Puntes_04.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5555719549791604178" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOatAkzz_YVwmYrkLswgkFd6TZcU-ufnYdDuutmJotsVKid3Y4pTwb6E9MNg3LR3-AOzrfY5dJIQYpXJxdQn1mZbXJrwXbkp_RcrBr70wJ11VN7Z3ix_BEbKZPrBGjqK4ypd3dGzVJabs/s400/Pont+de+les+Tres+Puntes_04.jpg" style="display: block; height: 250px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" /></a> <span style="font-size: 78%;">Col.locació del Pont de les Tres Puntes sobre el riu Llobregat, a principis de l´any 1939. Fotografia cedida per Pedro García Vela</span></div>
<div align="justify">
</div>
<div align="justify">
Durant el temps que van durar els treballs de construcció del nou pont de ferrocarril sobre el riu Llobregat, el pont de les Tres Puntes es va encarregar de donar pas alternatiu als trens de la línia de Madrid a Barcelona. Dos anys més tard, el 1941, s'inaugurava el nou viaducte de doble via i s'abandonava definitivament el de les Tres Puntes. Havien transcorregut 60 anys des de la seva posada en funcionament: havia estat destruït i aixecat de nou, havia sobreviscut a devastadores riuades i a la destrucció de la Guerra Civil i, com a comiat, va tenir un final èpic i memorable, alçat sobre el riu Llobregat va permetre el pas dels ferrocarrils que unien, molt més, que les poblacions del Prat i l'Hospitalet de Llobregat.<br />
<br />
<br />
<br />
<span style="font-size: 85%;">NOTES:<br />- (1) MARI I BALCELLS, Víctor i Vallribera i Puig, Pere. "El Prat de Llobregat de fa un segle segons una topografia mèdica. 1904. Barcelona. 2001. Pag 77-78. Publicacions del Seminari Pere Mata, de la Universitat de Barcelona. Any 2001. Número 96. "Breus apunts per a la topografia mèdica del Prat de Llobregat". SALGOT BALCELLS, Segimón.<br />- (2) "Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i Alacant. Reparació de les destrosses ocasionades per la guerra en els ponts de les línies de Madrid a Barcelona, Tarragona i França ". Pàgs, 83,87,89.<br /><br /><br />AGRAÏMENTS:<br />Vull agrair la cessió desinteressada de les fotografies utilitzades en aquesta entrada a:<br />- Alex Domínguez Monés.<br />- Pedro García Vela.<br /><br /><br /><br /><br />FONTS CONSULTADES<br />- </span><a href="http://www.adm.cat/Josep%20Mones%20i%20Jane/josep_mones_i_Jane.htm"><span style="font-size: 85%;">www.adm.cat/Josep%20Mones%20i%20Jane/josep_mones_i_Jane.htm</span></a><span style="font-size: 85%;">. Páginaweb d´Alex Domínguez Monés.<br />- Pedro García Vela. Facebook: Postales y Fotos Antiguas de Gente del Prat de Llobregat.<br />- Història de l´aviació catalana. Josep Canudas. Editorial Magrana.<br />- 50 anys d´imatges del Prat de Llobregat 1900-1950. Ajuntament del Prat.<br />- “Compañía de los Ferrocarriles de Madrid a Zaragoza y Alicante. Reparación de los destrozos ocasionados por la guerra en los puentes de las líneas de Madrid a Barcelona, Tarragona y Francia”. Págs, 83,87,89.<br />- Infraestructures pratenques (965-1950), a càrrec de Joan Lluís Ferret i Pujol.<br />- La Vanguardia, 21-01-1898. Pág. 4. Ilustración y pie de ilustración.<br />- “Breves apuntes para la topografía médica del Prat de Llobregat”. Segimon Salgot Balcells.<br />- “El Prat de Llobregat de fa un segle segons una topografia medica. 1904. Víctor Marí i Balcells-Pere Vallribera i Puig. Barcelona. 2001. Pag. 77-78. Publicacions del Seminari Pere Mata, de la Universitat de Barcelona. Any 2001. Número 96.“Breves apuntes para la topografía médica del Prat de Llobregat”. Segimon Salgot Balcells.</span></div>
Ramón Lasheras Garcíahttp://www.blogger.com/profile/10379088023951470095noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7272377207912756853.post-4472293925148601102013-02-11T17:20:00.001+01:002013-02-11T17:20:03.838+01:00El pont de Ferran Puig o pont dels carros<div align="center">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1j4guoV60-f_NbOKpEsOXhGyZU2_RLLqloGl8marEJRQ2pid9WpiUdqWuHDwAR87gCn8xaRYl5cxL4sgLQP9832KBLOw2UnYVBgKVj_gGZ7ks4ucTnmpuV78p1fADbBDB_WdyBgMEohg/s1600/Pont+de+Ferran+Puig.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5555695001468324226" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1j4guoV60-f_NbOKpEsOXhGyZU2_RLLqloGl8marEJRQ2pid9WpiUdqWuHDwAR87gCn8xaRYl5cxL4sgLQP9832KBLOw2UnYVBgKVj_gGZ7ks4ucTnmpuV78p1fADbBDB_WdyBgMEohg/s400/Pont+de+Ferran+Puig.jpg" style="display: block; height: 259px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" /></a><span style="font-size: 78%;">Pont de Ferran Puig a la dècada dels anys 40, amb el pont del ferrocarril darrere. Fotografia cedida per Pedro García Vela.</span> </div>
<br />
<div align="justify">
"El 9 de juliol de 1873, Ferran Puig (1), en el més pur estil caciquil, va arribar en un carro tirat per quatre cavalls a inaugurar el pont sobre el riu Llobregat, el primer , que ell mateix havia fet construir. Don Fernando, el major propietari de terres al Prat, va arribar tard i les autoritats locals i la multitud congregada van haver d'esperar una bona estona. Després dels "vives" de rigor que van seguir a la cruïlla solemne del pont, va començar la festa "(2). Així relatava Margarida Gómez Inglada a la seva tesi "Associacionisme i cultura en una societat en transformació", la inauguració del pont de Ferran Puig, conegut també com a Pont dels carros.<br />
La inauguració del pont de Ferran Puig va representar per a la població del Prat de Llobregat el final d'un llarg període d'aïllament. Des de feia cinc-cents anys, l'única via de comunicació havia estat la barca, transportadora de carros i persones, caracteritzada per la seva lentitud, defectes i llargues absències.<br />
El metge Segimon Salgot Balcells, el descrivia així: "Hi ha al Prat de Llobregat, a més del de la via fèrria, un bell pont metàl.lic, sobre el referit riu, a causa de la iniciativa del gran patrici D. Fernando Puig, qui ho va fer construir del seu propi peculi pels tallers de la Maquinista Terrestre i Marítima de Barcelona, oferint després al poble la seva compra i facilitant el pagament a terminis, però per un egoisme mal entès no es van saber aprofitar els avantatges indubtables del projecte que acariciava aquest patrici en benefici exclusiu de la població, per la qual cosa, actualment es deu pagar un portatge per ni més ni menys que noranta-nou anys, al cap dels quals passarà a ser propietat de l'Estat. Es va invertir a la seva construcció la quantitat de cent deu mil pessetes i es va inaugurar, beneint-se solemnement l'any 1873, celebrant-se amb aquest faust motiu festes que van durar tres dies, i en què el poble va demostrar el seu afecte al benefactor de la població. "(3 )<br />
