En els terrenys de l'aeroport de Barcelona–el Prat,
molt a prop del cementiri municipal, es troba una petita construcció d'arrel
modernista que passa desapercebuda per a la majoria dels vianants. La Central
telegràfica sense fils, coneguda popularment com la Telegrafia, va ser
dissenyada per Josep Puig i Cadafalch, construïda per Josep Monés i Jané i
finançada per la Marconi’s Wireless
Telegraph Company Limited; com a part de la xarxa telegràfica sense fils
d'Espanya que havia de comunicar la península amb Canàries, Amèrica i la resta
d'Europa. Després d'anys de servei ininterromput, va ser abandonada en la
dècada dels anys cinquanta, convertint-se en magatzem i quadra de disseny per
al privilegiat bestiar pratenc; que gairebé va provocar la seva desaparició.
Restaurada l'any 2004, és, probablement, l'única central radiotelegràfica
construïda per Marconi que es conserva a Espanya.
La Telegrafía del Prat, actualment
LA TELEGRAFIA DEL PRAT
CONSTRUCCIÓ
El 21 de març de 1911, el constructor local, Josep Monés
i Jané (1) –autor, entre altres edificis emblemàtics del Prat, de la granja de
la Ricarda- , va signar un contracte amb la promotora Marconi’s Wireless Telegraph Company Limited, pel qual es
comprometia a construir, en el termini de dos mesos, l'edifici que albergaria
la central telegràfica sense fils del Prat de Llobregat; segons els plànols de
Josep Puig i Cadafalch (2), una de les figures principals del modernisme
català. A l'agost del mateix any, el ministeri de la Guerra va autoritzar la
instal·lació de l'estació radiotelegràfica situada en la finca “La Ricarda”,
propietat de l'industrial Manuel Bertrand, que al novembre ja estava en
funcionament.
La Telegrafia del Prat és un edifici auster, de petites
dimensions -11x6 metres, aproximadament-, amb planta i altell, i coberta de
teula àrab a dos vessants. Es troba aïllat del sòl mitjançant una estructura de
pilars de formigó i voltes de mahó. La façana principal és simètrica, amb
capçalera escalonada d'estil flamenc i mansardes laterals; en la posterior, més
senzilla, sobresurten un grup de finestres de composició vertical. En una de
les façanes testeres, també simètriques, destaquen una escala exterior de dos
trams fins a la planta altell i capçalera massissa amb dues xemeneies; mentre
que en l'oposada trobem dues grans finestres quadrades en planta baixa i tres
verticals en planta altell. La planta baixa estava destinada a albergar la sala
de telegrafia i una zona d'atenció al públic, mentre que la planta altell
estava dissenyada com a habitatge del telegrafista i la seva família; encara
que segons testimoniatges orals, va ser utilitzada com a espai de treball
administratiu.
L'edifici va arribar a tenir cinc grans antenes
entrellaçades (1915), la central feia 85 metres d’alçada i les quatre restants,
60 metres cadascuna; totes elles de fusta de pi de melis i folrades de ferro;
visibles des de molts quilòmetres.
DESCRIPCIÓ
El diari La Vanguardia, en la seva edició del dia
1-7-1914 (3) narra la visita de la Societat Astronòmica de Barcelona a
l'estació radiotelegràfica del Prat de Llobregat: “van poder examinar en primer
terme el motor de gasolina que serveix per carregar una bateria d'acumuladors;
el corrent d'aquests acciona una dinamo que té acoblat sobre el mateix eix el
disc rotatiu de l’excitador Marconi i el motor un alternador; el corrent
d'aquest passa á un transformador per levar el voltatge, estant intercalat en
el circuit secundari del mateix l'interruptor, una bateria de condensadors, l’excitador
Marconi abans esmentat i l’inductor del transformador d'alta freqüència, la
corrent induïda del qual por ser ja llançada á l'antena; encara que, segons va
explicar el senyor Crespo (cap de l'estació), ordinàriament aquella estació no
funciona d'aquesta manera, sinó que aquest últim corrent carrega una altra bateria
d'acumuladors, la descàrrega dels quals entre dos semiesferes metàl·liques
produeix la descàrrega oscil.lant que acciona sobre l'antena.
A una altra habitació separada es troben el manipulador
de l'estació transmissora i tots els òrgans de recepció. Van rebre instructives
explicacions sobre el funcionament del detector magnètic de Fleming, etc., i
per fi, en la part exterior de l'edifici, les grans antenes sostingudes per
pals metàl·lics, de les quals el del centre té 85 metres d'elevació”.
DECADÈNCIA, ABANDÓ I RESTAURACIÓ
Després d'un creixement continu fins a l'any 1927, la
xarxa telegràfica sense fils espanyola va entrar en un període d'estancament
fins a la seva pràctica desaparició, durant la guerra civil. Després de la
contesa, el seu ús es restableix, però amb una utilització minoritària. La
proximitat de la casa de la Telegrafia del Prat a l'aeroport (4), junt amb les
poques perspectives de futur, van desembocar en la retirada de les antenes per
part de l'empresa concessionària de Marconi l'any 1949. L'any 1952, l'últim
telegrafista de l'estació del Prat, el senyor Joan Petrus es va jubilar, i amb
ell, l'edifici modernista de Josep Puig i Cadafalch, que va ser desmantellat i
va caure presa de l'oblit. Durant dècades, l'edifici i els terrenys adjacents
van ser utilitzats com a magatzem, quadra i escorxador d'ovelles, arribant a un
estat precari de conservació que va fer témer per la seva conservació.
BCIL (Ben Cultural d'Interès Local)
El 26 de juny de 1996, l'Ajuntament del Prat de Llobregat
va acordar en ple municipal la declaració de la central telegràfica sense fils
com BCIL i la seva inscripció al Catàleg del patrimoni cultural català,
acollint-se a la Nova Llei del Patrimoni Cultural Català (llei 9/93, de 30 de
setembre), que permetia als consistoris prendre part en la defensa del seu
patrimoni, mitjançant la figura del BCIL, que protegia als edificis destacats
de la població. Eusebi Casanelles, director del Museu de la Ciència i de la
Tècnica de Catalunya, va argumentar: “la preservació d’aquest edifici és necessaria per dos
motius. És un dels pocs edificis tècnics que existeixen a Catalunya i
constitueix un testimoni excepcional de la introducció de la ràdio a Catalunya
i per tant es pot considerar com un dels símbols de l’inici d’una de les
tecnologies més importants del segle XX”.
Probablement, la Telegrafia del Prat és l'únic edifici
que es conserva de la xarxa telegràfica sense fils creada per Guglielmo Marconi
a Espanya. La seva importància radica que aquesta tecnologia va constituir un
avanç crucial en les comunicacions mundials i va obrir el pas a altres invents
basats en l'aplicació de les ones electromagnètiques.
REHABILITACIÓ
L'edifici va ser restaurat per Aena l'any 2004, seguint
el projecte de l'arquitecte Lluís Domènech Girbau, besnét del modernista Lluís
Domènech i Montaner. Actualment, es troba situat en els terrenys de l'aeroport
de Barcelona-el Prat, prop del cementiri municipal. La rehabilitació ha
conservat els elements característics de la construcció, encara que ha desaparegut
l'escala exterior de dos trams a la planta altell i la disposició i forma
d'algunes finestres. En un primer moment, es va barrejar la hipòtesi de
convertir l'edifici en un museu de la radiotelegrafia, recreant com eren
aquestes seus a principis del segle XX, encara que, finalment, no se li ha
donat cap ús.