<strong>CARACTERÍSTIQUES</strong><br />
El pont de Ferran Puig o dels carros era un pont de peatge, que unia les poblacions del Prat i l'Hospitalet de Llobregat. Estava situat a l'altura de l'actual carrer Urgoiti, al Prat i el carrer 43 de Barcelona, a uns seixanta metres del límit de l'Hospitalet de Llobregat; entre els ponts de l'autovia de Castelldefels i el del ferrocarril. Tenia una longitud d'uns cent metres i era d'estructura metàl.lica, suportada per pilars rodons, amb una alçada màxima sobre el nivell del riu d'uns cinc metres i mig. El paviment, de travessers de fusta, era estret i només permetia el pas d'un carro per sentit. Durant dècades va ser, al costat del ferrocarril (1881), l'única via de comunicació amb la ciutat de Barcelona, però a principis de segle es va fer evident la necessitat de construir un nou pont que facilités el trànsit rodat als aeròdroms del Prat de Llobregat. </div>
<br />
<div align="center">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwvK_rl4XI4xi9Jiw8e7qmi4qR-UO3JLQ-8SY35JKwujypd4OoRvAmHGIRwrhJmelus7yT_aLinQs1GD5oRjDnFqi_PWiYtNOUz_Auyyo6RbmdLzzBn90WwyzI0uFE4ngQNvr_olmd7aw/s1600/Ponts%252520del%252520prat.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5555694861820674722" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwvK_rl4XI4xi9Jiw8e7qmi4qR-UO3JLQ-8SY35JKwujypd4OoRvAmHGIRwrhJmelus7yT_aLinQs1GD5oRjDnFqi_PWiYtNOUz_Auyyo6RbmdLzzBn90WwyzI0uFE4ngQNvr_olmd7aw/s400/Ponts%252520del%252520prat.jpg" style="display: block; height: 304px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" /></a><span style="font-size: 78%;">Pont de les Voltes, en primer terme i Pont de Ferran Puig. Fotografia cedida per Àlex Domínguez Monés, pertanyent al fons Josep Monés i Amat</span> </div>
<div align="justify">
<strong>DECADÈNCIA</strong>L'any 1919 es van adjudicar les obres de construcció d'un nou pont sobre el riu Llobregat que substituiria al vell pont de Ferran Puig, però poc després de començar els treballs es va fer evident que l'amplada que presentava era insuficient -només permetia el pas d'un carro per sentit-, de manera que els treballs es van alentir, es van suspendre i finalment es van reprendre, a causa de la urgència de la situació. El pont, conegut com pont de les Voltes, va entrar en funcionament l'any 1930, onze anys després de la seva adjudicació. Mentrestant, la manca d'inversió al pont de Ferran Puig l'havia sumit en un estat de conservació lamentable. L'any 1925, l'enginyer Pere Vallcorba denúncia en un ple municipal de l'ajuntament del Prat de Llobregat, que el vell pont de peatge havia quedat obsolet i constituïa un perill per a les persones i cavalleries que el travessaven diàriament. Quatre anys més tard, la situació es manté o ha empitjorat: "Igualment es va adonar la comissió que el pont sobre el riu Llobregat, està molt deteriorat i té escassa resistència per tant carruatge que es veu obligat a transitar per ell", publicava el diari La Vanguardia (4).<br />
Amb la inauguració del nou viaducte, l'any 1930, el pont de Ferran Puig va ser definitivament abandonat i el contracte d'arrendament rescindit, però el futur sempre és impredictible i encara deparava una sorpresa ...<br />
<strong>RESSORGIMENT I FINAL</strong><br />
La nit del 24 al 25 de gener de 1939 les tropes republicanes van procedir a la voladura del pont de les Voltes i el del ferrocarril, per retardar l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona. Seixanta-sis anys després, el municipi del Prat de Llobregat tornava a quedar incomunicat. Les autoritats locals van decidir llavors prioritzar la compra i nova posada en funcionament del Pont de Ferran Puig, que estaria en funcionament fins l'any 1950, en què es va inaugurar el pont de l'autovia de Castelldefels.<br />
El pont de Ferran Puig -o el que quedava d'ell- encara apareix en una fotografia de la Companyia Espanyola de Treballs Fotogramétrics Aeris de l'any 1958, encara que en un estat ruïnós. Després, desapareix de la nostra història sense fer soroll; 85 anys després de la seva inauguració no hi van haver ni cotxes de cavalls, ni festes, ni bandes de música, ningú es recordava ja del vell pont metàl.lic.<br />
<br />
<br />
<br />
<span style="font-size: 85%;">AGRAÏMENTS:<br />Vull agrair la cessió desinteressada de les fotografies utilitzades en aquesta entrada a:<br />- Alex Domínguez Monés.<br />- Pedro García Vela.</span><br />
<br />
<br />
<span style="font-size: 85%;">NOTES:<br />(1) Ferran Puig i Gibert (1815-1901). Financer, escriptor i polític. Propietari de la fàbrica vapor de fil, a Sant Andreu de Palomar, origen de la que seria la primera fàbrica de filatures d'Espanya: Fabra i Coats. Afiliat al Partit Liberal, va ser regidor de l'Ajuntament de Barcelona i senador per la província de Girona. Era el major propietari de terres al municipi del Prat de Llobregat.<br />(2). Associacionisme i cultura en una Societat en Transformació. El Prat de Llobregat 1910-1960. Tesi de Margarida Gómez Inglada. Departament d'Història Contemporània de la Universitat de Barcelona. Programa d'Estudis Urbans. Bienni 1991-1993. Director Carles Santacana i Torres.<br />(3). El Prat de Llobregat de fa un segle SEGONS una topografia mèdica. 1904. Víctor Marí i Balcells - Pere Vallribera i Puig. Barcelona. 2001. Pàg 72. Publicacions del Seminari Pere Mata, de la Universitat de Barcelona. Any 2001. Número 96. "Breus apunts per a la topografia mèdica del Prat de Llobregat", Segimon Salgot Balcells.<br />(4) La Vanguardia, dijous 13 de juny de 1929. Pàg. 8.<br /><br /><br /><br />Fonts consultades:<br />- </span><a href="http://www.adm.cat/Josep%20Mones%20i%20Jane/josep_mones_i_Jane.htm"><span style="font-size: 85%;">www.adm.cat/Josep%20Mones%20i%20Jane/josep_mones_i_Jane.htm</span></a><span style="font-size: 85%;">. Páginaweb d´Alex Domínguez Monés.<br />- Pedro García Vela. Facebook: Postales y Fotos Antiguas de Gente del Prat de Llobregat.<br />- Història de l´aviació catalana. Josep Canudas. Editorial Magrana.<br />- 50 anys d´imatges del Prat de Llobregat 1900-1950. Ajuntament del Prat.<br />- </span><a href="http://www.avbellvitge.wordpress/"><span style="font-size: 85%;">www.avbellvitge.wordpress</span></a><span style="font-size: 85%;">. Els ponts del Llobregat entre el Prat i l´Hospitalet.<br />- Associacionisme i cultura en una societat en transformació. El Prat de Llobregat 1910-1960. Tesi de Margarida Gómez Inglada. Departament d´Història Contemporània de la Universitat de Barcelona. Programa d´Estudis Urbans. Bienni 1991-1993. Director Carles Santacana i Torres.<br />- El Prat de Llobregat de fa un segle segons una topografía médica. 1904. Víctor Marí i Balcells – Pere Vallribera i Puig. Barcelona. 2001. Pág 72. Publicacions del Seminari Pere Mata, de la Universitat de Barcelona. Any 2001. Número 96. “Breves apuntes para la topografía médica del Prat de Llobregat”, Segimon Salgot Balcells.<br />- La Vanguardia, jueves 13 de junio de 1929. Pág. 8.<br />- Infraestructures pratenques (965-1950). Joan Lluís Ferret i Pujol.</span></div>
<div align="justify">
</div>
Ramón Lasheras Garcíahttp://www.blogger.com/profile/10379088023951470095noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7272377207912756853.post-27425721850839482242013-02-11T17:18:00.003+01:002013-02-11T17:18:45.486+01:00Ermita romànica de Santa Eulàlia de Provençana<div align="justify">
L'ermita romànica de Santa Eulàlia de Provençana forma part, amb l´ermita de la Mare de Déu de Bellvitge, del patrimoni històric i artístic del municipi de l'Hospitalet de Llobregat.<br />
<strong>Estructura</strong>L'edifici, de planta rectangular, consta de tres naus separades per dues fileres d'arcs de mig punt que descansen sobre gruixuts pilars rectangulars. La nau central està coberta amb volta de canó i les laterals amb volta de quart de cercle. Les tres van ser reconstruïdes durant les tasques de restauració realitzades al 1970. L'edifici original constava de tres absis semicirculars, avui desapareguts després de la construcció en el segle XV d'un nou temple adossat a l'església romànica. La portalada va ser construïda l'any 1201 segons consta en una inscripció encara visible al timpà. Presenta tres arcs en gradació i dues arquivoltes emmarcades per un guardapols amb fris esculpit de motius vegetals i dues columnes amb capitell bisellat d'aspecte rústic. De les columnes romàniques només perduren els capitells, ja que els fusts originals van ser substituïts per tubs d'uralita, durant l'última restauració. Sobre la porta d'accés s'obre una finestra de mig punt, i tot el conjunt està coronat amb un campanar d'espadanya.<br />
<strong>Explica la llegenda</strong><br />
Santa Eulàlia va ser la patrona de la ciutat de Barcelona fins l'any 1687. Actualment és patrona de la catedral. Etimològicament ve dels vocables <em>Eu</em>, que significa bé i <em>Lal</em>, que significa parlar, pel que la seva traducció seria: La que parla bé. La història narra el martiri d'una jove de vint anys, descendent d´una família acomodada que recrimina al prefecte Dacià la injusta persecució contra la fe cristiana, proclamada a partir dels <em>Decrets de l'emperador Dioclecià</em>. El prefecte intenta persuadir a la jove de que abnegui de la seva religió però, davant la seva negativa acaba recorrent a les amenaces, primer, i a la tortura i la mort, finalment. La llegenda explica que Santa Eulàlia va acabar, després d´innombrables tortures, dins d'una bota plena de fulles de ganivet que va ser rodada per un carrer en pendent. Durant el seu recorregut de màrtir, Santa Eulàlia va santificar barri per barri la ciutat de Barcelona. Un cop morta, el seu cos va ser exposat a una creu extramurs i una nevada miraculosa va ocultar la seva nuesa. Va ser enterrada on s'aixeca avui l'Arc del Triomf, encara que posteriorment el seu cos seria traslladat a la cripta de la catedral. </div>
<div align="justify">
Hi ha qui afirma que aquesta història no és més que un desdoblament de la Santa Eulàlia de Mèrida (Badajoz), bé per adoració a la santa emeritense, bé pel culte a alguna de les seves relíquies. No obstant això, no és absurd pensar que existissin dos màrtirs i només una troballa arqueològica podrà dilucidar l'enigma.<br />
<strong>Una mica d'història</strong><br />
La primera referència escrita del terme Provençana correspon a la venda d'una casa de pagès i uns terrenys propietat del matrimoni Bonemir i Ermessenda a Rafulf, fill de Guifré el Pilós, i té data del 29-08-908. El nom de Provençana prové, segons sembla, de l'època romana i fa referència a una vila, propietat de Provius o Proventius. Les restes de l'edificació es troben sota l'actual església. La parròquia de Santa Eulàlia de Provençana es troba documentada des de l'any 1045, però l'edifici que s'ha conservat va haver de ser construït a finals del segle XI. Va ser consagrada l'any 1101 pel bisbe de Barcelona Berenguer Folc i fins a mitjan segle XV va ser l'única parròquia del municipi. A partir del segle XV va entrar en decadència, sobretot a partir de la construcció d'un nou temple també dedicat a la màrtir. A partir d'aquí es va convertir en capella eremita i fins i tot va arribar a utilitzar-se com a galliner, fins a la seva restauració al segle XVIII, que li permetria recuperar la categoria de parròquia, ja entrat el segle XIX.<br />
<br />
<br />
<br /></div>
<div align="justify">
<span style="font-size: 85%;">Referències:<br />- Una pequeña joya del románico entre bloques de pisos. El País.com. 09-08-03. Gloria Ayuso.<br />- Capella de Santa Eulàlia de Provençana. </span><a href="http://www.poblesdecatalunya.cat/"><span style="font-size: 85%;">www.poblesdecatalunya.cat</span></a><span style="font-size: 85%;">.<br />- Hospitalet de Llobregat. </span><a href="http://www.es.wikipedia.org/"><span style="font-size: 85%;">www.es.wikipedia.org</span></a><span style="font-size: 85%;">.<br />- Celebració del milcentenari de la vil.la Provençana. Primera Plana. 24-11-08. Pilar Gonzalo.<br />- Santa Eulàlia de Provençana. </span><a href="http://www.aldeaglobal.net/artmedieval"><span style="font-size: 85%;">www.aldeaglobal.net/artmedieval</span></a><span style="font-size: 85%;">. </span></div>
Ramón Lasheras Garcíahttp://www.blogger.com/profile/10379088023951470095noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7272377207912756853.post-164831076066039202013-02-11T17:17:00.003+01:002013-02-11T17:17:16.331+01:00Ca l´Anguiler. 2<div align="center">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjd2TtvbDBp1Zn6UyRz4ZryFDry5PhAQywWGxYAmvNfW9the5gzTscIx0ITNNAWLLuWs2BaBlR2WnV7ovTS_JaoeFfQDb9pVLFFTMrom6Imc2zZVo-gcwbdauypgIep9gGT4b8_wTAQ1mw/s1600/Riu+Llobregat.JPG"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5555484337043227650" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjd2TtvbDBp1Zn6UyRz4ZryFDry5PhAQywWGxYAmvNfW9the5gzTscIx0ITNNAWLLuWs2BaBlR2WnV7ovTS_JaoeFfQDb9pVLFFTMrom6Imc2zZVo-gcwbdauypgIep9gGT4b8_wTAQ1mw/s400/Riu+Llobregat.JPG" style="display: block; height: 288px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" /></a><span style="font-size: 78%;"> Fotografia: El riu Llobregat a principis de segle. Imatge de l´Arxiu Municipal del Prat de Llobregat</span></div>
<br />
<br />
<div align="justify">
<strong>La pesca de l'anguila</strong><br />
El pagès Ramon Lluch Rigola, en una entrevista pubicada a la revista "Delta Llobregat" (5) l'any 1997, explica que li deien "l´anguiler", "per que va néixer a Ca l'Anguiler [l´any 1924] i perquè (..) de jove, anava a pescar anguiles al final del riu Llobregat (...) amb una barca que tenia varada a la ribera del riu, i que quan no podia pescar (es) dedicava a caçar". Entre les formes tradicionals de pesca de l'anguila destacaven tres: mitjançant anguileres -que eren trampes que se situaven als llocs de pas-, amb canya de pescar i ham -utilitzant cucs o un altre tipus d´esquer-, i la denominada "molinà" , que es practicava amb fil de pescar, però sense ham. D'aquests tres mètodes el més pràctic era l'últim, ja que permetia la captura dels exemplars vius, que podien ser traslladats a recipients destinats a la seva conservació i neteja. Per practicar la "molinà" s'utilitzaven cucs, que eren enfilats amb una agulla en un fil de pescar fins a formar un rastre d'uns metres. Un cop inserides, es realitzaven diversos anells amb el cordill i finalment es lligava en un punt, component una mena de dispersió que s'unia a una canya mitjançant fil. Les anguiles són tan voraçes que no deixaven anar la presa una vegada havien mossegat l'esquer, de manera que el pescador podia treure-les de l'aigua i dipositar-les dins d´un paraigües obert, col.locat del revés, o qualsevol altre tipus de recipient que impedís la fugida dels peixos. Un cop capturats, els peixos eren dipositats en un viver on es conservaven amb vida fins al seu consum, i eren sotmesos a una purga de neteja.<br />
<br />
<strong>L'all i pebre</strong>De la cuina de Ca l'Anguiler només sabem que "era famosa pels seus plats cuinats amb anguila i els sucs de la seva cocció" (3). Si tenim en compte que "l'all i pebre" és la forma més habitual de presentar-la a taula i que aquest plat també és conegut com "Anguiles al suc cuinat", podem aventurar-nos a pensar que, segurament, aquest era el plat més representatiu del restaurant. L'all i pebre es considerava, tradicionalment, com una recepta preparada per homes i per menjar en companyia.<br />
Tant els ingredients com la seva elaboració són senzills: Primer, es prepara una picada de morter, amb dents d'all, julivert i ametlles, en una cassola de fang o paella es fregeix en oli d'oliva la picada, s'afegeix pebre en gra i es condimenta amb vi o vinagre. Després, s'hi afegeix aigua i quan comença a bullir, patates tallades a daus; es deixa bullir uns deu minuts més i posem l'anguila, prèviament tallada, fins que quedi al punt i preparada per servir.<br />
<br />
<strong>La riuada de setembre de 1962: punt i final ...</strong>"Les inundacions del 25 de setembre de 1962 a Catalunya es recorden com la major catàstrofe hidrològica d'Espanya. Malauradament va ser una catàstrofe rècord en víctimes, 815 morts inclosos els desapareguts i 2.650 milions en pèrdues en menys de dues hores a causa d'una avinguda sobtada dels rius Llobregat i Besòs, i els seus afluents en la seva part baixa. Es van registrar 212 mm en menys de 3 hores, amb una intensitat màxima de 6 mm /minut. Aquest episodi va tenir lloc després d'una llarga sequera (feia 4 mesos que no plovia en algunes zones d'Espanya) "(6).<br />
La nit del 25 al 26 setembre 1962 els habitants de la ribera i desembocadura del Llobregat van ser testimonis d'una tempesta sense precedents però, segurament, cap va arribar a imaginar les tràgiques conseqüències que comportaria. El riu baixava tan crescut que en la masia de Can Rubí, en Molins de Rei, l'aigua va arribar a una alçada de 2,40 metres. En poc més de quatre hores, des de dos quarts de vuit de la tarda fins a gairebé la mitjanit, l'ímpetu de les aigües va arrossegar persones, indústries, vies de ferrocarril, ponts i habitatges; entre ells, el de Ca l'Anguiler, a la riba esquerra del riu Llobregat, molt a prop de la seva desembocadura.<br />
<br />
Ramon Lluch Rigola, "l´Anguiler", relata en l'entrevista concedida a la revista "Delta Llobregat": "La casa se la va emportar la riuada de l'any 1962, i part de les terres també" (5). I és que el riu Llobregat, a mitjans de segle, encara continuava sent font de vida i, per desgràcia, font de tragèdies ...</div>
<div align="justify">
</div>
<div align="justify">
<br /></div>
<div align="justify">
<span style="font-size: 85%;">NOTES:</span><br />
<span style="font-size: 85%;">(1) “La Vanguardia”, dimarts 25-10-1904. Pàg. 3<br />(2) “La Vanguardia Española”, dimecres 26-05-1954. Pàg. 23.<br />(3) “Un litoral perdut. Del cap del riu al Remolar”. Josep Camps, 26 de maig de 2000.<br />(4) “La Vanguardia”, dimarts 20-07-1915. Pàg. 5.<br />(5) “Delta Llobregat”. Julio-Agosto 1997. Ramon Lluch Rigola. Juan Miñarro.<br />(6) “Algunos aspectos del impacto social de las inundaciones en Cataluña”. María del Carmen Llasat, Mercè Barnolas, Manel Ceperuelo, Montserrat Llasat, Miguel Angel Prat. Grupo de Análisis de situaciones Meteorológicas Adversas Departamento de Astronomía y Meteorología Universidad de Barcelona. </span><a href="http://www.am.ub.es/carmell"><span style="font-size: 85%;">www.am.ub.es/carmell</span></a><span style="font-size: 85%;">.<br /><br /></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-size: 85%;">FONTS CONSULTADES:<br />- </span><a href="http://www.avbellvitge.wordpres.com/"><span style="font-size: 85%;">www.avbellvitge.wordpres.com</span></a><span style="font-size: 85%;">. Ca l´ Anguilero.<br />- “La Vanguardia”, dimarts 25-10-1904. Pàg. 3.<br />- “La Vanguardia Española”, dimecres 26-05-1954. Pàg. 23.<br />- “Un litoral perdut. Del cap del riu al Remolar”. Josep Camps, 26 de maig de 2000.<br />- “La Vanguardia”, dimarts 20-07-1915. Pàg. 5.<br />- “Delta Llobregat”. Julio-Agosto 1997. “Ramon Lluch Rigola. L´últim pagès i anguilero de la Marina de l´Hospitalet”. Juan Miñarro.<br />- “Les barraques del delta de l´Ebre, un dels habitatges populars més antics i singulars de Catalunya”. M. Carme queralt.<br />- </span><a href="http://www.aldeaglobal.net/xeretrec/cisterna/receptes.htm"><span style="font-size: 85%;">www.aldeaglobal.net/xeretrec/cisterna/receptes.htm</span></a><span style="font-size: 85%;">. Anguiles i “molinaes”. Joan L. Molla.<br />- “La Vanguardia”, 20-11-1915. Pág. 5.<br />- </span><a href="http://www.revistacambrils.com/"><span style="font-size: 85%;">www.revistacambrils.com</span></a><span style="font-size: 85%;">. “Sobre las anguilas. Parlant de cuina”. Joaquín Llorens.<br />- “La Vanguardia”, 18-07-1918. Sport Ciclista català.<br />- El Mundo Deportivo. 4-07-1915. Pàg. 5.<br />- “La Vanguardia”, diumenge 20-11-1915. Pàg. 5.<br />- “El Mundo Deportivo”, 4-07-1907. Pàg. 5.<br />- “La Vanguardia”, 3-07-1915. Pàg. 5.<br />- </span><a href="http://www.uoc.edu/linast48.html.%20Tranvía%2048"><span style="font-size: 85%;">www.uoc.edu/linast48.html. Tranvía 48</span></a><span style="font-size: 85%;">.<br />- “Algunos aspectos del impacto social de las inundaciones en Cataluña”. María del Carmen Llasat, Mercè Barnolas, Manel Ceperuelo, Montserrat Llasat, Miguel Angel Prat. Grupo de Análisis de situaciones Meteorológicas Adversas Departamento de Astronomía y Meteorología Universidad de Barcelona. </span><a href="http://www.am.ub.es/carmell"><span style="font-size: 85%;">www.am.ub.es/carmell</span></a><span style="font-size: 85%;">.<br />- </span><a href="http://www.usuarios.multimania.es/anacocinareceta/recta_de_all_i_pebre.htm"><span style="font-size: 85%;">www.usuarios.multimania.es/anacocinareceta/recta_de_all_i_pebre.htm</span></a><span style="font-size: 85%;">. All i pebre. Ana y sus recetas de cocina.<br />- </span><a href="http://www.petitchef.es/recetas/all-i-pebre-de-anguiles-fid"><span style="font-size: 85%;">www.petitchef.es/recetas/all-i-pebre-de-anguiles-fid</span></a><span style="font-size: 85%;">. All i pebre d´anguiles.<br />- </span><a href="http://www.conocervalencia.com/receta-all-i.pebre"><span style="font-size: 85%;">www.conocervalencia.com/receta-all-i.pebre</span></a><span style="font-size: 85%;">. All i pebre.<br />- Revista “El Penell”, 13, de l´Acom. Hivern 2002-2003. “Ara fa 40 anys (Episodi de setembre del 62)”, per: Miguel Ángel Prat i German Bermell.</span></div>
Ramón Lasheras Garcíahttp://www.blogger.com/profile/10379088023951470095noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7272377207912756853.post-27609764296367406932013-02-11T17:16:00.003+01:002013-02-11T17:16:13.684+01:00Ca l´Anguiler. 1<div align="center">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfTBpxfbpuYZVOoYDLGWr97nSt8wKvwgLCY6x5hPSebSHb9kjjZs4vYx3fgA0gbLvul_Q1NRDdbxrSQ8O9id7AoDYMPPihOnhyphenhyphenF406ycp5ONe4YbrBSOt6bG1Uju_cMTV-erxtqmJAI-Q/s1600/Ca+l%25C2%25B4Anguiler.JPG"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5555485594084574514" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfTBpxfbpuYZVOoYDLGWr97nSt8wKvwgLCY6x5hPSebSHb9kjjZs4vYx3fgA0gbLvul_Q1NRDdbxrSQ8O9id7AoDYMPPihOnhyphenhyphenF406ycp5ONe4YbrBSOt6bG1Uju_cMTV-erxtqmJAI-Q/s400/Ca+l%25C2%25B4Anguiler.JPG" style="display: block; height: 295px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" /></a><span style="font-size: 78%;">Imatge: Ca l´Anguiler. Any 1912-1913</span> </div>
<br />
<br />
<div align="justify">
"La crescuda sobtada que el passat diumenge a la tarda va tenir el riu Llobregat, produïda pels aiguats caiguts al terme de Monistrol, va ser causa que una tartana, en la qual anaven tres persones molt conegudes en aquesta ciutat, de retorn d'un dels seus vedats de marina, on havien passat el dia, fos, en creuar el gual arrossegada per l´impetuós corrent.<br />
Un dels viatgers va travessar el riu nedant, arribant à la vora després de veritables esforços, acudint a sos veus y als trets de revòlver que va fer, Baldomero Espigalleu Sigalés, Baldomero Petit, el pastor Sento i el guàrdia jurat Ramon Méndez, de la propietat del senyor marquès d'Alella, i Tomás Alonso (a) "anguilero", amb el seu nebot Daniel Belda amb una barca. Immediatament van començar els treballs de salvament, i trets els dos senyors restants del centre del riu per mitjà de cordes. El tartaner i la cavalleria van ser conduïts a l´altra riba del riu amb auxili de la barca.<br />
No és aquesta la primera vegada que les esmentades persones en aquell lloc han hagut de prestar serveis anàlegs, la qual cosa gustosos fem públic. "(1). Aquest relat, publicat al diari La Vanguardia l'any 1904, narra l'incident esdevingut a un petit carruatge que intentava creuar el riu des del Prat fins a Hospitalet de Llobregat, a través d'un dels passos -o "guals" -, que s'utilitzaven quan portava poc cabal. En ell es menciona a diverses persones, entre ells, Tomás Alonso, "el anguilero", que no és la primera vegada que intervé en accions de rescat en aquest mateix lloc. I és que el riu Llobregat, a principis de segle, encara era font de vida i, per desgràcia, font de tragèdies ...<br />
<br />
<strong>Ca l'Anguiler</strong><br />
Ca l'Anguiler era una masia de tipus mitjà o comú, la més freqüent en Catalunya; constava de planta principal, on s'ubicaven la cuina i el menjador i un primer pis, destinat als dormitoris. Com totes -o gairebé totes- les masies catalanes tenia planta rectangular i estava orientada cap al sol del matí. La teulada, de teula catalana, era a dues vessants i desaiguava cap a les façanes principal i posterior, característica comuna a les masies del delta del Llobregat, tot i que és contrària a la norma d'aquest tipus de masies, que normalment ho fan cap a les façanes laterals.<br />
Les seves dimensions eren petites, aproximadament 6,40 metres de longitud, per 4,60 metres d'amplada i 8,60 metres d'alçada, el que dóna una superfície total d'uns 60 metres quadrats. Estava situada en el marge esquerre del riu Llobregat, prop de la seva desembocadura, al barri conegut com Can Tunis (Casa Antúnez), de l'Hospitalet de Llobregat, i era "lloc àmpliament conegut en aquells paratges confrontants al riu" (2) "Pels mejars d'Anguila i els sucs de la cocció d´aquestes” (3).<br />
Des de l'any 1904 tenim notícia, a través de publicacions en diferents mitjans de comunicació de Barcelona d'excursions celebrades a Ca l'Anguiler, per part de caçadors, personalitats públiques, institucions i entitats esportives, atrets tant per la seva cuina, com per la bellesa del seu entorn natural. Els diumenges, grups de caçadors eren transportats amb canoa als aiguamolls i pinedes del Prat de Llobregat on havia caça abundant, i després eren recollits per gaudir de l'esmorzar prèviament encarregat.<br />
Malgrat les seves reduïdes dimensions, l'assistència a aquest popular restaurant podia ser nombrosíssima, com demostra una crònica de "La Vanguardia", de l'any 1915: "van acudir uns 35 ciclistes, dinant a la vora del Llobregat, banyant-se alguns" (4) . "La pesca i la caça constituïen la matèria primera del menjador, molt preuades pels seus clients" (5). Ca l´Anguiler oferia als seus visitants la possibilitat de gaudir d'un passeig en canoa pel riu o d'un bany refrescant a la vora del Llobregat o a la platja de l'Hospitalet, al costat del far conegut popularment com "la Farola del Llobregat".<br />
Els mitjans de transport utilitzats per arribar-hi al restaurant eren molt diversos: en moto o bicicleta -malgrat el mal estat dels camins -, en canoa -des del mar-, o en tramvia, des que el 19-05-1905 es va inaugurar la "línia del Morrot" -com se la va conèixer popularment-, que partia des de la Rambla Santa Madrona fins a Casa Antúnez. Una altra particularitat més que presentava la masia de Ca l'Anguiler era la presència d'una cabana que servia de magatzem, d'uns 4x2,70x3,45 metres (llarg x ample x alt), situada davant de l'habitatge i orientada, també al mar . La seva estructura era molt senzilla -un esquelet de fusta amb coberta vegetal a dues vessants, que descansava sobre les parets laterals-, i guardava un gran equilibri amb el seu entorn, ja es que van utilitzar per a la seva construcció materials proporcionats per la natura: fusta, canyes, joncs o canyissos, per al seu bastiment; i fang i palla per a revestir les parets. Aquestes barraques primitives, desaparegudes en l'actualitat al delta del Llobregat estaven emparentades amb les barraques del delta de l'Ebre. Molts investigadors situen el seu origen en les famílies valencianes que van arribar a les nostres terres per treballar en les dures tasques de sembra, escardada i recollida de l'arròs.<br />
Durant diverses generacions, des de finals del segle XIX o principis del segle XX, la masia de Ca l'Anguiler va estar oberta al públic oferint exquisits plats als seus comensals, entre els quals destacaven la caça i, sobretot, les anguiles pescades en les netes aigües del riu Llobregat. Però tot va acabar la fatídica nit del 25 setembre 1962 ...</div>
Ramón Lasheras Garcíahttp://www.blogger.com/profile/10379088023951470095noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7272377207912756853.post-38742965839153664852013-02-11T17:12:00.003+01:002013-02-11T17:12:57.342+01:00Salvem la colònia Castells<div align="justify">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh83U0crlktYoCbCqOHi1yo02MMy-rwyVxtx4eJFmDqa6h4nwazcXnwUceyhGoQ7l68YJ-0YEsWtsz8Kivpw1mQDO0u4JSThC2MqouphKAD0zWl8hYNkKXNkoucCmaWrAjv9TiT0t6vs4c/s1600/Colonia+Castells_02.JPG"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5555324964119169826" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh83U0crlktYoCbCqOHi1yo02MMy-rwyVxtx4eJFmDqa6h4nwazcXnwUceyhGoQ7l68YJ-0YEsWtsz8Kivpw1mQDO0u4JSThC2MqouphKAD0zWl8hYNkKXNkoucCmaWrAjv9TiT0t6vs4c/s400/Colonia+Castells_02.JPG" style="display: block; height: 270px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" /></a>Des de fa uns deu anys la Colònia Castells, de Barcelona, es debat entre la desesperança i la inquietud que provoca un projecte de reurbanització de l'ajuntament que pretén reduir a runes aquest peculiar paratge. Les causes, disfressades pel cas amb interessos socials, són les mateixes de sempre: l'especulació i el “pelotazo" immobiliari indiscriminat.<br />
La Colònia Castells es troba situada al centre de la ciutat comtal, entre els carrers Montnegre, Entença, Taquígraf Serra i Equador, i és, segurament, un dels últims barris de casetes baixes que sobreviuen a Barcelona. Va ser promoguda per l'empresari barceloní Manuel Castells, entre els anys 1923 a 1928 i constava de 120 habitatges de les anomenades "cases barates", destinats als immigrants que arribaven a la ciutat a la recerca de treball. Eren construccions petites, generalment d'una sola planta, organitzades en tres passatges longitudinals i un altre més petit transversal, en un terreny de poc més d'una hectàrea.<br />
Com un recés de pau en la sempre atrafegada Barcelona, la Colònia Castells ha perdurat fins als nostres dies, oferint als veïns i visitants una forma de vida tan peculiar com distant en el temps: contemplar les seves cases, tan dispars com els inquilins que hi habiten, ens fa retrocedir en el temps fins records que romanien gairebé oblidats. En aquest singular lloc el carrer forma part de l'habitatge. Els cotxes, motos i bicicletes, comparteixen lloc amb les taules i cadires que acomodaran la tertúlia, mentre els nens corren entre flors i plantes, observats per un gos mandrós i un gat esquiu.</div>
<br />
<div align="justify">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj72wcC1Xb6byf_ZCLAfMGjKeTwqbQ4Wffj_9dgosz94IsnamfD6HMSK2ynSUNInDSxXCYM2qrpFZpjuKekGG0T__oaT-WMIkATR_MX9UckbfaQqtH_SrLgUvRr3izxsy9gqtc3qmix0pE/s1600/Colonia+Castells_01.JPG"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5555324842898603314" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj72wcC1Xb6byf_ZCLAfMGjKeTwqbQ4Wffj_9dgosz94IsnamfD6HMSK2ynSUNInDSxXCYM2qrpFZpjuKekGG0T__oaT-WMIkATR_MX9UckbfaQqtH_SrLgUvRr3izxsy9gqtc3qmix0pE/s400/Colonia+Castells_01.JPG" style="display: block; height: 271px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" /></a>El passat mes de juliol, 32 famílies de la Colònia van rebre, agraïdes, les claus dels nous habitatges de protecció oficial (VPO) assignats. Són habitatges més àmples, amb calefacció, molt propers a les cases, ara tapiades, on havien residit. Altres 14 famílies ho faran en els propers mesos, si poden accedir al préstec hipotecari necessari. Encara que la Associació d'Afectats de la Colònia Castells es va oposar, en un primer moment al desallotjament i posterior enderrocament dels habitatges, l'any 2007 va signar un protocol de col.laboració amb l'alcalde, senyor Jordi Hereu, a fi de garantir als veïns desallotjats l'accés a un habitatge digne. No obstant, un reduït grup de propietaris i llogaters contraris a la reubicació mantenen la lluita pels seus drets a través de la plataforma "Salvem la Colònia Castells". El pla inicial, amb una indemnització prevista d'uns 30 milions d'euros, ha patit nombrosos retards com a conseqüència dels recursos plantejats i la profunda crisi en què està sumit el denominat "sector del totxo". Quan encara queden pendents de reallotjament unes 150 famílies, el projecte ja no es considera tan viable i es contempla l'any 2015 com a possible data de finalització. La seva sort sembla estar decidida, però es demora massa ...<br />
<br />
Les solucions administratives semblen acontentar a molts pocs: les indemnitzacions per l'expropiació només arriben entre el 20 i el 40% del valor de la nova hipoteca i a més hi ha el problema afegit de les famílies en règim de lloguer, que no tenen dret a compensació . Mentrestant, la Colònia Castells, condemnada a l'oblit, llangueix per la falta d'inversió social i humana necessàries.<br />
<br />
Una pregunta planeja per la meva ment sense resposta: per què no es va rehabilitar la zona destinada a les noves demandes habitacionals? Els habitatges, encara que petits, podrien allotjar còmodament a joves, solters, vidus, separats o parelles sense fills. De fet, el govern socialista va plantejar recentment la construcció de VPO de 30 m2 com a solució a l'alt preu de l'habitatge. D'aquesta manera, tant nosaltres com les pròximes generacions podríem continuar gaudint d'aquesta humil taca de color i humanitat, enmig de la freda homogeneïtat de Barcelona.<br />
<br />
Potser és el seu destí, o potser sigui encara possible salvar aquest barri peculiar, però un enemic implacable l´amenaça: no és l'especulació, és la nostra indiferència davant la injustícia. Mentrestant, la Colònia Castells continua debatent-se entre la desesperança i la inquietud que provoca la incertesa del seu futur. Un futur, d'altra banda, gaire prometedor.</div>
<div align="justify">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgj38fwaMvkNS1OmroeZAPXn3kdaJb5eNp3j51OXnfCJyUyvcOJUK8PTAEZYJOtBs91nGhfoeVkDDcL7_v4vJf2cqU6D9rQV9501VYlgI9b6k2Yhr4J35HZo9m2YpGKkVSnVP6WdeMIkcw/s1600/Colonia+Castells_03.JPG"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5555324713070487842" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgj38fwaMvkNS1OmroeZAPXn3kdaJb5eNp3j51OXnfCJyUyvcOJUK8PTAEZYJOtBs91nGhfoeVkDDcL7_v4vJf2cqU6D9rQV9501VYlgI9b6k2Yhr4J35HZo9m2YpGKkVSnVP6WdeMIkcw/s400/Colonia+Castells_03.JPG" style="display: block; height: 270px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" /></a><span style="font-size: 85%;"></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-size: 85%;"></span><br /></div>
<div align="justify">
<span style="font-size: 85%;"></span><br /></div>
<div align="justify">
<span style="font-size: 85%;">REFERÈNCIES:<br />- www.que.es / barcelona. Els veïns de la Colònia Castells diuen adéu a casa seva. - www.ub.es / Geocrítica. Scripta Nova. La Conservació de l'habitatge popular a les perifèries urbanes, el cas de Barcelona i la Colònia Castells. José Luis Oyón.<br />- Www.elpais.com. Acaballes de la Colònia Castells. Ignacio Vidal Folch. 2006.07.01.<br />- www.coloniacastells.blogspot.com. Carta a Ignacio Vidal-Folch. Miguel Carrión Pérez.<br />- www.anotherbcn.com. Adéu a la Colònia Castells.<br />- www.barcelonaldia.wordpress.com. L `enderroc de la Colònia Castells i el reallotjament dels Afectats s'endarreriran almenys Un any. 2008.06.04. Vicenç Planella.<br />- www.huertosurbanosbarcelona.wordpress.com. L'hort de cologne a la colònia Castells.<br />- <a href="http://www.barcelonear.blogspot.com/">http://www.barcelonear.blogspot.com/</a>. La Colònia Castells, un altre barri que destorba als especuladors. 1910.07.28.<br />- www.elperiodico.com. 32 famílies pioneres es van de la vella Colònia Castells. 1910.07.07.<br />- www.territori.scot.cat. Transformació urbana de la Colònia Castells (Barcelona). Elisabet Sau.</span><br />
<br /></div>
<div align="justify">
</div>
Ramón Lasheras Garcíahttp://www.blogger.com/profile/10379088023951470095noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7272377207912756853.post-80672396550292704982013-02-11T17:11:00.003+01:002013-02-11T17:11:34.896+01:00La llegenda de l´aviador perdut (3)<div align="center">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEim5qDbdkVviFNZ6btlbtTWgw6g2SKoaozxrZSZwkTRwekdOtqD_vnRgDcdgrKOA_xCqphOcgTrtt0D2jEVxIp9SealYEvp8zQmNbFwcN6lZ4TE_eDag1SVxUC0lwKZfQ1SA3UypFtzYdQ/s1600/Messerschmitt+Laucirica_01.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5555319672653760626" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEim5qDbdkVviFNZ6btlbtTWgw6g2SKoaozxrZSZwkTRwekdOtqD_vnRgDcdgrKOA_xCqphOcgTrtt0D2jEVxIp9SealYEvp8zQmNbFwcN6lZ4TE_eDag1SVxUC0lwKZfQ1SA3UypFtzYdQ/s400/Messerschmitt+Laucirica_01.jpg" style="display: block; height: 184px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 313px;" /></a> <span style="font-size: 78%;">Fotografia del Messerschmitt BF-109 E3, matrícula 6-130, pilotat pel major Walter Grabmann i per Eduardo Laucirica, el dia de l'accident. (Publicada al Butlletí d'Informació local de la Sénia. Desembre 2009. "Restes de l'avió Messerschmitt BF-109, exposats al patronat del camp de l'Aviació de la Sénia)</span><br />
<br /></div>
<div align="justify">
SEGONA RECERCA<br />Quan ja pràcticament ningú es recordava d'Eduardo Laucirica i el seu Messerschmitt BF-109, una casualitat del destí va fer que el projecte de construcció de la tercera pista de l'aeroport del Prat passés, precisament, pel lloc on es trobava erigit el monòlit commemoratiu. S'iniciava així la segona recerca ...<br />L'organisme Aena (Aeroports Espanyols i Navegació Aèria) encarregat del rescat, havia de fer ús d'un georadar i detectors de metalls, per estrènyer el setge de l'avió perdut i poder procedir a l'excavació arqueològica. S'esperava trobar almenys el motor de l'aeronau, ja que tant el pilot com la resta del fuselatge podien haver estat víctimes de la corrosió. Entre els assistents als treballs de recuperació es trobaven dos vells coneguts: Francisco Martínez, el sergent encarregat de les tasques de recerca l'any 1940 i Josep Maria Royo, possiblement, l'únic testimoni viu de l'accident. En l'aire es respirava expectació, emoció e inquietud ...<br />Oscar Laucirica, nebot de l'aviador, que a la data de l'accident tenia tan sols 10 anys, assistia també als treballs, com a representant de la família: "Donar una sepultura digna al meu oncle és una obligació i això és el primer que anem a fer tan aviat com se li trobi "- explicava esperançat a la premsa - (2). Els treballs d'excavació eren complexos i molt lents. L'enorme rasa oberta s'omplia ràpidament d'aigua i la desconfiança començava a dibuixar-se als primers rostres quan, per fi, el divendres 15 de novembre de 2002, la màquina excavadora va localitzar i va poder extreure les primeres restes del fuselatge, no gaire lluny d´on havia estat erigit el monòlit. Després de gairebé SEIXANTA-DOS ANYS enterrades, començaven a aparèixer les primeres peces de l'aparell. Si el material recuperat podia suportar l'aixecament i el transport, seria exposat al públic. Si no, les restes servirien per il.lustrar la memòria d'aquesta singular història. Després de llargs dies de recerca havien estat recuperats grans trossos de fuselatge, el motor, una impressionant metralladora amb uns 500 projectils, fragments reconeguts del tren d'aterratge i el paracaigudes de fabricació nord-americana que, paradoxalment, es trobava en perfecte estat de conservació. Però, ni una sola resta d'Eduardo Laucirica Charlén...<br /><br />APAREIX EL COS.<br />Per fi, el dimarts dia 19 de novembre de 2002, cap a les onze del matí, els tècnics que treballaven en les tasques de recuperació de l'avió i el seu pilot, van localitzar i extreure les restes, incompletes, del cadàver de Laucirica. El jutge del Prat, avisat per a l'ocasió, va poder aixecar la corresponent Acta de Defunció seixanta-dos anys després. Entre les restes trobades hi havia una bota d'aviador i trossos d'uniforme, un mitjó amb les falanges dins, un húmer, un radi, un cúbit, un tros de fèmur i dues costelles, entre d´altres. Per fi, la família Laucirica podia donar sepultura al seu membre més esperat.<br /><br />LES RESTES<br />A l'actualitat, les restes del jove aviador Eduardo Laucirica Charlén, descansen, per sempre, al panteó de l'Exèrcit de l'Aire de Montjuïc. Per la seva banda, les restes de l'avió, després de ser traslladades a dependències militars per la seva anàlisi i neteja van ser cedides al Patronat del Camp d'Aviació de la Sènia (Tarragona), on formen part d'una exposició permanent dedicada al Camp d'Aviació de la ciutat.<br /><br />Avui, diumenge 3 de octubre de 2010, fa gairebé 70 anys de la mort d'Eduardo Laucirica. Sense pretendre-ho, he arribat a agafar-li afecte a aquest jove aviador que va deixar la seva vida, els seus somnis i les seves esperances en aquest territori, abans salvatge e indòmit del Prat de Llobregat. La seva llegenda sempre estarà amb nosaltres. Però, si més no, ara la seva història té un inici, una trama i UN FINAL.<br />Descansa en PAU!!!.<br /><br /><br /><br /><span style="font-size: 85%;">(1). La Vanguardia. Dimarts, 15 gener 2002. P. 5 (Viure a Tarragona).<br />(2). La Vanguardia. Dimarts, 19 nov 2002. Pàg. 5.</span><br /><br /><br /><br /><span style="font-size: 85%;">REFERÈNCIES:<br />- La Vanguardia. Diumenge 17 de novembre de 2002. P. 5 (Viure a Barcelona)<br />- La Vanguardia. Dissabte 12 gener 2002. P. 7 (Viure a Barcelona)<br />- La Vanguardia. Dimarts, 19 nov 2002. P. 5 (Viure a Barcelona)<br />- La Vanguardia. Dimarts, 15 gener 2002. P. 5 (Viure a Tarragona)<br />- La Vanguardia. Dimecres, 16 gener 2002. P. 5 (Viure a Barcelona)<br />- La Vanguardia. Dimecres 20 novembre 2002.<br />- La Vanguardia. Dimecres, 16 gener 2002. PAT. 19. "A la tercera pista". Quim Monzó.<br />- La Vanguardia. Dissabte 8 març 1941. "Homenatge a la memòria d'un aviador".<br />- www.campaviaciolasenia.cat. Restes de l'avió Messerschmitt BF-109m exposats al patronat del Camp d'Aviació de la Sénia ".<br />- www.mundomilitaria.es. Recuperació d'avions de la Segona Guerra Mundial.<br />- www.campaviaciolasenia.cat. L'exposició permanent de la Seu del Patronat a la revista Ares.<br />- www.elpais.com. 2002.11.20. Trobat el pilot del Messerschmitt. Jacinto Antón.<br />- Butlletí d'Informació local la Sénia. Desembre 2009. Restes de l'avió Messerschmitt BF-109, exposats al Patronat del camp de l'Aviació de la Sénia. Pàg. 26-27.</span></div>
Ramón Lasheras Garcíahttp://www.blogger.com/profile/10379088023951470095noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7272377207912756853.post-33435792889521127442013-02-11T17:10:00.003+01:002013-02-11T17:10:38.388+01:00La llegenda de l´aviador perdut (2)<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGwfv1ALz6jzZONw9bNZyocNG_EKyZXeNIrA446uzSzsXGCWqtbZr79ZTg0DOgAHANZtmrTvOlZOs8ig3beL4hcH8Zqdi-Zh6zGXtp7Gx-v29J4cTD3hVMxUBaBiAv0HMXdyMmKfbEgJY/s1600/Eduardo+Laucirica.JPG"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5555321248126121282" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGwfv1ALz6jzZONw9bNZyocNG_EKyZXeNIrA446uzSzsXGCWqtbZr79ZTg0DOgAHANZtmrTvOlZOs8ig3beL4hcH8Zqdi-Zh6zGXtp7Gx-v29J4cTD3hVMxUBaBiAv0HMXdyMmKfbEgJY/s400/Eduardo+Laucirica.JPG" style="display: block; height: 400px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 337px;" /></a><br />
<div align="center">
<span style="font-size: 78%;">Retrat d´Eduardo Laucirica Charlén</span></div>
<div>
</div>
<div>
</div>
<div align="justify">
EL PILOT: Eduardo Laucirica Charlén<br />
Eduardo Laucirica Charlén va néixer a Bilbao el 13 de desembre de 1912. Li faltaven doncs, 6 dies per complir els 28 anys. Quan va esclatar la guerra civil, el 18 de juliol de 1936, es trobava a Santander i era estudiant de cinquè curs de medicina. Va ser allistat a l'exèrcit de la República, però es va evadir quan va tenir ocasió per allistar-se al bàndol nacional. "Per aquell temps els comunistes estaven molt mal vistos" - explica el seu nebot Oscar Laucirica -. "Era una persona jove, fort i jovial i ros, una característica estranya perquè a la família del seu pare eren morenos" (1). Eduardo va participar a la guerra civil espanyola com a alferes provisional d'aviació, prestant servei com a observador de reconeixement al grup 22 de bombarders nocturns. A l'abril de 1939 va ascendir a tinent provisional i un cop acabada la guerra va dur a terme el curs de pilot per caces, sent destinat al 23 regiment de l'Exèrcit de l'Aire, amb base al Prat de Llobregat. Tot sembla indicar que Eduardo era un pilot poc experimentat, encara que, sens dubte, les condecoracions acumulades no ho corroboren: Creu de guerra, dues creus vermelles, Medalla de la Campanya i cavaller de l'Àguila Imperial Alemanya.<br />
Poc abans de l'accident, Laucirica Charlén havia decidit abandonar l'exèrcit en breu per reprendre i completar els seus estudis de medicina i, potser, casar-se ...<br />
<br />
L'AVIÓ: Messerschmitt BF-109<br />
L'avió que pilotava Eduado, un Messerschmitt BF-109 E-3 "era un aparell molt potent, amb poca visibilitat, però un autèntic "fórmula 1" per a la seva època" -explica Cristòfol Jordà, enginyer aeronàutic-. És un caça, de disseny alemany, de 8,7 metres de longitud per 9.60 d'envergadura i 2,40 d'alçada. Estava armat amb quatre metralladores en les ales i un canó de 20 mm que disparava des del boixa de l'hèlix. Aquest avió va ser cedit pel govern alemany a l'Exèrcit Nacional de Franco un cop finalitzada la Guerra Civil Espanyola i, com no podia ser d'altra manera, també té la seva peculiar història:<br />
El 9 de setembre de 1938 va arribar a Espanya, procedent d'Alemanya, el Major Walter Grabmann que es va fer al capdavant del Grup de Caces J-88 de la Legió Còndor alemanya, amb base al Camp d'Aviació de la Sènia, en la província de Tarragona. Des d'allà i fins al final de la guerra, el major Grabmann va realitzar 143 incursions sobre territori enemic, aconseguint abatre 6 avions de la República, per la qual cosa va ser condecorat amb la Medalla Militar concedida pel general Franco. L'avió que pilotava Grabmann, un Messerschmitt BF-109 E-3, amb la numeració 6-130, va ser lliurat a l'exèrcit espanyol, poc després de la contesa i és el mateix que pilotava Eduardo Laucirica aquell fatídic matí de desembre.</div>
Ramón Lasheras Garcíahttp://www.blogger.com/profile/10379088023951470095noreply@blogger.com0